Emancipació

Com és sabut, en l'ordenament jurídic espanyol, la plena capacitat d'obrar s'adquireix en complir els divuit anys, la qual cosa implica que, a partir d'aquell moment, qualsevol persona que es trobi en ple ús de les seves facultats mentals, ja pot realitzar qualsevol acte de la vida civil o negoci jurídic de forma vàlida (com, per exemple, adquirir un habitatge, prendre diners a préstec, constituir un dret real d'hipoteca, etc.).

Així doncs, a sensu contrari, per regla general, tota persona que no hagi assolit aquests divuit anys, és a dir, que sigui menor d' edat, no podrà realitzar per si mateix la majoria d' actes o negocis jurídics, sinó que necessitarà estar representat per terceres persones, les quals, normalment seran els seus progenitors, els quals, essent titulars de la pàtria potestat d' aquest menor, prestaran el seu consentiment, si s' escau, per realitzar els actes o negocis que es pretenguin en nom d' aquest menor d' edat.

<ejemplo>Por consiguiente, si por ejemplo fallece un abuelo y éste nombró heredero de todos sus bienes a su nieto, siendo éste un menor de edad de 10 años al momento del fallecimiento, esta herencia no podrá ser aceptada directamente por este menor, sino que necesitará que sus padres, como titulares de su patria potestad, acudan a un Notario para, en nombre y representación de ese menor, aceptar la herencia en cuestión.<ejemplo>

Havent comprès doncs els dos estadis més habituals que diferencien clarament la capacitat jurídica d' un major d' edat d' un menor d' edat, no és menys cert que en el nostre ordenament jurídic, existeix així mateix una figura intermèdia que permet que un menor d' edat, si compleix una sèrie de requisits i circumstàncies, pugui adquirir una major capacitat d' obrar, que com es veurà s' assemblarà a la d' un major d' edat, amb certs límits i restriccions, essent aquesta figura l' anomenada emancipació, les característiques concretes de la qual s' exposaran en les següents preguntes.

En l' ordenament jurídic espanyol, en tractar-se d' un estat autonòmic descentralitzat, en matèria civil, conviuen en realitat dos marcs jurídics diferenciats, existint doncs:

• En primer lloc, un Dret civil comú, aplicable en principi a tot el territori de l' Estat que no compti amb un Dret civil propi, el qual, en aquest cas concret, regula la figura de l' emancipació en els articles 314 i següents del Codi Civil.
• Així mateix, en determinats territoris, certes autonomies compten amb un Dret civil propi, cas en el qual, serà d' aplicació les esmentes normes, com per exemple en el supòsit català, en el Llibre II del Codi Civil català, articles 211-7 i següents, es regula el concepte i caràcters de l' emancipació en aquest àmbit territorial.

L' emancipació és una figura jurídica en virtut de la qual, el menor que hi accedeix podrà actuar jurídicament com si fos major d' edat, de manera que, per si mateix, sense necessitat d' estar representat o assistit pels seus progenitors, tutor o qualsevol altra persona, podrà realitzar actes i negocis jurídics plenament vàlids.

No obstant això, aquesta esfera d' actuació ampliada no s' estén a qualsevol classe d' actes o contractes, sinó que, per contra, la llei, per mantenir una diferenciació entre la majoria d' edat i el menor emancipat, estableix que, perquè el menor emancipat pugui realitzar una sèrie d' actes o negocis molt transcendents per a la vida o el patrimoni de qualsevol persona, caldrà que disposi d' una assistència d' una tercera persona, major d' edat, que complementi la seva capacitat.

De conformitat amb el que estableix la llei, hi ha dues vies perquè un menor es pugui emancipar:

Vía 1) En primer lugar, la emancipación se puede alcanzar por consentimiento de las personas que ejercen la potestad parental o tutela del menor.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si un chico de 17 años se quiere emancipar, lo podrá lograr si sus padres acceden a ello y prestan su autorización y consentimiento a tal emancipación.<ejemplo>

En este caso concreto, a la vista del proceso de formalización, este artículo centrará su atención en esta vía, pues como se verá, este consentimiento se puede prestar mediante una escritura pública, función que ejercen los Notarios, como es el caso del que suscribe.

Via 2) A més, l' emancipació també es pot aconseguir per concessió d' un Jutge mitjançant una resolució judicial.

• En aquest cas, la via judicial de l' emancipació està pensada, segons estableix la llei, per a casos en què hi hagi causes que facin impossible la convivència entre el menor i els seus progenitors o tutor, o que dificultin greument l' exercici de la potestat parental o tutela.
• En aquest cas concret, no es requerirà doncs l' autorització o consentiment dels progenitors o tutor, però la llei si que estableix que se' ls donarà audiència a aquests perquè es puguin manifestar al respecte, i així mateix serà necessari informe del Ministeri Fiscal.
• En aquest cas concret, com que la seva concessió es vehicula per un procediment judicial contenciós, es recomana als interessats que, si volen obtenir més informació al respecte, contactin directament amb un advocat especialista en la matèria perquè els pugui assessorar.

Nota: Finalment, vull comentar així mateix que la normativa civil catalana estableix que, si el menor de més de setze anys viu de manera econòmicament independent amb el consentiment dels seus progenitors o tutor, també se' l considerarà emancipat, però amb l' excepció que aquest consentiment es pot revocar.

Perquè un menor d' edat pugui emancipar-se pel consentiment, serà necessari:

• Que el menor d' edat tingui almenys setze anys.
• Que els progenitors o el tutor del menor prestin el seu consentiment a l' emancipació.
• Que el menor consenta l'emancipació.
• En el cas d' emancipació per consentiment del titular de la tutela, es requerirà, a més, l' autorització judicial amb un informe del Ministeri Fiscal.