Declaració d' hereus intestats

La mort de les persones és un fet natural, una realitat biològica immutable i inevitable que abasta tots els éssers humans, ja que tots nosaltres, tard o d'hora, morim.

Aquesta realitat, més enllà del dolor i la pesseta que genera en tots els familiars i éssers estimats de la persona morta, genera una sèrie de conseqüències en l' esfera patrimonial de les persones que cal ordenar i resoldre, ja que tot ésser humà, quan mor, en major o menor mesura, disposa d' una sèrie de béns, drets i obligacions el titular de les quals ha traspassat. Com és lògic, la nova titularitat de tots aquests béns, drets i obligacions han de ser determinada, ja que això és necessari per garantir la seguretat jurídica, la conservació i preservació d' aquests béns, drets i obligacions i el valor que atresoren, així com la continuació de les activitats i relacions jurídiques que es deriven d' aquest patrimoni i que aporten valor i riquesa a la societat.

Partint d' aquesta base, el legislador espanyol, essent coneixedor de la transcendència que aquestes situacions generen en la vida i la mort de les persones, ha establert d' antany un conjunt de normes jurídiques que regulen la successió de les persones, és a dir, el conjunt de regles que han de regular com es determina la nova titularitat dels béns, drets i obligacions d' una persona, quan aquesta mor. 

Entrant ja en l' anàlisi de la normativa esmentada, en primer lloc, cal fer referència al concepte de drets successoris, havent-se de tenir en compte que els drets a la successió d' una persona es transmeten des del moment de la seva mort. Així doncs, quan una persona mor, es generen un dret a la successió, és a dir, un dret a favor d' una persona a esdevenir el nou titular de tots els béns, drets i obligacions d' aquesta persona morta.

La determinació de la persona o persones a les quals correspondrà adquirir aquests drets de successió ve enunciada en la llei, en la qual s' estableix que la successió es defereix per la voluntat de l' home manifestada en testament, i, a falta d' aquest, per disposició de la llei. Com es pot observar doncs, el legislador ha establert dues grans maneres de determinar a quines persones correspondrà adquirir els drets successoris de la persona morta, com són:

• El testament, que de forma enunciativa pot ser definit com aquell acte en què una persona determinar com s' ha de distribuir el seu patrimoni a l' hora de la seva mort. En aquest cas, cal parlar de successió testamentària (per conèixer més detalls del testament, visitar l'apartat corresponent d'aquesta pàgina web).
• I a falta d' aquest, és a dir, quan la persona morta no hagués atorgat un testament, la successió es regirà per les disposicions de la llei, és a dir, que la titularitat del patrimoni del finat serà atribuïda a la persona o persones que les normes legals a l' efecte estableixin. En aquest cas, cal parlar de successió legítima.
  

En qualsevol cas, cal precisar que en determinats supòsits la successió també podrà deferir-se conjuntament per la voluntat de l' home i per les disposicions de la llei.

Finalment, en aquest apartat, cal precisar que la Llei, a aquest conjunt de béns, drets i obligacions del mort del qual hem vingut parlant, l' anomena herència, la qual podrà ser atribuïda a un hereu, que succeirà a títol universal respecte de tots els béns i drets del difunt, o a un legatari, que succeirà a títol particular, és a dir, només respecte d' uns béns i drets concrets.

Com s' acaba d' indicar, la successió de les persones es pot regir a través de dues grans vies, com són la testamentària o, si no n' hi ha, per les disposicions de la llei. 

Així doncs, quan mori una persona, la determinació de la nova titularitat dels seus béns, drets i obligacions que no s' haguessin extingit amb la seva mort s' ordenarà pel que aquesta mateixa persona hagués establert en el seu testament i, a falta d' aquest o quan aquest no pogués ser aplicat, per les regles i preceptes que estableix la normativa civil aplicable al respecte.

Partint d' aquesta base, es pot definir la successió intestada com aquell conjunt de supòsits en què una persona, o bé mor sense un testament, o bé concorren determinades circumstàncies que impedeixen que el testament que pogués existir sigui aplicable per a la successió del mort. Així doncs, quan a la mort d' una persona concorri aquesta situació, procedirà acudir a l' establert en la normativa civil per determinar a quines persones correspon declarar hereus del finat, tot això per tal de garantir la seguretat jurídica, la conservació i preservació dels béns, drets i obligacions del mort que aporten valor i riquesa a la societat.

Així doncs, procedeix la successió legítima, és a dir, intestada, en els supòsits següents:

En l' àmbit del dret civil català, com a qüestions principals a destacar, sens dubte cal assenyalar l' ordre successori, que presenta les particularitats següents:

En primer lloc, de conformitat amb l'article 442-1 CCCat, l'herència es diferirà als fills del causant, per dret propi, i als seus descendents per dret de representació (que en l'àmbit del dret civil català es troba expressament regulat en el seu article 441-7 CCCat), havent-se de tenir en compte:

• Si els fills o descendents concorren a l'herència amb el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, a aquest li correspondrà l'usdefruit universal de l'herència (article 442-3 CCCat), si bé podrà exercir el seu dret de commutació, previst a l'article 442-5 CCCat, que li permetrà atribuir-se una quarta part alíquota de l'herència i a més l'usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar. Sempre que es demani en el termini d' un any a comptar des de la defunció.
• En cas de repudiació de l' herència d' un dels fills o descendents cridats a la successió, la seva part ha d' acreditar la dels altres descendents del mateix grau.
• Si tots els descendents anomenats d'un mateix grau repudiessin l'herència, aquesta es diferirà als descendents del següent grau per dret propi, però dividint-se per estirps i a parts iguals entre els descendents de cada estirp (Article 442-2.1 CCCat). 
• No obstant això, això no succeirà si tots els fills del causant repudiessin l'herència en vida del cònjuge o del convivent en parella estable, i aquest és el seu progenitor comú (Article 442-2.2 CCCat), la qual cosa a la pràctica sol ser molt comú, ja que permet que tota l'herència es defereixi a favor del cònjuge supervivent.
  

En segon lloc, i a falta de fills o descendents del causant, l'herència es difereix al cònjuge vidu o al convivent estable en parella supervivent (Article 442-3.2 CCCat), però els pares del causant conservaran el dret a la llegítima. No obstant això, el cònjuge vidu no tindrà dret a succeir si en el moment de l'obertura de la successió estava separat del mateix judicialment o de fet, o si estava pendent una demanda de nul·litat de matrimoni, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s'haguessin reconciliat (Article 446-2 CCCat).

En tercer lloc, a falta de fills o descendents i sense cònjuge o convivent, l'herència es defereix als progenitors a parts iguals (Article 442-8 CCCat), i si només en visqués un, la delació a aquest s'estén a tota l'herència. Per la seva banda, si el causant morís en la situació abans descrita i a més sense progenitors, l'herència es diferirà als ascendents en grau més pròxim (Article 442-8.2 CCCat), tenint en compte que en cas d'existir dues línies de parents del mateix grau (per exemple, avis paterns i materns), l'herència es divideix per línies, i dins de cada línia, per caps.

En quart lloc, a falta de fills o descendents, sense cònjuge o convivent i així mateix sense altres ascendents, l'herència es diferirà als parents col·laterals (Article 442-9 CCCat), amb la següent estructura (Article 442-10 CCCat):

Finalment, a falta de tots els parents indicats, succeirà la Generalitat de Catalunya (Article 442-12 CCCat).

L' ordre de successió en els supòsits de successió intestada, és a dir, a quines persones i per quin ordre correspon declarar hereus, en el nostre ordenament jurídic ve determinat pel que estableix el Codi Civil en els seus articles 930 i següents. Per comprendre el contingut d' aquesta regulació, en primer lloc, s' exposarà de forma genèrica l' ordre de la successió i posteriorment, les particularitats que cada de les figures detallades pot presentar. 

Així doncs, pel que fa a l' ordre de successió genèricament entès, cal precisar que:

1. En primer lloc, heretaran els descendents del difunt (és a dir, els seus fills, néts, etc.).
2. A falta d'aquests, heretaran els ascendents del finat (és a dir, pares, avis, etc.).
3. A falta d' ascendents i descendents, li correspondrà heretar el cònjuge supervivent, si n' hi hagués.
4. A falta de descendents, ascendents i cònjuge supervivent, correspondrà heretar els parents col·laterals fins al quart grau (és a dir, germans, nebots, etc.).
5. I a falta de tots ells, la successió correspondrà a l' Estat.

El dret de representació és un dret d' índole hereditari en virtut del qual es reconeix els parents d' una persona morta a succeir aquesta persona fenecida en tots els drets que tindria si visqués o hagués pogut heretar.

<ejemplo>Así pues, y a modo de ejemplo, en un supuesto de sucesión intestada en que una persona fallezca con únicamente un hijo vivo y dos nietos (estos últimos, hijos de un segundo hijo fallecido previamente), los dos nietos adquirirán los derechos hereditarios a la sucesión de su abuelo por representación de su padre fallecido.<ejemplo>

Com a qüestions més destacables d' aquest dret de representació, cal expressar el següent:

• El dret de representació té lloc sempre en línia recta descendent (és a dir, de pares a fills, néts, etc.) però mai en la línia ascendent. Pel que fa a la línia recta col·lateral, només tindrà lloc en favor dels fills de germans (qüestió ja detallada en l'apartat anterior).
• Sempre que se succeeixi per representació, la divisió de l'herència es farà per estirps, de manera que el representant o representants no heretin més del que heretaria el seu representat, si visqués (seguint l'exemple anterior, això implica que al fill del mort li correspondria el 50% de l'herència i als dos nets el restant 50% a repartir entre ells).
• Com ja s' ha indicat en la pregunta anterior, quedant fills d' un o més germans del difunt, heretaran per representació si concorren amb els seus oncles, però si concorren sols, heretaran per parts iguals.
• Per la seva banda, també cal apuntar que no es perd el dret de representar una persona per haver renunciat la seva herència (és a dir que, per exemple, una persona podria renunciar a l'herència d'un pare i posteriorment concórrer a l'herència del seu avi en virtut del dret de representació).
• Finalment, cal saber que no podrà representar-se una persona viva llevat dels casos de desheretament o incapacitat (de manera que, per exemple, fills de persones desheretades o incapacitades podran concórrer a les herències dels seus avis per dret de representació, encara que els seus pares estiguessin encara vius).