Constitució d'un patrimoni protegit - Notaria Jesús Benavides
Família

Constitució d' un patrimoni protegit

Pas 1

Què és una constitució d'un patrimoni protegit?

Una constitució d' un patrimoni protegit és un document notarial que permet crear una unitat patrimonial destinada a protegir i satisfer les necessitats econòmiques presents i futures d' una persona discapacitada o dependent.

Pas 2

Quina documentació necessito per acudir al notari a formalitzar la constitució d'un patrimoni protegit?

El beneficiari del patrimoni protegit no té perquè comparèixer a la notaria. N'hi ha prou amb facilitar les seves dades identificatives (normalment una còpia del seu DNI). En cas que el beneficiari del patrimoni protegit a constituir sigui un fill menor d' edat, s' haurà d' aportar així mateix el LLIBRE DE FAMÍLIA.

Pas 3

Quines despeses té formalitzar la constitució d'un patrimoni protegit?

Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 novembre) i 2) la nostra experiència diària en la preparació d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.

Pas 4

Més preguntes freqüents

En què consisteix un patrimoni protegit?

Un patrimoni protegit és una institució que preveu la legislació civil, en virtut de la qual, és possible crear un conjunt patrimonial destinat a satisfer les necessitats vitals, presents i futures, d' una persona que pateix una minusvalidesa o discapacitat.

Així doncs, com qualsevol observador pot apreciar, quan una persona pateix una minusvalidesa o discapacitat, sobretot en graus elevats, la mateixa, en moltes ocasions, implicarà una impossibilitat de desenvolupar una activitat laboral que li permeti obtenir ingressos amb els quals atendre les seves necessitats vitals, amb la qual cosa, això pot comportar greus dificultats econòmiques, ja que en la majoria d' ocasions, les persones minusvàlides o discapacitades, a més de les necessitats bàsiques que qualsevol persona pot tenir (com per exemple l'habitatge, l'alimentació, la vestimenta, etc.) tindran a més necessitats addicionals en forma de cures, atenció especialitzada, medicines, etc., la qual cosa pot suposar un cost addicional molt elevat.

A la vista de l'indicat, aquesta figura pretén contribuir a pal·liar aquesta situació, creant a tal efecte un instrument mitjançant el qual, qualsevol persona (que normalment seran els familiars directes de la persona discapacitada o minusvàlida) pugui realitzar aportacions de béns o drets (com per exemple un immoble o diners) amb l'objectiu que aquests béns o els seus rendiments puguin ser destinats a satisfer les necessitats vitals, presents i futures, d'aquesta persona discapacitada o minusvàlida, assegurant així que aquesta persona tindrà el capital o les rendes necessàries per cobrir tot el que necessiti, tant ara com en el futur.

Per tant, amb aquest patrimoni protegit, els interessats podran aconseguir afectar aquests béns o drets que s' aportin a l' atenció de les necessitats vitals de la persona discapacitada o minusvàlida i, així mateix, gaudir d' una sèrie de beneficis fiscals associats a aquesta figura, els quals es tractaran de desenvolupar a continuació.

Per a què pot servir un patrimoni protegit?

Un patrimoni protegit, com s' ha indicat, és un instrument destinat a oferir una protecció patrimonial i econòmica a favor d' una persona que pateix una minusvalidesa o discapacitat.

Per tant, en el cas que una família tingui un dels seus membres afectat per una minusvalidesa o discapacitat, la constitució d' aquest patrimoni protegit pot ser un instrument útil i adequat per assegurar les necessitats econòmiques d' aquest familiar, tant presents, com sobretot futures, de manera que, en afectar una sèrie de béns o capitals a cobrir les necessitats vitals d' aquesta persona, ens assegurarem que aquesta disposarà dels fons necessaris per assegurar-se una vida adequada, en tot moment, minimitzant així els riscos que puguin esdevenir en el futur.

<ejemplo>Así pues, si unos padres sólo tienen un hijo, y éste está afectado por una minusvalía o discapacidad, cuando esos padres alcancen una edad avanzada, pueden plantearse constituir un patrimonio protegido a favor de su hijo, aportando al mismo su vivienda y sus ahorros para que, al fallecer éstos, todos estos bienes sean destinados a sufragar los gastos que sean necesarios para asegurar unos cuidados adecuados para su hijo el resto de su vida.<ejemplo>

Com es regula un patrimoni protegit?

Sobre la regulació del patrimoni protegit, és menester indicar que, en realitat, en l' actualitat coexisteixen dues normatives diferents, a saber:

  • En primer lloc, una normativa estatal, la qual podem trobar a la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat.
  • I així mateix, en l' àmbit català, la regulació que trobarem sobre aquesta matèria en el Llibre II del Codi Civil de Catalunya, en concret, en els seus articles 227-1 i següents.

Així doncs, com es pot apreciar, en el cas català (que és el lloc on es troba sito aquest despatx notarial), coexisteixen dues normatives diferents, la qual cosa tindrà una gran rellevància, ja que depenent de la normativa que es triï per a la constitució del patrimoni protegit, això tindrà rellevants conseqüències, tant pel que fa a la seva naturalesa, com al seu tractament fiscal.

En qualsevol cas, a la vista de la ubicació d'aquest despatx notarial, i tenint en compte que a la nostra pàgina web ja existeix publicat un article relatiu a l'anàlisi del patrimoni protegit des de l'òptica de la normativa estatal (al qual poden accedir AQUÍ), la present entrada se centrarà a analitzar les característiques pròpies d'aquesta figura des de l'òptica de la normativa autonòmica.

Qui pot ser beneficiari d'un patrimoni protegit?

De conformitat amb la normativa catalana, poden ser beneficiaris d'un patrimoni protegit (article 227-1.1 CCCat):

  • Persones amb discapacitat psíquica igual o superior al 33%.
  • Persones amb discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%.
  • Persones que estiguin en situació de dependència de grau II o III, d' acord amb la normativa aplicable en aquest àmbit.

Com s'acredita el grau de discapacitat o dependència del beneficiari?

Per acreditar el grau de discapacitat o dependència del beneficiari del patrimoni protegit que es pretengui, caldrà aportar (article 227-1.2 CCCat):

  • O bé un certificat emès per l' òrgan administratiu corresponent.
  • O per mitjà d' una resolució judicial ferma.
Veure més preguntes freqüents

Quines característiques jurídiques presenta el patrimoni protegit en la regulació catalana?

De conformitat amb la normativa catalana (article 227-2 CCCat), cal tenir en compte les següents característiques jurídiques del patrimoni protegit:

  1. La creació del patrimoni protegit implica que tots els béns i drets que s'hi aporten (així com els seus rendiments) queden destinats a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.

    • Així doncs, per exemple, si es crea un patrimoni protegit i s' hi aporta un habitatge arrendat, tant el mateix habitatge com la renda que s' obtingui s' hauran de destinar a pagar totes les despeses necessàries perquè el dependent o discapacitat tingui tot el necessari per cobrir les seves necessitats.
  2. El patrimoni protegit és un patrimoni autònom, sense personalitat jurídica, sobre el qual ni el constituent, ni el beneficiari, ni l' administrador tenen un dret de propietat.

    • Així doncs, a diferència del que moltes persones poden creure, el patrimoni protegit no és propietat ni de les persones que el creen ni del beneficiari, de manera que es constitueix com un ens autònom, independent i sense titularitat.
    • Així mateix, això cal tenir-ho molt en compte, ja que en el cas de la normativa estatal, el patrimoni protegit es constitueix com un patrimoni separat i diferenciat, però dins l' esfera patrimonial del discapacitat o minusvàlid.
  3. El patrimoni protegit no respon dels deutes del beneficiari. Aquest és sens dubte un element clau, ja que una de les proteccions fonamentals que ofereix el patrimoni protegit és la d' evitar que, en cas que la persona discapacitada o minusvàlida contragués deutes, els béns que formin part del patrimoni siguin atacats pels seus creditors, ja que com el seu propi nom indica, estan protegits, amb la qual cosa, queden llevat d' aquesta circumstància, assegurant-se així que aquests quedaran inalterats i destinats a satisfer aquestes necessitats vitals del beneficiari.
  4. El patrimoni protegit no respon dels deutes del seu aportant, llevat que aquests fossin anteriors a l' aportació. Aquest és així mateix un element molt important, ja que en cas que es realitzi l'aportació al patrimoni protegit, si el seu aportant a posteriori contragués deutes, els seus creditors no podran atacar els béns aportats, ja que com s'indica, queden "protegits" per aquesta institució. Per contra, com no pot ser altrament, el patrimoni protegit no protegeix els béns aportats de deutes anteriors a la seva aportació, de manera que, en aquest cas, els creditors si que podran atacar aquests béns, però només en cas que l' aportant no en tingués d' altres amb els quals satisfer el seu crèdit. Així mateix, en cas que l' aportant tingués legitimaris, aquests, per cobrar la seva llegítima, si en l' herència no hi hagués altres béns, també podran atacar els béns i drets aportats al patrimoni protegit per satisfer el seu dret.

Qui pot constituir un patrimoni protegit?

De conformitat amb la normativa catalana, el patrimoni protegit pot ser constituït per qualsevol persona, inclòs el mateix beneficiari.

Com es constitueix un patrimoni protegit?

La constitució del patrimoni protegit s' ha de realitzar mitjançant una escriptura pública autoritzada davant de notari, en la qual es farà constar:

  • El nom del constituent i del beneficiari, així com les circumstàncies que autoritzen la constitució del patrimoni protegit.
  • La declaració de voluntat de constituir aquest patrimoni protegit, així com d' afectar els béns que s' aportin a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.
  • La denominació del patrimoni protegit, que s'ha de realitzar mitjançant l'expressió de "patrimoni protegit a favor de...", seguit del nom i cognoms del beneficiari.
  • La descripció dels béns que s' aporten al patrimoni, així com la forma en què això es fa.
  • Indicació del nom de les persones a les quals s'encomana l'administració del patrimoni protegit (que no podran ser el mateix beneficiari).
  • Les persones davant les quals s' hagués de retre comptes en cas de conflicte d' interessos.

Així mateix, en l'escriptura de constitució es podran fer constar altres disposicions relatives al patrimoni protegit (amb especial referència a les normes que hagin de regir la seva administració), així com a les facultats de disposició de l'administrador i les garanties que, si s'escau, aquest hagi de prestar.

Finalment, si els constituents ho desitgen, també poden establir el destí del romanent que, si s' escau, hi hagués, en el moment en què s' extingeixi el patrimoni protegit.

Qui administrarà el patrimoni protegit?

L' administració del patrimoni protegit quedarà en mans de la persona física o jurídica que es designi en l' escriptura de constitució del patrimoni protegit, de manera que, per exemple, ho pot ser un familiar del beneficiari, o una entitat social dedicada a l' assistència de persones dependents o discapacitades.

Sobre el càrrec d' administració, la seva gestió i vicissituds del càrrec, cal ressaltar les qüestions següents:

  • Com ja s' ha indicat, l' administrador del patrimoni protegit no en pot ser el beneficiari.
  • L' administrador tindrà el deure de conservar els béns que integren el patrimoni protegit, així com mantenir la seva productivitat i aplicar el seu valor o els seus rendiments a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.
  • L' administrador estarà legitimat per defensar en un judici el patrimoni protegit i, així mateix, pot contreure obligacions amb càrrec al patrimoni protegit per complir la seva finalitat.
  • Per administrar el patrimoni, l' administrador quedarà subjecte a les regles d' administració que s' estableixin en l' escriptura de constitució i, en defecte d' elles, per les regles que la llei estableix per administrar els béns d' una persona tutelada.
  • Si la persona designada com a administradora, no volgués o no pogués acceptar el càrrec, o a posteriori renunciar-hi, qualsevol persona interessada o el Ministeri Fiscal podrà demanar a l' autoritat judicial el nomenament d' un nou administrador.
  • En cas que les regles que es van establir en l' escriptura de constitució per administrar el patrimoni protegit no serveixin adequadament per complir amb la seva finalitat, qualsevol persona interessada o el Ministeri Fiscal podran demanar a l' autoritat judicial que les modifiqui.

Com es controla l'administració del patrimoni protegit?

Per assegurar que l' administrador del patrimoni protegit en fa una adequada gestió, la llei determina una sèrie de mecanismes de control que cal tenir en compte. Així doncs:

  • En l'escriptura de constitució es poden designar persones que supervisin l'administració (com per exemple un altre familiar del beneficiari) així com mesures de control de la gestió de l'administrador (com per exemple imposar una auditoria anual de la gestió).
  • A més, de conformitat amb la llei, l' administrador haurà de retre comptes de la seva gestió, de forma anual, o bé davant el beneficiari del patrimoni protegit o bé davant els seus representants legals.

Com s'extingeix el patrimoni protegit?

De conformitat amb la normativa civil catalana, el patrimoni protegit s' extingeix per alguna de les causes següents:

  • Per mort o declaració de mort del beneficiari.
  • Per pèrdua de la condició de persona discapacitada o en situació de dependència.
  • Per renúncia de tots els beneficiaris.
  • Per expiració del termini pel qual es va constituir o compliment d' alguna condició resolutòria establerta en l' escriptura de constitució.
  • També, per resolució judicial, en el cas que el beneficiari incorregués en causa d' ingratitud envers el constituent.

En tots aquests casos, l' extinció del patrimoni protegit comportarà:

  • La seva liquidació, la qual haurà de ser duta a terme per les persones que s' estableix en l' escriptura de constitució i, si no n' hi ha, per l' administrador.
  • La rendició de comptes final per part de l' administrador, davant el beneficiari del patrimoni protegit o els seus hereus.

Així mateix, vull indicar que, si després de la liquidació del patrimoni protegit, quedés un romanent, al mateix se li donarà la destinació que s' estableixi en l' escriptura de constitució, de manera que els béns, per exemple, podran revertir en el constituent o els seus hereus, tenint en compte que, si no s' estableix res al respecte, el romanent revertirà en aquests.

El patrimoni protegit s'inscriu en alguna mena de registre públic?

Efectivament, si els béns que integren el patrimoni protegit són béns immobles, aquest patrimoni protegit es pot inscriure en el Registre de la Propietat, cas en el qual, en la inscripció que es practiqui es faran constar les facultats conferides a l' administrador, així com les causes d' extinció del patrimoni protegit i la destinació que, si s' escau, s' estableixi per al romanent.

El mateix succeirà si es tractés d' una altra classe de béns que tinguessin accés a una altra classe de Registres públics.

Quins beneficis fiscals té el patrimoni protegit?

En relació amb el tractament fiscal del patrimoni protegit, és aquí quan apareix una de les grans diferències entre la normativa estatal i autonòmica, ja que els beneficis fiscals aplicables a aquesta figura difereixen notablement en funció de la tipologia de normativa.

Així doncs, si el patrimoni protegit es constitueix a l'empara de la normativa estatal (recordem, la Llei 41/2003, de 18 de novembre), es podran aplicar, entre d'altres, els següents beneficis fiscals:

  • Pel que fa a l'IRPF del discapacitat, les aportacions que rebi el seu patrimoni protegit tindran la consideració de rendiments del treball fins a l'import de 10.000€ per cada import (i amb un límit anual de 24.250€ en el seu conjunt), de manera que el que excedeixi d'aquest import, no estarà subjecte a tributació.
  • Pel que fa a l' IRPF de l' aportant, aquest es podrà deduir fins a 10.000 € anuals de la seva base imposable per l' aportació realitzada.
  • En el cas de l' Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, les aportacions que es realitzin al patrimoni protegit estaran exemptes.
  • Així mateix, no estaran subjectes a l' Impost de Successions i Donacions la part de les aportacions que tinguin per al perceptor la consideració de rendiments del treball.

Per contra, en el cas que el patrimoni protegit que es constitueixi a l' empara de la llei catalana, aquests beneficis fiscals, pel que fa a l' IRPF no són aplicables, ja que en la Llei de l' IRPF només se n' ha previst l' aplicació quan la constitució es realitzi a l' empara de la norma estatal. 

Així doncs, en el cas català, seran d'aplicació uns beneficis fiscals més limitats, previstos a la Llei Catalana 2/2016, de 2 de novembre, de modificacions urgents en matèria tributària, d'entre els quals cal destacar:

  • Una bonificació del 99% en l' Impost de Patrimoni pel que fa als béns que formin part del patrimoni protegit.
  • En l' Impost de Successions i Donacions, una reducció del 90% en l' import excedent de les aportacions al patrimoni protegit respecte del límit fixat per la llei per tenir la consideració de rendiments del treball.
  • En el cas de l' Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, les aportacions que es realitzin al patrimoni protegit estaran exemptes.

Articles relacionats

Pas 6

Demanar cita