És el document notarial al qual ha de recórrer una societat que vulgui posar fi a la seva activitat i veure extingida la seva personalitat jurídica, ja que mitjançant la mateixa podrà, des d' un punt de vista legal, cessar la seva activitat econòmica de forma ordenada, saldant els deutes que, en el seu cas, tingués amb els seus creditors i, en última instància, si n' hi hagués, reintegrant el patrimoni social restant als seus socis.
Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest pressupost està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 de novembre) i 2) la nostra experiència diària en la confecció d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.
De la mateixa manera que s' ha explicat en analitzar la resta d' institucions de dret de societats, aquestes poden ser definides com a instruments jurídics que el nostre ordenament ha dissenyat per fomentar i facilitar les activitats econòmiques i comercials que creïn riquesa i ocupació per a la comunitat societat, tot això mitjançant la celebració un contracte pel qual dues o més persones s' obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de partir entre si els guanys, creant així ens amb personalitat jurídica pròpia i amb un patrimoni separat del dels seus socis amb què finançar la seva activitat social i amb el qual puguin respondre dels deutes i passius socials que contreguin.
Partint d' aquesta base, com és lògic, les societats, al llarg de la seva vida, poden experimentar moltes situacions i dinàmiques diverses, de manera que en certs períodes les companyies poden protagonitzar cicles alcistes, amb resultats creixents i positius o, per contra, experimentar dinàmiques negatives de resultats adversos amb pèrdues.
Així doncs, les societats, com les persones, neixen, creixen i, en ocasions, per esgotament de la seva activitat productiva o model de negoci, poden arribar a un moment en què els seus propietaris ja no desitgin mantenir l' activitat, de manera que procedeixi la seva conclusió o tancament. És doncs a aquesta realitat que l' ordenament jurídic ha dissenyat una sèrie de mecanismes per vehicular aquest període final de les societats mercantils, per garantir els drets i interessos de tots els operadors vinculats a aquestes, entre els quals cal enquadrar les figures jurídiques de la dissolució i liquidació de les societats mercantils, les quals, en l' actualitat, es troben regulades en els articles 360 i següents de la Llei de societats de capital.
La dissolució, de manera genèrica, pot ser definida com un acte jurídic que té per objecte iniciar el procés de liquidació de la societat i, per tant, de la seva personalitat jurídica. Mitjançant la mateixa la companyia exterioritzarà la seva voluntat de començar a realitzar totes les actuacions necessàries per posar fi al seu cicle de vida, sense que això impliqui encara finalitzar la seva personalitat jurídica ni tampoc la seva activitat productiva, comercial o econòmica.
Perquè una societat pugui dissoldre' s, aquesta haurà d' incórrer en alguna de les causes que el legislador ha previst, i que a continuació es tractaran de desenvolupar perquè el lector les pugui comprendre adequadament.
1) Dissolució de ple dret:
En primer lloc, la llei, en l'article 360 de la Llei de Societats de Capital, ha previst una sèrie de causes de dissolució que han estat denominades com "de ple dret", és a dir, aquells supòsits en què la dissolució vindrà imposada per exigència legal imperativa i ineludible. Així doncs, les societats de capital es dissoldran de ple dret en els casos següents:
En cas doncs de dissolucions "de ple dret", el lector ha de tenir present així mateix que en aquests supòsits, el registrador, d'ofici o a instància de qualsevol interessat, farà constar la dissolució de ple dret en el full obert a la societat.
Finalment, cal a més deixar constància que, en relació amb situacions d' insolvència de les societats, la declaració de concurs de la societat de capital no constituirà, per si sola, causa de dissolució.
No obstant això, l'obertura de la fase de liquidació en el concurs de creditors produirà la dissolució de ple dret de la societat i, en aquest cas, el jutge del concurs farà constar la dissolució en la resolució d'obertura de la fase de liquidació del concurs (article 361 de la Llei de Societats de Capital).
2) Dissolució per constatació de l' existència de causa legal o estatutària:
Un segon supòsit de dissolució de les societats mercantils serà quan concorri causa legal o estatuària per a això, per a la qual cosa serà necessari que aquesta causa sigui constatada per la junta general o per resolució judicial (article 362 de la Llei de Societats de Capital).
Així doncs, per conèixer aquestes causes concretes de dissolució caldrà acudir a l' article 363 de l' esmentat cos normatiu, en el qual s' estableix que la societat de capital s' haurà de dissoldre:
Així mateix, la societat comanditària per accions s'haurà de dissoldre també per mort, cessament, incapacitat o obertura de la fase de liquidació en el concurs de creditors de tots els socis col·lectius, llevat que en el termini de sis mesos i mitjançant modificació dels estatuts s'incorpori algun soci col·lectiu o s'acordi la transformació de la societat en un altre tipus social.
En tots aquests casos, la dissolució de la societat requerirà un acord de la junta general (és a dir, dels propietaris de la societat) adoptat (article 364 de la Llei de Societats de Capital):
Pel que fa a la convocatòria de la junta general que hagi d'adoptar aquest acord (article 365 de la Llei de Societats de Capital), és menester saber que seran els administradors els qui hauran de convocar la junta general en el termini de dos mesos perquè adopti l'acord de dissolució o, si la societat fos insolvent, aquesta insti el concurs. No obstant això, qualsevol soci podrà demanar dels administradors la convocatòria si, al seu judici, concorregués alguna causa de dissolució o la societat fos insolvent. En qualsevol cas, la junta general podrà adoptar l' acord de dissolució o, si constés en l' ordre del dia, aquell o aquells que siguin necessaris per a la remoció de la causa.
No obstant això, els interessats han de saber així mateix que, si la junta no fos convocada, no se celebrés, o no s' adoptés l' acord en qüestió, qualsevol interessat podrà instar la dissolució de la societat davant el jutge mercantil del domicili social, la qual haurà de dirigir-se contra la societat.
Així mateix, els administradors estan obligats a demanar la dissolució judicial de la societat quan l' acord social fos contrari a la dissolució o no pogués ser assolit. Aquesta sol·licitud haurà de formular-se en el termini de dos mesos a comptar des de la data prevista per a la celebració de la junta, quan aquesta no s'hagi constituït, o des del dia de la junta, quan l'acord hagués estat contrari a la dissolució o no s'hagués adoptat (article 366 de la Llei de Societats de Capital).
Finalment, cal tenir present que els administradors respondran solidàriament de les obligacions socials posteriors a l' esdeveniment de la causa legal de dissolució si incompleixen l' obligació de convocar en el termini de dos mesos la junta general perquè adopti, si s' escau, l' acord de dissolució, així com els administradors que no demanin la dissolució judicial o, si escau, el concurs de la societat, en el termini de dos mesos a comptar des de la data prevista per a la celebració de la junta, quan aquesta no s' hagi constituït, o des del dia de la junta, quan l' acord hagués estat contrari a la dissolució.
En aquests casos les obligacions socials reclamades es presumiran de data posterior a l'esdeveniment de la causa legal de dissolució de la societat, llevat que els administradors acreditin que són de data anterior (article 367 de la Llei de Societats de Capital).
3) Dissolució per mer acord de la junta general:
Finalment, el legislador ha previst una opció de dissolució potestativa o voluntària, en virtut de la qual la societat de capital podrà dissoldre's per mer acord de la junta general adoptat amb els requisits establerts per a la modificació dels estatuts (article 368 de la Llei de Societats de Capital).
Donada la rellevància de la decisió adoptada, aquesta haurà de ser publicitada al mercat perquè tots els operadors en siguin coneixedors, de manera que la dissolució de la societat haurà d'inscriure's en el Registre Mercantil, en la qual, a més, el registrador mercantil remetrà d'ofici, de forma telemàtica i sense cap cost addicional, la inscripció de la dissolució al Butlletí Oficial del Registre Mercantil per a la seva publicació (article 369 de la Llei de Societats de Capital).
Efectivament, la dissolució de les societats de capital és una decisió revocable i reversible, atès que la junta general podrà acordar el retorn de la societat dissolta a la vida activa sempre que hagi desaparegut la causa de dissolució, el patrimoni comptable no sigui inferior al capital social i no hagi començat el pagament de la quota de liquidació als socis. No obstant això, no podrà acordar-se la reactivació en els casos de dissolució de ple dret.
En aquests supòsits, l'acord de reactivació s'adoptarà amb els requisits establerts per a la modificació dels estatuts, tenint en compte que el soci que no voti a favor de la reactivació té dret a separar-se de la societat (article 370 de la Llei de Societats de Capital).
L' acord de dissolució de la societat tindrà una sèrie de conseqüències, les quals a continuació es tractaran de desenvolupar perquè els interessats puguin comprendre les principals implicacions d' aquest acte jurídic.
Així doncs, la dissolució de la societat obre el període de liquidació, en què la societat dissolta conservarà la seva personalitat jurídica, però haurà d'afegir a la seva denominació l'expressió "en liquidació". Durant aquest període, correspondrà doncs a la societat ordenar els seus actius i passius per a la propera desaparició de la mateixa, en els termes que a continuació s' exposaran.
Durant el període de liquidació, així mateix, s'observaran les disposicions dels estatuts quant a la convocatòria i reunió de les juntes generals de socis, a les quals donaran compte els liquidadors de la marxa de la liquidació perquè acordin el que convingui a l'interès comú (article 371 de la Llei de Societats de Capital).
Amb l' obertura del període de liquidació cessaran en el seu càrrec els administradors, la qual cosa provocarà l' extinció del seu poder de representació de la societat. En qualsevol cas, si aquests fossin requerits, hauran de prestar la seva col·laboració per a la pràctica de les operacions de liquidació (article 374 de la Llei de Societats de Capital).
Cessats els administradors, la direcció de la societat serà assumida pels liquidadors, la funció principal dels quals serà la de vetllar per la integritat del patrimoni social mentre no sigui liquidat i repartit entre els socis (article 375 de la Llei de Societats de Capital).
En relació a la seva designació, cal indicar que llevat de disposició contrària dels estatuts o, si no n'hi ha, en cas de nomenament dels liquidadors per la junta general de socis que acordi la dissolució de la societat, els qui fossin administradors al temps de la dissolució de la societat quedaran convertits en liquidadors (article 376 de la Llei de Societats de Capital), els quals, llevat de disposició contrària dels estatuts, exerciran el seu càrrec per temps indefinit.
Als liquidadors, llevat de disposició contrària dels estatuts, els correspondrà de forma individual el poder de representació de la societat, la qual s' estendrà a totes aquelles operacions que siguin necessàries per a la liquidació de la societat. Així doncs, per exemple, els liquidadors podran comparèixer en judici en representació de la societat i concertar transaccions i arbitratges quan així convingui a l'interès social (article 379 de la Llei de Societats de Capital).
Pel que fa a la cobertura de vacants que eventualment es puguin produir en el càrrec de liquidador, cal precisar que de conformitat amb l' article 377 de la Llei de societats de capital, en cas de mort o de cessament del liquidador únic, de tots els liquidadors solidaris, d' algun dels liquidadors que actuïn conjuntament, o de la majoria dels liquidadors que actuïn col·legiadament, sense que existeixin suplents, qualsevol soci o persona amb interès legítim podrà sol·licitar del Secretari judicial o Registrador mercantil del domicili social la convocatòria de junta general per al nomenament dels liquidadors. Així mateix, qualsevol dels liquidadors que romanguin en l' exercici del càrrec podrà convocar la junta general amb aquest únic objecte.
En aquest cas, si la junta convocada no procedeix al nomenament de liquidadors, qualsevol interessat podrà sol·licitar la seva designació al Secretari judicial o Registrador mercantil del domicili social, la resolució del qual (per la qual s'acordi o rebutgi el nomenament) serà recurrible davant el Jutge Mercantil.
Així mateix, igual que succeeix amb els administradors, els liquidadors podran ser separats del seu càrrec (article 380 de la Llei de Societats de Capital), la qual cosa podrà ser acordada per la junta general encara que no consti en l'ordre del dia.
Finalment, en aquest apartat cal deixar constància que en cas de liquidació de societats anònimes, els accionistes que representin la vintena part del capital social podran demanar del Secretari judicial o del Registrador mercantil del domicili social la designació d' un interventor que fiscalitzi les operacions de liquidació, tenint en compte a més que si la societat hagués emès i tingués en circulació obligacions, també podrà nomenar un interventor el sindicat d' obligacionistes.
D' ordinari, atès el caràcter eminentment privat de l' activitat mercantil de les societats, no sembla que sigui necessària ni recomanable la intervenció directa de les administracions públiques en aquestes. No obstant això, el legislador ha previst una sèrie de supòsits excepcionals en què ella és possible.
Així doncs, quan el Govern, a instància d' accionistes que representin, almenys, la cinquena part del capital social, o del personal de l' empresa, jutgés convenient per a l' economia nacional o per a l' interès social la continuació de la societat anònima, podrà acordar-ho així per Reial decret, en què es concretarà la forma en què aquesta haurà de subsistir i les compensacions que, en ser expropiats del seu dret, han de rebre els accionistes.
En tot cas, el reial decret reservarà als accionistes, reunits en junta general, el dret a prorrogar la vida de la societat i a continuar l'explotació de l'empresa, sempre que l'acord s'adopti dins del termini de tres mesos, a comptar de la publicació del reial decret (article 373 de la Llei de Societats de Capital).
Així mateix, en les societats anònimes, quan el patrimoni que hagi de ser objecte de liquidació i divisió sigui quantiós, estiguin repartides entre gran nombre de tenidors les accions o les obligacions, o la importància de la liquidació per qualsevol altra causa ho justifiqui, podrà el Govern designar persona que s'encarregui d'intervenir i presidir la liquidació de la societat i de vetllar pel compliment de les lleis i de l'estatut social (article 382 de la Llei de Societats de Capital).
Com s' ha indicat ja des de les primeres línies d' anàlisi d' aquesta institució, la dissolució de la societat té per objecte realitzar una sèrie d' actes, tots ells encaminats a extingir la companyia d' una forma ordenada, assegurant els drets i interessos de tots els operadors concurrents en la mateixa.
Així doncs, per exigències de l' article 383 de la Llei de societats de capital, als liquidadors se' ls imposa un deure inicial consistent en què, en el termini de tres mesos a comptar des de l' obertura de la liquidació, aquests hauran de formular un inventari i un balanç de la societat amb referència al dia en què s' hagués dissolt.
Així mateix, durant el termini que exerceixin el seu càrrec, correspondrà als liquidadors:
Per realitzar totes aquestes operacions, els liquidadors no disposaran d' un termini indefinit, ja que de conformitat amb l' article 389 de la Llei de societats de capital, transcorreguts tres anys des de l' obertura de la liquidació sense que s' hagi sotmès a l' aprovació de la junta general el balanç final de liquidació, qualsevol soci o persona amb interès legítim podrà demanar del Secretari judicial o Registrador mercantil del domicili social la separació de liquidadors.
En qualsevol cas, finalment, si la tasca del liquidador ha arribat a bon port, és a dir, un cop concloses les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l' aprovació de la junta general un balanç final, un informe complet sobre les esmentes operacions i un projecte de divisió entre els socis de l' actiu resultant.
Aquest projecte haurà de ser sotmès a l' acord de la junta general, el qual, en cas de ser aprovatori, podrà ser impugnat pels socis que no haguessin votat a favor del mateix, en el termini de dos mesos a comptar des de la data de la seva adopció. En aquest cas, en admetre la demanda d'impugnació, el jutge acordarà d'ofici l'anotació preventiva de la mateixa en el Registre Mercantil (article 390 de la Llei de Societats de Capital).
Finalment, cal que els interessats tinguin molt present la necessitat de diligència i rigor en l' acompliment del càrrec de liquidador, ja que de conformitat amb l' article 397 de la Llei de societats de capital, aquests seran responsables davant els socis i els creditors de qualsevol perjudici que els haguessin causat amb dol o culpa en l' acompliment del seu càrrec.
Arribats a aquest punt del procés, és a dir, una vegada que el liquidador ha realitzat la seva tasca i la junta general de la societat ha aprovat el projecte de divisió, procedirà finalment executar el mateix i abonar a cada soci la quota de liquidació que li correspongui en funció de la seva participació en el capital social
Aquesta divisió del patrimoni resultant de la liquidació es practicarà d'acord amb les normes que s'haguessin establert en els estatuts o, si no n'hi ha, a les fixades per la junta general, sense que els liquidadors puguin satisfer la quota de liquidació als socis sense la prèvia satisfacció als creditors de l'import dels seus crèdits o sense consignar-lo en una entitat de crèdit del terme municipal en què radiqui el domicili social ( l' article 391 de la Llei de societats de capital).
Així doncs, satisfets o assegurats els deutes socials, procedirà lliurar als socis la seva quota de liquidació (és a dir, la quantitat pecuniària que els correspongui, obtinguda una vegada s'han realitzat els actius de la societat), en relació amb la qual cal indicar que, llevat de disposició contrària dels estatuts socials, la quota de liquidació corresponent a cada soci serà proporcional a la seva participació en el capital social.
Quant a la forma de percepció d' aquesta quota de liquidació, en virtut de l' article 393 de la Llei de societats de capital, els interessats han de saber que llevat d' acord unànime dels socis, aquests tindran dret a percebre en diners la quota resultant de la liquidació.
Així mateix, els estatuts podran establir en favor d' algun o diversos socis el dret que la quota resultant de la liquidació els sigui satisfeta mitjançant la restitució de les aportacions no dineràries realitzades o mitjançant el lliurament d' altres béns socials, si subsisteixen en el patrimoni social, que seran apreciades en el seu valor real al temps d' aprovar-se el projecte de divisió entre els socis de l' actiu resultant. En aquest cas, els liquidadors hauran d' alienar primer els altres béns socials i si, un cop satisfets els creditors, l' actiu resultant fos insuficient per satisfer a tots els socis la seva quota de liquidació, els socis amb dret a percebre-la en espècie hauran de pagar prèviament en diners als altres socis la diferència que correspongui.
Finalment, pel que fa al pagament de la quota, cal saber que un cop transcorregut el termini per impugnar el balanç final de liquidació sense que contra ell s' hagin formulat reclamacions o signi la sentència que les hagués resolt, es procedirà al pagament de la quota de liquidació als socis, sempre tenint en compte que quan existeixin crèdits no vençuts s' assegurarà prèviament el pagament.
Per la seva banda, les quotes de liquidació no reclamades en el termini dels noranta dies següents a l'acord de pagament es consignaran a la caixa General de Dipòsits, a disposició dels seus legítims duels (article 394 de la Llei de Societats de Capital).
Realitzades totes les accions descrites fins a la data, si finalment la societat dissolta desitja concloure la seva andadura de forma definitiva, procedint a posar fi a la seva personalitat jurídica, aquesta haurà de recórrer a l' acte jurídic de l' extinció, la qual, igual que la dissolució, es materialitzarà mitjançant una nova escriptura pública.
Aquesta, que serà atorgada pels liquidadors de la societat, contindrà les manifestacions següents:
A aquesta escriptura pública s'incorporaran el balanç final de liquidació i la relació dels socis, en la qual consti la seva identitat i el valor de la quota de liquidació que els hagués correspost a cadascun (article 395 de la Llei de Societats de Capital).
En qualsevol cas, atorgada l' escriptura pública indicada, procedirà la seva inscripció en el Registre Mercantil, en la qual es transcriurà el balanç final de liquidació i es farà constar la identitat dels socis i el valor de la quota de liquidació que hagués correspost a cadascun d' ells, i s' expressarà que queden cancel·lats tots els assentaments relatius a la societat. Així mateix, els liquidadors dipositaran en el Registre Mercantil els llibres i documents de la societat extingida (article 396 de la Llei de Societats de Capital).
Finalment, cal precisar que per al cas un cop realitzats tots aquests tràmits apareguessin béns socials, els liquidadors hauran d' adjudicar als antics socis la quota addicional que els correspongui, prèvia conversió dels béns en diners quan sigui necessari. Per la seva banda, si en lloc d' actius apareguessin passius no satisfets, els antics socis respondran solidàriament dels deutes socials no satisfets fins al límit del que haguessin rebut com a quota de liquidació, tot això sens perjudici de la responsabilitat dels liquidadors.
Des d' un punt de vista del soci persona física, cal tenir en compte que, a efectes de l' Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, es considerarà guany o pèrdua patrimonial, la diferència entre el valor de la quota de liquidació social o el valor de mercat dels béns rebuts i el valor d' adquisició del títol o participació del capital que correspongui.
Així mateix, cal tenir en compte que l'operació quedarà subjecta a l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, en la seva modalitat d'operacions societàries, sent el tipus impositiu actual a Catalunya de l'1% (Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre).
Per atorgar una escriptura de dissolució i/o extinció de societat simplement caldrà contactar amb l'oficina notarial (trucant al telèfon de l'oficina notarial o a l'adreça d'email mercantil@jesusbenavides.es) i concertar una cita en el dia i hora que més convingui als atorgants.
El dia i hora acordats, els atorgants simplement hauran d'acudir a l'oficina notarial proveïts de la documentació necessària (consultar apartat de documentació necessària) per signar l'escriptura corresponent, la qual serà redactada en base al contingut legal mínimament exigible i a les previsions i necessitats dels clients en qüestió.
En qualsevol cas, si els interessats necessiten ajuda en relació amb els models de certificats dels quals resulti l' adopció dels acords socials necessaris per a les modificacions estatutàries que es tractin, poden contactar amb l' oficina notarial per obtenir ajut i assessorament al respecte.
Si l' interessat ho desitja, se li pot fer lliurament de la còpia autèntica de l' escriptura de dissolució o liquidació el mateix dia de la signatura, però en tal cas, haurà de ser ell qui acudeixi al Registre Mercantil a gestionar la seva inscripció.
Per suposat, si això es desitja així, és possible encomanar aquesta gestió a la pròpia oficina notarial, la qual remetrà telemàticament l' escriptura al Registre Mercantil als efectes d' obtenir la seva inscripció.
Un cop això ja s' hagi produït, es farà lliurament de la còpia autèntica de l' escriptura als seus atorgants, en la qual constin ja les dades d' inscripció de la mateixa, la qual cosa serà molt més útil, ja que a partir d' aquell moment el document podrà desplegar tots els seus efectes.
N' hi ha prou que l' administrador o representant de la societat acudeixi a la notaria amb el seu DNI. En cas de tractar-se d' una persona estrangera haurà de presentar davant el notari el seu passaport original i en vigor. A més, ha d' aportar el NIE al costat de l' esmentat passaport.
Normalment caldrà aportar la certificació de l' acord de la junta general o de la decisió del soci únic de la qual resulti la dissolució i liquidació de la societat. En el certificat de l'acord social haurà de constar expressament la causa en virtut de la qual s'acorda la dissolució / liquidació de la societat. La notaria pot assessorar i ajudar en la preparació o confecció d' aquest tipus de certificat sense cost afegit per això.
Serà imprescindible per poder dissoldre i, alhora, liquidar una societat aportar un balanç que reflecteixi l' actiu i passiu de la societat. A més, en cas que el balanç agafés una xifra positiva (per ser major el seu actiu al seu passiu) s'haurà de repartir i adjudicar proporcionalment a les quotes dels socis existents.
S' ha de presentar davant notari la documentació pertinent relativa a la societat dins la qual s' adopta l' acord de dissolució i liquidació de la companyia. Per a això, s' ha d' aportar la còpia autèntica de l' escriptura de constitució de la societat, així com qualsevol escriptura posterior modificativa dels estatuts socials. No obstant això, des de la notaria podem accedir telemàticament al Registre Mercantil on es trobi inscrita la societat per verificar part d' aquesta documentació i corroborar les dades que es troben vigents en el moment d' atorgar l' escriptura.
Pràcticament sempre que algú acudeixi a signar una notaria en nom i representació d'una societat serà obligatori que identifiqui en aquell moment, davant el notari, que socis (encara no estant presents) dins de la companyia ostenten més del 25 % del capital social de la societat en aquell moment. Per dur a terme aquesta identificació la Llei obliga a exhibir la còpia autèntica de l'acta notarial corresponent anomenada "Acta de titular real".
Si les persones que expedeixen el certificat de l'acord social de dissolució / liquidació no acudeixen a l'oficina notarial a atorgar l'escriptura pública (doncs ho fa un representant diferent de la societat) i aquestes persones no han signat prèviament altres documents a l'oficina notarial en qüestió (de manera que no és possible validar la seva signatura) caldrà que aquest certificat de l'acord social s'aporti amb les signatures legitimades notarialment, per així poder verificar la seva validesa.
Si l' anterior administrador cessat no compareix a l' atorgament de l' escriptura a l' efecte de donar-se per notificat del seu cessament, haurà de procedir-se a la notificació personal fefaent de l' esmentat cessament o, en el seu cas, aportar un escrit de l' anterior administrador cessat, amb la seva signatura legitimada notarialment, conforme aquest es dóna per notificat del seu cessament als efectes de l' article 111 del Reglament del Registre Mercantil.