Notes jurídiques pràctiques - Maig 2025
1.- Jura de nacionalitat davant de Notari. Recordatori d'aspectes diversos que cal tenir en compte
S'enllaça ( AQUÍ ) comunicació remesa per l'encarregat del Registre Civil de Barcelona, en relació amb les jures de nacionalitat que es realitzen davant de notari. En concret:
- Es recorda que, de conformitat amb l'article 51.1 de la Llei del Registre Civil, els interessats només poden mantenir dos noms simples o un de compost (i no tres com tenen algunes persones als seus països d'origen).
- Així mateix, es recorda que no és correcte mantenir el cognom del marit en lloc del cognom de soltera de la mare, i que tampoc no s'hauria d'acceptar el nom de soltera de la mare acompanyat de la preposició amb el cognom del marit.
- Finalment, es recorda la importància de verificar el coneixement correcte de la llengua castellana, als efectes d'assegurar les previsions de la llei i, si escau, evitar suplantacions d'identitat.
Per tenir en compte en totes les jures de nacionalitat que es formalitzin davant de Notari.
2.- Cessió dhabitatge gratuïta de pares a fills. La mateixa no es computa com a donació col·lacionable a l'herència
S'adjunta ( AQUÍ ) enllaç la interessant Sentència del Tribunal Suprem (STS 32/2025, de 7 de gener), en què es resol un supòsit en què es discuteix si, la cessió (en vida del propietari actual) d'un habitatge a un fill en precari (és a dir, deixar un habitatge a un fill perquè visqui en ell a canvi com a donació col·lacionable, una vegada es produeixi la seva mort.
En aquest supòsit, el Tribunal Suprem respon negativament, afirmant que, en aquests casos, es tracta de la cessió gratuïta d'un immoble, que no comporta cap donació de cap dret, ja que qui cedeix l'habitatge a títol de precari, com és el cas, pot posar fi a aquesta situació a la seva voluntat, sense que el que l'ocupa disposi d'un títol que li reconegui un dret a posseir més allà. Per això, no es pot admetre que el valor de mercat de l'ús de l'habitatge cedit en precari s'hagi de computar a efectes del càlcul de la llegítima ni per col·lar-la eventualment.
3.- Flash fiscal. Incidència del valor d'una edificació declarada en escriptura al càlcul del guany patrimonial
S'adjunta ( AQUÍ ) enllaç a un nou Flash Fiscal del Col·legi Notarial de Catalunya, en què el notari el senyor Manuel Sarobe Oyarzun, analitza la resolució del Tribunal Economicoadministratiu de 19 de novembre de 2024, sobre la incidència del valor d'una edificació declarada en escriptura en el càlcul del guany patrimonial.
Així doncs, com a qüestió clau, s'aborda en aquests casos quin valor es pot computar per una edificació no acreditada amb factures, i el TEAC resol que només les inversions efectivament realitzades i justificades documentalment poden integrar-se en el valor d'adquisició, de manera que, amb la mera declaració en escriptura no n'hi ha prou.
Així, doncs, el contribuent haurà de conservar les factures fins a la venda de l'immoble, de manera que, en absència de prova, l'Administració pot assignar un valor zero a l'edificació, fins i tot si es presenta una taxació tècnica sense suport de pagaments acreditats.
4.- La subrogació del deutor hipotecari, realitzada en escriptura pública en el context d'una compravenda d'immoble, no està subjecta a la quota gradual de l'AJD
S'adjunta ( AQUÍ ) enllaç a un interessant i molt recent post del prestigiós despatx d'advocats Ashurst, on s'hi fan ressò d'una recent consulta vinculant presentada per aquest despatx, i resolta per la Direcció General de Tributs, en la qual es planteja el dubte de si l'escriptura de venda d'immoble i subrogació de deutor hipotecari està subjecta.
En aquesta Resolució, la DGT respon negativament, de manera que, en aquesta classe d'operacions conjuntes (és a dir, venda més subrogació de deutor), no queda subjecta a la quota gradual de l'impost sobre actes jurídics documentats ("AJD"), sens perjudici clar està de la subjecció a l'impost de la pròpia compravenda, qüestió no controvertida.
Quan la resolució estigui publicada al cercador de la DGT, es procedirà a enllaçar-la.
5.- Fusió de societats i certificacions fiscals. No cal acreditar estar al corrent de pagament d'impostos autonòmics o locals
S'adjunta ( AQUÍ ) Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 2 d'abril de 2025 (BOE de 17 de maig de 2025), a la Direcció General resol un supòsit relatiu a una escriptura de fusió de societats en la qual s'acredita que les societats protagonistes de la fusió es troben al corrent de pagament. Agència Estatal dAdministració Tributària i els de la Seguretat Social.
Presentat a inscripció el document, el Registrador Mercantil denega la inscripció, al·legant que, a més, cal acreditar estar al corrent de pagament de les obligacions fiscals davant de la Comunitat Autònoma i davant de l'Ajuntament a què pertanyin.
Interposat el corresponent recurs, la Direcció General resol el supòsit revocant la nota de qualificació, considerant doncs, que en aquests casos, només cal acreditar estar al corrent de les obligacions fiscals amb l'AEAT (estatal) i amb la Seguretat Social, i no és proporcionat exigir més acreditacions (amb les administracions autonòmiques o locals) en el cas d'aquesta classe de modificacions estructurals.
6.- La renúncia d'una herència a favor d'una persona concreta genera obligacions fiscals per al renunciant
S'adjunta ( AQUÍ ) enllaç consulta vinculant de la DGT (número V0411-25, de 20 de març), en què la Direcció General de Tributs resol un cas de contribuent que va renunciar al 25% d'un pis que va heretar, a favor d'un dels seus germans.
En aquests casos, l'òrgan directiu del Ministeri d'Hisenda determina que, quan el contribuent renuncia a l'herència a favor d'un altre hereu, s'ha de pagar igualment l'impost de successions, ja que es considera que prèviament s'ha acceptat el llegat (es considera doncs que no es tracta d'una renúncia pura a una herència sinó d'una renúncia a favor d'una persona determinada).
A més, la DGT assenyala que, en aquest cas, l'hereu també haurà de tributar a l'IRPF la donació al seu germà, encara que només si li ha suposat un guany patrimonial, mentre que, si fos una pèrdua, no el podrà desgravar.
7.- Compra de VPO i ITP. S'ha de tributar pel valor de referència i després, si escau, reclamar
S'adjunta ( AQUÍ ) enllaç consulta vinculant de la DGT (número V0435-25, de 21 de març), en què la Direcció General de Tributs resol un cas de contribuent que adquireix un habitatge de protecció oficial (HPO), en el qual el preu de compra (que ha estat fixat per l'administració) és inferior al valor de referència.
En aquest cas, el contribuent planteja el dubte de si, com que el preu de venda ha estat fixat per l'administració, cal liquidar l'ITP de l'operació en funció del preu esmentat o en funció del valor de referència.
La DGT resol el cas aplicant la normativa general, és a dir, assenyala que el contribuent està obligat a practicar la corresponent autoliquidació pel valor de referència, i una vegada abonada, si considera que el valor assignat perjudica els seus interessos legítims, llavors podrà reclamar a l'Agència Tributària la devolució del tributat de més, a través de les vies legals establertes a aquest efecte.
8.- Forma de determinar l'hereu quan el causant ha instituït hereu, en el testament, el familiar que més li cuidi Prohibició de disposar i transcurs del seu termini. No cal la cancel·lació expressa per formalitzar transmissió
S'adjunta ( AQUÍ ) Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 2 d'abril de 2025 (BOE de 17 de maig de 2025), a la Direcció General resol un supòsit relatiu a una escriptura d'adjudicació d'herència, relativa a la successió d'una senyora que, en el seu testament, va instituir com a hereu universal de li restin de vida”.
Morta la testadora, l'hereu que més ha cuidat la senyora, acredita aquesta condició mitjançant una acta de notorietat, aportant les proves pertinents, cosa que és declarada com a Notòria per la fedatària pública en qüestió.
Presentada a inscripció aquesta escriptura, el registrador la qualifica negativament, considerant que la institució d'hereu és incerta i, per tant, correspon obrir la successió intestada.
Davant d'aquesta opinió, presentat el corresponent recurs davant la Direcció General, la qualificació és revocada, considerant correcte la llera seguida pels interessats, és a dir, que en aquesta classe de situacions, la designació d'hereu és vàlida, i l'instrument adequat per determinar l'hereu que més ha tingut cura de la testadora és l'acta notarial de notorietat, en la qual s'han d'aportar les proves.
9.- Crisi empresarial i actuació dels administradors. Les coses cal fer-les bé o pot tenir conseqüències greus per als administradors
S'adjunta ( AQUÍ ) enllaç la interessant Sentència de l'Audiència Provincial d'Oviedo de 4 de març de 2025 (SAP 776/2025), en la qual es resol un supòsit relatiu a un tancament desordenat i abrupte de les operacions en una societat mercantil (el clàssic “persianazo” on l'empresa deixa d'operar “d'avui fer una adequada liquidació dels actius i passius socials).
En aquests casos, com es recull a la Sentència, això pot comportar a la imposició de responsabilitats personals contra els administradors de la societat, ja que en definitiva, a qualsevol empresa “li poden anar malament les coses”, però en aquest cas, la llei estableix les vies per ordenar aquesta crisi empresarial (concurs de creditors, etc.), de manera que, si no se segueixen aquestes greus “es” econòmiques per als gestors de la societat que adoptin aquesta sortida incorrecta.
10.- Deutes tributaris de la societat i responsabilitat dels administradors. La culpa dels administradors s'ha de provar
S'adjunta ( AQUÍ ) enllaç a notícia periodística que fa referència a una sentència molt recent i rellevant en l'àmbit tributari, ja que el Tribunal Suprem, en la seva sentència de 20 de maig de 2025 (es facilitarà l'enllaç a la mateixa quan estigui publicada a CENDOJ), ha resolt que quan una societat té deutes tributaris, sinó responsabilitat subsidiària dels administradors, sancionadora, en aquests casos l'Administració Tributària, per poder realitzar la derivació de responsabilitat que preveu la Llei General Tributària, cal que observi un procediment sancionador amb totes les garanties constitucionals (com la presumpció d'innocència per exemple), i és obligatori acreditar la culpa de l'administrador en la generació i impagament d'aquest deute.
Així doncs, a partir d'ara, quan una societat tingui deutes, no podrà exigir el pagament automàticament als seus administradors, sinó que haurà d'acreditar la culpa i la responsabilitat per poder-los exigir el pagament subsidiàriament.
