Acta de titularitat real

Com s'ha indicat, l'esmentada Llei 10/2010 té per objecte la prevenció de la comissió de conductes que puguin ser considerades com a constitutives de blanqueig de capitals. A aquests efectes, la mateixa llei estableix un detall de les activitats que tindran tal consideració, a saber:

1. La conversió o la transferència de béns, sabent que aquests béns procedeixen d'una activitat delictiva o de la participació en una activitat delictiva, amb el propòsit d'ocultar o encobrir l'origen il·lícit dels béns o d'ajudar persones que estiguin implicades a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes.
2. L' ocultació o l' encobriment de la naturalesa, origen, la localització, la disposició, el moviment o la propietat real de béns o drets, sabent que aquests béns procedeixen d' una activitat delictiva o de la participació en una activitat delictiva.
3. L' adquisició, possessió o utilització de béns, sabent, en el moment de la recepció dels mateixos, que procedeixen d' una activitat delictiva o de la participació en una activitat delictiva.
4. La participació en alguna de les activitats abans esmentades, així com l' associació per cometre-les, les temptatives de perpetrar-les i el fet d' ajudar, instigar o aconsellar algú per realitzar-les o facilitar-ne l' execució.

Així mateix, cal deixar constància que conforme a aquesta llei, s' entendran per béns procedents de l' activitat delictiva tot tipus d' actius l' adquisició o possessió dels quals tingui el seu origen en un delicte, tant materials com immaterials, mobles o immobles, tangibles o intangibles, així com els documents o instruments jurídics, amb independència de la seva forma, que acreditin la propietat d' aquests actius o d' un dret sobre aquests.

Així doncs, la norma en estudi, de la qual sorgirà la necessitat d' atorgar una acta de manifestacions de titularitat real, tracta de perseguir totes aquestes conductes abans descrites.

Per tal de combatre el conjunt de conductes delictives descrites en la pregunta precedent, la llei ha establert un llistat de persones o entitats, a les quals ha denominat subjectes obligats, als quals se' ls han imposat una sèrie d' obligacions, que més tard es detallaran, tendents totes elles a lluitar contra el blanqueig de capitals.

Així doncs, conforme a l'article 2.1 de la Llei 10/2010, seran subjectes obligats, i per tant els serà d'aplicació les obligacions de la norma, entre d'altres, a entitats de crèdit, entitats asseguradores autoritzades per operar en el ram de vida i els corredors d'assegurances, empreses de serveis d'inversió, societats gestores d'institucions d'inversió col·lectiva, entitats gestores de fons de pensions, societats gestores d' entitats de capital-risc i les societats de capital-risc la gestió de les quals no estigui encomanada a una societat gestora, societats de garantia recíproca, entitats de pagament i les entitats de diners electrònics, persones que exerceixin professionalment activitats de canvi de moneda, a serveis postals respecte de les activitats de gir o transferència, a persones dedicades professionalment a la intermediació en la concessió de préstecs o crèdits, promotors immobiliaris i els qui exerceixin professionalment activitats d' agència, comissió o intermediació en la compravenda de béns immobles, auditors de comptes, comptables externs o assessors fiscals, notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, etc.

Com es pot observar doncs, una gran quantitat de sectors econòmics i professionals queden obligats sota el paraigua de la Llei 10/2010, de manera que qualsevol societat que desitja operar amb els mateixos (per exemple, obrir un simple compte corrent en una entitat financera, o atorgar qualsevol classe d'instrument públic davant un notari) caldrà que disposi d'una acta de manifestacions de titularitat real, per així donar compliment a les obligacions de l' esmentada norma pel compliment de la qual han de vetllar els subjectes obligats abans indicats.

Als subjectes obligats indicats en la pregunta precedent, la Llei 10/2010, de prevenció de blanqueig de capitals, els imposa una sèrie d'obligacions, que són conegudes com de diligència deguda, les quals poden al seu torn ser classificades en dues categories, com són les mesures normals i les mesures reforçades.

Pel que fa a les mesures normals, aquestes seran principalment tres, que a continuació es desenvoluparan:

• La identificació formal dels intervinents en les relacions de negoci.
• La identificació del titular real dels intervinents en les relacions de negoci.
• La determinació del propòsit i índole prevista de la relació de negocis.

En primer lloc doncs, els subjectes obligats, de conformitat amb l'article 3 de la Llei 10/2010, de prevenció de blanqueig de capitals, tindran l'obligació d'identificar totes les persones físiques o jurídiques que pretenguin establir relacions de negoci o intervenir en qualssevol operacions.

Així doncs, els subjectes obligats en cap cas podran mantenir relacions de negoci o realitzar operacions amb persones físiques o jurídiques que no hagin estat degudament identificades, quedant prohibida, en particular, l' obertura, contractació o manteniment de comptes, llibretes, actius o altres instruments numerats, xifrats, anònims o amb noms ficticis.

Aquesta identificació formal es realitzarà mitjançant documents fefaents (per exemple, Document Nacional d'Identitat per a persones físiques, o còpies autèntiques d'escriptures de constitució en el cas de societats), havent-se d'acudir a l'article 6 de l'esmentat reglament de desenvolupament per conèixer els documents que seran considerats vàlids a efectes d'aquesta identificació formal.

En segon lloc, pel que fa a la identificació del titular real (article 4 de la Llei 10/2010, de prevenció de blanqueig de capitals i així mateix article 8 del seu reglament de desenvolupament), a continuació es dedicarà una pregunta expressa per a la mateixa, atès que això és la raó de ser de l'acta de manifestacions de titularitat real, objecte d' anàlisi en aquestes preguntes i respostes. No obstant això, a tall enunciatiu, cal entendre per la mateixa la necessitat d' identificar les persones físiques pel compte de les quals es pretén establir la relació de negocis així com aquelles persones físiques que ostentin la titularitat d' una participació significativa del capital d' aquelles societats pel compte de les quals es pretengui celebrar les relacions econòmiques que es tractin.

Així mateix, en aquest àmbit, els subjectes obligats quedaran compel·lats a determinar l' estructura de propietat i control de les persones jurídiques amb les quals mantinguin relacions de negoci, la qual cosa a la pràctica, per exemple en el trànsit amb entitats financeres, implica en moltes ocasions la necessitat de confeccionar i signar un organigrama, per part de l' administrador de la mateixa, de la composició de l' estructura accionarial de la societat que es tracti i del grup d' empreses al qual, si s' escau, pertanyi.

En última instància, la llei compel·li als subjectes obligats a determinar el propòsit i índole de la relació de negocis prevista (article 5 de la Llei 10/2010, de prevenció de blanqueig de capitals), és a dir, se'ls obliga a conèixer la naturalesa de l'activitat professional o empresarial de les persones amb qui contractin, així com a comprovar raonablement la veracitat d' aquesta informació. Així mateix, la norma els obliga a fer un seguiment continu en aquesta relació de negocis (Article 6 de la Llei 10/2010, de prevenció de blanqueig de capitals), tot això encaminat a poder detectar possibles desviacions entre l'activitat declarada i l'operativa habitual que desenvolupin, interpretant-se aquesta incoherència com un possible senyal d'alarma.

A més, en determinats supòsits especials, la llei exigeix l'aplicació d'unes mesures més dures o restrictives, mitjançant el desplegament de les abans esmentades mesures de diligència reforçada, que seran d'aplicació en relacions de negoci i operacions no presencials, en operacions de corresponsalia bancària transfronterera i quan es tracti de persones de responsabilitat pública (per conèixer més detalls d'aquestes mesures, acudir als articles 11 a 16 de la Llei 10/2010, de prevenció de blanqueig de capitals).

En darrer terme, cal indicar que la Llei 10/2010, de prevenció de blanqueig de capitals, per assegurar el compliment d'aquestes obligacions, estableix un règim sancionador (vegeu articles 50 a 62 de la mateixa) en el qual es detallen un elenc d'infraccions que es poden arribar a cometre (com per exemple no identificar formalment els intervinents en una relació de negocis, o no identificar el seu titular real), les quals podran ser qualificades com de lleus, greus i molt greus, podent-se arribar a imposar, en els supòsits més greus, multes de fins a un milió cinc-cents mil euros o la revocació d' autoritzacions administratives per operar en mercats regulats quan això fos necessari atesa la naturalesa de l' activitat.

Com s'ha indicat anteriorment, una de les obligacions imposades als subjectes obligats per la Llei 10/2010, de prevenció de blanqueig de capitals, és la de la identificació del titular real, la qual cosa implica que hauran d'adoptar les mesures necessàries a fi de comprovar la seva identitat amb caràcter previ a l'establiment de relacions de negoci o a l'execució de qualssevol operacions.

A efectes de l' esmentada norma, en virtut del que disposa el seu article 4 i l' article 8 del reglament de desenvolupament, pel que fa a les persones jurídiques, s' entendrà per titular real:

• La persona o persones físiques que en darrer terme posseeixin o controlin, directament o indirectament, un percentatge superior al 25 per cent del capital o dels drets de vot de la persona jurídica.
• La persona o persones físiques que a través d' acords o disposicions estatutàries o per altres mitjans, exerceixin el control, directe o indirecte, de la gestió d' una persona jurídica.
• En el supòsit que no existeixi una persona física que posseeixi o controli, directament o indirectament, un percentatge superior al 25 per cent del capital o dels drets de vot d' una persona jurídica, o que per altres mitjans n' exerceixi el control, es considerarà que exerceix l' esmentat control l' administrador o administradors.