Poder general mercantil

Partint de la base que no és estrictament obligatori que un poder consti en escriptura pública, és menester indicar que això és molt aconsellable, pels motius següents:

En primer lloc, per dotar de seguretat jurídica l' acte, ja que l' atorgament davant de notari assegurarà que el document i el seu contingut s' ajusten a la legalitat.

Així mateix, des d' un punt de vista pràctic, és evident que en atorgar el poder en escriptura pública, serà molt més fàcil que l' apoderat faci ús de les seves facultats amb tercers, ja que les pot acreditar fàcilment i realitzar tots els negocis jurídics que necessiti. Per contra, si només constés en un document privat, és molt possible que terceres parts contractants recelin de la veracitat de les seves facultats representatives i posin traves d' índole legal per tancar els negocis pretesos.

A més, des d' un punt de vista legal, cal tenir en compte que la llei exigeix que constin en document públic, entre d' altres, el poder per administrar béns i qualsevol altre poder que tingui per objecte un acte redactat o que s' hagi de redactar en escriptura pública o que hagi de perjudicar un tercer, així com la cessió d' accions o drets procedents d' un acte consignat en escriptura pública.

En relació a la interpretació dels poders mercantils i als problemes pràctics derivats de la seva aplicació, cal fer referència en primer lloc que de conformitat amb la normativa aplicable, el mandatari no pot traspassar els límits del mandat, de manera que l' apoderat només podrà realitzar aquells actes que de forma expressa i inequívoca estiguin compresos en les facultats concedides en el poder. 

Per determinar si efectivament un acte en qüestió està comprès entre les facultats conferides a l'apoderat, haurem d'acudir a la doctrina fixada al respecte per la Direcció General dels Registres i del Notariat, la qual ha establert (veure entre d'altres la resolució de 7 de maig de 2008) que la representació voluntària s'ha de mesurar per l'escriptura de poder extremant la cautela i rigor en la interpretació del mateix, de la manera que la seva interpretació s' ha de realitzar de manera estricte però no restrictiva, tractant sempre d' inferir la voluntat original del poderdant i sempre circumscrivint els límits del poder les activitats de gir o trànsit de l' empresa en qüestió.

Dit això, pel que fa a supòsits concrets que han generat controvèrsia, els interessats han de tenir en compte les qüestions següents:

En primer lloc, ha de quedar clar que no és possible que un administrador d'una societat es confereixi a si mateix un poder amb facultat d'autocontractació (el que li permetria, per exemple, adquirir en nom de la societat béns o serveis de la seva propietat). Aquesta prohibició ha estat dictaminada per la Direcció General dels Registres i del Notariat en multitud de resolucions (entre d'altres, les de 27 de febrer de 2003, de 18 de juliol de 2006 i de 28 d'abril de 2015), adduint com a arguments principals que permetre aquesta facultat d'autocontractació implicaria acceptar una il·lusòria possibilitat de revocació del poder (doncs és el mateix administrador l'únic legitimat per revocar-lo), una elusió de les exigències de responsabilitat a l'administrador (ja que en el cas dels apoderats són menors que per a l'administrador) i una possible violació del règim de conflicte d'interessos de l'article 229 de la Llei de Societats de Capital.

Així mateix, els interessats també han de tenir en compte que és possible que dos administradors mancomunats confereixin un poder mercantil a una tercera persona perquè en nom i representació de la mateixa exerceixi les facultats que els són pròpies a aquests administradors mancomunades, sempre que aquestes estiguin detallades en els estatuts de la societat i es transcriguin com a tals en l' escriptura de poder, sense que lògicament sigui possible facultar per a l'exercici de les facultats legalment indelegables (veure resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat d'11 de desembre de 2000).

Finalment, cal indicar que en cas que s'apoderi mancomunadament a més de dos apoderats, en aquest supòsit no els serà d'aplicació el que disposa l'article 233.2 de la Llei de Societats de Capital per als administradors, la qual cosa implica que tots ells hauran d'actuar mancomunadament per a la conclusió de negocis jurídics vàlids (vegeu resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 27 de febrer de 2013).

Pel que fa a la inscripció dels poders mercantils en el Registre Mercantil corresponent, cal indicar que a la pràctica aquesta qüestió suscita certa controvèrsia.

En relació a això, cal puntualitzar que amb caràcter general no existeix una obligació d'inscriure els poders mercantils en el Registre Mercantil, llevat que es tracti d'un poder general, cas en el qual, per exigències de l'article 94 del Reglament del Registre Mercantil, serà necessària la seva inscripció registral perquè aquest pugui desplegar els seus efectes amb plena validesa (veure en aquest mateix sentit la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 9 de Maig de 2014).

En qualsevol cas, cal tenir en compte no obstant que, en molts sectors del trànsit, com per exemple amb les entitats financeres, s' exigirà que els poders, encara que especials, es trobin inscrits en el Registre Mercantil, la qual cosa sens dubte incrementa la seguretat jurídica de tots els operadors intervinents en els negocis jurídics que es tractin.

Així mateix, pel que fa a l' eventual revocació del poder, cal indicar que per suposat aquesta serà inscriptible en el Registre Mercantil, sempre que s' atorgui per l' administrador de la societat amb facultats força mitjançant la corresponent escriptura pública, tenint en compte que el que s' inscriurà serà sempre l' escriptura de revocació, no així l'acta notarial de notificació de l'esmentada revocació que, si s'escau, es pogués instar per part de la societat per traslladar la notícia de l'esmentada revocació als antics apoderats (vegeu en relació a això la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 22 de maig de 1999).  

L' ordenament jurídic permet així mateix la possibilitat que, en un poder conferit, la persona de l' apoderat traslladi les facultats que li han estat atorgades a favor d' una tercera persona. Aquesta possibilitat de delegació pot realitzar-se a través de les figures de la substitució (quan el nou apoderat se subroga en l'antiga posició del primer apoderat, que deixa de ser-ho) o el subapoderament (quan l'apoderat originari delega o concedeix part o totes les seves facultats a una altra persona sense que el seu poder s'extingeixi), sempre que, és clar, el poderdant ho permeti.

En qualsevol cas, tractant-se d'un poder mercantil, serà d'aplicació el que disposa l'article 261 del Codi de Comerç per al contracte de comissió (així ho ha establert la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 23 de gener de 2001), en virtut del qual, si el comissionista exercirà per si els encàrrecs que rebi, i no podrà delegar-los sense previ consentiment del comitent, a no estar per endavant autoritzat per fer la delegació. Així doncs, en l'àmbit del poder mercantil, la substitució i/o el subapoderament estaran permesos sempre que així s'hagués contemplat pel poderdant en la seva escriptura original.

Així mateix, cal precisar que s'entén que l'apoderat que procedeixi a substituir o a subapoderar el poder que se li hagués conferit haurà de notificar aquesta circumstància al poderdant originari, ja que l'article 260 del Codi de Comerç exigeix al comissionista (en aquest cas, a l'apoderat) comunicar freqüentment al comitent (en aquest cas, el poderdant) les notícies que interessin al bon èxit de la negociació; i, en tot cas al notari titular del protocol del poder, doncs així ho exigeix l' article 178 del Decret de 2 de juny de 1944 pel qual s' aprova amb caràcter definitiu el Reglament de l' organització i el règim del Notariat.

Com ja s'ha indicat anteriorment, pel que fa a l'eventual revocació del poder, cal indicar que, per suposat la mateixa és possible, i així mateix que aquesta revocació podrà ser inscrita en el Registre Mercantil, sempre que s'atorgui per l'administrador de la societat (és a dir, per la persona que ostenta el poder de representació de la societat) amb facultats prou mitjançant la corresponent escriptura pública.

En relació amb la revocació de poders mercantils, cal indicar així mateix que en certes ocasions es produeixen situacions conflictives amb aquestes actuacions, d' entre les quals cal extreure les conclusions següents:

En primer lloc, la revocació dels poders, com s' ha dit, només pot ser atorgada per l' òrgan d' administració de la societat, que de conformitat amb la Llei de societats de capital ostenten les facultats de representació de l' empresa). Així doncs, ni el soci únic ni la Junta General tenen facultats per acordar la seva revocació (Veure a aquest respecte les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 4 de febrer de 2011 i 11 de febrer de 2014).

En segon lloc, per al cas que l'administració de la societat estigui encomanada a dos administradors mancomunats, sent una d'elles una persona jurídica, si s'hagués conferit un poder mercantil a favor de la persona física representant de l'esmentada persona jurídica que ostenta el càrrec d'administrador mancomunat, serà possible procedir a la seva revocació del mateix amb la simple voluntat de l'altre administrador mancomunat (vegeu resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 15 de març de 2011).

Per al cas que la societat poderdant hagués entrat en situació de concurs de creditors, per a la revocació del poder serà necessari, a més de la manifestació de voluntat de l'administrador, l'autorització o conformitat de l'administració concursal (resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 24 de juliol de 2014).

Com no pot ser d' altra manera, l' ordenament jurídic permet la possibilitat que l' apoderat renunciï al poder que li va ser conferit. 

En aquest cas, l'apoderat en qüestió haurà d'atorgar una escriptura en la qual manifesti la seva voluntat de renunciar al poder i així mateix procedeixi a notificar-la fefaentment a la societat poderdant, ja que en cas contrari aquesta no es podrà inscriure en el Registre Mercantil que correspongui (veure a aquest respecte resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 21 de maig de 2001).

Per suposat, igual que qualsevol classe de poder, aquest es pot modificar a posteriori per ampliar o reduir les facultats de l' apoderat.

Només haurà de comparèixer el representant de la societat (és a dir, l'administrador) en qualitat de representant del poderdant, sense que sigui necessari que comparegui l'apoderat al qual es confereixen les facultats.

Un cop atorgada l' escriptura de poder mercantil, en el mateix moment es lliurarà una còpia autèntica de la mateixa perquè aquest ja en pugui fer l' ús que correspongui.

Efectivament, perquè l' apoderat designat pugui fer ús del poder mercantil i contractar en el tràfic econòmic, caldrà que l' empresa li faci lliurament de la còpia autèntica del poder, als efectes que aquest el pugui ja utilitzar i acreditar la seva representació amb les terceres parts que contracti.

Per suposat, el notari pot desplaçar-se a signar el poder al seu domicili, ja que la llei obliga a garantir el servei públic notarial a totes aquelles persones minusvàlides, malaltes o amb mobilitat reduïda que no puguin acudir per si mateixes a l' oficina notarial.

No obstant això, caldrà tenir en compte que, en tal cas, per una qüestió de competència territorial del notari requerit, haurà de tractar-se d' un notari de la localitat en qüestió en la qual es trobi el domicili de la persona que no pot desplaçar-se.

En cas que el poder mercantil atorgat hagi de desplegar els seus efectes fora de l' estat espanyol, caldrà que aquest s' aposti, és a dir, realitzar un tràmit addicional, previst en el XII Conveni de la Haia, de 5 d' octubre de 1961, que permetrà desplegar els seus efectes en un país diferent a l' espanyol, sempre que aquest país hagués subscrit aquest conveni internacional.

Aquest tràmit d' apostilla es realitzarà al Col.legi de Notaris de Catalunya i, a tal efecte, la seva gestió la pot dur a terme el mateix interessat o, si ho desitja, la pot encomanar a la pròpia oficina notarial, de manera que, un cop realitzat el tràmit, ja se li lliuraria el poder apostillat.

Per regla general, el poder serà atorgat en llengua castellana (o en el seu cas la llengua cooficial de la Comunitat Autònoma que es tracti). No obstant això, és possible atorgar un poder a "doble columna", és a dir, redactat simultàniament en llengua castellana i la seva corresponent traducció a una llengua estrangera, sempre que el notari autoritzant conegui aquesta llengua i pugui verificar que el contingut és el mateix.