Una aportació a patrimoni protegit és un document notarial que permet realitzar aportacions a una unitat patrimonial diferenciada, destinada a protegir i satisfer les necessitats econòmiques presents i futures d' una persona discapacitada o dependent.
Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 novembre) i 2) la nostra experiència diària en la preparació d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.
Un patrimoni protegit és una institució que preveu la legislació civil, en virtut de la qual, és possible crear un conjunt patrimonial destinat a satisfer les necessitats vitals, presents i futures, d' una persona que pateix una minusvalidesa o discapacitat.
Per conèixer més detalls al respecte, poden consultar l' apartat d' aquesta pàgina web relatiu a l' anàlisi de la constitució del patrimoni protegit.
Com és lògic, quan es crea el patrimoni protegit, s' hi aporten una sèrie de béns o drets que, en aquell moment, es consideren suficients per atendre les necessitats del seu beneficiari.
No obstant això, si a posteriori, les persones que el constitueixen (com per exemple els pares del beneficiari), o altres terceres persones (com per exemple altres familiars, com avis, germans o amics del beneficiari), tenen la possibilitat d'aportar béns o recursos addicionals, amb els quals assegurar d'una manera més adequada les necessitats del beneficiari, o cobrir així noves necessitats que poguessin sorgir, mitjançant aquesta nova aportació, els aportants aconseguiran cobrir adequadament aquestes necessitats, assegurant una atenció i cures dignes al beneficiari.
Un cop ja s' ha constituït el patrimoni protegit, a posteriori és possible aportar més béns o drets per assegurar les condicions de vida digna del beneficiari. A aquest efecte, aquestes noves aportacions s' hauran de vehicular mitjançant una nova escriptura pública, en la qual es deixarà constància d' aquestes aportacions addicionals.
L' administració d' aquests nous béns que s' aporten al patrimoni protegit es regirà pel que disposa l' escriptura de constitució original, i no pel que disposin els aportants en aquesta nova escriptura.
En relació amb el tractament fiscal de l' aportació al patrimoni protegit, de nou cal recordar, igual que s' ha fet en analitzar la constitució del patrimoni protegit, que és aquí quan apareix una de les grans diferències entre la normativa estatal i autonòmica, ja que els beneficis fiscals aplicables a aquesta figura difereixen notablement en funció de la tipologia de normativa.
Així doncs, si el patrimoni protegit es constitueix a l'empara de la normativa estatal (recordem, la Llei 41/2003, de 18 de novembre), es podran aplicar, entre d'altres, els següents beneficis fiscals:
Per contra, en el cas que el patrimoni protegit que es constitueixi a l' empara de la llei catalana, aquests beneficis fiscals, pel que fa a l' IRPF no són aplicables, ja que en la Llei de l' IRPF només se n' ha previst l' aplicació quan la constitució es realitzi a l' empara de la norma estatal.
Així doncs, en el cas català, seran d'aplicació uns beneficis fiscals més limitats, previstos a la Llei Catalana 2/2016, de 2 de novembre, de modificacions urgents en matèria tributària, d'entre els quals cal destacar:
Imprescindible aportar l' original i en vigor
Ha de ser la còpia autentica o original
Justificant de la transferència, el xec bancari nominatiu, el títol de propietat del bé que es pretén aportar, etc.