És el document notarial que permet consignar o guardar un determinat bé (com per exemple un USB, una joia, diners, etc.), assegurant així la seva conservació i custòdia per part del Notari requerit.
Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest pressupost està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 de novembre) i 2) la nostra experiència diària en la confecció d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.
Les actes de dipòsit són un document notarial que reflecteix una intervenció del notari consistent a acceptar en dipòsit un determinat bé o objecte, que és lliurat pel client, perquè aquest sigui conservat i custodiat pel notari a la seva oficina, assegurant-se així que aquest es preserva invariable.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si una persona compra un juguete para su hijo, y el mismo se halla en mal estado, a resultas de lo cual causa un daño físico al menor, el interesado, para conservar ese juguete y poder acreditar frente a terceros su mal estado, puede optar por depositarlo en una Notaría, consiguiendo así preservar dicho objeto o bien (en este caso, un juguete) en su estado actual, a los efectos de acreditar ante quien corresponda y cuando proceda, la realidad del defecto a resultas del cual se ha causado el daño.<ejemplo>
Des d'un punt de vista estrictament jurídic, la possibilitat dels notaris puguin realitzar actes de dipòsit es troba expressament prevista en els articles 216 i següents del Reglament Notarial, en el qual s'estableix que "els notaris poden rebre en dipòsit els objectes, valors, documents i quantitats que se'ls confiïn, bé com a peça de contractes, bé per a la seva custòdia".
Com s' acaba d' apuntar en la pregunta precedent, mitjançant l' acta de dipòsit, la persona requerida i interessada aconsegueix, com a efecte principal, consignar o guardar un determinat bé davant d' un notari, això és, un funcionari públic que garantirà la conservació d' aquest bé o objecte, als efectes de preservar el mateix tot el temps que fos necessari.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si una persona posee un cheque al portador de importe elevado, y no desea guardarlo en su casa, por miedo a que un tercero se lo sustraiga, puede optar por depositar el mismo en una Notaría, a los efectos de asegurar su custodia y conservación.<ejemplo>
Més enllà d' aquest efecte evident i directe que dimana del dipòsit del bé a la notaria, com a efectes addicionals, també molt importants a tenir en compte, cal indicar els següents:
En primer lloc, aconseguirem, com és evident, assegurar davant de tercers que aquest bé o objecte ha romàs inalterat durant tot el temps que ha estat a la notaria, ja que en ser custodiat per un notari, aquest, com a fedatari públic, dóna garantia davant de tercers que l' esmentat bé o objecte, durant el temps que ha estat dipositat a la seva oficina, no ha patit cap alteració o modificació.
<ejemplo>Recuperando pues el ejemplo anterior de un juguete en mal estado que causa un daño a un niño, si los padres del menor plantean interponer una demanda contra el fabricante por los daños causados, para asegurar ante el Juzgado y terceras personas que ese juguete no ha sido alterado durante todo el tiempo que se tarde hasta celebrar el juicio, pueden optar por depositarlo ante Notario, a los efectos de asegurar frente a terceros que durante todo este lapso temporal dicho juguete no ha sido manipulado malintencionadamente por nadie.<ejemplo>
Així mateix, mitjançant una acta de dipòsit, qualsevol persona pot acreditar davant de tercers que un determinat bé es troba en el seu poder en una data certa, això és, el dia en què es realitza el dipòsit notarial.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si un amigo nos entrega un teléfono de su propiedad que contiene información sensible para su persona, si lo depositamos ante Notario, además de asegurar su conservación, el interesado consigue acreditar frente a terceros que, al menos a la fecha del depósito, dicho teléfono ya se hallaba en su poder, de modo que, el contenido que se halle dentro del teléfono quedará acreditado que es anterior, cuanto menos, a la fecha de ese depósito.<ejemplo>
Mitjançant les actes de dipòsit, també aconseguirem acreditar, si això fos necessari, que un determinat bé o objecte existeix en una data certa, això és, el dia en què es realitzi el dipòsit notarial.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si un investigador realiza una tesis doctoral, pero teme que un tercero le pueda plagiar su creación, puede depositar ante Notario un ejemplar físico de su tesis doctoral, a los efectos de que, llegado el caso de que ese tercero publique un artículo con idéntico contenido en fecha posterior, poder demostrar que él ya había realizado esa investigación con anterioridad.<ejemplo>
Així mateix, mitjançant una acta de dipòsit, si combinem les seves característiques amb les actes de notificació, també podrem aconseguir acreditar, d' una manera fefaent, que una persona ha posat a disposició d' una altra un determinat bé o objecte.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si un empleado es despedido de una empresa, pero su empleador no acepta que aquel le retorne la copia de sus llaves del local comercial, el empleado despedido, ante el temor de que el empresario le pueda acusar de utilizar esas llaves ilegítimamente para acceder a las instalaciones de la empresa y causar un daño o protagonizar un hecho delictivo, puede optar por depositar esas llaves ante Notario y solicitar al mismo que notifique este depósito a ese empresario, a los efectos de acreditar frente a cualquiera que a la fecha del acta el empleado ya no posee las llaves y para intimarlo a que acuda a la Notaría a retirar dichas llaves.<ejemplo>
En efecte, el Reglament Notarial permet utilitzar les actes de dipòsit com a garantia de compliment d' una obligació, si les parts així ho accepten i el notari acceptés aquest requeriment.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si una persona formaliza un contrato de compraventa, en el que parte del precio queda aplazado y sujetado a que se cumpla una determinada condición, las partes pueden pactar que dicho precio (dinero) quede depositado en una Notaría a la espera de que se cumpla la condición, de modo que, cuando ello suceda y la parte correspondiente lo acredite en la forma que se determine, la Notaría le haga entrega de ese importe.<ejemplo>
Com es pot observar, amb aquest procedir, s' aconsegueix que després del compliment de l' obligació, la seva execució o pagament no quedi en mans d' una de les parts, sinó que això quedarà assignat al notari, el qual, actuant com a tercer de confiança, quan se li acrediti el compliment de l' obligació, abonarà a la part que correspongui l' import que s' hagués dipositat en garantia, amb la qual cosa, les parts tindran molta més seguretat jurídica sobre la certesa d'aquest pagament.
En essència, es pot dipositar qualsevol classe de bé o objecte que l' interessat desitja, i que el notari accepti en dipòsit.
Així doncs, a la pràctica, sol ser molt habitual el dipòsit de diners, xecs, etc. Tot i que depenent de la casuística i necessitats del cas, en la meva pràctica notarial he acceptat dipòsits de béns i objectes de molt variada naturalesa (com per exemple béns danyats, canells, un casc de motocicleta, ulleres, llibres, USBs, vestits, claus, CDs, etc.).
En tot cas, com és lògic, caldrà estar a la natura i dimensions del bé concret, ja que és evident que, depenent de la mida del bé i objecte, no serà possible dipositar-lo en una oficina notarial que es trobi sita en un pis o local comercial de dimensions acotades.
Una de les característiques fonamentals que els interessats han de tenir en compte en les actes de dipòsit és que l'admissió de les mateixes és completament voluntària per part del Notari (article 216 del Reglament Notarial), és a dir, que el notari és completament lliure d'acceptar o no el requeriment que li realitzi una persona per realitzar un dipòsit notarial, podent acceptar-ho si ho desitja, o per contra, rebutjar-ho.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si una persona acude a una oficina notarial a tratar de depositar un bien de grandes dimensiones, como una máquina industrial, o una joya de gran valor, a la vista de las circunstancias, por limitaciones de espacio o por el riesgo patrimonial que ello puede suponer, el Notario, voluntariamente, puede decidir aceptar o rechazar ese requerimiento.<ejemplo>
A més, cal tenir en compte que la normativa també permet al notari acceptar el requeriment, però en el seu cas, imposar condicions al dipositant.
De conformitat amb la normativa aplicable (article 217 del Reglament Notarial), quan el notari accepti un bé en dipòsit (ja sigui diners en metàl·lic, valors, efectes o documents, entre d'altres), aquest haurà d'estendre una acta amb les següents característiques:
A la pràctica, els Notaris, a la seva oficina notarial, disposen de mesures de seguretat (caixes de seguretat, armaris de seguretat ignífugs, etc.) per salvaguardar la integritat dels béns o objectes dipositats.
No obstant això, la normativa aplicable també estableix que sempre que el notari ho consideri convenient per a la seva seguretat, podrà conservar els dipòsits que se li confiïn en un Banc, i en caixa de lloguer arrendada al seu nom com a tal notari, advertint-lo així al dipositant i consignant-lo a l' acta.
Com s' ha indicat, en l' acta, quan es constitueix el dipòsit, el notari i el dipositant han de pactar i reflectir per escrit quines condicions s' han de complir perquè es pugui procedir a la devolució del bé o objecte dipositat.
Així doncs, quan el requirent consideri oportú, i si es compleixen les condicions pactades (això és, que la persona que compareix acrediti el dret que l'assisteix), podrà acudir a la notaria a sol·licitar la devolució del bé o objecte dipositat, després de la qual cosa el notari verificarà que es compleixen les condicions pactades per a això, per finalment retornar el bé o objecte dipositat a la persona que correspongui.
Per suposat, si el requirent així ho estableix, i el notari ho accepta, es pot determinar en l' acta de dipòsit que el bé o objecte dipositat sigui lliurat a una tercera persona diferent del requirent que realitza el dipòsit.
Això sol ser molt habitual sobretot quan el dipòsit es realitza com a garantia del compliment d' una obligació entre parts.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si la constructora X suscribe un contrato con el despacho de arquitectos Y para que este último realice un proyecto de urbanización de unos terrenos, las partes pueden pactar que parte del precio del contrato quede aplazado hasta que el despacho de arquitectos consiga todas las licencias y permisos administrativos que correspondan.<ejemplo>
<ejemplo>En este caso, las partes pueden pactar que ese pago aplazado (por ejemplo, un cheque de 50.000 euros) quede depositado en la Notaría, de modo que cuando el despacho de arquitectos acredite que se han obtenido estos permisos y licencias, presentando copia de los mismos en la Notaría, el Notario les haga entrega del cheque.<ejemplo>
Com és lògic, la normativa reguladora de les actes de dipòsit determina que els notaris no poden acceptar:
Així mateix, cal indicar que si l' objecte dipositat fos un programa informàtic, el contingut del qual no pugui ser raonablement conegut pel notari, aquest només admetrà el dipòsit si el requirent dipositant manifesta que el contingut del programa no és contrari a la llei o l' ordre públic.
Per suposat, el dipòsit davant de Notari de l' únic que fa prova és que una determinada persona ha dipositat un bé o objecte concret en un dia específic, sense que això impliqui cap efecte addicional aparellat en el qual el notari pugui donar cap mena de fe sobre l' origen o autenticitat d' aquest bé o objecte.
Per suposat, els interessats també han de saber que, si s' escau, depenent de les circumstàncies concretes del cas, també és possible atorgar el que es pot denominar com a acta mixta, és a dir, una acta de dipòsit, en la qual es diposita un determinat bé o objecte en la notaria, però en la qual així mateix es combinen característiques d' altres tipologies d' actes, com per exemple les actes de manifestacions, si a més el requirent fa alguna classe de manifestació o declaració que desitja incorporar a aquesta acta.
Atorgar una acta de dipòsit és un acte molt senzill. L' interessat ha de contactar amb l' oficina notarial i concertar el dia i hora del requeriment.
Arribat el dia i hora pactats, el requirent compareixerà a l'oficina notarial amb el bé o objecte a dipositar, i després de ser identificat pel notari i previ examen del bé o objecte i de les condicions proposades (per comprovar que es compleixen tots els requisits legals exigibles), s'autoritzarà l'acta de dipòsit, quedant a partir de llavors l'esmentat bé o objecte sota custòdia del notari, fins que es compleixin les condicions pactades i reflectides en l' acta per a la seva devolució a la persona que correspongui.
Finalment, el notari confeccionarà una còpia autèntica per al client, als efectes que aquest pugui portar-se ja una còpia del seu document en la qual es reflecteixen totes les actuacions realitzades, als efectes que aquest pugui fer l' ús que correspongui de l' esmentat document.
El notari pot rebre en dipòsit tota classe de béns mobles, que els seus clients li confiïn, bé com a penyora o garantia dels seus contractes, bé per a la seva custòdia.
EN NOM PROPI:
La persona signant sempre haurà de comparèixer a la notaria amb el seu DNI. En cas de tractar-se d' una persona estrangera haurà de presentar el seu passaport i NIE, ambdós originals i en vigor.
EN NOM D' UN TERCER:
La persona signant a més de comparèixer a la notaria amb el seu DNI haurà de presentar la còpia autèntica del poder notarial corresponent.
EN NOM D' UNA SOCIETAT:
La persona signant a més de comparèixer a la notaria amb el seu DNI haurà d' aportar al notari la documentació següent:
En cas que es tractés d' una empresa estrangera caldrà aportar a més: