És el document notarial mitjançant el qual es plasma un acord de voluntats per transmetre el ple domini d' un immoble a canvi d' una quantitat econòmica, deixant-ne constància i de totes les condicions i pactes en què es realitza aquesta operació.
A través de la següent calculadora s'ofereix a l'usuari/consumidor la possibilitat de conèixer amb gran exactitud les despeses que haurà d'afrontar a l'hora de formalitzar notarialment la compravenda d'un immoble. Aquesta calculadora té parametritzats tant l' aranzel notarial i registral com la normativa autonòmica vigent en funció de la ubicació de l' immoble objecte de compra.
Normalment qualsevol contracte de compravenda d' immoble, amb independència del notari lliurement escollit pel client, presenta la mateixa estructura o guió. En aquest apartat responem tots els possibles dubtes que puguin sorgir-te seguint l'ordre de les clàusules que trobaràs en la teva futura escriptura notarial de compravenda d'immoble.
La titularitat de l' immoble és sinònim de propietat, és a dir, indica quines persones són propietàries de l' immoble i, si s' escau, en quines proporcions i amb quines circumstàncies particulars. Com és lògic, la titularitat de l' immoble ha de ser acreditada per la part venedora, ja que només el propietari de l' immoble en qüestió pot autoritzar la seva venda.
La part venedora haurà d' acreditar la seva propietat a través de l' anomenat títol de propietat, és a dir, del document que acredita que la persona que diu ser la propietària de l' immoble i que, per tant, està legitimada per vendre' l, efectivament n' és la propietària. Així doncs, el propietari de l'habitatge que s'ha de vendre haurà d'aportar el document que acredita que n'és l'amo, com per exemple l'escriptura de compravenda a través de la qual ell va adquirir la propietat, una escriptura de donació, o d'acceptació d'herència o, si s'escau, mitjançant la resolució judicial que li adjudiqui la propietat (en el cas d'un divorci o d'un procés judicial executiu).
El venedor de la finca haurà d' aportar la còpia autèntica de l' escriptura pública a través de la qual va adquirir l' esmentada propietat en el passat. Per exemple, pot ser una escriptura de compravenda anterior, una escriptura de donació, una escriptura d' acceptació d' herència, etc. o, si s' escau, testimoni expedit pel Lletrat de l' Administració de Justícia de la resolució judicial en la qual es va adjudicar la propietat a l' actual propietari. En qualsevol cas, reiterar de nou que s' haurà d' aportar una còpia autèntica de l' escriptura, és a dir, un document públic signat originalment pel notari autoritzant de l' instrument amb ple valor jurídic davant de tercers. Amb aquest document, el venedor de l' habitatge acreditarà indubitadament que, efectivament, n' és el propietari, cosa que garanteix que el comprador adquireix la propietat de l' immoble en qüestió de qui està legitimat per a això.
Després de la venda, el venedor mantindrà el seu títol de propietat antic, és a dir, recuperarà la seva escriptura antiga, però el Notari que autoritzi la nova escriptura de compravenda, a l'antiga inclourà una nota conforme la finca ja ha estat transmesa, per evitar així que el venedor pogués exhibir aquesta escriptura antiga en una altra operació fraudulenta, protegint així el dret del nou propietari.
La descripció registral de la finca és la ressenya que s'insereix en l'escriptura de totes les característiques físiques fonamentals que defineixen habitatge i que la permeten identificar i individualitzar, englobant aspectes com la seva ubicació (carrer, número, pis i porta, i localitat concreta) així com les seves característiques fonamentals, com per exemple la seva mida (nombre de metres quadrats), el nombre d' estances, els seus llindars, etc.
La descripció de la finca es troba continguda, tant en el títol de propietat de l' actual venedor, com per suposat, en les dades registrals de la finca que consten inscrites en el Registre de la Propietat corresponents.
La informació de la finca s' obtindrà del títol de propietat que exhibeixi el venedor de l' immoble i, sobretot, de la nota simple registral continuada, en la qual es detallarà tota la informació necessària per part del Registre de la Propietat. Així mateix, mitjançant aquesta nota simple registral continuada, el Registre de la Propietat tindrà l' obligació de comunicar al notari sol.licitant qualsevol document nou que es presenti en relació a l' esmentada finca, així com qualsevol altra petició de nota simple d' un altre notari, als efectes d' evitar així que es produeixi qualsevol negoci jurídic simultani que pugui perjudicar els drets del comprador.
Efectivament, si desitjo comprar un habitatge, abans de l'operació, com a futura part compradora resulta molt recomanable sol·licitar una nota simple al Registre de la Propietat, ja que pagant uns pocs euros (no més de 10€ aproximadament) obtindrem un document oficial, emès per una institució pública com és un Registre de la Propietat, que reflecteix molta informació de la finca, com per exemple les seves dimensions, i sobretot, els seus propietaris reals i, si s' escau, les càrregues que aquesta pogués presentar. Així doncs, si desitgem comprar un habitatge, a través d'aquest tràmit tan simple, que pot realitzar qualsevol ciutadà que tingui un interès legítim, podrem saber si les persones que diuen ser propietàries de la casa o pis que volem comprar ho són realment, així com l'estat real de càrregues i gravàmens de la finca, de manera que si sobre la mateixa hi hagués per exemple una hipoteca, un embargament, o qualsevol altra classe d' afecció que pugui impactar en el seu valor, ho podrem saber per endavant i decidir la forma adequada de procedir. Per sol·licitar una nota simple d'una finca simplement s'ha d'accedir al web de registradores.org i realitzar la petició de forma telemàtica d'una manera molt senzilla, previ pagament del preu establert, que com s'indica, és mínim.
Per protegir els drets de propietat dels titulars d' immobles, l' ordenament jurídic espanyol té dissenyat un doble sistema de seguretat jurídica preventiva, integrat en primera instància pels notaris, que són els funcionaris públics que autoritzen les escriptures de compravenda i, en segon lloc, pels Registradors de la Propietat, que són funcionaris públics encarregats de la portada d' un Registre de la Propietat, és a dir, una institució pública que s' encarrega, per al que aquí interessa, de registrar o inscriure els drets de propietat de les persones sobre els habitatges, donant publicitat als drets de propietat dels titulars dels immobles així com protecció d' aquests drets enfront de tercers. Així doncs, per protegir adequadament un dret de propietat sobre un habitatge, el procedent, més enllà d' adquirir-la atorgant la corresponent escriptura pública, el més aconsellable a totes llums és procedir a la seva inscripció en el Registre de la Propietat, ja que amb això donarem publicitat al nostre dret de propietat i ens beneficiarem de tots els efectes positius associats a l' esmentada publicitat registral.
En l' escriptura de compravenda es faran constar les dades registrals de la finca, ja que amb això assegurarem que l' habitatge la titularitat del qual es transmet és el que en realitat correspon. A tal efecte, es detallarà el Registre de la Propietat en el qual es troba inscrita la finca, així com tota la informació relativa a l' esmentada inscripció, com el número de finca, el Tom, el Llibre i el Foli registral.
Més enllà del títol de propietat que pugui aportar el venedor de la finca, el notari que autoritzarà l' operació, per assegurar que aquest és el veritable propietari de la finca, així com per conèixer tota la informació d' interès per al comprador, demanarà al Registre de la Propietat en el qual es trobi inscrita l' anomenada nota simple registral continuada, és a dir, un document expedit pel Registre de la Propietat en el qual es detallen totes les dades més rellevants de la finca, com la seva descripció, les seves dades registrals d' inscripció i, sobretot, les persones que consten com a propietaris de la mateixa i, si s' escau, les càrregues o gravàmens que puguin pesar sobre la finca. Així mateix, com ja s' ha comentat, mitjançant aquesta nota simple registral continuada, el Registre de la Propietat tindrà l' obligació de comunicar al notari sol.licitant qualsevol document nou que es presenti en relació a l' esmentada finca, així com qualsevol altra petició de nota simple d' un altre notari, als efectes d' evitar així que es produeixi qualsevol negoci jurídic simultani que pugui perjudicar els drets del comprador.
A grans trets, les càrregues més rellevants i habituals que podem trobar en una finca són les següents:
En aquest cas, procedirà gestionar la cancel·lació registral d'aquesta càrrega, a través de l'atorgament d'una escriptura de cancel·lació d'hipoteca i la seva ulterior inscripció en el Registre de la Propietat. Per conèixer més detalls al respecte, consultar l'apartat de "Serveis" d'aquest web relatiu a la cancel·lació d'hipoteca.
El Cadastre Immobiliari és un registre administratiu, dependent del Ministeri d'Hisenda, en el qual es descriuen els béns immobles, tant rústics com urbans, en els termes que estableix el Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari. Així doncs, l'habitatge a transmetre, a més d'estar inscrit en el Registre de la Propietat, ho està en el Cadastre Immobiliari, a l'efecte del qual s'assigna a cadascuna d'elles l'anomenada referència cadastral, és a dir, un identificador oficial i obligatori dels béns immobles que consisteix en un codi alfanumèric (de números i lletres) compost per vint caràcters, i que permet la seva ubicació geogràfica inequívoca en la cartografia cadastral.
En el Cadastre, com s'ha indicat, a més d'assignar a cada finca una referència cadastral (per a la seva correcta identificació) s'inscriu tota la informació de la finca, que en aquest cas es denomina descripció cadastral, i que comprèn les seves característiques físiques, econòmiques i jurídiques, entre les quals hi ha la localització i la referència cadastral, la superfície, el seu ús o destinació, la qualitat de la construcció, la representació gràfica, el valor de referència de mercat, el valor cadastral, així com el titular cadastral.
La informació cadastral s' incorpora per part del mateix notari, el qual, a través de mitjans telemàtics, obté una certificació cadastral descriptiva i gràfica en la qual consta tota la informació de la finca en els termes que s' han detallat en la pregunta anterior.
Tradicionalment, ambdós registres públics han operat de manera independent i separada, cadascun amb els seus propis procediments i informació no compartida, la qual cosa, sens dubte, ha generat una situació no desitjada de descoordinació i d' inconsistències de la informació que consta en cadascun d' ells.
Per resoldre aquesta situació, la legislació actual, des de fa uns anys, ha establert un procediment de coordinació entre el Cadastre Immobiliari i el Registre de la Propietat, als efectes d' incorporar a aquest últim la representació gràfica georeferenciada de les finques registrals, dotant així de major seguretat jurídica les dades d' ubicació, delimitació i superfície de les finques registrals. Amb això, s' aconsegueix doncs que en el Registre de la Propietat consti la referència cadastral de la finca, així com la possibilitat d' identificar-la sobre un plànol, donant informació més detallada sobre la seva situació, forma i superfície. Per tant, si la finca en qüestió que ha de ser objecte de compravenda encara no estigués coordinada, gràcies a la compravenda que es realitzarà es podrà realitzar aquest tràmit, dotant de major seguretat jurídica els drets de les parts.
Si existissin diferències en la mida de la finca entre el que consta inscrit en el Registre de la Propietat o en el Cadastre Immobiliari, les parts hauran d' indagar, si cal recorrent a tècnics habilitats, quina d' elles és la correcta per, tot seguit, procedir a tractar de corregir l' esmentada discrepància en el Registre que correspongui. No obstant això, el més habitual és que els errors es troben en el Cadastre Immobiliari, cas en el qual serà necessari recórrer al procediment d' esmena de discrepàncies previst a l' article 18 de la Llei del Cadastre Immobiliari, per aconseguir la rectificació corresponent.
En aquest apartat, la part venedora haurà de manifestar que no hi ha cap impediment perquè pugui transmetre l' habitatge, derivats en el seu cas de les seves obligacions familiars, ja que en determinats supòsits, la Llei o una resolució judicial poden determinar que un habitatge no es pot vendre sense l' autorització de, per exemple, el cònjuge del propietari. Així doncs, en aquest apartat la part venedora haurà de manifestar que no existeix cap impediment d' aquesta naturalesa o, si s' escau, si n' hi hagués, haurà de comparèixer també a l' atorgament de l' escriptura la persona que, sense ser propietària, hagi de prestar el consentiment per a la venda, als efectes de consentir també l' operació.
En aquest apartat de l'escriptura es detallarà si la finca es troba lliure d'ocupants o llogaters (que serà l'habitual) o, si s'escau, si l'habitatge està llogat a un tercer.
Si l' habitatge es troba arrendat, cal tenir en compte que la Llei reconeix un dret de tempteig a l' arrendador de la mateixa, és a dir, un dret d' adquisició preferent al llogater titular del contracte de lloguer, de manera que si aquest iguala la millor oferta que hagués rebut el venedor, tindrà dret a ser ell qui adquireixi finalment l' habitatge, i no aquest possible comprador que va realitzar la millor oferta. Així doncs, si es vol vendre un habitatge llogat, caldrà notificar fefaentment (mitjançant un burofax, per exemple) a l'arrendatari l'existència d'aquesta millor oferta, després de la qual cosa l'arrendatari disposarà d'un termini de 30 dies naturals per exercir el seu dret d'adquisició preferent, és a dir, per igualar aquesta oferta més elevada.
En cas que l'habitatge es trobi subjecta a un règim de propietat horitzontal (com per exemple un pis mite en un bloc de pisos), hi haurà una comunitat de propietaris encarregada de gestionar i vetllar pel manteniment de tots els elements comuns (escala, ascensor, jardins, piscina, etc.). Com és lògic, la gestió i el manteniment de tots aquests elements comuns de la comunitat generen unes despeses ordinàries, les quals han de ser sufragades per part de tots els propietaris de manera proporcional en atenció a la seva quota de participació (el que comunament es coneix com la quota mensual de la comunitat). Així les coses, la llei estableix que l' immoble en qüestió, en cas de transmissió, respon dels deutes que el venedor tingués amb la comunitat de propietaris pel que fa a les quantitats degudes generades l' any en curs i en els tres anys naturals precedents, de manera que si l' anterior propietari no hagués pagat les mensualitats de la comunitat, i a posteriori ven l'habitatge, el nou propietari es trobaria amb la desagradable sorpresa que hauria de ser ell qui assumís aquests impagaments. Per evitar aquesta situació, en aquest apartat de l'escriptura s'inclourà la menció a l'estat dels pagaments de les despeses generals de manteniment de la comunitat (és a dir, si es troba al corrent de pagament o, per contra, hi ha alguna mena d'impagament), en base a l'indicat pel venedor, i sobretot, en atenció al que consti en el certificat de deutes amb la comunitat.
El certificat de deutes amb la comunitat consisteix en un document emès pel secretari de la comunitat de propietaris, amb el vistiplau del seu president, en el qual se certifiqui que la finca en qüestió es troba al corrent de pagament de les despeses generals de la comunitat de propietaris. Amb aquest document, que haurà de lliurar el venedor al comprador, ens assegurarem que l'actual propietari no té deutes amb la comunitat, ja que en cas que n'hi hagués, el nou comprador en seria responsable. Així mateix, si és possible, és convenient demanar que en aquest certificat s' inclogui esment conforme no existeix cap derrama o despesa extraordinària pendent d' abonar per part de la finca a la comunitat de propietaris.
En el següent enllaç (AQUÍ) podrà trobar un article escrit pel Notari que subscriu aquestes línies, en el qual es detalla molta més informació sobre aquest tràmit.
L'Impost de Béns Immobles (conegut com a IBI) és un impost directe i de titularitat municipal, que grava el valor cadastral dels béns immobles, de manera que els propietaris d'un bé immoble, de forma anual, han de pagar aquest impost al seu ajuntament corresponent. En relació amb aquest, cal tenir en compte que l'IBI, segons la seva normativa, es merita l'1 de gener de cada any, de manera que el propietari de l'habitatge a principis d'any (és a dir, el venedor) és l'obligat tributari al pagament d'aquest impost.
Cal tenir en compte que també, de conformitat amb la normativa d'aquest impost, la finca en qüestió respon dels deutes tributaris que existissin per aquest impost, de manera que, si el venedor no paga l'impost, l'Administració Tributària Local podria atacar la finca en qüestió (mitjançant un embargament) per aconseguir el cobrament del deute tributari. Així les coses, per evitar sorpreses desagradables, els notaris, mitjançant un sistema telemàtic, poden tenir accés a una base de dades dels ajuntaments per acreditar si la propietat es troba al corrent de pagament de l'IBI, cas en el qual obtindran el certificat corresponent i l'incorporaran a l'escriptura.
No obstant això, aquesta comunicació telemàtica en ocasions no està disponible, per motius imputables a l'Ajuntament corresponent, cas en el qual, el normal és que el comprador exigeixi al venedor el justificant de pagament de l'IBI de l'any en què es realitza l'operació, per així assegurar-se que l'impost està pagat, ja que en cas que no ho estigui, caldrà negociar com es procedeix amb el mateix.
En aquests casos, és a dir, quan no l'IBI de l'anualitat en curs no està pagat o ho està parcialment, en cas que l'obligat hagués fraccionat el pagament i estiguen pendents de pagament algunes de les fraccions, el més habitual és que, o el venedor acudisca al seu Ajuntament a pagar l'IBI, o el comprador retingui part del preu de la venda, en la quantia que correspongui per pagar aquest impost. Finalment, en aquests supòsits, tinguen en compte que els pactes que se celebren entre les parts no seran oposàries enfront de l'administració tributària, de manera que, en tot cas, l'obligat al pagament serà el propietari de la finca a 1 de gener de l'any en qüestió.
Es tracta d' un document administratiu que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d' habitabilitat que preveu la normativa en matèria d' habitatge, de manera que és possible fixar el nostre domicili en aquest habitatge en condicions aptes de seguretat i salubritat.
De conformitat amb la normativa aplicable, tots els habitatges estan obligats a disposar d' una cèdula d' habitabilitat. No obstant això, la normativa, en atenció al moment en què fossin construïts els habitatges, estableix uns estàndards mínims diferents. Així doncs, per a habitatges nous, lògicament, els estàndards mínims exigibles seran els més elevats, mentre que addicionalment, la norma estableix uns estàndards d' exigibilitat més exigus per a habitatges preexistents a l' 11 d' agost de 1984, així com un règim intermedi per a habitatges posteriors a l' 11 d' agost de 1984 i anteriors a l' entrada en vigor de l' esmentat Decret.
Com s' ha indicat, la cèdula d' habitabilitat és un document obligatori per a tot habitatge, el qual, no obstant això, no té una vigència il·limitada, sinó que la seva validesa està limitada en el temps, la qual cosa determina que, transcorregut aquest període que fixa la norma, aquesta s' haurà de renovar. Així doncs, de conformitat amb el que disposa el Decret 141/2012 analitzat, la cèdula d'habitabilitat tindrà una vigència de 25 anys per a habitatges de nova construcció, mentre que per a cèdules de segona ocupació i de primera ocupació de rehabilitació, la seva vigència es redueix a 15 anys.
En principi, es tracta d' un document que el venedor de l' habitatge hauria de disposar en el seu poder. No obstant això, si el propietari no localitza la seva cèdula d'habitabilitat, pot sol·licitar un duplicat en l'administració autonòmica corresponent (en el cas de Catalunya, a l'Agència de l'Habitatge).
La normativa catalana que obliga a lliurar la cèdula d' habitabilitat en l' acte de compravenda, preveu 3 excepcions possibles, les quals es detallen a continuació, en les quals és possible realitzar la venda si el comprador exonera expressament el venedor de la seva obligació de lliurament de la cèdula d' habitabilitat. Així doncs:
En el següent enllaç (AQUÍ) podrà trobar un article escrit pel Notari que subscriu aquestes línies, en el qual es detalla molta més informació sobre aquest document.
De conformitat amb la normativa reguladora d' aquesta matèria, per eficiència energètica d' un habitatge cal entendre el consum d' energia, calculat o mitjà, que s' estima necessari per satisfer la seva demanda d' energia en unes condicions normals de funcionament i ocupació, incloent-hi necessitats com la calefacció, la refrigeració, la ventilació, la producció d' aigua calenta sanitària, així com la il·luminació. La seva utilitat és que, coneixent l'eficiència energètica d'un habitatge, els potencials compradors podran saber, abans de la compra, si el consum energètic de l'habitatge serà molt elevat o no, informació que després és important a l'hora de decidir-se per comprar o no un immoble.
La valoració de l' eficiència energètica de l' habitatge es realitza a través de l' anomenada qualificació d' eficiència energètica, la qual recull el resultat del càlcul del consum d' energia necessari per cobrir la demanda energètica de l' edifici en condicions normals de funcionament i ocupació. Un cop s' ha realitzat el càlcul del consum energètic de l' edifici, aquest es compara amb el consum energètic i les emissions de CO2 d' edificis de referència que presentin unes característiques i localització similar, i a resultes d' aquesta comparativa, s' assigna a l' habitatge una classificació concreta. La classificació es realitza en base a una escala de set graus, que transita de les lletres "A" a "G", sent la "A" la que s'assigna als edificis més eficients, i la lletra "G" als menys eficients.
Consisteix en un document oficial elaborat i signat per un tècnic (normalment un enginyer) en el qual es detallen les característiques energètiques de l'immoble en funció de l'energia necessària per a la seva normal utilització.
Amb aquest document obtindrem informació sobre si l'habitatge en qüestió té o no un elevat consum energètic en desenvolupar una vida normal en la mateixa (com per exemple per escalfar-la a l'hivern, etc.).
Efectivament, si el comprador exonera de forma expressa en l' escriptura a la part venedora de lliurar-li el certificat d' eficiència energètica, la normativa que regula aquesta matèria també permet realitzar la compravenda sense que s' arribi a lliurar el document o, que si s' escau, es lliuri en un moment posterior.
En el següent enllaç (AQUÍ) podrà trobar un article escrit pel Notari que subscriu aquestes línies, en el qual es detalla molta més informació sobre aquest document.
La inspecció tècnica dels edificis d'habitatges (coneguda amb l'acrònim d'ITE en català) és l'acció d'examinar l'edifici o habitatge, per part d'un tècnic professional competent, als efectes de valorar el seu estat de conservació, tot això sota l'encàrrec de la propietat de l'immoble. Així doncs, la inspecció tècnica de l' edifici té per objecte determinar l' estat d' un edifici en el moment en què es realitza la mateixa, així com orientar els seus propietaris sobre les actuacions a realitzar per complir amb el seu deure de conservació, manteniment i rehabilitació, sense que, en cap cas, el seu objecte sigui el de detectar vicis ocults de la construcció.
En el cas que l'habitatge tingui una antiguitat igual o superior als 45 anys, caldrà que el venedor aporti el certificat d'aptitud de l'edifici, això és, un document oficial emès per un tècnic habilitat (normalment un arquitecte), conforme s'acredita que l'immoble ha estat sotmès a la corresponent inspecció tècnica dels edificis amb un resultat positiu, de manera que l' estat de conservació de l' edifici és adequat per a la seva utilització com a habitatge.
En el següent enllaç (AQUÍ) podrà trobar un article escrit pel Notari que subscriu aquestes línies, en el qual es detalla molta més informació sobre aquest document.
El llibre de l' edifici és un instrument d' informació de la vida de l' edifici, el qual correspon a habitatges de nova construcció, als resultants de grans rehabilitacions o en cas d' edificis d' habitatges preexistents. En el llibre, s' haurà de fer constar, a més de la documentació bàsica d' identificació de l' edifici i el seu règim legal, la documentació de l' obra executada, la documentació relativa a la seva conservació, el seu ús i manteniment, així com la identificació dels agents o professionals intervinents en el procés d' edificació. Així mateix, el llibre s' haurà d' actualitzar amb la documentació de possibles modificacions o obres de reforma que el mateix presenti.
En cas que l' habitatge hagi de disposar del corresponent llibre de l' edifici, la normativa exigeix que la part venedora posi a disposició de la part compradora la possibilitat d' accedir a aquest llibre. Per suposat, si la part compradora hi està interessada, podrà gestionar amb la part venedora l'accés a aquest llibre (normalment el custodien les gestories que gestionen la comunitat de propietaris), tot i que l'habitual és que simplement el venedor dona aquesta possibilitat al comprador, renunciant aquest a la mateixa, si l'edifici presenta un adequat estat de conservació.
En l' estipulació del consentiment es plasmarà el negoci jurídic de la compravenda, és a dir, es plasmarà la voluntat de les parts de realitzar el negoci jurídic de la venda, de tal sort que l' actual propietari transmet la propietat al comprador, que l' adquireix, de manera que es constitueix així en el nou propietari de la finca.
Com el seu propi nom indica, en aquest apartat de l' escriptura es detallarà el preu acordat entre les parts, és a dir, la quantitat de diners que el comprador lliura al venedor a canvi de la transmissió de la propietat de l' immoble, així com el detall de la forma en què es paga aquesta quantitat de diners, és a dir, si es fa per exemple en metàl·lic, mitjançant un xec bancari o una transferència.
El pagament del preu acordat pot realitzar-se per qualsevol dels mitjans de pagament admesos legalment. No obstant això, el normal i més raonable és realitzar el pagament o bé:
En ambdós casos, es deixarà constància del mitjà de pagament utilitzat, bé mitjançant justificant de la transferència realitzada o, si s' escau, mitjançant la fotocòpia del xec bancari lliurat.
Així mateix, si s'escau, és possible pagar part o la totalitat del preu en metàl·lic (és a dir, amb diners en efectiu). En aquest cas, el lliurament es produirà entre les parts i aquestes hauran de manifestar, conjuntament, que això és així i que la part venedora reconeix haver rebut aquest import. En qualsevol cas, cal tenir en compte que:
A més, si la quantitat pagada en efectiu fos superior a 100.000€ i impliqui per tant el moviment d'aquests fons dins del territori nacional, s'haurà d'aportar la Declaració de mitjans de pagament (o model S-1).
Efectivament, és molt habitual que, un cop venedor i comprador assoleixen el compromís de realitzar la venda de l'immoble, ambdues parts subscriguin unes arrossades, és a dir, un compromís de formalitzar una compravenda futura, de manera que el venedor reserva l'immoble a un futur comprador, a canvi de l'entrega anticipada d'una part del preu (normalment, és pràctica habitual que les arres assoleixin del 5 al 10% del preu de venda pactat). En cas que això succeeixi, en atorgar-se l' escriptura pública de compravenda, s' unirà com a document adjunt el document d’arres, i la part venedora manifestarà haver rebut l' import del preu corresponent a les esmentades arrossades, als efectes de justificar la recepció i pagament de tot el preu de venda pactat.
La tradició instrumental és un tecnicisme jurídic utilitzat per indicar que, amb la signatura de l'escriptura de compravenda, es produeix la transmissió de la propietat del venedor al comprador, de manera que aquest es converteix en el nou propietari (en el nou duel) de l'habitatge objecte de compravenda.
Tingues en compte que, tradicionalment (ja des de temps de l'antiga Roma), les compravendes es perfeccionen amb l'entrega de la cosa venuda (és a dir, amb la seva tradició). Així doncs, per exemple, si "A" ven a "B" una cadira, correspon que "A" lliuri la cadira a "B" per perfeccionar la compravenda. No obstant això, com és lògic, un habitatge no pot entregar-se físicament de venedor a comprador, de manera que recorrent-se a aquesta ficció de la tradició instrumental, la signatura de l' escriptura substitueix el lliurament material de la cosa venuda de les mans del venedor a les del comprador.
El lliurament de la possessió, per part del venedor a favor del comprador, determina que des d' aquell moment, el comprador té tot el dret a l' ús i gaudi ple de l' habitatge, de manera que aquest ja pot accedir-hi i realitzar-hi totes les activitats que estimi pertinents. A aquest efecte, la part venedora lliura a la part compradora les claus de l' habitatge, perquè així el nou propietari hi pugui accedir i fer ús d' aquesta possessió que ja li pertany. En qualsevol cas, a tall de recomanació, per a major seguretat del comprador, es recomana que, una vegada ja es disposa de les claus de l'habitatge, acudir-hi al més aviat possible i procedir al canvi del pany per una de nova, per així evitar situacions desagradables.
La compra "a cos cert" és una expressió que implica que la part compradora adquireix la propietat de l'immoble amb les dimensions (metres quadrats) que consten definits en l'escriptura i delimitats pels seus límits constructius (parets, en el cas d'un habitatge, o tanques en el cas d'un terreny), amb independència que la finca tingui, en realitat, més o menys metres, doncs per determinar el seu preu, aquest no es calcula en atenció a les unitats de cabuda o mesura de la finca (com per exemple succeiria si es vengués una finca a "X" euros el metre quadrat), sinó en base a una suma global pactada. Així doncs, si a posteriori es determina que l'habitatge o finca té, en realitat, més o menys superfície, en haver-la adquirit com "un tot", cap de les parts podrà reclamar la resolució del contracte per aquest motiu. Per tant, en qualsevol cas, es recomana als futurs compradors que es cerciorin adequadament que la mida de la finca expressada en l' escriptura es correspon realment amb la realitat de l' immoble.
Es tracta d' una clàusula que protegeix el dret de compra del nou propietari, ja que si la finca tingués vicis ocults que no s' han declarat, el venedor, com a antic propietari, vindrà obligats a respondre' n, aquí l' anomenat sanejament per vicis ocults. Així mateix, si amb posterioritat a la compravenda, el comprador veiés perjudicat el seu dret de propietat, mitjançant una sentència judicial que reconegués un dret d' un tercer anterior a la compravenda, de manera que es veiés privat de la propietat de l' immoble adquirit, l' antic propietari també respondrà davant el comprador per aquesta situació, corresponent aquesta situació a l' anomenat, en termes jurídics, sanejament per evicció.
A grans trets, l' atorgament de l' escriptura de compravenda generarà el cost dels honoraris del notari, que es denominen aranzels. Més enllà d'això, si es vol inscriure l'escriptura en el Registre de la Propietat (cosa totalment recomanable), això també tindrà un cost en forma d'aranzel a favor del Registrador de la Propietat que inscrigui l'operació. Així mateix, l' operació generarà uns costos fiscals, tant per a comprador com venedor, els quals es desenvoluparan en apartats posteriors. Finalment, si en l'operació han intervingut altres professionals contractats per la part compradora, com una gestoria que gestioni tota l'escriptura (la liquidació d'impostos i la seva inscripció, per exemple) o d'un intermediari immobiliari, aquesta haurà de pagar a aquests els honoraris que haguessin pactat.
Els honoraris dels notaris, que es denominen aranzels, estan regulats i taxats per una normativa pública, de manera que el notari no ens podrà cobrar el que vulgui pels seus serveis, sinó únicament l' aranzel que la norma reguladora en qüestió estableixi per a l' operació en concret, atenent les seves característiques específiques. En qualsevol cas, si desitja saber amb exactitud el cost de la seva operació, pot sol·licitar un pressupost a l'oficina notarial elegida o, si s'escau, utilitzar la calculadora que Notaria Jesús Benavides posa a la seva disposició per saber el cost concret que haurà d'assumir.
Si atenem a la normativa prevista en el Codi Civil (en concret, l'article 1455 de l'esmentat cos normatiu), el cost de l'escriptura de compravenda d'un immoble hauria de ser abonat per la part venedora. No obstant això, la norma en qüestió deixa oberta la possibilitat de pacte entre les parts, de manera que, si s' assoleix un acord entre elles, el cost sigui distribuït de la manera acordada o assumida en exclusiva per la part compradora, per exemple. Així mateix, cal tenir en compte que, en determinades Comunitats Autònomes, la seva normativa civil foral estableix que el cost de l'escriptura de compravenda l'ha d'assumir la part compradora, com succeeix per exemple a Catalunya (art 531.6 del Llibre V del Codi Civil de Catalunya). En qualsevol cas, és menester indicar que, a la pràctica, en la immensa majoria d' ocasions el cost de l' escriptura pública l' assumeix la part compradora.
A grans trets, el venedor de l'habitatge ha de tenir en compte que haurà de satisfer dues classes d'impostos, a saber, l'anomenada "plusvàlua municipal" (en puritat, l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana) així com, en la seva declaració de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF), cosa que correspongui en atenció al guany patrimonial generat. A continuació, s' exposa més detall al respecte:
En qualsevol cas, per conèixer més detalls al respecte, novament es recomana als contribuents que recorrin als serveis especialitzats d' un assessor fiscal, per així dotar de seguretat jurídica l' operació i evitar sorpreses desagradables amb l' Administració Tributària.
Pel que fa al comprador, per regla general aquest haurà d'abonar o bé l'Impost sobre el Valor Afegit (conegut popularment com a IVA) o, en el seu cas, l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (conegut com a ITP). A continuació, es tractarà de detallar quin impost correspondrà abonar en funció de la classe d' operació:
Així mateix, té en compte que, per abonar l' impost generat per l' operació, es disposarà del termini d' un mes a comptar des que se signi l' escriptura de compravenda, i per al seu pagament s' haurà de presentar la corresponent autoliquidació davant l' Administració Tributària autonòmica pertinent.
La gestió de l' escriptura consisteix a determinar qui s' encarregarà de gestionar el pagament dels impostos derivats de la compravenda, així com de la inscripció de l' escriptura en el Registre de la Propietat. Aquesta tasca la pot assumir el propi comprador de l' habitatge o, si s' escau, encomanar-la a la pròpia oficina notarial o a una gestoria.
Efectivament, la compravenda d' un immoble comporta una sèrie de tràmits administratius i tributaris que, com s' ha pogut veure, poden comportar certa complexitat. La inscripció de l'escriptura en el Registre de la Propietat o la liquidació dels impostos meritats per l'operació són alguns exemples d'aquests actes posteriors que tot comprador i/o venedor haurà de realitzar. Així les coses, per evitar errors en la gestió d'aquests tràmits, el més recomanable és comptar amb un professional que realitzi totes aquestes tasques, ja que així ens assegurarem que l'operació arriba a bon port, que els drets de les parts estan correctament protegits i que així mateix es liquiden correctament tots els impostos, evidenciant-se així sorpreses desagradables que poguessin suposar recàrrecs. A tal efecte, la majoria d' oficines notarials ofereixen el servei de gestió de l' escriptura, de manera que si s' encomana la seva gestió a la mateixa, a canvi dels honoraris que es pactin, ens assegurarem que tots aquests tràmits es realitzen correctament, i així mateix estalviarem un valuós temps que hauríem d' emprar en realitzar totes aquestes tasques.
El notari autoritzant de l' escriptura de compravenda, un cop s' hagi conclòs la mateixa, enviarà de forma immediata, i a través de mitjans telemàtics, una còpia de la mateixa al Registre de la Propietat on es trobi inscrita la finca, als efectes de generar el corresponent assentament de presentació. Amb això s' aconseguirà assegurar que cap altra operació que s' hagués celebrat amb posterioritat pugui afectar el dret del nou propietari, ja que el Registre de la Propietat funciona mitjançant l' anomenat principi de prior in tempore, potior in iure, la qual cosa implica que si la nostra compravenda es comunica primer, aquesta s' inscriurà primer que qualsevol altre negoci jurídic posterior.
L'anomenada "plusvàlua municipal" (així és coneguda comunament per la major part de la població), que en realitat correspon a l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, es tracta d'un impost de titularitat municipal (és a dir, que cobren els ajuntaments), i es configura com un impost directe de caràcter real. El fet imposable que grava és l' increment de valor que presenten els terrenys de naturalesa urbana, que es posa de manifest quan es produeix una transmissió de la propietat del mateix, tal com succeeix en una operació de compravenda.
Pel que fa al subjecte passiu de l' impost, és a dir, la persona que l' ha de pagar, segons la seva normativa reguladora aquest ha de ser el transmitent del terreny, és a dir, el venedor de l' immoble.
En relació al període de pagament, el venedor ha de tenir en compte que aquest no és gaire folgat, ja que només es disposa de 30 dies hàbils des que es produeix la transmissió per abonar el seu pagament, ja que en cas contrari es generaran penalitzacions.
Finalment, des d'un punt de vista pràctic, té en compte que, a internet, realitzant una senzilla recerca de "calculadora de plusvàlua" es poden trobar moltes pàgines web que ofereixen eines per conèixer l'import aproximat de l'impost. No obstant això, es recomana sempre acudir a una gestoria o assessor fiscal per saber amb exactitud l'import concret de l'impost, així com per realitzar la corresponent liquidació, cosa que sens dubte evitarà sorpreses desagradables al contribuent.
Tot i que la inscripció de la compra no és una obligació, un cop atorgada l' escriptura pública de compravenda, per a l' adequada protecció dels drets del comprador, serà recomanable i necessari que aquest gestioni la seva inscripció en el Registre de la Propietat, ja que això li permetrà beneficiar-se de la protecció de la publicitat registral, de manera que aquest ja constarà, a tots els efectes davant de tercers, com a legítim propietari de l' immoble. La inscripció de l' escriptura de compravenda la pot realitzar el comprador pels seus propis mitjans o, si ho desitja, pot delegar aquesta tasca en una gestoria o en la pròpia oficina notarial, per la qual se li cobraran els honoraris que es convinguin entre les parts. Així mateix, el comprador ha de tenir en compte que la inscripció de l' escriptura en el Registre de la Propietat generarà un cost, en forma d' aranzel, a favor del Registrador de la Propietat corresponent. Per conèixer-ne l' import aproximat, si encomana aquesta tasca a la seva oficina notarial, en calcular la provisió de fons de l' operació, se l' informarà convenientment de l' import a satisfer.
Si hem pres la transcendental decisió de comprar un immoble, perquè aquest es converteixi en la nostra llar els propers anys, i qui sap si la resta de la nostra vida, tenint en compte l'elevat cost de l'habitatge en l'actualitat al nostre país, sens dubte aquesta decisió ha de ser qualificada com d'extrema importància en la vida de qualsevol persona, doncs molt probablement aquesta serà l'operació econòmica de més envergadura que afrontarem en la nostra existència. Així les coses, si disposem dels diners suficients per comprar l'habitatge que desitgem (ja sigui mitjançant fons propis o recorrent a finançament extern), i hem assolit un acord amb els propietaris actuals per a la seva adquisició, el procedent serà formalitzar aquest pacte a través del corresponent contracte de compravenda, mitjançant el qual es plasmarà aquest acord de voluntats per a la transmissió del ple domini del bé immoble en qüestió, a canvi d' una determinada quantitat de diners pactada prèviament que rebrà el venedor. Per tant, i en definitiva, si vull comprar un habitatge i he assolit un pacte amb el propietari actual, el procedent serà formalitzar l'operació a través d'un contracte de compravenda.
En principi, per a l' adquisició d' un immoble, com succeeix amb la majoria d' àmbits, regeix l' anomenat principi de llibertat de forma, de manera que, al contrari del que pensen moltes persones, és possible la transmissió de la propietat d' un immoble a través d' un contracte privat, és a dir, d' un contracte per escrit celebrat entre les parts, particular, sense la intervenció de cap altra persona. No obstant això, no és menys cert que, atesa la importància de l' operació, existeixen altres alternatives molt més interessants, com és sens dubte l' atorgament d' una escriptura pública davant de Notari, ja que això dotarà d' una major seguretat jurídica a l' operació, com a continuació es desenvolupa.
Sens dubte, la compra d' un habitatge és una operació, atès el seu import habitual, d' extremada importància per a qualsevol persona, de manera que a l' hora de materialitzar-la, és necessari i aconsellable buscar la forma de realitzar-la de la manera més segura possible. Així les coses, si requerim per a la compra d' un habitatge dels serveis d' un notari, ens assegurarem que l' operació es realitza amb les màximes garanties de seguretat jurídica, ja que hi intervindrà un funcionari públic, imparcial i independent, especialista en Dret privat, que vetllarà per la legalitat de l' operació i de totes les clàusules i acords que es plasmin en el contracte. Així doncs, si vehiculem la nostra compra a través d'una escriptura autoritzada per un Notari, ens assegurarem que un tercer imparcial vetlla pels drets de totes les parts, evitant així sorpreses desagradables que poden sorgir en el futur. Així mateix, si recorrem als serveis d' un notari i atorguem la corresponent escriptura pública, podrem inscriure la mateixa en el Registre de la Propietat, cosa que ens permetrà gaudir dels beneficis propis de la publicitat registral, com és la seva eficàcia enfront de tercers.
Si desitjo formalitzar la compra del meu habitatge en un Notari el tràmit serà molt senzill, ja que només haig de contactar amb l'oficina notarial de la meva elecció, i ells ja m'assignaran un oficial encarregat de l'operació que m'assessorarà en tot el necessari perquè es pugui signar adequadament la compra del meu futur habitatge el dia i hora convingut.
Si per pagar el preu de compra, el comprador necessita acudir al finançament d'un banc o caixa d'estalvis, el més habitual serà que, juntament amb l'escriptura de compravenda, el comprador signarà tot seguidor, amb la seva entitat financera, una escriptura de préstec amb garantia hipotecària. Per conèixer més detalls al respecte d'aquesta altra operació de préstec amb garantia hipotecària, es recomana acudir a l'apartat corresponent en aquesta pàgina web.
El dia acordat per formalitzar la compravenda, venedor i comprador compareixeran a l'oficina notarial amb tota la documentació sol·licitada (que quedarà unida a l'escriptura com a documents annexos), després de la qual cosa es procedirà a realitzar l'acte d'atorgament de l'escriptura. A tal efecte, el notari llegirà i explicarà el contingut de l' escriptura a les parts, després de la qual cosa, si totes les parts presten la seva conformitat a l' operació, el comprador lliurarà els diners acordats, se signarà l' escriptura per ambdues parts, i per últim el venedor lliurarà les claus de l' habitatge al nou propietari, quedant doncs conclosa l' operació de compravenda. En última instància, es lliurarà una còpia de l'escriptura a les parts (normalment, una còpia simple al venedor i una còpia autèntica al comprador).
Més enllà de la formalització de l'operació de compravenda, un cop el comprador prengui possessió de l'immoble, haurà de contactar amb les companyies subministradores de l'habitatge als efectes de formalitzar el canvi de titularitat dels contractes corresponents (estem parlant aquí de serveis com l'aigua, la llum o el gas). A aquest efecte, és recomanable demanar amb anterioritat, a l' antic propietari, una còpia de l' últim rebut de tots els serveis contractats, per així facilitar el canvi de nom amb aquestes companyies. Així mateix, per evitar sorpreses desagradables, abans de la signatura es recomana acudir conjuntament amb el propietari a l'habitatge i realitzar una lectura real dels comptadors d'aigua, llum i gas. Així, sabent la lectura real, es podrà discernir a qui correspon pagar un eventual deute que existís, si s' escau.
En cas que comprador o venedor siguin estrangers, s' hauran de tenir en compte els requisits addicionals següents:
Per conèixer amb més detall totes aquestes particularitats, es recomana al lector acudir a l' article dedicat a aquesta matèria en el blog d' aquesta oficina notarial.
A continuació, recopilem pràcticament tota la normativa concernent a l'hora d'escripturar davant notari una compravenda d'immoble. Tota la legislació referenciada es tracta de text consolidat (integra la redacció original de la norma com les seves possibles posteriors modificacions.
En cas que la part compradora fos estrangera serà imprescindible presentar davant notari el passaport i NIE originals. A més, ambdós documents s' han de trobar en vigor.
Es recomana al comprador sol·licitar al Registre de la Propietat corresponent una nota simple registral per cerciorar-se de la identitat dels propietaris de l'immoble, així com de les seves característiques i, si s'escau, de les càrregues que aquest pogués presentar. Si el comprador no la demana, la notaria ho farà igualment el dia de la signatura, per acreditar que el venedor de l' habitatge n' és realment el propietari.
El dia de la signatura de l' operació s' haurà d' aportar al notari còpia del xec bancari amb el qual es formalitzarà el pagament o, si s' escau, justificant bancari de la transferència a través de la qual es realitzi el pagament del preu. Si s'haguessin fet pagaments de forma anticipada (contracte de reserva, d’arres, etc.) caldrà també aportar-ne els justificants.
En cas que la part venedora fos estrangera serà imprescindible presentar davant notari el passaport i NIE originals. A més, ambdós documents s' han de trobar en vigor.
Còpia autèntica de l'escriptura pública o document públic del qual resulti la titularitat de la finca que es pretén vendre (com per exemple, escriptura de compravenda, de donació, d'acceptació d'herència, etc.).
Document administratiu que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d' habitabilitat que preveu la normativa en matèria d' habitatge, i que per tant pot ser destinat a la residència de persones.
Document oficial elaborat i signat per un tècnic (normalment un enginyer) en el qual es detallen les característiques energètiques de l'immoble en funció de l'energia necessària per a la seva normal utilització.
Document emès pel secretari de la comunitat de propietaris, amb el vistiplau del seu president, en el qual se certifiqui que la finca en qüestió es troba al corrent de pagament de les despeses generals de la comunitat de propietaris. Així mateix, si és possible, és convenient demanar que en aquest certificat s' inclogui esment conforme no existeix cap derrama o despesa extraordinària pendent d' abonar per part de la finca a la comunitat de propietaris.
En el cas que l'habitatge tingui una antiguitat igual o superior als 45 anys, caldrà aportar el certificat d'aptitud de l'edifici, això és, un document oficial emès per un tècnic habilitat (normalment un arquitecte), conforme s'acredita que l'immoble ha estat sotmès a la corresponent inspecció tècnica dels edificis amb un resultat positiu, de manera que l' estat de conservació de l' edifici és adequat per a la seva utilització com a habitatge.
Als efectes de determinar si l'IBI ja es troba pagat o no en l'any en curs i, si s'escau, facilitar que les parts puguin negociar qui n'assumeix el pagament.