S'adjunta ( AQUÍ ) enllaç a una Sentència del Tribunal Suprem molt rellevant, en concret la 5981/2025, de 9 de desembre, relativa a una mala praxi notarial en el marc d'una compravenda de participacions socials, i la responsabilitat que se'n deriva per al fedatari públic.
El cas versa sobre la compravenda d'unes participacions socials d'una mercantil, el preu de les quals en part queda ajornat, garantint-se el mateix amb una condició suspensiva. La compravenda es formalitza en escriptura pública a la Notaria del senyor “X”.
Arribat el moment del pagament d'aquest preu ajornat, el comprador ho impaga, de manera que, el venedor, insta l'execució forçosa al jutjat, però aquesta resulta infructuosa, ja que la societat compradora havia revenut aquestes participacions socials a un tercer de bona fe, a la mateixa Notaria, però actuant com a substitut un altre Notari (don “Y”). En aquesta segona compravenda, el Notari substitut no verifica l'existència de la condició suspensiva, ni el seu compliment, ni n'adverteix les parts.
Finalment, el comprador que deu els diners resulta insolvent, de manera que el venedor original no pot cobrar la totalitat dels seus diners, de manera que, a la vista d'això, decideix demanar als dos notaris, reclamant-los el preu de la compravenda més els interessos corresponents (estem parlant en total de gairebé 600.000 euros).
El Tribunal Suprem, donant la raó al demandant, determina que el Notari intervinent va incomplir els seus deures professionals com a fedatari públic (arts. 1 LN i 1, 145, 146, 147 i 196 del Reglament Notarial), en no haver vetllat per la legalitat de la transmissió, la compliment dels requisits legals i la condició suspensiva, conseqüència de la qual cosa, el condemna a satisfer a aquest demandant les quantitats reclamades.
Per tenir present aquest cas en totes les compravendes de participacions socials i extremar el zel per garantir els drets dels atorgants i evitar responsabilitats professionals derivades d'una mala praxi professional.