Renúncia d' herència

Com ja s'ha indicat en preguntes anteriors, l'acceptació de l'herència implica una subrogació de l'hereu o legatari en l'antiga posició del causant, ja que esdevé nou titular de tots (o dels que li corresponguin) els béns, drets i obligacions de la persona morta la successió de la qual es tracti.

Aquesta particularitat s'ha de tenir molt present quan s'accepti una herència (llevat que es faci a benefici d'inventari, possibilitat que s'explicarà a continuació), ja que l'hereu respon de totes les càrregues de l'herència, no només amb els béns d'aquesta, sinó també amb els seus propis. 

Així doncs, a sensu contrari, la repudiació de l' herència implica que els béns, drets i obligacions de l' herència en cap cas s' integren en el patrimoni de l' hereu o legatari, ja que aquest manifesta d' una manera formal, solemne i inequívoca que no els accepta, amb la qual cosa, aquests no ingressen en el seu haver patrimonial ni presentaran cap vinculació amb el mateix, de manera que en cap cas els creditors de l' herència podran agredir el patrimoni de l' hereu o legatari renunciant per satisfer els seus crèdits.

Pel que fa a les persones que podran atorgar l' escriptura de repudiació d' herència, en primer lloc, com no pot ser altrament, cal que estiguin legitimades per a això, la qual cosa succeirà quan hagin estat designades com a hereves o legatàries en virtut de qualsevol títol successori.

Dit això, pel que fa a la capacitat d' aquests atorgants, cal tenir en compte que podran repudiar una herència tots els que tenen la lliure disposició dels seus béns, la qual cosa s' equipara a la plena capacitat d' obrar que s' assoleix amb la majoria d' edat, és a dir, als divuit anys, presentant així mateix una plena capacitat intelectiva i volitiva.

Pel que fa als menors d'edat, si els titulars de la pàtria potestat pretenguessin repudiar l'herència o el llegat deferits al fill hauran de recaptar autorització judicial, la qual, en cas de denegar-se, implicarà que l'herència només pot ser acceptada a benefici d'inventari (llevat que el menor hagués complert setze anys i consentís en document públic). En el cas els incapacitats el tutor necessitarà autorització judicial per repudiar aquesta. 

En darrer lloc, cal deixar constància que quan els hereus o legataris designats no fossin persones físiques, sinó associacions, fundacions o corporacions capaces d' adquirir herències, els seus legítims representants podran acceptar l' herència, però per repudiar-les requeriran d' aprovació judicial amb audiència del Ministeri Fiscal. Pel que fa a les administracions públiques, aquestes només podran repudiar herències prèvia aprovació del Govern.

En ocasions, determinades persones que arrosseguen passius rellevants, és a dir, deutes amb tercers d' elevat import que no poden afrontar amb ni amb capacitat de generació de rendes recurrents ni amb el seu patrimoni, quan són designades com a hereves o legatàries en una herència, poden veure' s temptats de repudiar l' herència, per tal d' evitar que els béns o drets heretats s' integrin en el seu patrimoni, de manera que puguin ser atacats per aquests creditors per satisfer els seus crèdits.

Aquesta actitud deslleial en contra dels seus creditors troba un fre en el que disposa la llei, ja que si un hereu repudia l' herència en perjudici dels seus creditors, podran aquests demanar al Jutge que els autoritzi per acceptar-la en nom d' aquell. 

En aquest cas, l'acceptació només aprofitarà els creditors quan n'hi hagi prou a cobrir l'import dels seus crèdits, però si hi hagués un excés (és a dir, un romanent després de la liquidació d'aquests deutes), aquest no s'assignarà al renunciant en cap cas, sinó que s'adjudicarà a les persones a qui correspongui segons la normativa aplicable.

Com ja s' ha indicat anteriorment, l' acceptació o repudiació de l' herència és un acte completament lliure i voluntari, que depèn exclusivament de la voluntat de cadascun dels hereus.

Aquest principi general queda expressament recollit en la normativa aplicable, en la qual s' estableix que quan fossin diversos els hereus cridats a l' herència podran uns acceptar-la i els altres renunciar-la.

Els interessats en la repudiació de l'herència han de saber així mateix saber que els hereus que hagin sostret o ocultat efectes de l'herència (és a dir, béns o drets que podrien incrementar la massa patrimonial de la mateixa), perden la facultat de renunciar-hi, de manera que quedaran amb el caràcter d'hereus purs i simples, sense perjudici lògicament està de les penes en què hagin pogut incórrer per aquesta conducta fraudulenta o deslleial. 

<ejemplo>A modo de ejemplo, en el supuesto de que un coheredero ocultare al resto la existencia de una joya de elevado valor del causante, y ello fuere descubierto por el resto, este heredero perderá luego el derecho a renunciar a la herencia, de modo que deberá aceptarla con todas las consecuencias que ello pueda comportar para su patrimonio, por ejemplo en caso de que se tratare de una herencia dañosa (es decir, en la que las cargas u obligaciones sean mayores que el valor de los bienes y derechos de la misma).<ejemplo>

La tributació de la repudiació de l' herència és sens dubte una de les qüestions que més sol preocupar els atorgants d' aquesta classe d' instruments. Amb relació a això, cal saber que cal distingir tres grans situacions que a continuació es tractaran de diferenciar, perquè els interessats les puguin comprendre amb claredat:

• Un primer supòsit davant el qual ens podem trobar és una renúncia pura i simple de l' herència, és a dir, una repudiació que es realitza de forma gratuïta, la qual cosa implica que els béns, drets i obligacions de l' herència o llegat es deferiran els hereus substituts o, si no n' hi ha, a les persones que estableixi la llei. En aquests supòsits, de conformitat amb l'article 58.1 del Reial decret 1.629/1991, de 8 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'Impost sobre Successions i Donacions, el renunciant no estarà subjecte a cap tributació, sent en tal cas considerat com a subjecte passiu de l'Impost sobre Successions la persona del beneficiari d'aquesta renúncia. 
• Un altre segon supòsit que cal trobar és aquelles situacions en què la repudiació de l' herència es realitza a favor d' una persona determinada, la qual cosa tècnicament es denomina una renúncia translativa. Amb relació a aquesta modalitat, considera la doctrina pacífica que en realitat no estem davant d' una renúncia, sinó davant d' una cessió de drets, la qual, lògicament requereix que amb caràcter previ el renunciant hagi adquirit la titularitat d' allò a què posteriorment renuncia. En aquesta mateixa línia transita l' article 58.2 de l' esmentada norma reglamentària, el qual estableix que, en cas de renúncia en favor de persona determinada, s' exigirà l' impost sobre Successions al renunciant, i tot això sens perjudici del que s' hagi de liquidar a més per la cessió o donació de la part renunciada.
• Una tercera i última opció és aquella que es pot generar quan la renúncia s'efectuï una vegada hagi prescrit l'Impost sobre Successions, la qual cosa succeirà als quatre anys a comptar des que finalitzi el termini per presentar la corresponent autoliquidació (és a dir, als sis mesos de la mort del causant), tot això de conformitat amb els articles 24 i 25 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions en relació amb l'article 66 i següents de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.
  

En aquests casos, en virtut del que disposa l' article 58.3 de l' esmentat Reglament regulador de l' impost, aquestes renúncies esputaran a efectes fiscals com a donació i tributaran en aquest concepte.

Per conèixer més detalls sobre l' estructura de l' Impost sobre Successions es pot consultar l' apartat relatiu a l' acceptació i partició d' herència.

Per atorgar una escriptura de repudiació d' herència simplement caldrà contactar amb l' oficina notarial i concertar una cita en el dia i hora que més convingui als atorgants. El dia i hora acordats, els atorgants simplement hauran d'acudir a l'oficina notarial proveïts de la documentació necessària (consultar apartat de documentació necessària) per signar l'escriptura corresponent, la qual serà redactada en base al contingut legal mínimament exigible i a les previsions i necessitats dels clients en qüestió.