És el document notarial mitjançant el qual una o diverses persones decideixen crear una empresa aportant fons propis als efectes que aquesta pugui desenvolupar una determinada activitat econòmica en el mercat amb l' objectiu principal d' obtenir-ne un benefici econòmic.
Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest pressupost està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 de novembre) i 2) la nostra experiència diària en la confecció d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.
És una realitat innegable que l' home, des de fa milers d' anys, ha utilitzat el comerç, com a activitat d' intercanvi de béns i serveis, als efectes de satisfer les necessitats humanes i, consegüentment, a la creació de riquesa. Aquesta activitat, des dels primers trueques de l' home primitiu, ha experimentat al llarg de segles una gran i complexa expansió i sofisticació, fins a arribar a assolir la dimensió i escala global que avui dia presenta l' activitat econòmica i comercial a escala global.
Per donar respostes i instruments adequats a aquesta activitat humana tan necessària per a la creació de valor, l' ordenament jurídic ha desenvolupat multitud d' institucions encaminades a fomentar i facilitar les activitats econòmiques i comercials, entre les quals podem enquadrar les societats, les quals, seguint l' estela del Codi Civil, poden ser definides de forma genèrica com un contracte pel qual dues o més persones s' obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de partir entre si els guanys.
Aquestes societats tindran caràcter mercantil quan el seu objecte sigui l'obtenció d'un lucre i la seva constitució es materialitzi d'acord amb les disposicions del Codi de Comerç i, al seu torn, tindran la consideració de societats de capital quan adoptin alguna de les formes previstes a l'article 1 del Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital (en endavant, LSC), a saber, societats de responsabilitat limitada, societats anònimes i societats comanditàries per accions.
En l' actualitat, i atès que la major part de societats de capital adopten la forma de societats de responsabilitat limitada i societats anònimes, aquestes seran les que centraran l' atenció de la nostra anàlisi en aquesta entrada.
Com s'acaba d'indicar, les societats de capital (en el nostre vessant d'estudi, les societats de responsabilitat limitada i les societats anònimes) són instruments legals que permeten a dues o més persones (a la pràctica, amb una sola avui dia és possible, com ja es veurà) crear una entitat amb personalitat jurídica pròpia mitjançant la posada en comú un conjunt de diners, béns, o mitjans de producció, la qual tindrà per objecte el desenvolupament d' una activitat econòmica determinada pel seu risc i ventura, estant tot això encaminat a l' obtenció d' un lucre o benefici.
La característica principal de les societats de responsabilitat limitada i les societats anònimes és que els seus socis no respondran personalment dels deutes socials (Article 1.2 i 1.3 LSC), ja que el conjunt de diners, béns o mitjans productius aportats pels socis constituiran un patrimoni separat i independent del seu propi (que rebrà la denominació de capital social) el qual respondrà dels deutes i passius que pogués generar la societat, sense que aquestes puguin ser satisfetes amb el patrimoni personal dels seus socis.
Aquesta característica definidora de les societats de capital és la clau de la seva expansió, ja que mitjançant aquesta limitació de responsabilitat únicament al capital aportat s' aconsegueix minimitzar el risc que els socis assumeixen en iniciar l' activitat econòmica, ja que amb això no arrisquen el seu patrimoni personal a l' empresa, la qual cosa facilita i incentiva notablement l' emprenedoria i el desenvolupament d' activitat econòmica, el que redunda doncs en la creació de valor i riquesa per a tota la societat.
Com s' acaba d' indicar, el capital social d' una societat és el conjunt de diners, béns i elements productius que els seus socis hi aporten per al desenvolupament de l' activitat econòmica que aquesta tingui per objecte. Per la seva banda, des d'un punt de vista jurídic, cal considerar per capital social el conjunt d'aportacions de tots els socis a la societat, el qual estarà dividit en participacions socials, en el cas de les societats de responsabilitat limitada, i en accions, en el cas de les societats anònimes (Articles 1.2 i 1.3 LSC).
Pel que fa al capital social mínim d'una societat de capital, cal tenir present que de conformitat amb l'article 4 LSC el capital social de la societat de responsabilitat limitada no podrà ser inferior a un euro (1,00 €).
No obstant això, quan es constitueixi una SL amb un capital social inferior a 3.000 euros, fins que el capital social de la companyia no assoleixi aquests 3.000 euros cal saber que:
Per la seva banda, en les societats anònimes, aquest capital social mínim no podrà ser inferior a seixanta mil euros (60.000,00 €).
Aquests imports s'hauran de tenir en compte ja que no es podran autoritzar escriptures de constitució de societats de capital que tinguin una xifra de capital inferior al legalment establert (Article 5 LSC).
Sens dubte, la resposta a aquesta pregunta no és única, ja que depenent de la naturalesa de l' activitat que es pretén desenvolupar, així com de les característiques concretes dels seus socis i les seves possibilitats, serà millor optar per una modalitat o una altra.
Així les coses, la primera diferència evident és en relació amb el capital social mínim per a la seva constitució, ja que com s' ha indicat, per crear una societat de responsabilitat limitada amb 1 € és suficient, però per constituir una societat anònima es necessitaran 60.000 €, la qual cosa sens dubte constitueix una gran diferència, en funció de les possibilitats econòmiques que tinguin els socis i la necessitat de finançament que tingui o no el projecte empresarial.
Així les coses, de l'experiència pràctica, per al començament de petites aventures empresarials, sens dubte és molt més recomanable una societat de responsabilitat limitada, ja que la seva constitució i la seva gestió és molt més fàcil i àgil, mentre que les societats anònimes solen ser protagonitzades per projectes empresarials més grans, més ambiciosos i les necessitats de capital dels quals són molt més elevades.
Per exigències de l' article 20 LSC, la constitució de les societats de capital exigirà necessàriament escriptura pública, la qual, al seu torn, necessàriament s' haurà d' inscriure en el Registre Mercantil. Així doncs, per poder constituir una societat de responsabilitat limitada o una societat anònima els socis de la mateixa caldrà que acudeixin a un notari públic per atorgar la corresponent escriptura de constitució de societat i així mateix hauran de procedir a la seva inscripció en el Registre Mercantil de la demarcació territorial en la qual hagin fixat el seu domicili social.
Aquesta escriptura de constitució haurà de ser atorgada per tots els socis fundadors, siguin persones físiques o jurídiques, i ho podran fer de forma personal o degudament representats mitjançant un poder notarial. En aquest acte, els socis fundadors hauran d'assumir la totalitat de les participacions socials en el cas de les societats de responsabilitat limitada, o subscriure la totalitat d'accions per al cas de les societats anònimes (Article 21 LSC).
En aquesta escriptura de constitució (Article 22 LSC) s'hauran d'incloure almenys les següents mencions:
Si la societat fos de responsabilitat limitada, es determinarà així mateix la manera com inicialment s'organitzi l'administració (és a dir, si la societat es regeix per exemple per un administrador únic, dos o més solidaris o mancomunats, etc.) si els estatuts preveuen diferents alternatives.
Si la societat fos anònima, així mateix s' haurà d' expressar la quantia total, almenys aproximada, de les despeses de constitució.
Els estatuts socials de la companyia poden ser definits com el pacte o contracte assolit pels socis en virtut del qual s'estableixen les normes internes de la societat que determinen les seves característiques bàsiques (denominació, objecte, domicili i capital social, etc.) així com les normes que han de regir la seva activitat i el govern de la mateixa.
De conformitat amb l' article 23 LSC, en els estatuts que han de regir el funcionament de les societats de capital es farà constar:
Així mateix, en relació amb els estatuts socials, cal precisar les qüestions següents:
Finalment, tant en els estatuts com en la pròpia escriptura fundacional, els socis podran incloure, a l'empara del principi d'autonomia de la voluntat, tots els pactes i condicions que jutgin convenients, sempre que no s'oposin a les lleis ni contradiguin els principis del tipus social elegit (Article 28 LSC).
En qualsevol cas, hauran de tenir en compte els interessats a constituir una societat de capital que els fundadors respondran solidàriament davant la societat, els socis i els tercers de la constància en l'escriptura de constitució de totes les qüestions exigides per la llei abans dites, de l'exactitud de totes les declaracions que hi facin i de l'adequada inversió dels fons destinats al pagament de les despeses de constitució (Article 30 LSC).
En aquest sentit, el més adequat perquè els Estatuts de la nova societat responguin adequadament a les necessitats dels seus socis, és acudir a un advocat especialitzat en matèria mercantil que redacti els mateixos a la vista de les característiques i particularitats concretes de cada cas, ja que només així ens assegurarem que aquests responen veritablement a les necessitats particulars de cada companyia.
Si, per contra, la nostra societat, al nostre parer, no presenta grans particularitats i no volem fer aquest pas, l'oficina Notarial ens pot facilitar uns estatuts socials tipus, amb un contingut bàsic, que permetran complir aquest tràmit.
Com ja s'ha indicat en apartats precedents, la inscripció de l'escriptura de constitució d'una societat en el Registre Mercantil corresponent a la demarcació en la qual hagi fixat el seu domicili és un requisit indispensable per a la seva vàlida constitució, ja que en cas contrari la societat pot esdevenir irregular (figura que s'explicarà en una pregunta posterior) amb les greus conseqüències que això pot suposar.
En relació a aquesta inscripció, cal precisar que de conformitat amb l' article 31 LSC, els socis fundadors i els administradors de la societat tindran facultats per a la presentació de l' escriptura de constitució en el Registre Mercantil, així com per demanar o practicar la liquidació i fer el pagament dels impostos i despeses corresponents, havent-se de tenir en compte que aquesta inscripció es configura com un deure legal per als socis fundadors i administradors, ja que així ho estableix l' article 32 LSC, concedint-los un termini de dos mesos des de l' atorgament per fer-ho, responent solidàriament, si s' escau, dels danys i perjudicis que causin per l' incompliment d' aquesta obligació.
Aquesta inscripció, com s'ha tractat de remarcar, és de summa importància, ja que amb ella el procés de creació de la societat es conclourà, atès que la seva inscripció determina l'adquisició de la personalitat jurídica plena que correspongui al tipus social triat (Article 33 LSC). Així mateix, una altra mostra d'això és que fins que aquesta no es verifiqui no serà possible la transmissió de participacions socials o accions (Article 34 LSC).
En qualsevol cas, a la inscripció de l'escriptura de constitució el Registrador Mercantil li donarà publicitat a la mateixa en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Article 35 LSC).
Finalment, indicar als interessats que, si desitgen conèixer més detalls sobre els requisits i característiques de l'escriptura de constitució de societat de capital i la seva inscripció, poden consultar els articles 114 a 128 del Reial decret 1.784/1996, de 19 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del Registre Mercantil (en endavant, RRM) per a les societats anònimes i els articles 175 a 188 del RRM per a les societats limitades.
En el període que transcorre des que una societat es constitueix en escriptura pública fins que aquesta s' inscriu definitivament en el Registre Mercantil, aquestes reben la denominació de societat en formació.
Durant aquest període, dels actes i contractes celebrats en nom de la societat, respondran solidàriament els qui els haguessin celebrat, tret que la seva eficàcia s'hagués condicionat a la inscripció i, si s'escau, posterior assumpció dels mateixos per part de la societat (Article 36 LSC). No obstant això, pels actes i contractes indispensables per a la inscripció de la societat, pels realitzats pels administradors dins de les facultats que els confereix l'escriptura per a la fase anterior a la inscripció i pels estipulats en virtut de mandat específic de tots els socis per les persones amb aquesta finalitat designades respondrà la societat en formació amb el patrimoni que tingués (Article 37.1 LSC).
En qualsevol cas, llevat que l'escriptura de constitució o els estatuts socials disposin una altra cosa, si la data de començament de les operacions coincideix amb l'atorgament de l'escriptura fundacional, s'entendrà que els administradors estan facultats per al ple desenvolupament de l'objecte social i per realitzar tota classe d'actes i contractes (Article 37.3 LSC).
Aquesta és sens dubte una qüestió molt rellevant que tots els interessats a constituir una societat han de tenir molt clar, ja que com s' ha indicat al principi d' aquesta explicació, una de les principals característiques de les societats de capital és la seva capacitat de limitar la responsabilitat dels socis a la seva aportació en el capital, sense que hagin de respondre personalment amb el seu patrimoni pels deutes socials.
No obstant això, com a excepció a aquesta regla general, si es constitueix una societat però aquesta no s' inscriu degudament en el Registre Mercantil corresponent en el termini d' un any, aquesta serà considerada com a societat irregular, la qual cosa implicarà que se li aplicaran les normes de la societat col.lectiva o, si s' escau, les de la societat civil, si la societat en formació hagués iniciat o continuat les seves operacions, la qual cosa suposa que els socis perdran aquesta protecció patrimonial, passant a respondre personalment dels deutes i passius de la societat (Article 39 LSC).
En aquests casos, com a mesura de protecció estableix el legislador que qualsevol soci podrà instar la dissolució de la societat davant el Jutge Mercantil del lloc del domicili social i exigir, prèvia liquidació del patrimoni social, la quota corresponent, que se satisfarà, sempre que sigui possible, amb la restitució de les aportacions (Article 40 LSC).
En relació a les aportacions socials, és a dir, com s'ha indicat anteriorment de forma genèrica, el conjunt de diners, béns o elements productius que els socis fundadors aporten a la societat per conformar el seu capital social, és necessari en primer lloc tenir clar que només podran ser objecte d'aportació béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica (com per exemple diners, equips informàtics, maquinària industrial, etc.), de manera que, per contra, en cap cas ho podran ser aportacions de treball o serveis (Article 58 LSC).
Partint d'aquesta patrimonialitat de les aportacions, cal diferenciar entre les dues grans modalitats d'aportacions, que són les aportacions dineràries (quantitats determinades d'una moneda corrent) i les aportacions no dineràries (béns o drets concrets).
Aportacions dineràries:
Les aportacions dineràries, és a dir, en quantitats certes de diners de moneda corrent de curs legal, s' hauran de realitzar en euros. Així mateix, podran realitzar-se en una altra moneda, però determinant si equivalència en euros d'acord amb la llei (Article 61 LSC).
En cas que els socis optin per aquesta classe d'aportacions, el notari autoritzant de l'escriptura de constitució estarà obligat a acreditar la realitat de les aportacions dineràries mitjançant certificació (que tindrà una vigència de dos mesos) del dipòsit de les corresponents quantitats a nom de la societat en entitat de crèdit, que el notari haurà d'incorporar a l'escriptura (Article 62 LSC).
Així doncs, en cas que els socis fundadors optin per desemborsar el capital social de la societat creada mitjançant aportacions dineràries, hauran d' acudir a una entitat financera i obrir un compte corrent dipositant l' import del capital i demanant que se' ls expedeixi un certificat de titularitat i saldo de la mateixa, per aportar-se a l' acte de constitució davant de Notari.
Dit això, no és menys cert que la llei estableix com a excepció que, per al cas de les societats de responsabilitat limitada, no serà necessari acreditar la realitat de les aportacions socials si els socis fundadors manifesten en l'escriptura de constitució que responen solidàriament davant la societat i els creditors de la realitat de les mateixes (Article 62.2 LSC).
Aportacions no dineràries:
Per contra, els socis de la societat poden optar per constituir la companyia aportant-hi, en forma de capital, determinats béns o drets de naturalesa no dinerària (com per exemple equips informàtics, béns d'equip, factors de producció, matèries primeres, vehicles, etc.).
En aquests casos, en l'escriptura de constitució s'hauran de descriure les aportacions no dineràries amb les seves dades registrals, si n'hi ha, la valoració en euros que se'ls atribueixi, així com la numeració de les accions o participacions atribuïdes (Article 63 LSC).
Així mateix, cal tenir en compte que en el cas que es tracti d'una societat anònima, les aportacions no dineràries hauran de ser, per regla general (en certs supòsits, veure article 69 LSC, no serà necessari, en els casos del qual se substituirà per un informe dels administradors en els termes de l'article 70 LSC), objecte d'un informe elaborat per un expert independent designat pel Registrador Mercantil del domicili social, el qual contindrà la descripció de l'aportació i la valoració de la mateixa (Article 67 LSC).
En qualsevol cas, els socis fundadors han de tenir en compte la seva responsabilitat en relació amb les aportacions no dineràries, ja que aquests respondran solidàriament davant la societat i davant els creditors socials (Articles 73 a 76 LSC per a les societats de responsabilitat limitada) i també davant els accionistes i tercers en el cas de les societats (Articles 77 LSC) de la realitat de les aportacions socials i de la valoració de les no dineràries.
Els socis fundadors, en constituir la societat, hauran de triar una denominació per a la companyia, amb la qual es presentarà i identificarà en el tràfic juridico mercantil.
Aquesta denominació haurà de ser única i no coincident, doncs de conformitat amb l' article 7 LSC, les societats de capital no podran adoptar una denominació idèntica a la de qualsevol altra societat preexistent.
Per assegurar que això sigui així, el Reglament del Registre Mercantil ha establert en els seus articles 409 a 419 un mecanisme en virtut del qual qualsevol interessat podrà presentar una sol·licitud davant el Registre Mercantil Central proposant una denominació per a la societat que desitja constituir, a la qual el mateix respondrà eximint en el termini de tres dies un certificat (que tindrà una validesa de tres mesos) expressant si la denominació consta o no inscrita, havent-se de tenir en compte que si aquesta no consta inscrita es reservarà aquesta denominació per un termini de 6 mesos perquè es pugui constituir la societat que es pretén. Aquest certificat s' haurà d' incorporar necessàriament a l' escriptura de constitució.
Així mateix, cal tenir en compte que, per a les societats limitades, en la seva denominació haurà de constar necessàriament la indicació de "societat de responsabilitat limitada", "societat limitada" o les seves abreviatures "S.R.L." o "S.L." i en el cas de les societats anònimes la indicació de "societat anònima" o la seva abreviatura "S.A." (Article 6 LSC).
Finalment, indicar que aquest tràmit el poden realitzar els mateixos interessats o, si ho desitgen, el poden delegar a la mateixa oficina notarial.
Els socis fundadors de la societat de capital hauran de triar un domicili social per a la mateixa, el qual, de conformitat amb l' article 9 LSC, haurà d' estar fixat dins del territori espanyol en el lloc en què es trobi el centre de la seva efectiva administració i adreça o en el qual radiqui el seu principal establiment o explotació.
Aquest domicili s'expressarà en els estatuts de la societat limitada o anònima que es constitueixi, i en cas que es desitgi modificar, s'haurà d'atorgar la corresponent escriptura de trasllat de domicili social (vegeu a aquest respecte apartat dedicat a aquest instrument).
Els interessats en la constitució d' una societat de responsabilitat limitada o anònima han de tenir present que com a socis la llei els reconeix una sèrie de drets. Així doncs, de conformitat amb l' article 93 LSC, els socis tindran, com a mínim, els següents drets:
Com a dret principal doncs dels socis, cal sens dubte destacar la possibilitat d' assistir i votar en les juntes generals, la qual és l' òrgan de govern màxim de la companyia en la qual s' adoptaran les màximes decisions que la concerneixen.
Així ho estableixen els articles 159 i següents LSC, en els quals es reconeix que els socis, reunits en junta general, decidiran per majoria legal o estatutàriament establerta, en els assumptes propis de la competència de la junta, quedant tots ells sotmesos a aquests acords. Així doncs, la junta general, òrgan que representa els socis, és a dir, els propietaris de la societat, podrà deliberar i acordar sobre els següents assumptes (Article 160 LSC), que després poden ser considerats com els més rellevants que poden afectar la vida de la societat. Així doncs, podran resoldre sobre els assumptes següents:
Així mateix, i llevat de disposició contrària dels estatuts, la junta general de les societats de capital podrà impartir instruccions a l'òrgan d'administració o sotmetre a la seva autorització l'adopció d'aquest òrgan de decisions o acords sobre determinats assumptes de gestió (Article 161 LSC).
Als administradors de la societat, de conformitat amb l' article 209 LSC, els correspondrà assumir la gestió i la representació de la societat en els termes establerts per la mateixa LSC.
Així doncs, a la pràctica, a l'òrgan d'administració els correspondrà tant la portada dels assumptes diaris de la companyia adoptant les decisions ordinàries que afectin l'activitat econòmica (gestió de les vendes i compres, del personal, de la tresoreria, del compliment de les obligacions legals i tributàries, etc.), així com l'orientació estratègica de la societat i el seu posicionament en el mercat (disseny de nous productes i serveis, obertura de nous mercats o oportunitats de negoci, etc.).
Pel que fa a les diferents maneres d' organitzar l' administració de la societat, els interessats en la constitució d' una mercantil han de tenir en compte que de conformitat amb l' article 210 LSC, l' administració de la societat es podrà confiar a un administrador únic, a diversos administradors que actuïn de forma solidària o de forma mancomunada o a un consell d' administració, s' ha d' indicar així mateix que:
En relació als administradors, a més, els interessats en la constitució d'una societat i/o en l'assumpció del càrrec d'administrador, han de tenir en compte, així mateix:
Com s' ha indicat des del principi d' aquesta exposició, tradicionalment les societats neixen d' un contracte pel qual dues o més persones s' obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de partir entre si els guanys. No obstant això, l' evolució del dret permet en l' actualitat constituir una societat mitjançant un únic soci, a les quals se les coneixerà com a societats unipersonals.
Així doncs, de conformitat amb l' article 12 LSC, s' entén per societat unipersonal de responsabilitat limitada o anònima:
En el cas que la societat es creï originàriament per un soci únic, en l'escriptura de constitució es farà constar tal circumstància, la qual quedarà degudament inscrita en el Registre Mercantil (Article 13 LSC) perquè aquesta circumstància tingui la necessària publicitat registral.
Així mateix, per als supòsits d'unipersonalitat sobrevinguda (és a dir, quan la societat es constitueix per dos o més socis però posteriorment, arran d'una transmissió derivativa, totes les accions o participacions acabin sent propietat d'un únic soci), els interessats han de tenir molt en compte que transcorreguts sis mesos des de l'adquisició per la societat del caràcter unipersonal sense que aquesta circumstància s'hagués inscrit en el Registre Mercantil, el soci únic respondrà personal, il·limitadament i solidàriament dels deutes socials contrets durant el període de la unipersonalitat.
Quant al funcionament de la societat unipersonal, indicar que en la mateixa, el soci únic exercirà les competències de la junta general, les decisions de la qual es consignaran en una acta, sota la seva signatura o la del seu representant, podent ser executades i formalitzades pel propi soci o pels administradors de la societat (Article 15 LSC).
De conformitat amb l'article 11 bis LSC, les societats de capital podran tenir una web corporativa (que serà obligatòria per a les societats cotitzades). La creació de la mateixa haurà d' acordar-se per la junta general de la societat i l' esmentat acord s' haurà de fer constar en el full obert a la societat en el Registre Mercantil competent i així mateix serà publicada en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil.
En qualsevol cas, la societat haurà de garantir la seguretat de la pàgina web, l'autenticitat dels documents publicats en la mateixa va assegurar com el seu accés gratuït i la possibilitat de descarregar i imprimir l'inserit en ella (Article 11 ter LSC).
De conformitat amb l'article 19 del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, la constitució de societats és fet imposable d'aquest impost en la seva modalitat d'operacions societàries.
No obstant això, en virtut de l' article 45.I.B). 11 de l' esmentada norma, la constitució de societats estarà exempta de l' impost, amb la qual cosa, no serà necessari tributar per aquest impost en constituir una societat.
Per atorgar una escriptura de constitució de societat de capital simplement caldrà contactar amb l'oficina notarial (cridant al nostre telèfon de contacte o a l'adreça d'email mercantil@jesusbenavides.es) i concertar una cita en el dia i hora que més convingui als atorgants.
El dia i hora acordats, els atorgants simplement hauran d'acudir a l'oficina notarial proveïts de la documentació necessària (consultar apartat de documentació necessària) per signar l'escriptura corresponent, la qual serà redactada en base al contingut legal mínimament exigible i a les previsions i necessitats dels clients en qüestió.
Per al cas que així ho desitgin els interessats, en aquesta classe d' instruments, per facilitar la tasca als socis constituents, és possible encomanar a l' oficina notarial l' obtenció de la certificació expedida pel Registrador Mercantil Central conforme s' acrediti que no consta registrada la denominació elegida, així com la posterior inscripció de l' escriptura atorgada en el Registre Mercantil corresponent al domicili de la companyia constituïda, la qual cosa facilitarà molt els tràmits burocràtics als socis atorgants, ja que tots aquests tràmits el Notari els pot gestionar de forma telemàtica d'una forma ràpida i segura, estalviant temps i diners als interessats.
A més de tot el que s'indica fins al moment, que constitueix una explicació detallada de la forma de constituir una societat d'una manera tradicional, els interessats han de saber que en l'actualitat, hi ha una normativa que permet constituir societats de responsabilitat limitada d'una manera molt més ràpida, la qual rep la denominació comuna de "constitució exprés", sempre que es compleixin una sèrie de requisits (com per exemple utilitzar uns estatuts socials tipus bàsics, entre d'altres).
Aquesta regulació cal trobar-la en la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització.
A aquest efecte, l'empresari que vulgui optar per aquesta via, ha d'acudir a un PAE (Punts d'Atenció a l'Emprenedor) i emplenar un document que es denomina DUE (Document Únic Electrònic) mitjançant el qual se li assignarà automàticament una cita en una notaria inclosa en aquest sistema per a la signatura de l'escriptura de constitució, després de la qual cosa, de forma telemàtica, mitjançant el sistema CIRCE, es remetrà la mateixa al Registre Mercantil als efectes d' aconseguir la seva inscripció, tot això amb uns terminis molt més acotats que els ordinaris.
A la signatura de l' escriptura de constitució de la societat davant el notari, hi hauran d' acudir els socis que fonamenten la companyia, ja sigui de forma persona, ja sigui representats per un tercer mitjançant un apoderament.
Així mateix, si les parts ho desitgen, també pot acudir la persona que hagi de ser nomenada administradora de la societat als efectes d' acceptar el seu càrrec en el mateix acte.
Si l' interessat ho desitja, se li pot fer lliurament de la còpia autèntica de l' escriptura de constitució de la seva companyia el mateix dia de la signatura, però en tal cas, haurà de ser ell qui acudeixi al Registre Mercantil a gestionar la seva inscripció, ja que aquest és un tràmit necessari per a la seva vàlida constitució, com s' ha indicat.
Per suposat, si això es desitja així, és possible encomanar aquesta gestió a la pròpia oficina notarial, la qual remetrà telemàticament l' escriptura al Registre Mercantil als efectes d' obtenir la seva inscripció.
Un cop això ja s' hagi produït, es farà lliurament de la còpia autèntica de l' escriptura als seus atorgants, en la qual constin ja les dades d' inscripció de la mateixa, la qual cosa serà molt més útil, ja que a partir d' aquell moment el document podrà desplegar tots els seus efectes.
N' hi ha prou que la persona o persones que desitgen formalitzar la constitució de la societat mercantil acudeixin a la notaria amb el seu DNI. En cas que algun dels socis fos una persona estrangera haurà de presentar davant el notari el seu passaport original i en vigor. A més, serà imprescindible aportar el NIE al costat de l'esmentat passaport. Important! Si en la nova societat, un dels socis o administradors fos al seu torn una altra societat mercantil, s' hauran d' aportar així mateix les escriptures de constitució, de nomenaments de càrrecs del seu representant i l' acta de titularitat real de l' esmentada societat.
La Certificació de denominació negativa l' ha d' expedir el Registre Mercantil Central. Serveix per acreditar que el nom de la nova societat no es troba en ús per una altra empresa. Tingui's en compte que, perquè aquesta certificació sigui vàlida, requereix que la sol·licitud la realitzi algun dels socis de la nova societat a constituir. Els interessats poden cursar la sol·licitud directament a través de la pàgina web del Registre Mercantil Central, o bé, poden fer-ho a través de la pròpia oficina notarial. Una vegada cursada la sol·licitud, el Registre Mercantil Central sol contestar en un termini aproximat de 24 hores sobre la disponibilitat o no de la denominació social sol·licitada.
En constituir una empresa cada soci ha de realitzar la seva corresponent aportació. Aquesta aportació pot ser en diners o altres béns (immobles, mobiliari, equips informàtics, etc.) El realment important és que aquesta aportació quedi degudament acreditada davant el notari. Per tant, si es tracta de:
a) Una aportació de diners caldrà aportar una certificació expedida per entitat bancària conforme s'acrediti l'obertura d'un compte bancari en el qual constin dipositades les aportacions dineràries de cada soci (tèngase en compte que aquest document tindrà una validesa màxima de dos mesos des de la seva expedició fins a l'atorgament de l'escriptura).
b) Una aportació no dinerària serà necessari un document subscrit pels socis en el qual es contingui una descripció o especificació d'aquestes i assignar-los el seu valor econòmic corresponent (per exemple, s'aporta un ordinador, model MAC PRO, número de sèrie "x" valorat en 1.500 euros)
S'hauran d'aportar els estatuts socials de la nova companyia, en els quals es detallin tots els elements que la defineixen, la manera com s'organitza i les persones que adopten les decisions rellevants en el seu si (com per exemple la seva denominació social, el seu objecte social, el seu domicili social, la durada del seu exercici social, el tipus d'òrgan d'administració que té, la retribució d' aquests, la forma en què se celebren les Juntes Generals, el quorum d' adopció d' acords, etc.). Si l' interessat no disposa d' un model d' estatuts socials tipus, l' oficina notarial se' ls pot facilitar sense cost extra per això.