L'anomenat "contracte d’arres" és un document privat en el qual el venedor i comprador d'un immoble pacten les condicions essencials de la compravenda d'un immoble, que en la majoria de les ocasions es formalitzarà en un futur pròxim mitjançant una escriptura pública, garantint-se el compliment d'aquest acord a través d'unes arrosses, això és, l'entrega anticipada d'una part del preu de compra.
En tractar-se d' un document que signaran les parts de forma privada i aliena a la notaria, no procedeix mostrar pressupost notarial al respecte.
Per regla general, podem definir els anomenats "contracte d'arrels" com un document, de naturalesa privada, en la qual dues parts contractants, això és, el propietari d'un immoble i una persona interessada en l'adquisició del mateix, respectivament, pacten les condicions essencials d'una futura compravenda d'aquest immoble, la qual es formalitzarà en un futur pròxim (per exemple, un, dos o tres mesos), normalment mitjançant una escriptura pública davant de Notari.
A aquest efecte, per garantir que aquest pacte es compleix, en aquest "contracte d'arrossegament" les parts pacten el lliurament d'unes arrosses, això és, el pagament anticipat d'una part del preu, el qual operarà com a garantia del compliment d'aquest acord, ja que en cas que alguna de les parts l'incompleixi, això tindrà conseqüències econòmiques que es projectaran sobre aquestes arrels, tal com es tractarà d' exposar en les preguntes que es desenvoluparan a continuació.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si Jesús es propietario de una vivienda que desea vender, y María, su vecina, está dispuesta a adquirirla, a los efectos de asegurar la operación, ambas partes pueden pactar un “contrato de arras”, en el que Jesús se compromete a vender esa vivienda a María, a cambio de 200.000 euros.<ejemplo>
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si Jesús es propietario de una vivienda que desea vender, y María, su vecina, está dispuesta a adquirirla, a los efectos de asegurar la operación, ambas partes pueden pactar un “contrato de arras”, en el que Jesús se compromete a vender esa vivienda a María, a cambio de 200.000 euros.<ejemplo>
<ejemplo>Para asegurar que dicho pacto se cumple, Jesús y María, si lo desean, pueden formalizar un contrato de arras, en el que ambos se comprometen a formalizar esta compraventa en una escritura pública, en el plazo de dos meses, y para asegurar el cumplimiento de lo pactado, Jesús y María acuerdan unas arras de 20.000 euros, de modo que María entregará a Jesús esta cantidad de dinero, a cuenta del precio pactado.<ejemplo>
<ejemplo>Asimismo, como se ha indicado, esta cantidad de dinero “adelantada” operará como garantía del cumplimiento del acuerdo alcanzado, pues si finalmente Jesús o María no formalizan la compraventa pactada ante Notario a la que se han comprometido, ello tendrá consecuencias para su patrimonio, tal y como se expondrá en preguntas posteriores.<ejemplo>
Com s' acaba d' indicar en la pregunta anterior, un contracte d’arres és un document privat que subscriuen el futur venedor i comprador d' un habitatge, en el qual aquestes parts contractants acorden els elements essencials de la futura compravenda d' un immoble, la qual es formalitzarà properament, i en la majoria de les ocasions mitjançant una escriptura pública.
Així doncs, a la vista de l'indicat, els anomenats "contractes d’arres" (que com es tractarà de desenvolupar més endavant, aquesta terminologia no és del tot correcta des d'un punt de vista jurídic), permeten a les parts, una vegada assolit un acord sobre el preu de la compravenda, fixar els elements essencials de l'acord, donant així seguretat jurídica a les parts que la compravenda que es formalitzarà pròximament se celebrarà en les condicions acordades.
Com es pot observar, a la pràctica, la compravenda d'un habitatge no és un acte senzill, en el qual les parts, un cop acordat el preu i condicions de l'operació, la puguin formalitzar de forma immediata (per exemple, d'avui per demà), sinó que en la majoria d'ocasions, es requereix un lapse de temps prudencial (per exemple, un o dos mesos) perquè, entre altres qüestions:
A la vista del que s' indica, si entre que s' assoleix un acord entre les parts i la formalització de l' escriptura pública de compravenda transcorre un lapse de temps considerable, és evident que, durant aquest temps, poden succeir circumstàncies que facin variar les posicions de les parts i les seves pretensions:
Davant d'aquesta realitat, per donar seguretat jurídica a les parts que l'acord assolit no es veurà variat des del temps que es tanca l'operació i es produeix la signatura de la compravenda, l'anomenat "contracte d’arres" és molt útil, ja que amb ell, en deixar ja fixades les condicions essencials de la venda, aquestes no es podran modificar posteriorment per cap de les parts de forma unilateral.
Així mateix, l'anomenat "contracte d’arres" serà molt útil per garantir el compliment del pacte assolit, ja que en cas que alguna de les parts l'incompleixi (és a dir, el venedor no vengui l'habitatge, o el comprador, no l'adquireixi), en aquest cas, això comportarà una sèrie de conseqüències jurídiques i econòmiques molt rellevants, les quals es tractaran de desenvolupar a continuació, i que variaran en funció de la tipologia de "contracte d’arres" que s'hagués signat i del tipus d'arrels que s'haguessin pactat.
Ben al contrari del que creuen moltes persones, la signatura dels anomenats "contractes d’arres" és un acte molt important i en el qual les parts han de prestar gran atenció (sent fins i tot molt recomanable estar assessorat per un professional del Dret o del sector immobiliari), ja que depenent dels pactes que s'assoleixin i de la tipologia d'arrels que es pactin, les conseqüències jurídiques negatives per a les parts, en cas d' un incompliment o d' incidències en el compliment del que s' ha pactat, poden comportar greus conseqüències jurídiques.
Així mateix, com es tractarà d'exposar en les preguntes posteriors, la naturalesa jurídica dels anomenats "contractes d'arrels" és una qüestió complexa i difusa, amb la qual cosa, és molt necessari desenvolupar amb deteniment tot el que fa a aquest tipus de contractes tan freqüents en el mercat immobiliari.
Perquè es pugui produir la venda d' un immoble, com és lògic, ha de concórrer en primer lloc un concurs de voluntats entre dos subjectes, en concret, entre el propietari d' un habitatge que desitja vendre-la, i entre un possible comprador que està disposat a pagar el preu demanat per adquirir el dret de propietat sobre aquesta finca.
Així doncs, quan un propietari d'un immoble desitja vendre'l, ha de comercialitzar aquest habitatge per qualsevol de les lleres establertes en l'actualitat, ja sigui mitjançant els seus propis contactes personals (el clàssic "de boca en boca"), bé recorrent a professionals del sector (com agències immobiliàries o agents de la propietat immobiliària) o, si s'escau, a mètodes més recents i novedosos, com les pàgines web de compravenda d'habitatges.
Oferit doncs l' habitatge al mercat, possibles compradors interessats visitaran l' immoble per conèixer la seva ubicació, característiques concretes, dimensions, qualitats de construcció, serveis de la comunitat, etc. per, amb tot això, valorar la possibilitat real d' adquirir l' immoble o no.
Així les coses, si un potencial comprador finalment troba l' habitatge que cobreix les seves necessitats, serà llavors quan s' iniciï una fase de negociació amb el propietari de l' immoble, als efectes d' assolir un acord sobre el preu al qual, si s' escau, es podria concloure la compravenda. En aquest procés, cadascuna de les parts farà valer els seus interessos, tractant de maximitzar la seva posició, en el cas del venedor, fonamentalment tractant d' aconseguir el major preu possible i, en el cas del comprador, tractant de reduir-lo al màxim, més enllà de qüestions addicionals que també poden tenir molta importància, com per exemple la forma de pagament, el termini per formalitzar l' operació, etc.
Conclosa doncs aquesta fase de negociació, si aquesta ha arribat a bon port, les parts hauran de celebrar un contracte de compravenda d' aquest habitatge, el qual, com es tractarà d' explicar, té diferents fases i pot adoptar diferents formes, cadascuna de les quals té les seves particularitats concretes, les quals es tractaran d' exposar.
A tall introductori, i encara que a priori pugui semblar una qüestió densa i pesada, cal analitzar una sèrie de conceptes jurídics bàsics, però alhora fonamentals, doncs només d' aquesta manera podrem comprendre adequadament la qüestió i, en conseqüència, prendre les millors decisions per protegir els nostres drets i interessos legítims.
Així doncs, des d' un punt de vista general, és a dir, no només focalitzant la nostra atenció en un bé immoble, sinó en qualsevol classe de bé, de conformitat amb la normativa civil, un contracte de compravenda és un acord entre parts en el qual una d' elles, denominada venedor, s' obliga a lliurar un bé que és de la seva propietat a una altra persona, que es denomina comprador, transmetent així la propietat d'aquest bé a canvi d'un preu (article 621-1 del Llibre VI del Codi Civil de Catalunya).
<ejemplo>Por ejemplo, cada mañana, cuando nos acercamos a nuestra panadería y solicitamos al dependiente una barra de pan, por la que el panadero solicita un euro, cuando pagamos ese euro y, a cambio, el panadero nos da esa barra de pan, en realidad, aunque no seamos conscientes de ello, estamos celebrando y ejecutando un verdadero contrato de compraventa, en este caso, referido a un bien alimenticio de escaso valor, como es una barra de pan.<ejemplo>
A diferència del que moltes persones alienes al món del dret poden pensar, la compravenda d' un immoble, més enllà de certes particularitats concretes que afecten aquesta tipologia de béns, es regeix pels mateixos principis bàsics que qualsevol contracte de compravenda de qualsevol altre bé que s' acaben d' exposar en la pregunta anterior, de manera que:
A la vista de l'indicat, com es pot observar, la compravenda d'un immoble no es produeix quan les parts signen una escriptura de compravenda, com erròniament creuen moltes persones (doncs el requisit d'escriptura pública no és obligatori en la compravenda d'immobles, però sí molt recomanable, és clar), sinó que tècnicament, l'operació es "tanca" i, per tant, obliga les parts a complir amb el pactat, des del mateix moment en què assoleixen l' acord sobre la venda d' un habitatge en concret a canvi d' un preu determinat.
Més enllà d' això, pel que fa a la consumació, és a dir, al compliment del que s' ha pactat, i per tant el lliurament de la propietat del bé i al pagament del preu pactat, respectivament, aquesta es pot produir:
El fet que el contracte de compravenda d'un immoble, com s'ha exposat anteriorment, quedi perfeccionat o "tancat" des del mateix moment en què venedor i comprador assoleixen un acord quant a la venda de l'immoble i al preu a pagar per ell, determina que des d'aquell mateix moment (i no des que se signa una escriptura, com erròniament pot pensar molta gent, les parts queden obligades a complir amb el pactat. Així doncs:
I així mateix, en cas que les parts no complissin amb el pactat, qualsevol d' elles queda facultada per demandar judicialment l' altra, als efectes d' exigir el compliment del contracte o la seva resolució. Així doncs:
A la vista doncs de tot el que s' indica, això té unes evidents i transcendents conseqüències per tenir en compte en tot procés de negociació que s' entaula en el marc d' un contracte de compravenda d' immoble, doncs:
Per aquesta raó, és tan important estar ben assessorat en aquesta fase de negociació prèvia en el marc d' una compravenda immobiliària, ja que depenent de què s' acordi i com s' acordi, en realitat les parts estaran tancant ja un veritable contracte de compravenda, que els vincula de forma ferma, i que les exposa a greus conseqüències patrimonials si no complissin amb el pactat.
Així doncs, a diferència del que habitualment es creu en moltes de les operacions que es tanquen en el tràfic immobiliari, en les quals no es dona cap importància a aquests contractes privats "de reserva" o "d'arrels", els interessats han d'extremar les precaucions en arribar a aquests acords o signar aquests documents, ja que d'ells es poden derivar veritables conseqüències jurídiques de gran transcendència per a la seva persona.
En definitiva, com se sol dir en el món jurídic, les coses són el que són, i no el que les parts diuen que són, de manera que, encara que un contracte s'encapçala amb el títol de "contracte de reserva" o "contracte d'arrels", si en el mateix es conté una declaració de voluntat de consentiments en objecte i preu, estarem davant d' un veritable contracte de compravenda perfeccionat que obligarà les parts al seu compliment.
Tal com s'ha indicat, les parts que intervinguin en una possible negociació de compravenda d'un immoble han d'extremar les precaucions sobre els acords que assoleixin, ja que depenent del seu contingut, es pot arribar a considerar que aquesta compravenda ja s'ha perfeccionat o "tancat", amb les greus conseqüències que això pot tenir per a qualsevol de les parts si, posteriorment, pel motiu que sigui, finalment no estan interessades a transmetre o adquirir aquest immoble, respectivament.
Així les coses, és fonamental que qualsevol intervinent que estigui interessat a comprar un habitatge, abans de tancar qualsevol classe d' acord que pugui interpretar-se com una veritable perfecció de contracte de compravenda, demani al venedor un conjunt de documentació fonamental que serà clau per determinar la situació legal de la finca. Així doncs, en tot cas, abans de tancar un acord amb un venedor, es recomana al potencial comprador que sol·liciti:
En primer lloc, és fonamental que es demani una nota simple de la finca al Registre de la Propietat. Amb aquest tràmit, que té un cost d'uns pocs euros i es pot realitzar online a través del web dels Registradors de la Propietat (AQUÍ), ens assegurarem adequadament:
Així doncs, com es pot observar, sol·licitar una nota simple de l'habitatge pel qual estem interessats és un pas clau i fonamental a realitzar, abans d'arribar a cap acord o signar cap document amb el seu propietari.
Així mateix, per protegir adequadament els nostres drets com a potencials compradors, així com per poder perfeccionar adequadament la nostra voluntat en base a la informació completa de la finca, el possible comprador hauria de demanar també al venedor, si és possible, i, abans que res:
Així doncs, havent tingut accés a tota aquesta documentació, serà quan el potencial comprador, coneixent l' estat real i cert de la finca en tots aquests aspectes rellevants, podrà en tal cas, calibrar adequadament el valor real de la finca i, en el seu cas, acceptar el preu que està demanant el venedor o, en el seu cas, realitzar una contraoferta alternativa a l' esmentat venedor, a compte que aquest l' accepti o no.
Assolit doncs un acord entre les parts, quant a l'objecte de la futura compravenda (en aquest cas, l'habitatge) i el seu preu, serà moment que les parts duguin a terme aquest contracte, el perfeccionin i, posteriorment, procedeixin a la consumació del mateix, és a dir, que es compleixin prestacions a què s'han compromès, en el cas del venedor, transmetent la propietat del bé i lliurant la seva possessió, i en el cas del comprador, pagant el preu convingut.
Així les coses, aquesta consumació o compliment del contracte, en la pràctica immobiliària queda íntimament associada a la forma que adopta el contracte, de manera que les parts poden optar:
De totes les formes possibles, sens dubte, la més adequada és la de l' escriptura pública, ja que es tracta d' un document que serà autoritzat per un notari, és a dir, un funcionari públic, professional del Dret, especialista en Dret privat, que donarà fe de la identitat i capacitat dels atorgants, vetllarà per la legalitat de tots els pactes i acords que s' assoleixin, assessorarà les parts sobre tots els drets i obligacions que es derivin d' aquest contracte i perquè així mateix, l' atorgament de l' escriptura pública permetrà inscriure el dret de propietat adquirit en el Registre de la Propietat, i beneficiar-se de la protecció que ofereix la fe pública registral enfront de tercers.
Així doncs, en aquesta escriptura pública, recorrent a la figura de la "tradició instrumental" a la qual s'ha fet referència a l'inici d'aquest article, el venedor declararà solemnement transmetre la propietat de l'immoble al venedor, mentre que el comprador li pagarà el preu pactat, de la qual cosa es deixarà constància acreditant els mitjans de pagament utilitzats.
Una vegada que venedor i comprador han assolit un acord sobre les condicions de la compravenda, és perfectament possible que venedor i comprador acudeixin directament a la notaria a formalitzar la compravenda en escriptura pública. En aquest cas, cal precisar les qüestions següents:
En primer lloc, al meu parer, cal deixar constància que aquesta opció no sol ser gaire comuna en la pràctica immobiliària, quan en realitat, és una possibilitat perfectament vàlida i que, com es veurà, redueix en gran mesura possibles conflictes jurídics que poguessin sorgir entre les parts.
Així doncs, si les parts ja han assolit un acord sobre les condicions de la compravenda, poden optar per contactar directament amb un Notari de la seva confiança. Aquest notari:
Explicat doncs el procés a seguir en aquest cas, cal indicar que, si s' opta per aquesta via, com es pot observar, els principals avantatges de la mateixa seran els següents:
En primer lloc, sens dubte, es produeix un estalvi de temps, ja que si les parts, un cop assoleixen un acord sobre les condicions de l' operació, directament contacten amb l' oficina notarial a l' efecte de formalitzar l' escriptura de compravenda, tot el procés de formalització s' accelerarà, ja que no serà necessari negociar el contingut de contractes previs o altres qüestions que puguin dilatar la signatura.
Així mateix, perquè en prescindir-se de contractes previs, els quals, en la majoria d'ocasions se subscriuen sense assessorament jurídic previ (ni d'un notari, ni d'un Advocat o un altre professional especialista en matèria jurídica contractual), s'eviten riscos jurídics derivats d'interpretacions contraposades de les clàusules establertes en aquests documents, els quals, poden abocar les parts a un escenari de conflictivitat, doncs com es veurà més endavant, és pràctica habitual en la compravenda immobiliària que les parts (futur venedor i comprador) signin documents previs a la formalització de l'escriptura, la naturalesa jurídica de la qual és com a mínim dubtosa, les seves clàusules són interpretables en moltes ocasions i, si per qualsevol motiu, alguna de les parts finalment no està disposada a complir amb la seva prestació, això pot comportar greus conseqüències a les parts.
En aquest cas, com s' ha comentat, en acudir directament a un notari, les parts, des del primer moment rebran l' assessorament jurídic especialitzat d' un funcionari públic, que, essent especialista en Dret privat, i actuant de forma imparcial, podrà assessorar adequadament les parts sobre els seus drets i obligacions, a l' efecte de tutelar els seus drets i interessos legítims, exercint així aquesta funció de seguretat jurídica preventiva que correspon desenvolupar a aquest cos.
Efectivament, com s'ha indicat anteriorment, és pràctica habitual que, en moltes de les compravendes immobiliàries que es materialitzen en la realitat, venedor i comprador, abans de signar l'escriptura de compravenda, subscriguin un document privat, el qual, en la majoria d'ocasions rep la denominació comuna de "contracte d’arres", en virtut del qual, el (futur?) venedor i el (futur?) comprador es comprometen a formalitzar la compravenda en un termini determinat de temps ( per exemple, 2 o 3 mesos), i en el qual es fixen les condicions d'aquesta operació (com per exemple, el preu pactat, la forma de pagament, etc.).
Així les coses, a la vista de tot l' exposat fins a la data, en relació amb aquests documents o contractes privats previs a la formalització de l' escriptura, cal indicar el següent:
La primera qüestió que ha de quedar clara és que, des d'un punt de vista jurídic, el "contracte d’arres" és una modalitat contractual inexistent, és a dir, no existeix un contracte d'arrels com a tal, sinó que les arres, com tractaré d'exposar en una pregunta posterior, són un tipus de clàusula que es pot incloure en un contracte.
Així les coses, si el (futur) venedor i el (futur) comprador signen un contracte previ a formalitzar l'escriptura de compravenda, caldrà analitzar amb deteniment el contingut del mateix doncs, depenent de la voluntat contractual que s'hi plasmi, o bé estarem davant d'un veritable contracte de compravenda perfeccionat o, en el seu cas, davant d'un precontracte o una promesa de compra i venda, la distinció de la qual, sens dubte, resulta complexa, però la qual es tractarà d'abordar en una pregunta posterior.
Com s' ha indicat en una pregunta anterior, és perfectament possible que venedor i comprador, una vegada han assolit un pacte sobre les condicions essencials del contracte, acudeixin directament a una notaria a formalitzar una escriptura de compravenda, sense signar prèviament cap classe de document o contracte, la qual cosa, com s' ha tractat d' explicar, pot ser una opció molt interessant per valorar.
No obstant això, com també s' ha indicat, és molt habitual en la pràctica immobiliària que les parts, abans d' acudir a la notaria a signar l' escriptura de compravenda, signin un document o contracte previ, de caràcter privat, en el qual es plasmen una sèrie d' acords sobre la venda o futura venda de l' habitatge.
A la vista d' això, i prescinent ara de valoracions jurídiques, cal abordar l' anàlisi de les situacions en què pot ser interessant signar aquesta classe de documents. Així doncs, pot resultar adequat la signatura d' aquesta classe de documents:
Com s'ha indicat ja al llarg d'aquest article, l'anomenat "contracte de reserva" o "contracte d'arrels" són en realitat figures inexistents des d'un punt de vista jurídic, de manera que caldrà analitzar el contingut concret de les declaracions de voluntat i acords continguts en aquest document privat per esbrinar la seva veritable naturalesa.
Així doncs, en primer lloc, cal indicar que si les parts signen un document en el qual es plasma indubitadament un concert de voluntats, és a dir, un consentiment quant a l'objecte (l'habitatge objecte de transmissió) i al preu, de manera que venedor i comprador assoleixen un pacte o acord sobre què vendre i a quin preu, quedant així el contracte de compravenda "tancat" i amb força obligacional per a les parts, aquest contracte, per molt que rebi una altra denominació diferent, es tractarà de, en realitat, un veritable contracte de compravenda perfeccionat, que obligarà les parts al seu compliment o les exposarà a les conseqüències d'un eventual incompliment.
Així mateix, més enllà d' aquesta possibilitat, les parts també poden arribar a signar el que, jurídicament, es denomina promesa de venda, en la qual, les parts, en lloc de perfeccionar ja un contracte de compravenda, la qual cosa en realitat plasma, com el seu propi nom indica, és un compromís de formalitzar en el futur un contracte de compravenda, s' asseien les bases contractuals d' aquest contracte.
Pel que fa a aquesta figura de la promesa de venda, cal indicar les qüestions següents:
Per tant, com es pot observar, les conseqüències d' un incompliment d' una promesa de venda s' assemblen en gran mesura a les associades a un veritable contracte de compravenda, de manera que, si se signa una modalitat contractual o una altra, és fonamental que les parts pactin adequadament la forma i terminis en què s' ha de consumar la compravenda, així com, sobretot, les clàusules que donaran lloc a la resolució unilateral del contracte i les conseqüències associades a això.
Finalment, també voldria fer referència al reflex fiscal de tots aquests contractes, ja que com és lògic, si estiguéssim davant d'un veritable contracte de venda perfeccionat, en el seu cas es meritarien ja els impostos que corresponguin de l'operació, de manera que, si la Hisenda corresponent en tingués constància, podria arribar a exigir les quotes tributàries que corresponguin.
Així mateix, en el cas de la promesa de venda, si la compravenda posterior està subjecta a l' Impost de Transmissions Patrimonials, aquesta promesa també estarà subjecta a tributació, de manera que novament, si la Hisenda corresponent en tingués constància, podria arribar a exigir l' impost que s' hagués meritat.
Com s' ha comentat ja diverses ocasions en aquest article, les arrossades no són un contracte autònom, sinó que, en realitat, són un tipus de clàusula o acord que es pot incloure en diferents modalitats de contracte, en virtut de la qual, segons la modalitat elegida, determinarà la naturalesa d' aquest contracte o, si s' escau, els efectes derivats d' actuacions d' algunes de les parts.
Així doncs, i centrant la nostra atenció en la regulació de les arres en el Codi Civil de Catalunya (en concret, en el seu article 621-8 del Llibre VI), ja que és el lloc on es troba sito aquest despatx notarial, el legislador català ha establert que, a grans trets, podem diferenciar dues modalitats d’arres, a saber:
En primer lloc, pel que fa a les anomenades arrossegades confirmatòries, és menester indicar que, segons estableix l'esmentat precepte, tenen com a funció la d'operar com a "senyal de conclusió... de la compravenda".
Així mateix, i com a qüestió molt rellevant a remarcar, és menester indicar que el Codi Civil de Catalunya determina que en cas que les parts no especifiquin la modalitat d’arres, aquestes tindran la consideració d’arres confirmatòries, de manera que es tindrà el contracte per confirmat o conclòs i, per tant, perfeccionat, de manera que qualsevol de les parts podrà reclamar a l' altra el seu compliment o la resolució del contracte, juntament amb la indemnització que correspongui pels danys i perjudicis causats.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si el Sr. Juan y la Sra. María firman un “contrato de arras”, en virtud del cual el Sr. Juan vende una vivienda a la Sra. María por 200.000€, y ésta le entrega al Sr. Juan 20.000€ en concepto de arras (sin especificar la modalidad):<ejemplo>
A la vista de l'indicat, com es pot observar, les parts, en signar qualsevol document o contracte en el qual s'inclogui la paraula "arres" han de ser extremadament cauteloses, ja que depenent de la redacció concreta de la clàusula, en realitat s'està confirmant o perfeccionant un veritable contracte de compravenda ja ferma que obligarà les parts al seu compliment o, si s' escau, les exposarà a les conseqüències jurídiques del seu incompliment.
Vista doncs aquesta primera modalitat, així mateix cal fer referència a la segona tipologia d’arres que preveu el Codi Civil de Catalunya, les quals reben la denominació, com s' ha indicat, d’arres penitencials".
Aquestes arrossades penitencials, a diferència de les anteriors, operen com un sistema de rescabalament o compensació del venedor o comprador en cas de desistiment unilateral de la contrapart. Així doncs:
En aquest cas, com s' ha indicat, perquè aquestes arrossades pactades puguin tenir aquesta naturalesa penitencial, cal que es pactin amb tal caràcter de forma expressa, de manera que només quan d' una forma inequívoca i indubitada se' ls atribueixi aquesta naturalesa, en tal cas operaran com aquest sistema de compensació de desistiment unilateral que s' ha explicat.
<ejemplo>Así pues, siguiendo el ejemplo anterior, si pese a existir ese acuerdo inicial, el Sr. Juan y la Sra. María han pactado expresamente que esos 20.000€ se entregan con carácter de arras penitenciales:<ejemplo>
A més de tot el que s' indica fins al moment, cal deixar constància que la normativa civil catalana preveu una altra excepció a tenir en compte en aquesta clàusula d' arres, ja que encara que aquestes s' hagin pactat amb caràcter penitencial, si concorre una circumstància excepcional, com és la no concessió de finançament per part d' una entitat financera, el comprador podrà desistir unilateralment del contracte sense penalització, és a dir, amb dret a recuperar la quantitat que s' hagués lliurat en concepte d’arres penitencials.
Perquè aquesta previsió pugui ser aplicada, cal que les parts, en signar el document, hagin previst expressament el fet que el comprador ha de recórrer, en tot o en part, al finançament d' una entitat financera. En aquest cas, si això fos així, si finalment l' entitat financera no li concedeix el finançament al comprador, aquest, justificant documentalment aquesta denegació, tindrà dret a recuperar tots els diners que hagués lliurat al venedor en concepte d’arres penitencials.
En qualsevol cas, de nou vull reiterar que, perquè es pugui aplicar aquesta regla excepcional, cal que:
Efectivament, pot succeir que el comprador, quan lliura les arrossades penitencials al venedor, pugui tenir recels que, en cas que finalment no es realitzi la venda perquè el venedor desisteix unilateralment, o perquè no se li concedeixi el finançament que sol·liciti, el venedor no li vulgui retornar aquests diners i acabi tenint dificultats per recuperar-lo o que fins i tot, en el seu cas, el venedor pogués vendre l' habitatge a un tercer.
En aquest cas, si el comprador es troba en aquesta circumstància, hi ha un mecanisme addicional previst per la llei, que li pot oferir més garanties, això és, el dipositar les arrossegades davant de Notari fent-les constar en el Registre de la Propietat.
Així doncs, perquè això sigui possible, cal que les arres penitencials s' hagin pactat amb aquest caràcter i per un termini màxim de sis mesos. Si es complissin aquests requisits, les arrossades es podran dipositar davant d' un notari i fer-les constar en el Registre de la Propietat, és a dir, que en quedi constància en les anotacions de la finca en qüestió en el Registre de la Propietat, beneficiant-nos així dels efectes de la publicitat registral i del fet que, de conformitat amb l'article 621-8.3 del Codi Civil de Catalunya, l'habitatge quedarà afecta la devolució d'aquestes arres (és a dir, que operarà com a garantia).
En aquest cas, si finalment es consuma la compravenda, el notari lliurarà les arrossades al venedor, mentre que, si es produís un desistiment unilateral d' alguna de les parts, el notari lliurarà les arrossades a la contrapart que pateixi aquesta resolució.
Així mateix, sobre aquest assumpte és necessari especificar que, des d'una perspectiva fiscal, les arrossades dipositades davant de Notari estan subjectes a l'Impost d'Actes Jurídics Documentats, però bonificades al 100% de conformitat amb la recent Llei 5/2020, de 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
A la vista de totes les consideracions fetes fins al moment en el present article, si finalment les parts, pel motiu que sigui, desitgen formalitzar un document privat previ a la signatura de l' escriptura de compravenda, es recomana tenir en compte les següents qüestions bàsiques:
Així mateix, i, en qualsevol cas, se subscrigui la classe de document que sigui, és crucial que, en tot cas, quedi reflectit adequadament:
A la vista de la informació facilitada en totes les preguntes precedents i, a tall de resum, quan qualsevol persona estigui interessada a adquirir un habitatge i, si s'escau, signar un "contracte d’arres" és fonamental que tingui en compte les següents qüestions:
La futura part compradora i venedora s' hauran de mostrar el seu DNI. En el cas de persona una estrangera, serà necessari el seu passaport i el seu NIE corresponent.
En el cas que alguna de les parts fos una societat, s' haurà de mostrar així mateix còpia de:
a) Escriptura de constitució (i, si s'escau, posteriors escriptures modificatives de la mateixa, com per exemple de canvi de denominació social, de domicili social, etc.).
b) Escriptura de nomenament de càrrecs del representant de la societat (com per exemple l'escriptura en què es nomeni l'administrador únic de la companyia com a tal).
c) Acta de manifestacions de titularitat real (document en el qual s'identifica la persona física que, si s'escau, ostenta més del 25% del capital social de la companyia).
En tot cas, així mateix l' oficina notarial procedirà a realitzar una consulta telemàtica al Registre Mercantil per verificar que tota la informació aportada és correcta i es troba actualitzada i en vigor.
Es recomana a les parts, abans de signar un contracte d'arrossegaments, sol·licitar una nota simple al Registre de la Propietat (es pot realitzar de forma telemàtica a través del web www.registradores.org, amb un cost molt reduït de 10-15€ màxim). Mitjançant aquest document, sobretot la part compradora obtindrà informació molt rellevant a tenir en compte, tal com la identitat del propietari de la finca, les seves dimensions i característiques reals, les càrregues que pesin sobre ella (com hipoteques, afeccions fiscals, embargaments, etc.).
Es recomana així mateix que el comprador sol·liciti al venedor la cèdula d'habitabilitat de l'immoble, això és, el document administratiu que acredita que l'habitatge compleix amb les condicions mínimes d'habitabilitat i que, per tant, és apta per a la residència de persones.
Es recomana així mateix a la part compradora que, si s' escau, demani al venedor el certificat d' eficiència energètica de l' habitatge, ja que és un document valuós que ens aportarà informació rellevant sobre les característiques energètiques i de consum de l' immoble, la qual cosa també és important a tenir en compte en la decisió de compra.
Es recomana així mateix que el comprador sol·liciti al venedor còpia dels rebuts pagats d'IBI de les últimes anualitats, ja que amb això comprovarem l'import de l'impost que haurem d'abonar en el futur (dada important també per adoptar la decisió de compra), així com per assegurar-se que aquests rebuts estan pagats.
Es recomana així mateix que el comprador que, en cas que l' habitatge es trobi emmarcat en un règim de propietat horitzontal, demani al venedor un certificat de deutes amb la comunitat de propietaris, per així assegurar-nos que el propietari es troba al corrent de pagament de les despeses ordinàries i extraordinàries en encabira amb la comunitat.