Divorci davant notari

En l' actualitat, el nostre ordenament jurídic no regula el divorci com una institució causal, de manera que el cònjuge o els cònjuges que vulguin divorciar-se no hauran d' al·legar cap causa ni justificar la seva voluntat de divorciar-se emparant-se en cap motiu concret, de manera que, simplement expressant la seva voluntat de divorciar-se, a través d' alguna de les vies previstes en la llei, serà suficient.

No obstant això, des del punt de vista formal caldrà que es donin les circumstàncies o requisits:

• El divorci només es podrà plantejar un cop hagin transcorregut tres mesos des que es va celebrar el matrimoni
• Que ambdós cònjuges estiguin d' acord a formalitzar el divorci davant notari
• Que no existeixin fills menors d' edat no emancipats o majors d' edat amb la capacitat modificada judicialment i que depenguin dels seus progenitors
• Que els cònjuges pactin un conveni regulador que determini la forma en què es distribuirà el seu patrimoni en comú. Per a això serà obligatòria l' assistència almenys d' un advocat professional en exercici.

Així doncs, si es compleixen aquests requisits, serà possible formalitzar el divorci davant de Notari mitjançant una escriptura pública, la qual cosa, com es veurà, té molts avantatges.

Tradicionalment, en el nostre ordenament jurídic, l'única via que es preveia per vehicular la formalització del divorci era la via judicial, de manera que el cònjuge (o els cònjuges conjuntament, en cas de divorci de comú acord) que volia plantejar el seu divorci, havia d'acudir a un Jutjat i interposar una demanda de divorci contra el seu cònjuge.

No obstant això, en l' actualitat, a més de la via judicial, des de fa uns anys, la llei permet, així mateix, en determinats casos, articular el divorci per una via més ràpida, senzilla, i menys traumàtica, com és el divorci davant de Notari, la qual es tracta d' exposar en les preguntes que s' estan desenvolupant.

Com s' acaba d' indicar, si es compleixen els requisits exposats en la pregunta anterior, és possible formalitzar un divorci davant de Notari, la qual cosa pot tenir grans avantatges en relació amb la via judicial, entre d' altres, per les qüestions següents:

• En primer lloc, perquè sens dubte, el més probable és que tot el procés s'articuli en un temps molt menor, ja que en l'actualitat, a causa de la falta de mitjans personals i materials de l'Administració de Justícia, la via judicial es demorarà molts mesos, fins i tot anys, mentre que si recorrem a la via notarial, en uns pocs dies o setmanes tindrem ja formalitzat el nostre divorci, amb la qual cosa, una qüestió que sol generar gran intranquil·litat entre les parts es resoldrà en un termini molt breu de temps.
• En segon lloc, perquè molt probablement, formalitzar un divorci davant de Notari serà un procés molt menys traumàtic i hostil que plantejar-lo per la via judicial, ja que si les parts arriben a un acord, i opten per la via notarial, la formalització de la dissolució del matrimoni es realitzarà en un espai tranquil i agradable, com és una oficina notarial, i no en un Jutjat, en el qual habitualment trobarem escenaris de conflictivitat que poden afegir una tensió innecessària al procés.
• I així mateix, perquè en recórrer als serveis d'un notari, per un preu raonable, tindrem l'assessorament d'un funcionari públic, especialista en Dret, que podrà vetllar pels nostres interessos legítims, i així mateix perquè es podrà aprofitar l'ocasió per realitzar tràmits addicionals que siguin d'interès per als antics cònjuges, com formalitzar una dissolució de condomini (quedant doncs ja l'antic habitatge comú en mans d'una única persona) o per exemple, formalitzar un nou testament adequant el seu contingut a la nova realitat personal dels ex cònjuges.

En aquest cas, el legislador considera que, si hi ha fills menors en comú, cal que el divorci es vehiculi per la via judicial, ja que hi intervindrà també el Ministeri Fiscal, de manera que tant el Jutge com el Ministeri Fiscal podran vetllar adequadament per l'interès superior del menor o menors (o fills majors d'edat incapacitats) que hi hagués.

Sens dubte, no hi ha una resposta única a aquesta pregunta, ja que depenent de la situació concreta de cada matrimoni i de les pretensions de les parts, la resposta serà una o altra.

No obstant això, sens dubte, si les pretensions de les parts són raonables atenent les seves circumstàncies concretes dels cònjuges (tant des del punt de vista personal com patrimonial), sens dubte sempre seran millors les solucions pactades i acordades de mutu acord que no aquelles que s'acabin imposant per un Jutge en el marc d'un procés conflictiu.

Per això, si les parts poden optar per la via del mutu acord, que és un requisit per poder acordar el divorci mitjançant escriptura davant de Notari, sens dubte això serà molt millor per a les parts en la majoria de les ocasions, ja que el procés serà molt menys traumàtic i, així mateix, s' estalviarà diners, ja que el cost de la intervenció de dos advocats en un procés contenciós serà molt més elevat que la intervenció d' un o dos lletrats en un procés de mutu acord.

Si es vol formalitzar el divorci davant de Notari, si es compleixen els requisits necessaris per a això que s' han exposat en preguntes anteriors, simplement s' haurà d' acordar aquesta via amb l' actual cònjuge.

Fet això, ambdues parts hauran de pactar si prefereixen estar assistides del mateix advocat, o, per contra, que cadascuna estigui representada per un lletrat diferent. Resolta aquesta qüestió, els cònjuges hauran de contractar els serveis d' un advocat de la seva confiança que els representi conjuntament, o en el seu cas, un lletrat per a cadascun d' ells.

Un cop ja disposin del seu lletrat o lletrats, hauran de negociar de mutu acord el contingut del conveni regulador, i un cop hagin assolit un pacte al respecte i hagin redactat el corresponent conveni, ja podran contactar amb la notaria de la seva elecció a l' efecte de fixar un dia i hora per a la signatura de l' escriptura de divorci.

De conformitat amb la normativa actual, serà notari competent per autoritzar l' escriptura de divorci el del lloc en què tinguessin fixat l' últim domicili comú o, si s' escau, el del lloc de residència habitual actual de qualsevol dels sol.licitants.

Així doncs, les parts hauran de triar un notari de la seva confiança, dins dels que tinguin competència en l' àmbit territorial indicat, la qual cosa s' acreditarà mitjançant els certificats d' empadronament corresponents.

El conveni regulador és l' instrument en el qual es plasmen els pactes o acords que assoleixen els cònjuges en relació amb la dissolució del seu matrimoni. Així doncs, el normal és que s' hi incloguin acords relatius a:

• L' ús i gaudi de l' habitatge conjugal, podent fins i tot pactar una dissolució de condomini, als efectes de determinar quin cònjuge es queda amb la seva propietat.
• La distribució de l' aixovament domèstic.
• La distribució de la propietat d'altres béns que poguessin tenir (com segones residències, vehicles, actius financers, saldos en comptes corrents, etc.).
• El reconeixement i quantificació, si s' escau, d' alguna prestació econòmica a favor d' algun dels cònjuges.

Així és, doncs la normativa civil catalana estableix que, en cas de divorci, el cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de convivència, resulti més perjudicat, té dret a una prestació compensatòria que no excedeixi del nivell de vida que gaudia durant el matrimoni ni del que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament.

Per fixar l' import i la durada de la prestació, s' haurà de valorar especialment:

A la vista del que s' indica, si a la vista de les circumstàncies de les parts, escau l' abonament d' aquesta prestació compensatòria, si es tracta d' un divorci de mutu acord, els cònjuges hauran de pactar el seu reconeixement, així com el seu import i durada, als efectes d' incloure' l en el conveni regulador que s' acordi.

Per contra, si no hi hagués acord, no es podrà acudir a la via notarial, i les parts quedaran abocades a plantejar el seu divorci en un escenari de conflictivitat judicial.

Efectivament, la llei determina que per poder signar l' escriptura de divorci davant de notari cal que les parts estiguin assistides per, almenys, un lletrat.

Així doncs, si les parts ho volen, poden pactar estar representades per un sol lletrat que els assisteixi a tots dos o, si ho prefereixen, poden designar cadascun d' ells un lletrat diferent perquè els assisteixi i assessori de forma individualitzada.

Hi hauran d' acudir els cònjuges, així com el lletrat o lletrats que els assessorin.

Signada l' escriptura de divorci, el notari la comunicarà al Registre Civil, a l' efecte que hi quedi constància de la dissolució del vincle matrimonial.

Quan això s' hagi produït, el Registre Civil notificarà a la notaria un certificat del matrimoni en el qual ja consti aquesta dissolució, el qual s' unirà a la còpia autèntica de l' escriptura que es lliurarà finalment al client, perquè en ella ja quedi constància que tot el procés ha finalitzat satisfactòriament.

Així mateix, si en l'escriptura de divorci es plasmaren acords relatius a béns immobles (com per exemple dissolucions de condomini per assignar tota la propietat d'un habitatge a un dels excònjuges), aquesta es podrà remetre al Registre de la Propietat corresponent perquè es practiquin les inscripcions que corresponguin.

Una vegada que el Registre Civil notifiqui a la notaria la constància de la dissolució, aleshores ja la notaria podrà tancar definitivament la còpia autèntica de l' escriptura de divorci, en la qual consti ja que aquest ha quedat inscrit en el Registre Civil.

No obstant això, el mateix dia de la signatura de l' escriptura notarial de divorci, la mateixa notaria enviarà als excònjuges una còpia simple informativa de l' esmentada escriptura als seus correus electrònics.