És el document notarial mitjançant el qual es formalitza el lliurament d' un bé o dret concret que forma part d' una herència a una persona determinada. Aquesta persona rep el nom de legatari i, a partir d' aquell moment, el legatari, en acceptar el llegat, consolida la seva adquisició i ja pot fer ús i gaudi del bé que li ha estat formalment lliurat per part de l' hereu del difunt, integrant-se així de ple dret en el seu patrimoni privatiu.
Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 novembre) i 2) la nostra experiència diària en la preparació d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.
Un llegat consisteix en una atribució particular realitzada a favor d'una persona concreta, de manera que el causant determina que, més enllà dels qui siguin els seus hereus, un bé en concret del seu patrimoni sigui assignat a una persona específica, com, per exemple, quan un testador llegeix un vehicle en concret (dels molts que pogués tenir) un nebot seu que li té molta estima.
Així doncs, en definitiva, aquesta institució pot resultar interessant per al testador quan, a banda de qui vulgui designar com a hereu del seu patrimoni, desitgi transmetre un bé concret de la seva propietat a una persona específica que no sigui la seva hereva universal.
Des d' un punt de vista formal, tal com estableix el Codi Civil de Catalunya, perquè es pugui ordenar un llegat, cal que això es faci mitjançant un testament, un codicil o memòria testamentària. Així doncs, només seran vàlids els llegats de cosa certa que es verifiquin a través d' algun d' aquests instruments.
En relació amb qui pot ser designat com a legatari, cal indicar que ho pot ser qualsevol persona física viva, així com els concebuts (és a dir, fetus en període de gestació) o fins i tot a favor de persones no concebudes (com, per exemple, a favor de nets, en cas que els fills del testador encara no en tinguin, però pugui preveure que això succeeixi).
Pel que fa a la designació de la persona beneficiada pel llegat (que es denomina legatari, com hem comentat), cal saber també que el normal és designar-la i identificar-la indubitadament (és a dir, especificar, per exemple, en el testament del causant, el nom i cognoms del legatari). No obstant això, la llei també permet que el causant encarregui una altra persona (que pot ser el gravat pel llegat o un tercer) l'elecció del legatari, entre un grup de persones que aquell designi, de manera que, per exemple, el testador pot disposar que el seu hereu llegeixi un quadre de la seva col·lecció a algun dels seus nebots, a la seva elecció, corresponent llavors a l'hereu (que en aquest cas és la persona gravada pel llegat) la facultat de triar a quin nebot en concret se li assigna aquesta obra pictòrica.
Dit això, també és important ressaltar que el llegat es pot ordenar a favor d'una sola persona o també a favor de diversos legataris (com, per exemple, llençar una casa del poble a diversos nebots), cas en el qual, si no s'especifica la part que correspon a cadascun d'ells, s'entén que el llegat es distribueix a parts iguals.
Finalment, indicar en aquest aspecte que, així mateix, la persona que disposa el llegat pot ordenar substitucions vulgars per al legatari, de manera que, si aquest no pogués o no volgués acceptar el llegat, el substitut ocuparà el seu lloc.
Un prellegat és aquella circumstància que concorre quan el causant ha designat, alhora, una persona concreta, com el seu hereu i, així mateix, com a legatari de cosa concreta.
Encara que a priori pugui semblar un absurd aquesta dualitat de designacions, aquesta pot ser útil pel que fa a la persona designada, ja que aquesta dualitat li permet acceptar o repudiar tant l'herència com el llegat de forma independent, la qual cosa en determinats supòsits pot ser interessant si el beneficiari només vol acceptar el llegat (imaginem, per exemple, un bé de gran valor) i no l'herència (formada per béns complexos de gestionar), o viceversa.
La persona gravada pel llegat és aquell al qual li correspon la responsabilitat i la càrrega d' assegurar que aquest llegat es compleix i, per tant, es lliura al legatari el bé o prestació particular que el causant ha disposat.
Normalment, la persona gravada pel llegat serà l' hereu o cohereus nomenats pel causant, si no s' hagués disposat res al respecte. No obstant això, la llei permet al causant designar una persona concreta com a gravada pel llegat de manera que, per exemple, si hi hagués diversos cohereus, només es nomeni un d' ells com a gravat pel llegat, de manera que només se li atribueix a aquest la responsabilitat i tasca de lliurar el llegat a la persona beneficiada.
Així mateix, cal precisar que, com a persona gravada pel llegat, no només es pot considerar els hereus, sinó que la llei permet que ho sigui qualsevol altra persona que obtingui un benefici patrimonial de l' herència.
Poden ser objecte de llegat qualsevol bé o dret respecte del qual el legatari (que és el destinatari beneficiat pel llegat) pugui obtenir un benefici patrimonial i que no sigui contrari a la llei, de manera que, per exemple, podem parlar tant de béns immobles (com un habitatge), com de béns mobles (com un quadre), o de qualsevol classe de drets (com, per exemple, l'abonament a un club de futbol per poder assistir als seus partits com a espectador).
Addicionalment, pel que fa a les tipologies de llegat, el lector ha de conèixer que la llei permet fer llegats tant d' eficàcia real com d' eficàcia obligacional:
Finalment, vull indicar que la llei permet també subjectar o condicionar el llegat a una condició o termini, que pot ser tant suspensiu com resolutori.
La crida per acceptar o rebutjar el llegat per part del legatari, que jurídicament es denomina delació, es produeix, lògicament, en el moment que mor el causant, de manera que, un cop ha mort la persona que ha disposat aquest llegat, la persona beneficiada pel mateix (el legatari), adquireix la facultat d'acceptar-lo, per fer-lo seu i integrar-lo en el seu patrimoni o, pel comptari, rebutjar-lo.
Dit això, cal indicar que una vegada es produeix aquesta delació, la qual cosa succeeix, com s' ha indicat, a la mort del causant, el legatari adquireix ja el ple dret de propietat de la cosa objecte del llegat, si es tracta d' un llegat amb eficàcia real o, si s' escau, la condició de creditor de la persona gravada amb el llegat, si es tracta d' un llegat d' eficàcia obligacional.
Així doncs, com s'indica, en morir el causant, el legatari adquireix el bé llegat (o, si s'escau, el dret a reclamar la prestació a la persona gravada pel llegat) sense necessitat d'acceptar o repudiar aquest llegat.
No obstant això, per poder consolidar la seva adquisició i, si s'escau, poder prendre possessió del bé i fer-ne ús i gaudi, caldrà que el legatari accepti formalment el llegat (o, si s'escau, ho repudiï, si no ho vol) i que posteriorment es produeixi el lliurament formal d'aquest llegat, la qual es vehicularà a través de l'escriptura que està sent objecte de desenvolupament en aquestes preguntes i respostes.
Com a particularitat cal puntualitzar que, malgrat el que s' indica anteriorment, si el causant, en les seves disposicions mortis causa, ha establert que el legatari pot prendre possessió del bé llegat per si mateix, sense necessitat de lliurament de l' hereu o de tercera persona, això serà possible, i és el supòsit que porta raó a l' escriptura de presa de possessió de llegat.
Un cop el legatari ha acceptat el llegat, el procedent és que la persona gravada pel llegat (com s'ha comentat, normalment els hereus) compleixi amb el mateix, és a dir, que procedeixi al lliurament formal del llegat atorgant l'escriptura de lliurament de llegat (o en el seu cas al compliment de l'obligació), en la qual es deixarà constància solemne del lliurament de la possessió d'aquest bé que ha estat llegat pel causant a favor del legatari.
Com s' ha indicat, en cas que el causant hagués disposat que el legatari pot prendre possessió per si mateix del bé llegat, es podrà procedir directament a això sense necessitat de lliurament per part de l' hereu o de tercera persona gravada.
Pel que fa a l' extensió del llegat, és a dir, a quins aspectes concrets abasta, és menester indicar que la llei determina que aquest inclou:
Efectivament, si el causant hagués disposat en el títol successori (ex. En el testament així ho hagués previst) que el legatari pot prendre possessió del llegat per si mateix, això serà possible sense necessitat que l' hereu o persona gravada li faci lliurament del llegat, de manera que el beneficiari, acudint ell sol a l' oficina notarial a atorgar l' escriptura de presa de possessió de llegat, ja es convertirà en el nou propietari del bé llegat.
Si la persona gravada pel llegat no compleix amb el mateix, de manera que no fa lliurament del bé objecte del llegat o compliment de la prestació fixada, la llei, per regla general, no permet al legatari prendre per si mateix la possessió del llegat, de manera que, en tal cas, lògicament el legatari tindrà acció contra aquell, és a dir, que podrà reclamar judicialment el seu compliment.
<ejemplo>No obstante, como excepciones, el legatario podrá tomar por sí solo la posesión del legado si el causante lo hubiere autorizado, si se tratare de un prelegado o de un legado de usufructo universal.<ejemplo>
Així mateix, és menester tenir en compte que, en aquests supòsits litigiosos, si es tracta d' un bé immoble amb accés al Registre de la Propietat, serà possible anotar preventivament l' existència d' aquest contenciós judicial i, en cas que això no sigui possible, la llei també permet la possibilitat de demanar una caució per garantir que la persona gravada amb el llegat no el perjudica.
Com s'ha indicat, pot ser objecte de llegat qualsevol bé, dret o prestació que tingui un contingut patrimonial (és a dir, que pugui ser avaluat econòmicament) i que no sigui contrari a la llei.
No obstant això, i més enllà d' aquesta definició tan àmplia del legislador, la llei successòria catalana conté una sèrie de particularitats en les quals es detalla i regula de forma concreta certes modalitats específiques de llegat, les quals es tractarà de detallar a continuació:
En primer lloc, cal indicar que el llegat es pot veure revocat pel mateix causant si, si s'escau, procedeix a l'alienació, per títol onerós o gratuït (és a dir, per exemple, mitjançant una compravenda o una donació) o, si s'escau, també es pot arribar a extingir si el bé es perd o la prestació establerta esdevé impossible (com succeiria per exemple si es llegeix un quadre i aquest es destrueix en el incendi de l' habitatge en el qual es trobava emmagatzemat).
Més enllà d' aquests supòsits inicials, la llei estableix una sèrie de situacions en què hi ha drets de terceres persones que tenen caràcter preferent al del llegat i que, per tant, determinen la reducció o supressió del llegat. Així doncs, això pot succeir:
En l' escriptura de lliurament de llegat, si no s' ha produït abans l' acceptació per part del legatari, aquest acceptarà el llegat del bé o la prestació establerta per, tot seguit, rebre el lliurament de l' esmentat bé o prestació per part de la persona gravada pel llegat, consolidant així la seva adquisició i podent, des d' aquell moment, fer ús i gaudi del bé o a la possibilitat de reclamar el compliment de la prestació obligacional en què consistís el llegat.
De conformitat amb el que disposa el Codi Civil de Catalunya, les despeses derivades del compliment del llegat correspondran a la persona gravada, mentre que les de formalització del lliurament, al legatari.
Així doncs, per exemple, si el llegat consisteix en un valuós quadre i aquest s' ha de traslladar des de casa de l' hereu a la residència del legatari, el cost de l' esmentat transport l' haurà d' assumir l' hereu, mentre que, si per exemple es tracta d' un habitatge, el cost de l' escriptura de lliurament de llegat i la seva inscripció en el Registre de la Propietat l' haurà d' afrontar el legatari beneficiat.
L' adquisició d' un bé mitjançant un llegat es troba subjecta a l' Impost de Successions, tal com estableix la llei reguladora d' aquest impost, de manera que el legatari, en acceptar el llegat i fer-se-li lliurament, haurà d' afrontar el cost fiscal derivat d' això.
Òbviament han d' acudir a la notaria amb DNI tots els intervinents en el lliurament del llegat, normalment l' hereus o hereus i, per suposat, el legatari.