Modificació d' estatuts socials

L' exercici social de les societats de capital és aquell lapse temporal que divideix en períodes l' activitat de les companyies. En el nostre ordenament jurídic, l'exercici social de les societats mercantils té la durada d'un any natural i, de conformitat amb l'article 26 de la Llei de Societats de Capital, a falta de disposició estatutària (és a dir, si els estatuts de la societat no diuen res al respecte), s'entendrà que l'exercici social acaba el trenta-un de desembre de cada any.

En la major part de societats mercantils, l' exercici social finalitza efectivament el trenta-u de desembre de cada any. No obstant això, en certes societats que desenvolupen sobretot activitats de tall estacional, és a dir, que la major part de la seva activitat comercial o vendes s' executa en un període concret de l' any, és habitual, i fins i tot recomanable, que el seu exercici social finalitzi en el moment en què aquesta activitat estacional conclogui, per així contribuir a reflectir una imatge més fidel i real de l' evolució de l' activitat de la companyia, compactant els resultats de la societat en períodes que reflecteixin l' activitat productiva i comercial real.

<ejemplo>“Por ejemplo, ello puede ser recomendable en una empresa que fabrica helados, pues la mayor parte de su facturación se concentrará en verano, de modo que si su ejercicio social finaliza el 30 de septiembre, se podrá reflejar de forma más adecuada cómo ha sido el año a nivel de ventas”.<ejemplo>

Així doncs, quan una societat es trobi en la situació descrita, podrà acordar la modificació del seu exercici social per adaptar-lo a la realitat de la seva activitat productiva. En aquests supòsits, serà necessari el corresponent acord de la junta general (article 160 de la Llei de Societats de Capital), conforme s'hagi acordat aquesta modificació, per a la qual cosa serà necessari aportar el corresponent certificat dels acords socials en els termes de l'article 109 del Reglament del Registre Mercantil, és a dir, expedit pel Secretari o el Vicesecretari del consell d'administració, amb el vistiplau del President o, si s' escau, del vicepresident de l' òrgan, per l' administrador únic o qualsevol dels solidaris o pels administradors que tinguin el poder de representació conjunta.

Una qüestió formal, encara que essencial en el funcionament de les societats de capital, és la relativa a la manera com les juntes generals han de ser convocades. Com és sabut, les juntes generals de les societats de capital conformen l' òrgan de representació dels socis de la companyia, és a dir, els seus propietaris, als quals els correspon adoptar les decisions de major transcendència per a la societat, com poden ser entre d' altres l' aprovació dels seus comptes, els augments o reduccions de capital social, la dissolució de la societat, i el nomenament i separació dels administradors, entre d'altres. 

Per a l' adopció d' aquests acords, la junta general haurà de comptar amb el quòrum suficient, tant pel que fa al nombre d' assistents com pel que fa a l' adopció dels acords i les majories que legalment o estatutàriament s' exigeixin. Com és lògic i es pot intuir doncs, la convocatòria de les juntes és una qüestió extremadament sensible, ja que tots els socis han de tenir el dret de conèixer de forma segura, certa i indubitada la convocatòria d' una junta, per poder acudir-hi o no i exercir-hi tots els drets que la llei o els estatuts de la societat li poden arribar a reconèixer. 

El compliment d' aquesta formalitat és un fet de vital importància, ja que la seva inobservança provocarà la denegació de la inscripció de l' escriptura que s' hagués atorgat, tal com resulta, entre moltes altres, de la Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 23 de maig de 2014.

Per garantir que aquesta convocatòria es realitza d' una manera adequada, garantint els drets de tots els socis, el legislador ha dedicat un precepte concret a la forma en què aquestes s' han de produir, establint en concret en el seu article 173 que les juntes generals seran convocades:

1. Mitjançant anunci publicat a la pàgina web de la societat si aquesta hagués estat creada, inscrita i publicada en els termes de l' article 11 bis de la mateixa Llei de Societats de Capital.
2. Per al cas que no existeixi una pàgina web de la societat en els termes abans esmentats, la convocatòria de la junta general es publicarà al "Butlletí Oficial del Registre Mercantil" i en un dels diaris de major circulació a la província en què estigui situat el domicili social.
3. Així mateix, i en substitució d' aquesta forma de convocatòria abans indicada, els estatuts de la societat podran establir que aquesta es realitzi per qualsevol procediment de comunicació individual i escrita, que asseguri la recepció de l' anunci per tots els socis en el domicili designat a l' efecte o en el que consti en la documentació de la societat. En aquest supòsit, es podria incloure per exemple la notificació personal mitjançant burofax, carta certificada o telegrames.

En aquesta matèria, tant el legislador com la mateixa Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública han tractat d' encaminar la redacció de la llei i la seva interpretació a un sistema més àgil i senzill que simplifiqui aquests requisits de forma en la convocatòria de les juntes generals, per facilitar que les decisions de les societats puguin adoptar-se d' una manera més ràpida, afavorint així la celeritat en l' aplicació dels acords i decisions que s' hi adoptin, fins a tal punt que avui dia la llei permet la possibilitat d' imposar a la societat la gestió telemàtica d' un sistema d' alertes als socis dels anuncis de convocatòria inserits a la pàgina web de la societat.

Així doncs, per a totes aquelles societats de capital més antigues que presentin un règim de convocatòria més rígid, inoperatiu i costos econòmicament (com pot ser la convocatòria mitjançant anuncis al BORME i en diaris), la modificació dels seus estatuts per introduir sistemes de convocatòria electrònics, molt més àgils i econòmics, pot ser de gran interès i ajut per contribuir al dinamisme i el bon funcionament de la societat i dels seus òrgans de govern.

En aquesta matèria és menester indicar que la llei, en l' actualitat, preveu la possibilitat d' assistència a les juntes generals per mitjans telemàtics en el cas de les societats anònimes, la qual cosa, sens dubte, tenint en compte el context actual de pandèmia i del subsegüent distanciament social que aquesta imposa, pot resultar molt interessant.

Perquè això sigui possible, aquesta opció ha d' estar prevista expressament en els estatuts socials de la companyia, tal com es desprèn de l' article 182 de la Llei de societats de capital, de manera que si la seva companyia no disposa d' aquesta possibilitat, modificar els seus estatuts socials per incloure-la pot ser molt interessant, doncs sens dubte, una junta telemàtica pot resultar molt més àgil i econòmica per a la companyia.

Sobre aquesta modificació particular, té en compte que existeix un apartat específic en aquesta web que s'analitza amb detall. No obstant això, a continuació s' estableix un breu resum amb les qüestions més rellevants a tenir en compte.

Dit això, cal indicar que als administradors de la societat, de conformitat amb l' article 209 de la Llei de societats de capital, els correspon la portada de la gestió i la representació de la societat, en els termes establerts a la llei. A la pràctica, els administradors de la societat seran les persones encarregades de gestionar la societat en el seu dia a dia, adoptant les decisions comercials, financeres i en l' àmbit de la gestió del seu capital humà que més convinguin en cada moment, tot això per tal de maximitzar els recursos de la companyia i aconseguir uns resultats més favorables.

En aquesta tasca tan transcendental per a l' esdevenir de la societat, més enllà de les persones que en cada moment exerceixin aquesta responsabilitat, sens dubte té una gran importància el disseny i l' estructura que en cada moment adopti l' òrgan d' administració, ja que depenent de la seva estructura, la presa de decisions estratègiques per a la societat es produirà d' una manera o altra.

De totes les possibilitats que l' ordenament jurídic ha previst, de conformitat amb l' article 210 de la Llei de societats de capital, l' administració de les mateixes es podrà confiar a un administrador únic, a diversos administradors que actuïn de forma solidària o de forma mancomunada o a un consell d' administració, havent-se d' indicar així mateix que:

• En cas de tractar-se d' una societat anònima, quan l' administració conjunta es confiï dos administradors, aquests actuaran de forma mancomunada i, quan es confiï més de dos administradors constituiran consell d' administració.
• En cas d' optar-se per la forma societària de la societat limitada, els estatuts podran establir les diferents maneres d' organitzar l' administració, atribuint a la junta de socis la facultat d' optar alternativament per qualsevol d' ells sense necessitat de modificació estatutària.
• Si s'optés per un consell d'administració, cal així mateix saber que aquest estarà format per un mínim de tres membres, fixant-se en els estatuts el nombre de membres del consell d'administració o bé el màxim i el mínim, tenint en compte així mateix que en el cas de les societats limitades el màxim de membres del consell no podrà ser superior a dotze (Articles 242 i següents LSC).

Com es pot apreciar doncs, cadascun d' aquests sistemes té els seus òbvies avantatges i inconvenients. Per exemple, és evident que amb un administrador únic la societat podrà adoptar decisions d' una manera molt més ràpida i àgil, mentre que quan es tracti d' un consell d' administració l' adopció de les decisions serà molt més complexa, encara que aquestes poden arribar a ser més encertades perquè han estat adoptades amb el concurs de l' experiència i coneixements d' una pluralitat de persones.

Com és lògic, les societats de capital, al llarg del seu esdevenir, en funció del cicle econòmic, de la seva situació economicofinancera, de l' evolució de la seva xifra de negocis o de les necessitats de reorientació de la seva activitat, poden necessitar diferents maneres d' organitzar la seva l' administració, de manera que per poder modificar l' òrgan d' administració previst estatutàriament caldrà atorgar la corresponent escriptura de modificació d' estatuts socials, en la qual els seus socis acordin organitzar la societat amb una classe d'òrgan o un altre, entre les diferents opcions que ofereix la llei abans detallades, per adaptar les seves necessitats a la realitat de la companyia.

Una altra de les grans qüestions que els socis d' una societat de capital poden plantejar-se és la modificació dels estatuts socials de la seva societat per establir regles que regulin la transmissió d' accions o participacions entre els propietaris del capital social de la companyia. 

Aquestes regles sens dubte, tenen una gran importància, ja que la composició del capital social d' una companyia pot influir de forma decisiva en l' orientació i rumb de la mateixa. Crear una societat amb uns socis inicials amb els quals es té confiança i sintonia no garanteix, ni molt menys, que aquests vagin a ser els nostres "companys de viatge" al llarg de tota la vida social de la companyia, ja que pot succeir que aquests decideixin vendre les seves accions o participacions, donant entrada a terceres persones en l'estructura accionarial, amb les quals no es té la sintonia o complicitat necessàries per portar a bon port l'activitat empresarial. És doncs per tractar d' evitar aquestes situacions que les societats, en els seus estatuts, poden fixar regles per regular o limitar la transmissió de les seves accions o participacions. 

Referent a això, tradicionalment, la doctrina ha distingit quatre grans tipologies de clàusules:

1. Clàusules de permanència, en virtut de les quals s' exigeix als socis de la companyia l' obligació de continuar mantenint tal condició durant un període de temps determinat, posant en relleu el caràcter subjectiu dels socis especialment en les societats de responsabilitat limitada.
2. Clàusules que consagren drets d' adquisició preferent, en virtut dels quals es reconeix als socis actuals de la societat un dret a adquirir, amb caràcter prioritari a terceres persones alienes al capital de la societat, les participacions o accions d' altres socis que desitgin alienar-les.
3. Clàusules denominades "d'arrossegament", en virtut de les quals, quan un tercer realitzi una oferta al soci majoritari de la companyia per adquirir un percentatge de les accions o participacions més gran del que posseeix, els socis minoritaris es vegin obligats a acceptar també aquesta oferta.
4. Clàusules denominades "d'acompanyament", en virtut de les quals, quan un soci rebi una oferta per vendre les seves accions o participacions, la resta de socis també puguin adherir-se a aquesta venda en les mateixes condicions ofertades.

La regulació concreta d' aquests supòsits cal trobar-la en els articles 106 a 112 de la Llei de societats de capital pel que fa a les societats de Responsabilitat Limitada, i en els articles 120 a 125 de l' esmentat cos normatiu per a les societats anònimes. 

Pel que fa a les societats de responsabilitat limitada, el legislador parteix del principi de llibertat de transmissió de les participacions dels socis per actes inter vivos, sent no obstant limitat aquest principi general per les regles, limitacions i prevencions que estableixin els estatuts socials al respecte (Article 107 de la Llei de Societats de Capital). Dit això, els estatuts socials de la societat limitada podran establir les regles o clàusules que considerin oportunes sobre aquesta matèria (veure les diferents tipologies abans descrites) amb les següents limitacions (Article 108 de la Llei de Societats de Capital):

• Seran nul·les les clàusules estatutàries que facin pràcticament lliure la transmissió voluntària de les participacions socials per actes inter vivos.
• Seran nul·les les clàusules estatutàries per les quals el soci que ofereixi la totalitat o part de les seves participacions quedi obligat a transmetre un nombre diferent de les ofertes.
• Només seran vàlides les clàusules que prohibeixin la transmissió voluntària de les participacions socials per actes inter vivos, si els estatuts reconeixen al soci el dret a separar-se de la societat en qualsevol moment, exigint-se en tot cas el consentiment de tots els socis per a la incorporació de clàusules d' aquesta naturalesa en els estatuts socials.

Així mateix, per al cas que en el marc d'un procés executiu es produeixi un embargament sobre les participacions socials (Article 109 de la Llei de Societats de Capital) que conclogui amb una subhasta de les mateixes, en el moment anterior a l'aprovació de la rematada i l'adjudicació de les participacions, aquesta situació es notificarà a la societat i aquesta al seu torn a tots els socis perquè, si existís un dret d' adquisició preferent, aquests poguessin exercir-lo en el termini d' un mes, subrogar-se en la posició del rematant.

Pel que fa a les societats anònimes, el legislador (article 120 de la Llei de Societats de Capital) estableix així mateix que una vegada impresos i lliurats els títols originaris, les accions nominatives (que podran també transmetre's lliurement), una vegada acreditada la transmissió, aquesta s'inscriurà immediatament en el llibre-registre d'accions nominatives per part dels administradors, mentre que en el cas de les accions al portador, aquestes es transmetran per la simple tradició del document.

Dit això, pel que fa a les regles a tenir en compte en fixar clàusules limitatives de la transmissibilitat d' accions, cal tenir present el que disposa l' article 123 de la Llei de societats de capital, en el qual s' estableixen les qüestions següents:

1. Només seran vàlides davant la societat les restriccions o condicionaments a la lliure transmissibilitat de les accions quan recaiguin sobre accions nominatives i estiguin expressament imposades en els estatuts.
2. Quan les limitacions s' estableixin a través de modificació estatutària, els accionistes afectats que no hagin votat a favor d' aquest acord, no quedaran sotmesos a ell durant un termini de tres mesos a comptar des de la publicació de l' acord en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil.
3. A diferència del que succeeix amb les societats de responsabilitat limitada, seran nul·les les clàusules estatutàries que facin pràcticament intransmissible l'acció, ja que les societats anònimes es conceben com a societats obertes en les quals és desitjable fomentar l'entrada i sortida d'accionistes, a diferència de les societats limitades a les quals es pressuposa un marcat caràcter personalista en la composició de l'estructura accionarial.
4. La transmissibilitat de les accions només podrà condicionar-se a la prèvia autorització de la societat quan els estatuts esmentin les causes que permetin denegar-la, havent-se de tenir en compte que llevat de prescripció en contrari dels estatuts, l' esmentada autorització serà concedida o denegada pels administradors de la societat, els quals tindran dos mesos per donar una resposta, positiva si en aquest termini no es facilita la resposta pertinent.

Les escriptures de modificacions estatutàries en les quals es declari la unipersonalitat de la societat així com l' augment o reducció de capital social, atesa la substantivitat i importància de les mateixes, se' ls dedicarà un apartat ad hoc, el qual els interessats poden consultar en aquesta mateixa pàgina web.

Més enllà dels supòsits descrits en les preguntes anteriors, l' escriptura de modificacions estatutàries es pot referir a qualsevol altre aspecte dels estatuts de la mercantil, com per exemple la seva durada, la denominació de la seva pàgina web, la possibilitat i les normes que poden permetre l' emissió d' obligacions o altres instruments de deute, la retribució o no dels administradors, la durada del seu càrrec, la creació de subcomissions delegades del Consell per al tractament d' assumptes específics de la companyia, les normes que regiran la seva dissolució i liquidació, etc.

Per atorgar una escriptura de modificacions estatutàries simplement caldrà contactar amb l'oficina notarial (trucant al telèfon de l'oficina notarial o a l'adreça d'email mercantil@jesusbenavides.es) i concertar una cita en el dia i hora que més convingui als atorgants.

El dia i hora acordats, els atorgants simplement hauran d'acudir a l'oficina notarial proveïts de la documentació necessària (consultar apartat de documentació necessària) per signar l'escriptura corresponent, la qual serà redactada en base al contingut legal mínimament exigible i a les previsions i necessitats dels clients en qüestió.

En qualsevol cas, si els interessats necessiten ajuda en relació als models de certificats dels quals resulti l' adopció dels acords socials necessaris per a les modificacions estatutàries que es tractin, poden contactar amb l' oficina notarial per obtenir ajut i assessorament al respecte.

En moltes ocasions, es presenta com a qüestió controvertida o dubtosa per a les societats qui té facultats per comparèixer davant de Notari per atorgar la corresponent escriptura de modificació d' estatuts socials. 

A aquesta resposta es tractarà de donar-li resposta a continuació perquè els interessats en aquesta classe de documents tinguin clar qui i com ha de procedir segons el tipus d' acord i òrgan que l' emeti:

De conformitat amb l' article 108 del Reglament del Registre Mercantil, relatiu a les persones facultades per a l' elevació a instrument públic, l' elevació a instrument públic dels acords socials adoptats per la Junta o Assemblea General o especial o per un òrgan d' administració col·legiat, correspon a la persona que tingui facultat per certificar-los, la qual, en virtut de l' article 109 de l' esmentat cos normatiu, correspondrà, en relació a les actes i acords dels òrgans col·legiats de les societats mercantils:

• En cas que la societat estigui regida per un consell d' administració, al secretari i, si s' escau, al vicesecretari de l' òrgan col·legiat d' administració, sigui o no administrador. Les certificacions s' emetran sempre amb el vistiplau del president o, si s' escau, del vicepresident d' aquest òrgan.
• A l' administrador únic, o a qualsevol dels administradors solidaris, quan la societat estigui regida per aquesta modalitat d' òrgan d' administració.
• Als administradors que tinguin el poder de representació en el cas d' administració conjunta o mancomunada.

En tots aquests casos, caldrà que les persones que expedeixin la certificació tinguin el seu càrrec vigent en el moment de l' expedició, atès que per poder inscriure els acords continguts en la certificació s' haurà d' haver inscrit, prèviament o simultàniament, el càrrec del certificant.

I, en tot cas, com a qüestió formal, caldrà tenir en compte així mateix que no es podran certificar acords que no constin en actes aprovades i signades o en acta notarial.

Per la seva banda, les decisions del soci únic, consignades en acta sota la seva signatura o la del seu representant, podran ser executades i formalitzades pel propi soci o pels administradors de la societat.

També podrà realitzar-se per qualsevol dels membres de l' òrgan d' administració amb nomenament vigent i inscrit en el Registre Mercantil, quan haguessin estat expressament facultats per a això en l' escriptura social o en la reunió en què s' hagin adoptat els acords.

Si l' interessat ho desitja, se li pot fer lliurament de la còpia autèntica de l' escriptura de modificació d' estatuts socials el mateix dia de la signatura, però en aquest cas, haurà de ser ell qui acudeixi al Registre Mercantil a gestionar la seva inscripció, ja que aquest és un tràmit necessari perquè la modificació acordada pugui desplegar tots els seus efectes.

Per suposat, si això es desitja així, és possible encomanar aquesta gestió a la pròpia oficina notarial, la qual remetrà telemàticament l' escriptura al Registre Mercantil als efectes d' obtenir la seva inscripció.

Un cop això ja s' hagi produït, es farà lliurament de la còpia autèntica de l' escriptura als seus atorgants, en la qual constin ja les dades d' inscripció de la mateixa, la qual cosa serà molt més útil, ja que a partir d' aquell moment el document podrà desplegar tots els seus efectes.