Constitució de societat

Els estatuts socials de la companyia poden ser definits com el pacte o contracte assolit pels socis en virtut del qual s'estableixen les normes internes de la societat que determinen les seves característiques bàsiques (denominació, objecte, domicili i capital social, etc.) així com les normes que han de regir la seva activitat i el govern de la mateixa.

De conformitat amb l' article 23 LSC, en els estatuts que han de regir el funcionament de les societats de capital es farà constar:

• La denominació de la societat (és a dir, el nom oficial pel qual serà coneguda la companyia en el tràfic mercantil).
• L'objecte social (és a dir, la determinació i concreció de les activitats econòmiques que desenvolupa la societat).
• El domicili social (és a dir, el lloc on es trobi el centre de la seva administració o adreça o en el qual radiqui el seu principal establiment).
• El capital social, amb indicació de les participacions o accions en què es divideixi, el seu valor nominal i la seva numeració.
• La manera o maneres d'organitzar l'administració de la societat, el nombre d'administradors (o, almenys, el nombre màxim i el mínim), així com el termini de durada del càrrec i el sistema de retribució, si la tingués.
• La manera de deliberar i adoptar els seus acords pels òrgans col·legiats de la societat.

Així mateix, en relació amb els estatuts socials, cal precisar les qüestions següents:

• Si no disposen res al respecte, es considerarà que les operacions socials (és a dir, el dia a partir del qual la societat dóna començament a la seva activitat econòmica) començaran en la data d'atorgament de l'escriptura de constitució (Article 24 LSC).
• Si els estatuts no disposen res en contrari, la durada de la societat es considerarà indefinida (Article 25 LSC).
• Així mateix, llevat de disposició en contrari dels estatuts, es considerarà que l'exercici social (període temporal en el qual es dividirà l'activitat econòmica realitzada i que servirà de base per formular els comptes anuals de la companyia) acaba el trenta-un de desembre de cada any (Article 26 LSC).

Finalment, tant en els estatuts com en la pròpia escriptura fundacional, els socis podran incloure, a l'empara del principi d'autonomia de la voluntat, tots els pactes i condicions que jutgin convenients, sempre que no s'oposin a les lleis ni contradiguin els principis del tipus social elegit (Article 28 LSC).

En qualsevol cas, hauran de tenir en compte els interessats a constituir una societat de capital que els fundadors respondran solidàriament davant la societat, els socis i els tercers de la constància en l'escriptura de constitució de totes les qüestions exigides per la llei abans dites, de l'exactitud de totes les declaracions que hi facin i de l'adequada inversió dels fons destinats al pagament de les despeses de constitució (Article 30 LSC).

En aquest sentit, el més adequat perquè els Estatuts de la nova societat responguin adequadament a les necessitats dels seus socis, és acudir a un advocat especialitzat en matèria mercantil que redacti els mateixos a la vista de les característiques i particularitats concretes de cada cas, ja que només així ens assegurarem que aquests responen veritablement a les necessitats particulars de cada companyia.

Si, per contra, la nostra societat, al nostre parer, no presenta grans particularitats i no volem fer aquest pas, l'oficina Notarial ens pot facilitar uns estatuts socials tipus, amb un contingut bàsic, que permetran complir aquest tràmit.

Com ja s'ha indicat en apartats precedents, la inscripció de l'escriptura de constitució d'una societat en el Registre Mercantil corresponent a la demarcació en la qual hagi fixat el seu domicili és un requisit indispensable per a la seva vàlida constitució, ja que en cas contrari la societat pot esdevenir irregular (figura que s'explicarà en una pregunta posterior) amb les greus conseqüències que això pot suposar.

En relació a aquesta inscripció, cal precisar que de conformitat amb l' article 31 LSC, els socis fundadors i els administradors de la societat tindran facultats per a la presentació de l' escriptura de constitució en el Registre Mercantil, així com per demanar o practicar la liquidació i fer el pagament dels impostos i despeses corresponents, havent-se de tenir en compte que aquesta inscripció es configura com un deure legal per als socis fundadors i administradors, ja que així ho estableix l' article 32 LSC, concedint-los un termini de dos mesos des de l' atorgament per fer-ho, responent solidàriament, si s' escau, dels danys i perjudicis que causin per l' incompliment d' aquesta obligació.

Aquesta inscripció, com s'ha tractat de remarcar, és de summa importància, ja que amb ella el procés de creació de la societat es conclourà, atès que la seva inscripció determina l'adquisició de la personalitat jurídica plena que correspongui al tipus social triat (Article 33 LSC). Així mateix, una altra mostra d'això és que fins que aquesta no es verifiqui no serà possible la transmissió de participacions socials o accions (Article 34 LSC).

En qualsevol cas, a la inscripció de l'escriptura de constitució el Registrador Mercantil li donarà publicitat a la mateixa en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Article 35 LSC). 

Finalment, indicar als interessats que, si desitgen conèixer més detalls sobre els requisits i característiques de l'escriptura de constitució de societat de capital i la seva inscripció, poden consultar els articles 114 a 128 del Reial decret 1.784/1996, de 19 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del Registre Mercantil (en endavant, RRM) per a les societats anònimes i els articles 175 a 188 del RRM per a les societats limitades.

En el període que transcorre des que una societat es constitueix en escriptura pública fins que aquesta s' inscriu definitivament en el Registre Mercantil, aquestes reben la denominació de societat en formació.

Durant aquest període, dels actes i contractes celebrats en nom de la societat, respondran solidàriament els qui els haguessin celebrat, tret que la seva eficàcia s'hagués condicionat a la inscripció i, si s'escau, posterior assumpció dels mateixos per part de la societat (Article 36 LSC). No obstant això, pels actes i contractes indispensables per a la inscripció de la societat, pels realitzats pels administradors dins de les facultats que els confereix l'escriptura per a la fase anterior a la inscripció i pels estipulats en virtut de mandat específic de tots els socis per les persones amb aquesta finalitat designades respondrà la societat en formació amb el patrimoni que tingués (Article 37.1 LSC).

En qualsevol cas, llevat que l'escriptura de constitució o els estatuts socials disposin una altra cosa, si la data de començament de les operacions coincideix amb l'atorgament de l'escriptura fundacional, s'entendrà que els administradors estan facultats per al ple desenvolupament de l'objecte social i per realitzar tota classe d'actes i contractes (Article 37.3 LSC).

Aquesta és sens dubte una qüestió molt rellevant que tots els interessats a constituir una societat han de tenir molt clar, ja que com s' ha indicat al principi d' aquesta explicació, una de les principals característiques de les societats de capital és la seva capacitat de limitar la responsabilitat dels socis a la seva aportació en el capital, sense que hagin de respondre personalment amb el seu patrimoni pels deutes socials.

No obstant això, com a excepció a aquesta regla general, si es constitueix una societat però aquesta no s' inscriu degudament en el Registre Mercantil corresponent en el termini d' un any, aquesta serà considerada com a societat irregular, la qual cosa implicarà que se li aplicaran les normes de la societat col.lectiva o, si s' escau, les de la societat civil, si la societat en formació hagués iniciat o continuat les seves operacions, la qual cosa suposa que els socis perdran aquesta protecció patrimonial, passant a respondre personalment dels deutes i passius de la societat (Article 39 LSC).

En aquests casos, com a mesura de protecció estableix el legislador que qualsevol soci podrà instar la dissolució de la societat davant el Jutge Mercantil del lloc del domicili social i exigir, prèvia liquidació del patrimoni social, la quota corresponent, que se satisfarà, sempre que sigui possible, amb la restitució de les aportacions (Article 40 LSC).

En relació a les aportacions socials, és a dir, com s'ha indicat anteriorment de forma genèrica, el conjunt de diners, béns o elements productius que els socis fundadors aporten a la societat per conformar el seu capital social, és necessari en primer lloc tenir clar que només podran ser objecte d'aportació béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica (com per exemple diners, equips informàtics, maquinària industrial, etc.), de manera que, per contra, en cap cas ho podran ser aportacions de treball o serveis (Article 58 LSC).

Partint d'aquesta patrimonialitat de les aportacions, cal diferenciar entre les dues grans modalitats d'aportacions, que són les aportacions dineràries (quantitats determinades d'una moneda corrent) i les aportacions no dineràries (béns o drets concrets).

Aportacions dineràries: 

Les aportacions dineràries, és a dir, en quantitats certes de diners de moneda corrent de curs legal, s' hauran de realitzar en euros. Així mateix, podran realitzar-se en una altra moneda, però determinant si equivalència en euros d'acord amb la llei (Article 61 LSC).

En cas que els socis optin per aquesta classe d'aportacions, el notari autoritzant de l'escriptura de constitució estarà obligat a acreditar la realitat de les aportacions dineràries mitjançant certificació (que tindrà una vigència de dos mesos) del dipòsit de les corresponents quantitats a nom de la societat en entitat de crèdit, que el notari haurà d'incorporar a l'escriptura (Article 62 LSC).

Així doncs, en cas que els socis fundadors optin per desemborsar el capital social de la societat creada mitjançant aportacions dineràries, hauran d' acudir a una entitat financera i obrir un compte corrent dipositant l' import del capital i demanant que se' ls expedeixi un certificat de titularitat i saldo de la mateixa, per aportar-se a l' acte de constitució davant de Notari.

Dit això, no és menys cert que la llei estableix com a excepció que, per al cas de les societats de responsabilitat limitada, no serà necessari acreditar la realitat de les aportacions socials si els socis fundadors manifesten en l'escriptura de constitució que responen solidàriament davant la societat i els creditors de la realitat de les mateixes (Article 62.2 LSC).

Aportacions no dineràries:

Per contra, els socis de la societat poden optar per constituir la companyia aportant-hi, en forma de capital, determinats béns o drets de naturalesa no dinerària (com per exemple equips informàtics, béns d'equip, factors de producció, matèries primeres, vehicles, etc.). 

En aquests casos, en l'escriptura de constitució s'hauran de descriure les aportacions no dineràries amb les seves dades registrals, si n'hi ha, la valoració en euros que se'ls atribueixi, així com la numeració de les accions o participacions atribuïdes (Article 63 LSC).

Així mateix, cal tenir en compte que en el cas que es tracti d'una societat anònima, les aportacions no dineràries hauran de ser, per regla general (en certs supòsits, veure article 69 LSC, no serà necessari, en els casos del qual se substituirà per un informe dels administradors en els termes de l'article 70 LSC), objecte d'un informe elaborat per un expert independent designat pel Registrador Mercantil del domicili social, el qual contindrà la descripció de l'aportació i la valoració de la mateixa (Article 67 LSC).

En qualsevol cas, els socis fundadors han de tenir en compte la seva responsabilitat en relació amb les aportacions no dineràries, ja que aquests respondran solidàriament davant la societat i davant els creditors socials (Articles 73 a 76 LSC per a les societats de responsabilitat limitada) i també davant els accionistes i tercers en el cas de les societats (Articles 77 LSC) de la realitat de les aportacions socials i de la valoració de les no dineràries.

Els socis fundadors, en constituir la societat, hauran de triar una denominació per a la companyia, amb la qual es presentarà i identificarà en el tràfic juridico mercantil.

Aquesta denominació haurà de ser única i no coincident, doncs de conformitat amb l' article 7 LSC, les societats de capital no podran adoptar una denominació idèntica a la de qualsevol altra societat preexistent. 

Per assegurar que això sigui així, el Reglament del Registre Mercantil ha establert en els seus articles 409 a 419 un mecanisme en virtut del qual qualsevol interessat podrà presentar una sol·licitud davant el Registre Mercantil Central proposant una denominació per a la societat que desitja constituir, a la qual el mateix respondrà eximint en el termini de tres dies un certificat (que tindrà una validesa de tres mesos) expressant si la denominació consta o no inscrita, havent-se de tenir en compte que si aquesta no consta inscrita es reservarà aquesta denominació per un termini de 6 mesos perquè es pugui constituir la societat que es pretén. Aquest certificat s' haurà d' incorporar necessàriament a l' escriptura de constitució. 

Així mateix, cal tenir en compte que, per a les societats limitades, en la seva denominació haurà de constar necessàriament la indicació de "societat de responsabilitat limitada", "societat limitada" o les seves abreviatures "S.R.L." o "S.L." i en el cas de les societats anònimes la indicació de "societat anònima" o la seva abreviatura "S.A." (Article 6 LSC).

Finalment, indicar que aquest tràmit el poden realitzar els mateixos interessats o, si ho desitgen, el poden delegar a la mateixa oficina notarial.

Els socis fundadors de la societat de capital hauran de triar un domicili social per a la mateixa, el qual, de conformitat amb l' article 9 LSC, haurà d' estar fixat dins del territori espanyol en el lloc en què es trobi el centre de la seva efectiva administració i adreça o en el qual radiqui el seu principal establiment o explotació.

Aquest domicili s'expressarà en els estatuts de la societat limitada o anònima que es constitueixi, i en cas que es desitgi modificar, s'haurà d'atorgar la corresponent escriptura de trasllat de domicili social (vegeu a aquest respecte apartat dedicat a aquest instrument).

Els interessats en la constitució d' una societat de responsabilitat limitada o anònima han de tenir present que com a socis la llei els reconeix una sèrie de drets. Així doncs, de conformitat amb l' article 93 LSC, els socis tindran, com a mínim, els següents drets:

• El de participar en el repartiment dels guanys socials (a través dels dividends que en el seu cas es poguessin repartir) i en el patrimoni de la liquidació.
• El d' assumpció preferent en la creació de noves participacions o el de subscripció preferent en l' emissió de noves accions o d' obligacions convertibles en accions.
• El d' assistir i votar a les juntes generals i el d' impugnar els acords socials.
• El d'informació (és a dir, d'exigir als administradors de la societat que l'informin sobre l'evolució de l'activitat econòmica de la societat i els seus resultats).

Com a dret principal doncs dels socis, cal sens dubte destacar la possibilitat d' assistir i votar en les juntes generals, la qual és l' òrgan de govern màxim de la companyia en la qual s' adoptaran les màximes decisions que la concerneixen.

Així ho estableixen els articles 159 i següents LSC, en els quals es reconeix que els socis, reunits en junta general, decidiran per majoria legal o estatutàriament establerta, en els assumptes propis de la competència de la junta, quedant tots ells sotmesos a aquests acords. Així doncs, la junta general, òrgan que representa els socis, és a dir, els propietaris de la societat, podrà deliberar i acordar sobre els següents assumptes (Article 160 LSC), que després poden ser considerats com els més rellevants que poden afectar la vida de la societat. Així doncs, podran resoldre sobre els assumptes següents:

• L' aprovació dels comptes anuals, l' aplicació del resultat i l' aprovació de la gestió social.
• El nomenament i separació dels administradors, dels liquidadors i, si s' escau, dels auditors de comptes, va assossar com l' exercici de l' acció social de responsabilitat contra qualsevol d' ells.
• La modificació dels estatuts socials.
• L' augment i reducció del capital social.
• L'adquisició, l'alienació o l'aportació a una altra societat d'actius essencials (cosa que es presumirà quan l'import de l'operació superi el 25% del valor dels actius que figurin en l'últim balanç aportat).
• La transformació, la fusió, l' escissió o la cessió global d' actiu i passiu i el trasllat de domicili a l' estranger.
• La dissolució de la societat.
• L' aprovació del balanç final de liquidació.
• Qualssevol altres assumptes que determinin la llei o els estatuts.
  

Així mateix, i llevat de disposició contrària dels estatuts, la junta general de les societats de capital podrà impartir instruccions a l'òrgan d'administració o sotmetre a la seva autorització l'adopció d'aquest òrgan de decisions o acords sobre determinats assumptes de gestió (Article 161 LSC).

Als administradors de la societat, de conformitat amb l' article 209 LSC, els correspondrà assumir la gestió i la representació de la societat en els termes establerts per la mateixa LSC. 

Així doncs, a la pràctica, a l'òrgan d'administració els correspondrà tant la portada dels assumptes diaris de la companyia adoptant les decisions ordinàries que afectin l'activitat econòmica (gestió de les vendes i compres, del personal, de la tresoreria, del compliment de les obligacions legals i tributàries, etc.), així com l'orientació estratègica de la societat i el seu posicionament en el mercat (disseny de nous productes i serveis, obertura de nous mercats o oportunitats de negoci, etc.).

Pel que fa a les diferents maneres d' organitzar l' administració de la societat, els interessats en la constitució d' una mercantil han de tenir en compte que de conformitat amb l' article 210 LSC, l' administració de la societat es podrà confiar a un administrador únic, a diversos administradors que actuïn de forma solidària o de forma mancomunada o a un consell d' administració, s' ha d' indicar així mateix que:

• En cas de tractar-se d' una societat anònima, quan l' administració conjunta es confiï dos administradors, aquests actuaran de forma mancomunada i, quan es confiï més de dos administradors constituiran consell d' administració.
• En cas d' optar-se per la forma societària de la societat anònima, els estatuts podran establir les diferents maneres d' organitzar l' administració, atribuint a la junta de socis la facultat d' optar alternativament per qualsevol d' ells sense necessitat de modificació estatutària.
• Si s'optés per un consell d'administració, cal així mateix saber que aquest estarà format per un mínim de tres membres, fixant-se en els estatuts el nombre de membres del consell d'administració o bé el màxim i el mínim, tenint en compte així mateix que en el cas de les societats limitades el màxim de membres del consell no podrà ser superior a dotze (Articles 242 i següents LSC).

En relació als administradors, a més, els interessats en la constitució d'una societat i/o en l'assumpció del càrrec d'administrador, han de tenir en compte, així mateix:

• Que els administradors de la societat podran ser tant persones físiques com persones jurídiques (Article 212 LSC).
• En el cas de persones físiques, no podran ser administradors els menors d'edat no emancipats, els judicialment incapacitats, les persones inhabilitades conforme a la Llei Concursal, els condemnats per determinats delictes penals (vegeu article 213 LSC) ni els funcionaris al servei de l'Administració pública amb funcions relacionades amb l'activitat de la societat.
• Com ja s'ha indicat, els administradors seran nomenats per la junta de socis i aquest tindrà efectes des que els administradors nomenats acceptin el càrrec, decisió que serà completament voluntària (Article 214 LSC) i que en tot cas haurà de ser inscrit al Registre Mercantil dins dels deu dies següents a la data de l'acceptació (Article 215 LSC).
• El càrrec d'administrador serà gratuït, llevat que els estatuts socials estableixin el contrari determinant el sistema de remuneració, que podrà consistir en una assignació fixa, en dietes d'assistència, en una participació en beneficis, en una retribució variable, en una remuneració en accions o vinculada a la seva evolució, en indemnitzacions per cessament o en sistemes d'estalvi o previsió que es considerin oportuns (Article 217 LSC).
• Quant a la durada del seu càrrec, els administradors, en el cas de les societats limitades, exerciran el seu càrrec per temps indefinit (llevat que els estatuts estableixin un termini determinat, cas en el qual podran ser reelegits una o més vegades per períodes d'igual durada). En el cas de les societats anònimes, els administradors exerciran el càrrec durant el termini que assenyalin els estatuts socials, que no podrà excedir de sis anys i haurà de ser igual per a tots ells (Article 221 LSC).
• Pel que fa al seu cessament, els administradors podran ser separats del seu càrrec en qualsevol moment per la junta general, encara que la separació no consti en l'ordre del dia (Article 223 LSC).
• Pel que fa als deures dels administradors, cal indicar que a aquests la llei els imposa un deure general de diligència, la qual cosa els obliga a exercir el seu càrrec amb la diligència d'un ordenat empresari adoptant les mesures precises per a la bona direcció i el control de la societat (Article 225 LSC), un deure de discrecionalitat empresarial en les decisions estratègiques i de negoci (Article 226 LSC), un deure de lleialtat en contra la societat, obrant de bona fe i en el millor interès de la societat (Article 227 LSC) i un deure d'evitar situacions de conflicte d'interès (Article 229 LSC).

Com s' ha indicat des del principi d' aquesta exposició, tradicionalment les societats neixen d' un contracte pel qual dues o més persones s' obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de partir entre si els guanys. No obstant això, l' evolució del dret permet en l' actualitat constituir una societat mitjançant un únic soci, a les quals se les coneixerà com a societats unipersonals.

Així doncs, de conformitat amb l' article 12 LSC, s' entén per societat unipersonal de responsabilitat limitada o anònima:

1. La constituïda per un únic soci, sigui persona natural o jurídica.
2. La constituïda per dos o més socis quan totes les participacions o accions hagin passat a ser propietat d' un únic soci.

En el cas que la societat es creï originàriament per un soci únic, en l'escriptura de constitució es farà constar tal circumstància, la qual quedarà degudament inscrita en el Registre Mercantil (Article 13 LSC) perquè aquesta circumstància tingui la necessària publicitat registral.

Així mateix, per als supòsits d'unipersonalitat sobrevinguda (és a dir, quan la societat es constitueix per dos o més socis però posteriorment, arran d'una transmissió derivativa, totes les accions o participacions acabin sent propietat d'un únic soci), els interessats han de tenir molt en compte que transcorreguts sis mesos des de l'adquisició per la societat del caràcter unipersonal sense que aquesta circumstància s'hagués inscrit en el Registre Mercantil, el soci únic respondrà personal, il·limitadament i solidàriament dels deutes socials contrets durant el període de la unipersonalitat.

Quant al funcionament de la societat unipersonal, indicar que en la mateixa, el soci únic exercirà les competències de la junta general, les decisions de la qual es consignaran en una acta, sota la seva signatura o la del seu representant, podent ser executades i formalitzades pel propi soci o pels administradors de la societat (Article 15 LSC).

De conformitat amb l'article 11 bis LSC, les societats de capital podran tenir una web corporativa (que serà obligatòria per a les societats cotitzades). La creació de la mateixa haurà d' acordar-se per la junta general de la societat i l' esmentat acord s' haurà de fer constar en el full obert a la societat en el Registre Mercantil competent i així mateix serà publicada en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil.

En qualsevol cas, la societat haurà de garantir la seguretat de la pàgina web, l'autenticitat dels documents publicats en la mateixa va assegurar com el seu accés gratuït i la possibilitat de descarregar i imprimir l'inserit en ella (Article 11 ter LSC).

De conformitat amb l'article 19 del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, la constitució de societats és fet imposable d'aquest impost en la seva modalitat d'operacions societàries.

No obstant això, en virtut de l' article 45.I.B). 11 de l' esmentada norma, la constitució de societats estarà exempta de l' impost, amb la qual cosa, no serà necessari tributar per aquest impost en constituir una societat.

Per atorgar una escriptura de constitució de societat de capital simplement caldrà contactar amb l'oficina notarial (cridant al nostre telèfon de contacte o a l'adreça d'email mercantil@jesusbenavides.es) i concertar una cita en el dia i hora que més convingui als atorgants.

El dia i hora acordats, els atorgants simplement hauran d'acudir a l'oficina notarial proveïts de la documentació necessària (consultar apartat de documentació necessària) per signar l'escriptura corresponent, la qual serà redactada en base al contingut legal mínimament exigible i a les previsions i necessitats dels clients en qüestió.

Per al cas que així ho desitgin els interessats, en aquesta classe d' instruments, per facilitar la tasca als socis constituents, és possible encomanar a l' oficina notarial l' obtenció de la certificació expedida pel Registrador Mercantil Central conforme s' acrediti que no consta registrada la denominació elegida, així com la posterior inscripció de l' escriptura atorgada en el Registre Mercantil corresponent al domicili de la companyia constituïda, la qual cosa facilitarà molt els tràmits burocràtics als socis atorgants, ja que tots aquests tràmits el Notari els pot gestionar de forma telemàtica d'una forma ràpida i segura, estalviant temps i diners als interessats.

A més de tot el que s'indica fins al moment, que constitueix una explicació detallada de la forma de constituir una societat d'una manera tradicional, els interessats han de saber que en l'actualitat, hi ha una normativa que permet constituir societats de responsabilitat limitada d'una manera molt més ràpida, la qual rep la denominació comuna de "constitució exprés", sempre que es compleixin una sèrie de requisits (com per exemple utilitzar uns estatuts socials tipus bàsics, entre d'altres).

Aquesta regulació cal trobar-la en la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització.

A aquest efecte, l'empresari que vulgui optar per aquesta via, ha d'acudir a un PAE (Punts d'Atenció a l'Emprenedor) i emplenar un document que es denomina DUE (Document Únic Electrònic) mitjançant el qual se li assignarà automàticament una cita en una notaria inclosa en aquest sistema per a la signatura de l'escriptura de constitució, després de la qual cosa, de forma telemàtica, mitjançant el sistema CIRCE, es remetrà la mateixa al Registre Mercantil als efectes d' aconseguir la seva inscripció, tot això amb uns terminis molt més acotats que els ordinaris.

A la signatura de l' escriptura de constitució de la societat davant el notari, hi hauran d' acudir els socis que fonamenten la companyia, ja sigui de forma persona, ja sigui representats per un tercer mitjançant un apoderament.

Així mateix, si les parts ho desitgen, també pot acudir la persona que hagi de ser nomenada administradora de la societat als efectes d' acceptar el seu càrrec en el mateix acte.

Si l' interessat ho desitja, se li pot fer lliurament de la còpia autèntica de l' escriptura de constitució de la seva companyia el mateix dia de la signatura, però en tal cas, haurà de ser ell qui acudeixi al Registre Mercantil a gestionar la seva inscripció, ja que aquest és un tràmit necessari per a la seva vàlida constitució, com s' ha indicat.

Per suposat, si això es desitja així, és possible encomanar aquesta gestió a la pròpia oficina notarial, la qual remetrà telemàticament l' escriptura al Registre Mercantil als efectes d' obtenir la seva inscripció.

Un cop això ja s' hagi produït, es farà lliurament de la còpia autèntica de l' escriptura als seus atorgants, en la qual constin ja les dades d' inscripció de la mateixa, la qual cosa serà molt més útil, ja que a partir d' aquell moment el document podrà desplegar tots els seus efectes.