Les capitulacions matrimonials tenen per objecte fixar el règim econòmic pel qual s' han de regir els cònjuges o futurs cònjuges durant la seva vida matrimonial. Així mateix, també podran determinar-hi totes les estipulacions que considerin necessàries i, fins i tot, establir pactes per al cas que es produeixi una ruptura matrimonial.
Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 novembre) i 2) la nostra experiència diària en la preparació d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.
Quan dues persones contreuen matrimoni, han de saber que a resultes d' això, les seves relacions econòmiques quedaran intensament afectades, ja que la llei determina que tot matrimoni es regirà per un règim econòmic matrimonial, és a dir, per unes regles concretes que determinaran com s' administren els seus béns, a qui pertanyen els béns que posseïen abans del matrimoni, així com els que adquireixin durant el mateix i, fins i tot, els drets que assisteixen a cadascun d' ells en cas de dissolució del vincle matrimonial.
En l' àmbit del Dret civil català, que és l' àmbit d' actuació propi d' aquesta oficina notarial, cal identificar els règims següents:
A) EL RÈGIM DE SEPARACIÓ DE BÉNS:
En ell, cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l' administració i la lliure disposició de tots els seus béns, amb els únics límits que estableix la llei. Cada cònjuge conserva la propietat dels béns que li pertanyien abans del matrimoni, així com els que adquireixi durant el mateix. Les adquisicions oneroses (exemple una compravenda d'un immoble) que es produeixin durant el matrimoni, pertanyen al cònjuge que consti com a titular.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si dos personas están casadas en separación de bienes y uno de ellos adquiere una segunda residencia, constando adquirida e inscrita sólo a favor de un cónyuge, dicha vivienda le pertenece sólo a él o ella.<ejemplo>
B) EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS:
En aquest règim, cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l' administració i la lliure disposició de tots els seus béns, amb els únics límits que estableix la llei. I a diferència de l'anterior, en cas que s'extingeixi el vincle matrimonial (per exemple, en cas de divorci), cada cònjuge tindrà dret a participar en l'increment patrimonial obtingut per l'altre durant el temps en què aquest règim hagi estat vigent. Així doncs, en extingir-se el règim, es farà la diferència entre el patrimoni inicial i el patrimoni final de cadascun dels cònjuges i, a la vista del resultat obtingut:
C) EL RÈGIM DE COMUNITAT DE BÉNS:
En ell, la seva característica principal és que els guanys obtinguts indistintament per qualsevol dels cònjuges i els béns als quals es confereixi tal caràcter esdevenen comuns.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si el Sr. Juan y la Sra. María, al contraer matrimonio, deciden regir el mismo por este sistema, si durante la unión la Sra. María, como exitosa abogada, consigue reunir 500.000€ derivados de su actividad profesional, que se destinan al ahorro familiar, si finalmente se rompiera el vínculo matrimonial, la mitad de ese importe correspondería al Sr. Juan.<ejemplo>
D) ALTRES RÈGIMS:
Finalment, indicar així mateix que la llei catalana preveu altres règims econòmics propis de determinades zones geogràfiques concretes de Catalunya, com per exemple el d'associació a compres i millores, l'"agermanament" o pacte de meitat per meitat o l'anomenat "pacte de conviure o mitja guadanyeria".
En qualsevol cas, com ja s' ha indicat a l' inici d' aquesta pregunta, aquests règims economicolegals exposats corresponen als que preveu la legislació catalana. No obstant això, en cas que els contraents tinguessin un altre veïnatge civil, els podrien ser d' aplicació els règims previstos en altres normatives civils forals o autonòmiques o, si s' escau, els previstos en el Dret Civil comú.
De conformitat amb la normativa civil espanyola i catalana, el règim econòmic matrimonial es determinarà sempre per elecció dels cònjuges, a l' efecte dels quals hauran d' atorgar una escriptura de capitulacions matrimonials.
En cas de no realitzar una elecció expressa mitjançant unes capitulacions matrimonials, en tal cas els serà d' aplicació als cònjuges el règim economicolegal previst supletòriament en la legislació civil competent. Per exemple, el règim legal supletori previst en la norma catalana, això és, el règim de separació de béns. Mentre que, a Madrid o Andalusia, per exemple, el règim legal supletori previst en el Codi Civil és el règim de guanys.
A continuació, es mostra una taula en la qual es detalla el règim legal supletori en cada territori, és a dir, el que s' aplicarà en cas que els cònjuges no pactin res expressament al respecte:
Simplement, com a aclariment, he de comentar que, pel que fa al consorci conjugal aragonès, en el mateix s' estableix una presumpció de comunitat a tots els béns adquirits en el matrimoni, amb la qual cosa, aquest règim s' assembla bastant a la societat de guanys, igual que succeeix amb l' anomenada comunicació foral navarresa, en la qual les seves característiques concretes també l' assimilen a un règim de societat de guanys. Per a més informació sobre un règim econòmic matrimonial concret, el meu millor consell, seria acudir a un notari competent en el territori concret, ja que segurament, aquest familiaritzat en el seu dia a dia amb totes les particularitats del mateix.
En cas que els contraents tinguessin el seu domicili en Comunitats Autònomes diferents i, a la vista d'això, el règim legal que els fos aplicable al seu matrimoni fos diferent (el que succeiria, per exemple, si es casessin dues persones, una que resideix a Madrid i una altra a Barcelona, ja que en el cas de Madrid el règim legal aplicable seria el de guanys, mentre que en el cas de Barcelona, seria el de separació de béns), en tal cas, per determinar quin règim econòmic matrimonial, serà d' aplicació el que disposa l' article 9.2 del Codi Civil, en el qual s' estableix que, en cas que la llei aplicable als contraents no fos la mateixa, el règim econòmic matrimonial es determinarà de la manera següent:
Com s'acaba d'indicar doncs, les capitulacions matrimonials són un pacte o acord que assoleixen els cònjuges (o futurs cònjuges, com es veurà), en virtut del qual fixen el règim econòmic matrimonial que regirà la seva unió.
Així mateix, en aquestes capitulacions, els cònjuges o futurs cònjuges podran també fer-se donacions, fixar qualssevol altres estipulacions i pactes lícits que considerin convenients, i fins i tot arribar a acords sobre com s' ha d' articular una eventual ruptura matrimonial.
No. Pel que fa a la custòdia dels fills, el notari no té competència per regular ni decidir en matèria de filiació ni custòdia; serà el jutge que resolgui la separació o el divorci el que decideixi sobre aquestes qüestions.
Les capitulacions matrimonials s' atorguen mitjançant escriptura pública autoritzada davant de notari.
Les capitulacions matrimonials es poden atorgar:
Les capitulacions matrimonials les podran atorgar totes les persones que ja es troben casades o, si no n' hi ha, aquelles que tinguin capacitat per contraure vàlidament un futur matrimoni.
Efectivament, perquè els capítols matrimonials puguin tenir efectes i ser oposables a terceres persones, cal que aquests s'inscriguin en el Registre Civil, així com, si s'escau, altres Registres públics, si escau (com per exemple, en el Registre de la Propietat si s'ha produït una modificació de règim que afecta la naturalesa d'un bé immoble concret, o en el Registre Mercantil en cas que algun dels cònjuges fos empresari individual).
Per suposat, els capítols matrimonials es poden modificar, atorgant una nova escriptura pública a tal efecte, però per a això, com no pot ser d' altra manera, serà necessari el consentiment d' ambdós cònjuges o futurs cònjuges.
En aquest cas, novament caldrà inscriure la modificació dels capítols en els Registres públics que correspongui perquè aquesta variació pugui tenir efectes enfront de tercers.
Finalment, cal indicar que, en tot cas, la modificació del règim econòmic matrimonial no afectarà els drets adquirits per terceres persones amb anterioritat a l' esmentada modificació.
Per suposat, si ambdós cònjuges ho desitgen, poden atorgar una nova escriptura pública en què així s' estableixi.
Efectivament, és possible que, en les capitulacions matrimonials, a més de triar el règim econòmic del matrimoni, els cònjuges o futurs cònjuges plasmin pactes sobre com s' ha d' articular les seves relacions i com s' ha de distribuir el seu patrimoni per al cas que, eventualment, en un futur, aquesta unió matrimonial es trenqui.
En aquest cas, els interessats han de tenir en compte les qüestions següents que estableix la llei:
Així mateix, cal indicar que, si posteriorment, efectivament es produeix la ruptura matrimonial, i algun dels cònjuges pretén fer valer els pactes assolits, hauran de tenir en compte que la llei estableix les qüestions següents:
Per signar una escriptura de capitulacions prematrimonials caldrà que es disposi ja de data prevista per contreure matrimoni i aportar únicament els documents d' identitat d' ambdós.
En qualsevol cas, atesa la transcendència patrimonial del document, es recomana a les parts que, si ho consideren convenient, consultin prèviament aquesta qüestió amb un advocat especialista en la matèria, perquè els pugui assessorar adequadament.
En aquest cas, vull indicar així mateix que finalment, quan s' hagi celebrat ja el matrimoni, els contraents hauran de portar a la notaria el Certificat literal d' inscripció del Registre Civil en el qual consti inscrit el matrimoni, moment a partir del qual ja es podrà expedir la còpia autèntica de l' escriptura de capitulacions.
Els futurs cònjuges hauran d' acudir al notari amb el seu DNI original i en vigor. Si algun d' ells fos una persona estrangera, llavors haurà de presentar el seu passaport corresponent original i en vigor.
Els conjuges hauran d' acudir al notari el seu DNI original i en vigor. Si algun d' ells fos una persona estrangera, aleshores ha de presentar el seu passaport corresponent original i en vigor.
Serà imprescindible que aportin el certificat literal de matrimoni en el Registre civil (l'expedició d'aquest certificat no pot excedir dels 3 mesos d'antiguitat).