Constitució d' un patrimoni protegit

De conformitat amb la normativa catalana (article 227-2 CCCat), cal tenir en compte les següents característiques jurídiques del patrimoni protegit:

De conformitat amb la normativa catalana, el patrimoni protegit pot ser constituït per qualsevol persona, inclòs el mateix beneficiari.

La constitució del patrimoni protegit s' ha de realitzar mitjançant una escriptura pública autoritzada davant de notari, en la qual es farà constar:

• El nom del constituent i del beneficiari, així com les circumstàncies que autoritzen la constitució del patrimoni protegit.
• La declaració de voluntat de constituir aquest patrimoni protegit, així com d' afectar els béns que s' aportin a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.
• La denominació del patrimoni protegit, que s'ha de realitzar mitjançant l'expressió de "patrimoni protegit a favor de...", seguit del nom i cognoms del beneficiari.
• La descripció dels béns que s' aporten al patrimoni, així com la forma en què això es fa.
• Indicació del nom de les persones a les quals s'encomana l'administració del patrimoni protegit (que no podran ser el mateix beneficiari).
• Les persones davant les quals s' hagués de retre comptes en cas de conflicte d' interessos.

Així mateix, en l'escriptura de constitució es podran fer constar altres disposicions relatives al patrimoni protegit (amb especial referència a les normes que hagin de regir la seva administració), així com a les facultats de disposició de l'administrador i les garanties que, si s'escau, aquest hagi de prestar.

Finalment, si els constituents ho desitgen, també poden establir el destí del romanent que, si s' escau, hi hagués, en el moment en què s' extingeixi el patrimoni protegit.

L' administració del patrimoni protegit quedarà en mans de la persona física o jurídica que es designi en l' escriptura de constitució del patrimoni protegit, de manera que, per exemple, ho pot ser un familiar del beneficiari, o una entitat social dedicada a l' assistència de persones dependents o discapacitades.

Sobre el càrrec d' administració, la seva gestió i vicissituds del càrrec, cal ressaltar les qüestions següents:

• Com ja s' ha indicat, l' administrador del patrimoni protegit no en pot ser el beneficiari.
• L' administrador tindrà el deure de conservar els béns que integren el patrimoni protegit, així com mantenir la seva productivitat i aplicar el seu valor o els seus rendiments a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.
• L' administrador estarà legitimat per defensar en un judici el patrimoni protegit i, així mateix, pot contreure obligacions amb càrrec al patrimoni protegit per complir la seva finalitat.
• Per administrar el patrimoni, l' administrador quedarà subjecte a les regles d' administració que s' estableixin en l' escriptura de constitució i, en defecte d' elles, per les regles que la llei estableix per administrar els béns d' una persona tutelada.
• Si la persona designada com a administradora, no volgués o no pogués acceptar el càrrec, o a posteriori renunciar-hi, qualsevol persona interessada o el Ministeri Fiscal podrà demanar a l' autoritat judicial el nomenament d' un nou administrador.
• En cas que les regles que es van establir en l' escriptura de constitució per administrar el patrimoni protegit no serveixin adequadament per complir amb la seva finalitat, qualsevol persona interessada o el Ministeri Fiscal podran demanar a l' autoritat judicial que les modifiqui.

Per assegurar que l' administrador del patrimoni protegit en fa una adequada gestió, la llei determina una sèrie de mecanismes de control que cal tenir en compte. Així doncs:

• En l'escriptura de constitució es poden designar persones que supervisin l'administració (com per exemple un altre familiar del beneficiari) així com mesures de control de la gestió de l'administrador (com per exemple imposar una auditoria anual de la gestió).
• A més, de conformitat amb la llei, l' administrador haurà de retre comptes de la seva gestió, de forma anual, o bé davant el beneficiari del patrimoni protegit o bé davant els seus representants legals.

De conformitat amb la normativa civil catalana, el patrimoni protegit s' extingeix per alguna de les causes següents:

• Per mort o declaració de mort del beneficiari.
• Per pèrdua de la condició de persona discapacitada o en situació de dependència.
• Per renúncia de tots els beneficiaris.
• Per expiració del termini pel qual es va constituir o compliment d' alguna condició resolutòria establerta en l' escriptura de constitució.
• També, per resolució judicial, en el cas que el beneficiari incorregués en causa d' ingratitud envers el constituent.

En tots aquests casos, l' extinció del patrimoni protegit comportarà:

• La seva liquidació, la qual haurà de ser duta a terme per les persones que s' estableix en l' escriptura de constitució i, si no n' hi ha, per l' administrador.
• La rendició de comptes final per part de l' administrador, davant el beneficiari del patrimoni protegit o els seus hereus.

Així mateix, vull indicar que, si després de la liquidació del patrimoni protegit, quedés un romanent, al mateix se li donarà la destinació que s' estableixi en l' escriptura de constitució, de manera que els béns, per exemple, podran revertir en el constituent o els seus hereus, tenint en compte que, si no s' estableix res al respecte, el romanent revertirà en aquests.

Efectivament, si els béns que integren el patrimoni protegit són béns immobles, aquest patrimoni protegit es pot inscriure en el Registre de la Propietat, cas en el qual, en la inscripció que es practiqui es faran constar les facultats conferides a l' administrador, així com les causes d' extinció del patrimoni protegit i la destinació que, si s' escau, s' estableixi per al romanent.

El mateix succeirà si es tractés d' una altra classe de béns que tinguessin accés a una altra classe de Registres públics.

En relació amb el tractament fiscal del patrimoni protegit, és aquí quan apareix una de les grans diferències entre la normativa estatal i autonòmica, ja que els beneficis fiscals aplicables a aquesta figura difereixen notablement en funció de la tipologia de normativa.

Així doncs, si el patrimoni protegit es constitueix a l'empara de la normativa estatal (recordem, la Llei 41/2003, de 18 de novembre), es podran aplicar, entre d'altres, els següents beneficis fiscals:

• Pel que fa a l'IRPF del discapacitat, les aportacions que rebi el seu patrimoni protegit tindran la consideració de rendiments del treball fins a l'import de 10.000€ per cada import (i amb un límit anual de 24.250€ en el seu conjunt), de manera que el que excedeixi d'aquest import, no estarà subjecte a tributació.
• Pel que fa a l' IRPF de l' aportant, aquest es podrà deduir fins a 10.000 € anuals de la seva base imposable per l' aportació realitzada.
• En el cas de l' Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, les aportacions que es realitzin al patrimoni protegit estaran exemptes.
• Així mateix, no estaran subjectes a l' Impost de Successions i Donacions la part de les aportacions que tinguin per al perceptor la consideració de rendiments del treball.

Per contra, en el cas que el patrimoni protegit que es constitueixi a l' empara de la llei catalana, aquests beneficis fiscals, pel que fa a l' IRPF no són aplicables, ja que en la Llei de l' IRPF només se n' ha previst l' aplicació quan la constitució es realitzi a l' empara de la norma estatal. 

Així doncs, en el cas català, seran d'aplicació uns beneficis fiscals més limitats, previstos a la Llei Catalana 2/2016, de 2 de novembre, de modificacions urgents en matèria tributària, d'entre els quals cal destacar:

• Una bonificació del 99% en l' Impost de Patrimoni pel que fa als béns que formin part del patrimoni protegit.
• En l' Impost de Successions i Donacions, una reducció del 90% en l' import excedent de les aportacions al patrimoni protegit respecte del límit fixat per la llei per tenir la consideració de rendiments del treball.
• En el cas de l' Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, les aportacions que es realitzin al patrimoni protegit estaran exemptes.