S'adjunta (AQUÍ) Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 9 d'abril de 2024 (BOE de 26 d'abril de 2024), que ha estat analitzada en el recent WebiNots del Col·legi de Notaris de Catalunya de data 26 de juny de 2024. En ella s'analitza un supòsit de Dret Internacional privat, en el qual, un causant alemany, mor havent atorgat testament a Alemanya (i sent-li d'aplicació a la seva successió el Dret alemany), en el qual nomena hereus els seus fills, i així mateix, nomena un albacea.
En un primer acte, els hereus accepten l'herència del seu pare, la qual és inscrita en el Registre de la Propietat espanyol (això és, els hereus consten com a titulars registrals d'una la finca a Mallorca). I, en un segon acte, el babasseta ven aquesta finca a un tercer (sent això així perquè, de conformitat amb el Dret alemany, el banc està facultat per representar la comunitat hereditària i realitzar actes de disposició).
No obstant això, el Registre de la Propietat denega la inscripció aplicant la lex rei sitae, això és, basant-se en els principis bàsics del Dret registral espanyol (principi de protecció del titular registral i de tracte successiu), en virtut del qual, aquest abacea no és titular inscrit de la finca amb facultats per a la venda de l'immoble, doncs els seus duels inscrits són els hereus, amb independència del que digui el Dret alemany.
Interposat el corresponent Recurs, la Direcció General s' alinea amb el Registrador, confirmant que, una vegada inscrit el Dret de l' hereu a Espanya, la llei estrangera esgota els seus efectes i aplica la lex rei sitae, de manera que com la finca ja consta a nom dels hereus, aquests són els seus duels, i el banc ja no té facultats per a la venda de la mateixa.
En tot cas, aquest posicionament és qüestionat o matisat pels especialistes que analitzen la Resolució en el seminari.