Nomenament de tutor

D'ordinari, les persones, quan assolim la majoria d'edat, adquirim plena capacitat jurídica, la qual cosa implica que, en principi, podem valer-nos per nosaltres mateixos, desenvolupar una vida independent i, així mateix, que tenim la capacitat de celebrar, per nosaltres mateixos, tota classe d'actes o negocis jurídics de forma vàlida.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, cuando una persona cumple los dieciocho años, ya podrá independizarse y adquirir una vivienda e hipotecarla para financiar dicha compra.<ejemplo>

Per contra, les persones menors d' edat, fins que no assoleixen els divuit anys, d' ordinari es troben sotmeses a la potestat parental dels seus progenitors, de manera que és a aquests a qui correspon vetllar pel seu benestar, proporcionant-los tot el necessari per assegurar el seu adequat creixement i desenvolupament personal fins, en principi, assolir la majoria d' edat abans indicada.

No obstant això, pot succeir que, a resultes de la mort dels progenitors del menor, o bé en cas que el pare o mare que ostentés en solitari la potestat parental patís una malaltia neurodegenerativa o un accident traumàtic que minvés la seva capacitat natural d' entendre i de voler, en aquestes situacions fos necessari nomenar un tutor perquè vetlli pels interessos del menor, l' atengui i cuidi, procurant-li tot allò que sigui necessari per al seu adequat i equilibrat desenvolupament com a persona.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si los padres de un menor de edad fallecen en un accidente de tráfico, será necesario nombrar a un tutor para que éste cuide y vele por los intereses de ese menor huérfano.<ejemplo>

A la vista del que s' indica, si s' esdevé qualsevol d' aquestes circumstàncies, caldrà el nomenament d' un tutor, és a dir, designar una persona que vetlli per aquest menor, el cuidi i el representi en tots els actes o negocis jurídics que sigui menester.

El nomenament del tutor, de conformitat amb el que estableix la normativa civil i processal, sempre vindrà determinat per un Jutge, el qual haurà de resoldre el que escaigui, en una sentència judicial raonada que es dicti en el marc d' un procés judicial especial, celebrat amb totes les garanties.

No obstant això, per a aquest nomenament, és menester indicar que el Jutge, per designar la persona concreta que assumirà el càrrec tutelar d'aquest menor, quedarà vinculat per la designació que, si s'escau, hagués realitzat el progenitor o progenitors del menor, o bé en un testament (en cas de mort) o bé en una escriptura pública de nomenament de tutor (institució ara analitzada), per al cas de mort sense testament (o amb testament sense aquesta previsió) o per al cas de patir una malaltia neurodegenerativa o un accident traumàtic que mereixi la capacitat natural d'entendre i de voler del progenitor i, per tant, la seva capacitat per exercir la potestat parental del menor.

No obstant això, si no existís aquesta designació expressa en testament o document públic atorgat a tal efecte, el Jutge nomenarà tutor el parent més proper que pugui exercir aquest càrrec de forma adequada (com per exemple a un avi, o un oncle del menor) i, en el seu defecte, si això no fos possible o no hi hagués cap familiar idoni per al càrrec, l' autoritat judicial nomenarà alguna persona jurídica, pública o privada, sense ànim de lucre, que puguin assumir-la satisfactòriament.

Com s'acaba d'indicar en la pregunta anterior, el nomenament del tutor sempre serà realitzat per l'autoritat judicial, però, no obstant, si la persona en qüestió hagués designat quina persona en concret ha d'assumir el càrrec tutelar dels seus fills, el Jutge haurà de respectar aquesta voluntat (d'aquí aquesta denominació de delació voluntària).

Així doncs, aquesta delació voluntària es pot produir, sempre en escriptura pública:

• O bé aprofitant el testament, en el cas dels progenitors per determinar qui haurà d'assumir el càrrec de tutor dels seus fills menors (o incapacitats).
• O bé mitjançant una escriptura pública atorgada a tal efecte, en la qual sota la denominació d'"escriptura de nomenament de tutor", l'interessat podrà determinar qui ha d'assumir el càrrec tutelar dels seus fills, per al cas que ella morís (si no desitja realitzar aquest nomenament en un testament) o per al supòsit que a resultes d'una malaltia o accident les seves capacitats quedessin minvades i no es pogués ocupar adequadament del menor.

L'atorgament d'aquest document permetrà, d'una banda, elegir la persona que preferim que dugui a terme aquesta tasca (o que no desitgem que l'assumeixi, excloent-la expressament), elecció que el jutge respectarà llevat de justificació en contra.

I, d' altra banda, ens permetrà establir les normes de l' exercici de la tutela, remuneració, facultats, limitacions, etc., la qual cosa resulta molt interessant, ja que la cura dels nostres fills es realitzarà sota les normes i directrius que nosaltres establim, per part de la persona que hàgim designat.

A més de les disposicions que es puguin establir en un testament, és interessant que els progenitors atorguin aquesta classe de document ja que el nomenament que es determini en el testament només es podrà tenir en compte en cas que el progenitor mori, però si, per exemple, el progenitor patís un accident o malaltia degenerativa que li impedís tenir cura del seu fill o fills, aquest nomenament fet en testament no es podrà tenir en compte, ja que aquesta persona encara no ha mort. Per tant, per a aquestes situacions, resulta molt interessant aquest instrument de l' escriptura de nomenament de tutor.