Legitimacions notarials

Legitimació en la qual el signant acudeix a la notaria i, prèvia la seva identificació presentant el seu DNI, en presència del notari, estampa la seva signatura en el document a legitimar.

‍

Model de nota de vist i legitimat:

Jo, Jesús Benavides Lima, Notari de Barcelona, de l'Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya.

DOY FE: Que considero legitima la signatura rubricada que precedeix de DON/DOÑA ******* amb DNI número *******, per haver estat posada en la meva presència, d'acord amb l'article 259 del Reglament Notarial.

Correspon amb el número ****** del Llibre Indicador.

A Barcelona, a dia/mes/any.

Legitimació en la qual el signant acudeix a la notaria i, prèvia la seva identificació presentant el seu DNI, reconeix davant el notari que la firma que consta en un document li pertany.

‍

Model de nota de vist i legitimat:

Jo, Jesús Benavides Lima, Notari de Barcelona, de l'Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya.

DOY FE: Que considero legitima la firma rubricada que precedeix de DON/DOÑA ******* amb DNI número *******, que compareix davant meu i la reconeix en la meva presència, d'acord amb l'article 259 del Reglament Notarial.

Correspon amb el número ****** del Llibre Indicador.

A Barcelona, a dia/mes/any.

Legitimació en la qual el notari, per ser del seu coneixement la signatura del document (ja que per exemple pertany a un client habitual la firma del qual li és plenament coneguda), certifica que aquesta firma correspon a la persona en qüestió.

‍

Model de nota de vist i legitimat:

Jo, Jesús Benavides Lima, Notari de Barcelona, de l'Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya.

DOY FE: Que considero legitima la signatura rubricada que precedeix de DON/DOÑA ******* amb DNI número *******, per ser-me personalment coneguda, d'acord amb l'article 259 del Reglament Notarial.

Correspon amb el número ****** del Llibre Indicador.

A Barcelona, a dia/mes/any.

Legitimació en la qual el notari certifica que aquesta signatura correspon a una determinada persona, en ser plenament coincident amb una altra que consta en un document anterior també legitimat notarialment.

‍

Model de nota de vist i legitimat:

Jo, Jesús Benavides Lima, Notari de Barcelona, de l'Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya.

DOY FE: Que considero legitima la signatura rubricada que precedeix de DON/DOÑA ******* amb DNI número *******, per coincidir amb una altra signatura original legitimada fefaentment, d'acord amb l'article 259 del Reglament Notarial.

Correspon amb el número ****** del Llibre Indicador.

A Barcelona, a dia/mes/any.

Legitimació en la qual el notari certifica que aquesta signatura correspon a una persona concreta, en ser aquesta plenament coincident amb la signatura d' aquesta persona que consta ja en alguna escriptura o acta anterior signada en la notaria en el passat.

‍

Model de nota de vist i legitimat:

Jo, Jesús Benavides Lima, Notari de Barcelona, de l'Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya.

DOY FE: Que considero legitima la signatura rubricada que precedeix de DON/DOÑA ******* amb DNI número *******, per figurar en el meu protocol o llibre indicador, d'acord amb l'article 259 del Reglament Notarial.

Correspon amb el número ****** del Llibre Indicador.

A Barcelona, a dia/mes/any.

Legitimació en la qual el notari certifica que una firma correspon a una persona concreta, en ser aquesta plenament coincident amb la signatura que consta de l' esmentada persona en el seu Document Nacional d' Identitat, el qual li és exhibit en la notaria.

‍

Model de nota de vist i legitimat:

Jo, Jesús Benavides Lima, Notari de Barcelona, de l'Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya.

DOY FE: Que considero legitima la firma rubricada que precedeix de DON/DOÑA ******* amb DNI número *******, per coincidir amb el document nacional d'identitat exhibit.

Correspon amb el número ****** del Llibre Indicador.

A Barcelona, a dia/mes/any.

Una legitimació de signatura és un acte notarial, molt senzill, mitjançant el qual, un notari certifica o dóna fe que una determinada signatura, que consta en un document, correspon a una persona concreta.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si el Sr. Antonio desea obtener un certificado digital para realizar trámites con la administración, pero está muy ocupado con su trabajo y no puede acudir presencialmente a solicitarlo, puede optar por rellenar el formulario correspondiente y acudir a un Notario, el cual, mediante este trámite rápido y sencillo, legitimará su firma, dando fe que la misma corresponde al Sr. Antonio, tras lo cual, éste ya podrá entregar el formulario a una tercera persona de su confianza, por ejemplo, su hermano Juan, para que sea éste el que acuda a la Administración correspondiente a realizar la solicitud de obtención del certificado digital que el Sr. Antonio necesita para realizar trámites con la Agencia Tributaria, por ejemplo.<ejemplo>

Així doncs, gràcies a la legitimació notarial de signatura, aconseguirem acreditar davant terceres persones, destinatàries d' un document, que la signatura que hi consta correspon a una persona en concret, donant així certesa i seguretat jurídica a totes les parts que la signatura que consta en aquest document correspon veritablement a la persona a la qual se li atribueix, per així assegurar la seva autenticitat i veracitat.

En aquest sentit, cal recordar que els notaris són funcionaris públics, especialistes en Dret privat, la missió principal dels quals és donar fe dels negocis i actes jurídics atorgats davant la seva persona, de manera que, mitjançant aquesta legitimació notarial de signatura, aconseguim que una autoritat pública certifiqui que aquesta firma correspon a una persona concreta, assegurant-nos així que cap persona pugui dubtar de l' autenticitat de la mateixa. 

Finalment, indicar que, des d'un punt de vista estrictament legal, una legitimació de signatura és, de conformitat amb l'article 256 del Reglament Notarial, "un testimoni que acredita el fet que una signatura ha estat posada a presència del notari, o el judici d'aquest sobre la seva pertinença a persona determinada".

Com s' ha indicat en la pregunta precedent, la legitimació notarial de signatura serveix, principalment, per acreditar que una signatura que consta en un document pertany a una persona determinada, ja que mitjançant aquest acte, un notari, això és, un funcionari públic investit de la fe pública, garanteix i assegura davant qualsevol persona, que aquesta signatura correspon a la persona que l' ha rubricat, donant així certesa i seguretat jurídica al destinatari del document de què aquesta signatura i el contingut del document corresponen efectivament a la persona que s' hi indica i que el signa.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si la Sra. María, propietaria de una vivienda, comprada en su momento mediante un préstamo hipotecario, ahora ya pagado, y una vez transcurridos 21 años desde que abonó la última cuota de su préstamo, desea cancelar registralmente dicha hipoteca que grava su vivienda, puede optar por solicitar dicha cancelación al Registro de la Propiedad mediante una instancia privada, la cual, para asegurar que la misma ha sido elaborada por la Sra. María, en el Registro de la Propiedad le exigirán que dicho documento se presente con la firma legitimada notarialmente, para así asegurar que la persona que solicita la cancelación es verdaderamente la Sra. María, esto es, la propietaria de la vivienda y única legitimada para instar este trámite.<ejemplo>

Així mateix, la legitimació de signatura té un altre efecte col·lateral, ja que gràcies a la mateixa, és possible certificar enfront de tercers la data d'un document, ja que en la diligència de legitimació de signatura que s'incorporarà pel Notari en el document a legitimar, constarà la data en la qual es realitza aquest tràmit, amb la qual cosa, davant de tercers, es podrà acreditar que aquest document, en aquesta data concreta, ja s' havia elaborat.

Aquest efecte ve derivat del que disposa l'article 1227 del Codi Civil, en el qual s'estableix que "la data d'un document privat no constarà davant tercers sinó... des del dia en què es lliura a un funcionari públic per raó del seu ofici".

Per contra, cal tenir en compte que en un document privat en què consti data, aquesta no es podrà verificar davant de tercers, ja que sempre qualsevol altra persona podrà al·legar que aquesta data és incorrecta o que ha estat incorporada a posteriori en un moment indeterminat.

<ejemplo>Así pues, retomando el ejemplo anterior, si la Sra. María acude al Notario a legitimar esa instancia privada en fecha de hoy, esto es, 2 de septiembre de 2021, en la diligencia de legitimación constará que este trámite notarial se ha realizado el 2 de septiembre de 2021, de modo que, frente a cualquier persona, se podrá acreditar que la Sra. María firmó este documento en esta fecha concreta.<ejemplo>

A grans trets, tal com estableix l' article 256 del Reglament Notarial, la legitimació de signatura notarial es pot fer de dues maneres:

En primer lloc, que és el més habitual, és que el client acudeixi a la notaria amb el seu document d'identitat (DNI o passaport en cas d'estrangers), després de la qual cosa, una vegada que el Notari l'ha identificat, el client procedirà a signar el document, verificant així el Notari que aquesta firma li correspon, després de la qual cosa, ja es podrà legitimar notarialment aquesta signatura.

No obstant això, la normativa aplicable (en concret, l'article 259 del Reglament Notarial), també permet al Notari legitimar una signatura, quan al seu judici, i sota la seva responsabilitat, encara que la signatura no hagi estat posada a la seva presència, el notari pugui certificar que aquesta correspongui a una persona concreta. En aquest sentit, les vies o opcions que el notari tindrà per verificar la pertinença de l' esmentada signatura són:

• Reconeixement fet en presència del notari pel signant: És a dir, el signant presenta el document ja signat davant el notari, i en la seva presència confirma que la signatura que consta en el document li pertany.
• Coneixement personal de la signatura pel notari: És a dir, que el notari, per ser-li coneguda la signatura del document (sense que la norma especifiqui com ha d'arribar el notari a aquest coneixement personal), certifiqui que aquesta pertany a persona concreta.
• Acarament amb una altra firma original legitimada: El que implica que un altre notari hagi legitimat prèviament la signatura i el notari no té dubte que pertany a la mateixa persona.
• Acarament amb una altra signatura que consti en el protocol o llibre registre a càrrec del notari: El que vol dir que el mateix notari o els seus antecessors en el protocol o llibre registre hagin verificat la identitat del signant.
  

A diferència del que succeeix en la majoria d' intervencions d' un notari, com per exemple en una escriptura, en la qual el notari supervisa i s' assegura que el contingut jurídic del document s' adequa a la legalitat vigent, en la legitimació notarial de signatura això no succeeix, de manera que el notari no entrarà a verificar si el contingut del document que se li presenta és correcte o no des d' un punt de vista legal, sinó que únicament es limitarà a verificar que la signatura que hi consta correspon a la persona que s' indica i s' identifica a la notaria.

Això és un efecte del que disposa l'article 256 del Reglament Notarial, en el qual s'estableix que "el notari no assumirà responsabilitat pel contingut del document les signatures del qual legitimi".

<ejemplo>Así pues, cuando un cliente acuda a la Notaría a legitimar notarialmente la firma de un documento, no puede esperar que el Notario estudie dicho documento y verifique que su contenido se ajusta a la legalidad, pues el Notario, de conformidad con la ley, lo único que hará es dar fe que esa firma corresponde a la persona que se indica.<ejemplo>

A la vista del que s' ha indicat, com a conseqüències importants a tenir en compte, cal tenir present que:

• El document per legitimar, en no ser elaborat pel notari, aquest no té cap responsabilitat pel seu contingut, i especialment per aquesta elaboració, sense que pugui el notari esmenar el document (cosa molt freqüent en els certificats d'acords de societats).
• Tampoc té el Notari, el deure d'assessorar les parts; amb les responsabilitats que això implica per al Notari, i avantatges que això aporta al ciutadà.
• Tampoc té el notari que omplir el document o formulari, sinó que aquesta és una tasca que ha de realitzar el client.

La resposta és rotundament no, ja que la normativa aplicable, en concret l' article 258 del Reglament Notarial, estableix que només poden ser objecte de legitimació notarial de signatura els documents per als quals, la llei no exigeixi la forma d' escriptura pública, contracte privat o pòlissa intervinguda.

Així doncs, cal tenir en compte que, en determinats supòsits, la llei exigeix que l' acte o contracte que es realitza, o bé consti en escriptura pública, o bé en una pòlissa intervinguda, o bé en un document privat, cas en el qual, no serà possible recórrer a la legitimació notarial de signatura.

Així doncs, per exemple:

• Es requereix l'escriptura pública per a la transmissió de drets reals sobre immobles (la compravenda d'un habitatge), per constituir un dret real d'hipoteca, per atorgar capitulacions matrimonials, per a la renúncia a drets hereditaris, o per atorgar un poder, entre molts altres.
• Es requereix la forma de pòlissa intervinguda notarialment per a actes o contractes de caràcter mercantil o financer, redactats de forma unilateral i estandarditzada per una de les parts contractants, generalment una entitat financera (com per exemple un préstec personal de 30.000€ que concedeix un banc a un dels seus clients perquè aquest adquireixi un cotxe).
• I així mateix, es requereix la forma de document privat per a contractes en els quals la quantia de la prestació o prestacions pactades excedeixi de 1.500 de les antigues pessetes (article 1280 del Codi Civil), això és, 9€.

Per tant, en tots aquests casos, com per exemple en la compravenda d' un immoble, l' acceptació d' una herència, un contracte de compravenda d' una màquina d' un milió d' euros, etc. no serà possible que les parts documentin l' acte o negoci en un document privat i acudeixin al notari a legitimar-ne les signatures, doncs com s' ha indicat, en tots aquests casos, la llei exigeix que el document o acte s' instrumenti a través d' una escriptura pública, pòlissa intervinguda o d' un contracte privat, el qual, si s' escau, si les parts ho desitgen, podran elevar-lo a públic atorgant l' escriptura corresponent.