Pòlisses notarials

Els aranzels (o honoraris) notarials són els establerts en el Decret de 15 de Desembre de 1950 sobre Aranzels dels Agents de Canvi i Borsa i Corredors de Comerç. L'aranzel dels Corredors de Comerç es va respectar i va quedar integrat en l'aranzel notarial en produir-se la fusió entre tots dos cossos.

Els notaris estan obligats a respectar escrupolosament l' aranzel aprovat per llei en l' exercici de les seves funcions. Quedant igualment emparades per aquesta llei les reduccions (o descomptes) aranzelàries permeses.

La pòlissa mercantil no requereix la unitat d' acte. Això significa o vol dir que les parts contractants poden signar en moments diferents, fins i tot, poden signar en notaries diferents el mateix document (el que es coneix com a intervenció parcial) mitjançant el sistema de pòlissa desdoblada. Però sempre hauran de signar ambdues parts en presència d' un notari, qui llegeix i n' explica el contingut i aclareix els dubtes dels intervinents.

El sistema de pòlissa desdoblada en exigir la intervenció de dos notaris diferents imposa major cost econòmic. Per evitar aquest sobrecost notarial per la intervenció de dos notaris sobre un mateix document, la DGRN (Direcció General de Registre i Notariat) ha establert que qui ha de cobrar els honoraris notarials per la seva intervenció sigui el notari que recull la signatura del client (és a dir, del particular o empresa). El notari que intervé la signatura del Banc s'ha de limitar a cobrar el mínim exigit per la llei per als documents sense quantia (30,05€).

Aquesta informació es troba disponible en la consulta realitzada davant la Direcció General dels Registres i del notari, número d' expedient 208-12N, de data vuit d' octubre de dos mil catorze.

• L'interès fix, constant al llarg de la vida del contracte de finançament triat (ex. préstec, crèdit, descompte, factoring, etc.)
• L' interès variable, definit per un tipus d' interès de referència més un diferencial. El tipus de referència habitualment utilitzat per les entitats financeres és l'EURIBOR (european interbank offered rate que significa tipus de contractació en el mercat interbancari).

• Costos inicials: l' entitat financera sol cobrar a l' inici del finançament una comissió d' obertura i una altra comissió d' estudi.
• Costos de formalització: les despeses derivades de la intervenció notarial (que expliquem com es calculen detingudament en l'apartat de preguntes freqüents).
• Costos periòdics: els propis interessos remuneratoris pactats a favor de l' entitat per finançar-nos.
• Costos per modificació de condicions: l' entitat financera sol cobrar una comissió en cas de variació o renegociació de les condicions. Qualsevol modificació haurà de formalitzar-se també davant notari i meritarà els seus honoraris corresponents.
• Costos finals: les possibles comissions per amortització anticipada o despeses de cancel·lació.

A l' hora de buscar finançament aliè hem de tenir present totes aquestes despeses, ja que totes es pacten i fixen per escrit en el contracte de finançament elegit que s' intervé notarialment. Precisament, el notari a l'hora de signar, repassa amb el deutor tots i cadascun dels costos.

Destacar que qualsevol dels contractes de finançament exposats, susceptibles de ser intervinguts notarialment, requereix l' estudi de l' operació en concret per la comissió de riscos de l' entitat financera, i normalment, solen demanar l' aportació de garanties que cobreixin la possibilitat de risc d' impagament per part del deutor.

• Garantia real: és a dir, oferir un bé moble o immoble que garanteixi el bon fi de l' operació. ÉS IMPORTANTÍSSIM TENIR CLAR que quan en un contracte de finançament s'aporta una garantia immobiliària, aquest contracte no pot ser intervingut en pòlissa notarial, s'haurà de formalitzar en escriptura pública (ex. un préstec hipotecari).
• Garantia personal: és a dir, oferir la solvència del propi deutor retenint-li els seus diners invertits en fons, dipòsits o accions; o bé oferir com a garantia la solvència d' una tercera persona diferent del deutor que actuï com a avalista o fiador. La garantia personal per excel·lència és la figura de l'AVALISTA o FIADOR. Per això és important tenir clar que quan algú avala/aferma o respon per un altre:
• Respon del pagament del préstec amb tots els seus béns i ingressos, tant presents com futurs.
• El contracte de finançament (ex. el préstec) es pot prorrogar sense necessitat d'autorització de l'avalista.
• L' import garantit serà el que es designi en la pòlissa, incloent-hi el capital i els interessos i altres despeses.

És un contracte pel qual l' entitat financera posa a disposició de l' empresa o particular fons fins a un límit determinat, articulats en un compte corrent. Per la seva banda, l' empresa o particular es compromet al pagament periòdic d' interessos sobre les quantitats disposades i a la devolució del principal en finalitzar el termini del contracte pactat, en un termini no superior a un any normalment. En aquest tipus de contracte, les entitats financeres a més poden cobrar també interessos sobre les quantitats no disposades. Una de les principals diferències amb el préstec. El compte de crèdit té gran importància per a les empreses i professionals perquè poden coordinar els seus fluxos de cobraments i pagaments, evitant d'aquesta manera la seva falta de liquiditat que pot provocar certs problemes en el negoci. Mitjançant aquest tipus de compte, on el seu saldo estarà en funció de les nostres necessitats de finançament, podem domiciliar tot tipus de pagaments i cobraments durant la seva vigència.

<ejemplo>Ejemplo: “un despacho de abogados que todos los meses tiene unos gastos fijos mensuales entorno a los 50.000 €. Esos gastos se han costeado desde el principio gracias a las aportaciones iniciales de los socios fundadores. Sus socios, una vez estabilizado el despacho en cuanto a ingresos y gastos, deciden solicitar la apertura de una cuenta de crédito a nombre del despacho de 50.000 € para ir sufragando dichos gastos fijos mensuales y obtener la liquidez necesaria para poder recuperar así las aportaciones iniciales”.<ejemplo>

El crèdit és una operació dissenyada a curt termini, freqüentment entre 6 mesos a un any. Tot i que passat aquest temps es pot renovar sempre que la nostra situació no hagués variat respecte de les circumstàncies inicials. El gran avantatge del compte del crèdit és la seva flexibilitat, el fàcil que resulta disposar dels fons. El crèdit juntament amb el préstec (que s'explica anteriorment) són les dues formes de finançament aliè més freqüents a la pràctica. La seva principal diferència amb el préstec és, que mentre el préstec sempre està unit a una operació de compra o prestació de serveis.

<ejemplo>Ejemplo: “pido dinero prestado para reformar el despacho y necesito disponer de todo el dinero desde el momento inicial”.<ejemplo>

En el crèdit no hi ha cap vinculació a una finalitat, és a dir, són operacions on no es finança l' adquisició d' un determinat bé o servei, sinó que obtenim diners per usar-se en un determinat sentit, però no sabem en quin moment.

<ejemplo>Ejemplo: “tener domiciliados todos los gastos del negocio (luz, agua, gas, proveedores, etc.) es una cuenta bancaria de crédito”.<ejemplo>

És un contracte pel qual l'entitat financera anticipa a l'empresa l'import dels efectes no vençuts rebuts de clients, efectes que reconeixen una obligació de pagament (ex. lletres de canvi, pagarés, xecs, talons, etc.). L' entitat descompta de l' import nominal dels efectes, els interessos que correspon pel temps que mitjana entre la data de la bestreta i la data de venciment dels mateixos, així com les despeses i comissions que es deriven de l' operació de descompte. L' entitat financera gestiona al seu venciment el cobrament dels efectes anticipats, però no assumeix el risc d' impagament si finalment el deutor no paga les mateixes, exercint l' acció de recobroment sobre l' empresa.

En un descompte comercial intervenen sempre 3 parts:

• CLIENT: l' empresa o autònom que contracta els serveis de l' entitat financera i buscar anticipar un o diversos crèdits.
• ENTITAT FINANCERA: entitat que s' encarrega d' anticipar el pagament dels crèdits pendents del seu client.
• DEUDOR: suelen ser los proveedores del cliente que emiten el crédito (pagares, recibos, letras de cambio o facturas) por haber recibido productos o servicios de él.
  
  <ejemplo>Un ejemplo: “el carpintero, que trabaja como autónomo, su cliente principal es una empresa de interiorismo con gran actividad. Cobra habitualmente de dicha empresa mediante pagarés a 60 días. Esa forma de pago al carpintero no le viene bien (pues debe afrontar mensualmente muchos gastos derivados de la marcha de su propio negocio como pagar su cuota de autónomos, obligaciones fiscales, alquiler de su local, pago de nóminas de personal, proveedores, etc.). Por eso acude a la entidad financiera para que esta le anticipe el importe de sus pagarés a 60 días que todavía no han vencido”.<ejemplo>

Els avantatges fonamentals del descompte comercial són:

• proporcionar liquiditat a les empreses o autònoms sense haver d'esperar al venciment dels seus crèdits.
• permet eliminar costos administratius derivats de la gestió de cobraments.

És un contracte pel qual l' entitat financera li ofereix a una empresa els seus serveis de cobertura d' insolvència, gestió de cobrament i finançament aplicable a les vendes a crèdit realitzades als seus clients, tant nacionals com estrangers. Per tant, en una operació de factoring els seus components sempre són:

• EMPRESA CEDENT: sol·licita l'operació a l'entitat financera i li cedeix les seves factures representatives de les seves vendes a curt termini, fins a 270 dies.
• FACTOR o ENTITAT FINANCERA: avança els diners a l'empresa cedent, gestiona el cobrament del deute i ofereix cobrir el risc de possibles insolvències dels seus clients i atendre necessitats de liquiditat puntuals.
• DEUDORES DE LA EMPRESA: son los clientes compradores de la empresa cedente. Están obligados a pagar las deudas que han sido cedidas directamente a la entidad financiera o factor.
  
  <ejemplo>Un ejemplo: “Cuando una empresa realiza numerosas ventas a crédito a sus clientes, tiene que añadir a su actividad productiva las siguientes preocupaciones: gestionar y cobrar las facturas emitidas, cubrir el riesgo de posibles insolvencias de sus clientes y atender necesidades de liquidez puntuales, debido al dilatado plazo de pago de sus ventas a crédito. La entidad financiera, a cambio de un interés, ofrece de forma especializada toda una serie de servicios dirigidos a que una empresa pueda cobrar sus facturas, puntualmente, evitar la morosidad y ahorra a la propia empresa la inversión en tiempo y recursos humanos que le supone tener que hacerlo ella”.<ejemplo>

Aquests serveis s'ofereixen a partir de la "cessió mercantil" de les factures pendents de cobrament a una entitat financera perquè està presti un o diversos dels següents serveis:

• administració i classificació de la cartera de clients del cedent;
• gestió de cobrament de les factures;
• finançament del circulant mitjançant bestretes financeres sobre les factures cedides;
• garantia en cas d' insolvència de deutors.

Els avantatges del factoring són nombrosos per a l' empresa cedent:

• estalvi de temps i de despeses;
• permet la màxima mobilització de la cartera de deutors i garanteix el cobrament de tots ells;
• sanejament de la cartera de clients;
• permet rebre bestretes de crèdits cedits;
• es pot utilitzar com a font de finançament i obtenció de recursos circulants, etc.

És el contracte pel qual l' entitat financera gestiona a una empresa el pagament als seus proveïdors, oferint-li a aquests la possibilitat de cobrar les factures amb anterioritat a la data de venciment. Es tracta d'una font de finançament per a l'empresa (ajornant el pagament dels deutes) com per als proveïdors (anticipant el cobrament de les mateixes). Es tracta d' un servei estès entre les grans empreses que consisteix en la confirmació a una entitat financera dels pagaments que hauran de realitzar en el futur, de manera que l' entitat financera pot posar-se en contacte amb qui té dret al cobrament de la factura confirmada i proposar-li el pagament anticipat de la mateixa.

<ejemplo>Un ejemplo: “una empresa constructora de gran reconocimiento profesional y reconocida solvencia, tiene un calendario de pago a sus proveedores muy alto (entre 90 y 180 días) desde que acepta la mercancía. Esta situación para la entidad financiera de gestionar los pagos de la empresa con sus proveedores se convierte en una fuente de negocio interesante; por un lado, puede financiar a la empresa constructora en el momento del vencimiento del pago y, por otro lado, puede ofrecer a los proveedores de ésta la posibilidad de anticipar el cobro de sus facturas”.<ejemplo>

Un cop se signa el contracte i l' empresa ha refermat el volum mitjà de pagaments cedits davant l' entitat financera, l' operativitat d' aquesta forma de finançament és senzilla:

• L'empresa recepciona les factures dels seus proveïdors, les confirma i comunica a l'entitat financera;
• L'entitat financera rep la confirmació de l'empresa de les factures detallant import i data de liquidació del pagament;
• L'entitat finançara es posa en contacte amb el proveïdor informant-li que la seva factura està confirmada per ser abonada en determinada data però que si ho desitja pot anticipar-li el cobrament de la mateixa;
• Si el proveïdor accepta les condicions de la bestreta (és a dir, la comissió de l'entitat financera per aquesta bestreta) pot cobrar la factura en aquell moment mitjançant transferència bancària en un compte de la seva elecció. Si el proveïdor no està interessat a anticipar aquest cobrament rebrà un pagaré amb el venciment establert a la factura.

Pel que fa als costos hem de distingir:

• Els costos que suporta l' empresa confirmadora són:
• Inicialment la fiança dels pagaments cedits a l'entitat en signar el contracte;
• Les despeses notarials per la intervenció de la pòlissa;
• Periòdicament els interessos que es meritan com a conseqüència del possible finançament dels pagaments realitzats en el moment de venciment dels mateixos.
• Els costos que suporta el proveïdor serien només en cas d' acceptar el pagament anticipat de la seva factura.

Finalment, respecte dels avantatges d' aquesta figura:

• Per a l' empresa confirmadora: evitar trucades dels proveïdors per interessar-se per l' estat del cobrament de les seves factures, conserva la iniciativa en el pagament, concentra la gestió de tresoreria, pot demanar finançament d' aquests pagaments, etc.
• Per al proveïdor assegurar el cobrament de la factura un cop confirmada, obtenir una línia de finançament que li permet avançar el cobrament de les factures, etc.

El rènting és el contracte pel qual l' entitat financera s' obliga a posar a disposició del client un actiu en règim d' arrendament i per un termini determinat. Per la seva banda, el client s'obliga al pagament d'una renda periòdica, renda que inclou l'ús del bé, com les despeses de manteniment i assegurança que cobreixi possibles sinistres al mateix. El rènting és per tant una fórmula que combina finançament amb contractació de serveis. S' aconsella la seva utilització per accedir a equips informàtics d' última generació, així com a equips de transport, elements que es caracteritzen pel seu ràpid desgast o desús.

<ejemplo>Un ejemplo: “una empresa tiene que actualizar toda su red informática pues la misma se encuentra totalmente desactualizada. La empresa selecciona los equipos e instalación que precisa para su funcionamiento. La entidad financiera adquiere los equipos seleccionados al proveedor y contrata tanto el mantenimiento como el seguro del mismo. En esta situación, la entidad financiera pone los equipos y su instalación a disposición de la empresa solicitante mediante la firma del contrato de renting. La empresa solicitante se compromete a abonar a la empresa de renting cuotas periódicas de alquiler pactadas en el contrato durante el plazo de tiempo definido en el mismo”.<ejemplo>

Els principals avantatges del rènting són entre d' altres:

• Permet accedir actius sense necessitat de realitzar un desemborsament inicial ni aplicar recursos financers a l'operació;
• Per al cas d' una empresa la quota de lloguer abonada és fiscalment deduïble en l' impost de Societats en la seva totalitat, etc.

Per contra, el gran inconvenient que presenta el "rènting" és que no hi ha opció de compra a favor de l'arrendatari de l'equip ja que no és propietat de l'arrendatari. Aquest inconvenient que presenta el rènting al seu torn és la gran diferència amb el contracte de l l l'empresa que es tracta a continuació.

És un contracte de garantia pel qual l' entitat financera cobreix les obligacions econòmiques del client, actuant com a avalista d' aquesta persona. Un aval funciona com a garantia davant el possible incompliment d' una obligació econòmica. Funciona com una assegurança, és a dir, l'entitat financera respon per la persona a la qual avala, per tant, en cas que aquesta no pagui, l'entitat financera (l'avalista) s'haurà de fer càrrec de les obligacions financeres.

<ejemplo>Un ejemplo frecuente de aval bancario “tiene lugar a la hora de alquilar un piso, donde el propietario, en muchas ocasiones además de la fianza correspondiente, exige al inquilino a la hora de firmar el contrato de arrendamiento que le entregue un aval bancario que le garantice el pago de varias mensualidades”.<ejemplo>

L'entitat financera per concedir l'aval bancari ha d'exigir a la persona avalada (en el nostre exemple al llogater) a canvi una contragarantia que s'haurà de complir de forma obligatòria si es vol obtenir l'aval. Aquesta contragarantia que exigeix el banc sol consistir normalment:

• En ingressar una quantitat d' idèntic import a la quantitat de l' aval i deixar-la immobilitzada;
• Pignorar fons, dipòsits o accions del sol·licitant de l'aval per un import semblant a la quantitat de l'aval;
• Etc.

Per tant, cal tenir present que els principals beneficiats directes en un aval bancari sempre resulten ser:

• La persona o empresa que contracta amb la persona avalada;
• L'entitat financera, que s'ofereix com a garant o avalista, ja que aquesta exigeix prèviament a la persona avalada una contragarantia i a més li cobrarà un interès per això.

En definitiva, l'aval bancari no presenta cap avantatge per a la persona que el contracta.

1. Comissió d' estudi: La comissió d' estudi remunera l' entitat per l' estudi o anàlisi dels riscos d' una operació. Sol ser un percentatge sobre l'import de l'operació, amb un mínim.
2. Comissió d' obertura: la comissió d' obertura retribueix l' entitat per les gestions administratives realitzades per formalitzar una operació. Habitualment constitueix un percentatge sobre l' import de l' operació, amb un mínim.
3. Comissió de cancel·lació anticipada: Aquesta comissió retribueix els tràmits administratius corresponents a les actuacions que ha de realitzar l' entitat per posar fi a una operació que tenia un termini definit de durada abans que arribi el venciment pactat en el contracte. Compensa l'entitat pel que deixa de guanyar en no poder seguir cobrant interessos o comissions pel risc que estava assumint durant el període de temps en què l'operació estava activa. Per als crèdits i préstecs a consumidors subjectes a la Llei 16/2011, de contractes de crèdit al consum, si cancel·lem o reemborsem el préstec de forma anticipada, el banc podrà cobrar la compensació per cancel·lació o reemborsament anticipat, sempre que es produeixi en un període en què el tipus deutor sigui fix i fins a l'1% de l'import reemborsat, si el període restant entre el reemborsament anticipat i la terminació del crèdit és superior a un any, fins al 0,5% de l' import reemborsat anticipadament si aquest període és inferior a l' any. Mai ultrapassarà l' import de l' interès que hauries pagat durant el període de temps comprès entre el reemborsament anticipat i la data pactada de finalització del crèdit.
4. Comissió de no disponibilitat: en el cas que l' empresa no hagi necessitat fer ús de tot l' import concedit, es pot aplicar també una comissió pel saldo no disposat.
5. Comissió per modificació de condicions o garanties: La comissió per modificació de condicions o garanties retribueix tant els tràmits que ha de realitzar l' entitat quan es modifica el contingut del contracte, com l' anàlisi de riscos que pot suposar per a l' entitat aquesta modificació. Pot ser un import fix, un percentatge de l' import viu de l' operació o bé, si es produeix una ampliació de l' import o risc de l' operació, pot estar referenciada a aquest import addicional.
6. Comissió per reclamació de posicions deutores: La comissió per reclamació de posicions deutores compensa l' entitat per les gestions efectives realitzades per recuperar el deute impagat pel seu client. En tot cas, ha d' estar recollida en el contracte. I d' acord amb les bones pràctiques bancàries:

• La meritació de la comissió està vinculada a l' existència de gestions efectives de reclamació realitzades davant el client deutor.
• La comissió no es pot reiterar en la reclamació d' un mateix saldo per gestions addicionals realitzades per l' entitat amb la mateixa finalitat, ni tan sols quan, en el cas d' impagament en el temps, aquest es perllonga en successives liquidacions.
• La seva quantia ha de ser única, no admetent-se tarifes percentuals.
• No es pot aplicar de manera automàtica.

El tipus d'interès és el "preu" que cobra la teva entitat per prestar-te diners. És un percentatge sobre el capital pendent de devolució. El tipus d'interès que t'aplicaran en el teu préstec, que no té límits per al seu establiment, serà el que hagis pactat en el contracte i pot ser fix o variable.

• Fix: es manté constant al llarg de la vida del contracte per la qual cosa no hi ha incertesa sobre l' import de les quotes futures. En els préstecs a tipus fix, l' interès sol ser superior a les de tipus variable.
• Variable: el tipus es va modificant al llarg de la vida del préstec en funció de l' evolució de l' índex que es prengui com a referència i sol expressar-se com la suma de l' índex i un percentatge constant.

Abans de decidir-te per una oferta o una altra, compara les seves condicions i en particular, en els préstecs a interès variable, tingueu en compte l'índex de referència escollit i el diferencial o marge aplicat.

El termini és el temps durant el qual estaràs pagant les quotes. En els préstecs personals sol ser inferior al de les hipoteques, i dependrà, entre altres factors, de l'import sol·licitat i del bé que vulguis adquirir. Es pot pactar lliurement el termini de durada dels préstecs personals. S' ha de tenir en compte que com més llarg sigui el termini, essent constants les altres condicions del préstec, les quotes a pagar seran més baixes. En elegir el termini, tingueu en compte que:

• Com més llarg sigui el termini, sense variar les altres condicions del préstec, les quotes seran més baixes, però els interessos totals seran més grans.
• Si contractes un préstec a tipus d' interès variable, com més llarg sigui el termini, més possibilitats que es produeixin variacions dels tipus d' interès.

En el moment de la contractació podràs pactar un període inicial de carència, durant el qual pagaràs una quota més reduïda, però tingues en compte que:

• Si només pagues interessos, la quota mensual es redueix, però el capital prestat no disminuirà durant el període de carència.
• Si no pagues ni interessos ni capital, els interessos s'acumularan i el capital creixerà.

Per a això, la Llei preveu igualment l'obligació d'identificar les persones físiques que representin legalment directament o indirectament la persona jurídica, és a dir, cal identificar totes aquelles persones que formen part de l'òrgan d'administració (article 4.2.b).

L' obligació d' identificar la titularitat real es realitza mitjançant una acta de manifestacions signada davant de notari en la qual el compareixent manifesta qui és el veritable titular real de la companyia.

Per formalitzar l'acta s'ha de comparèixer a la Notària amb la documentació següent: l'escriptura de constitució de la societat, l'escriptura de nomenament de càrrec del representant que insta l'acta i la identificació de la persona/s física/s que ostenten la titularitat real de la societat (nom, cognoms i número de DNI, NIE o passaport).

Una acta amb tres folis de paper timbrat de l'Estat, extensió que sol tenir normalment, té un cost aproximat entre 50 i 60 euros (IVA inclòs).

No. No caldrà realitzar aquesta manifestació quan l' operació sigui sense quantia o amb quantia inferior a 15.000 euros sempre que, a judici del notari, no concorri cap indicador de risc. Tampoc caldrà quan es tracti d' entitats de dret públic dels Estats de la Unió Europea o de països tercers equivalents, societats o altres persones jurídiques controlades o participades majoritàriament per entitats de dret públic dels mateixos estats i les entitats financeres, excepte les entitats de pagament, domiciliades en els mateixos estats.

Una vegada realitzada l' acta de manifestacions del titular real davant de notari servirà per a totes les operacions que en endavant s' atorguin per part d' aquesta companyia llevat que hi hagi variació en el percentatge indicat del 25% del seu accionariat, cas en el qual serà necessari actualitzar-la.

L'esmentada Llei 10/2010 obliga els Notaris (article 2.1.n) a adoptar les mesures adequades per tal de comprovar la identitat del titular real amb caràcter previ a l'establiment de relacions de negoci (Article 4.1 de la Llei de Blanqueig de Capitals). En cas contrari, el notari haurà d' abstenir-se d' autoritzar el document i negar la fe pública notarial.

S'incorre per part del subjecte intervinent en el delicte contemplat en l'article 239 del Codi Penal: "Falsificació ideològica per un particular. El que, amb motiu de l' atorgament o formalització d' un document públic, davant d' un funcionari públic, prestés una declaració falsa sobre la seva identitat o estat, o qualsevol altra circumstància de fet, serà castigat amb tres a vint-i-quatre mesos de presó".