Pas 1

Què és l'autocuratela?

L' autocuratela és el document notarial que permet a qualsevol persona anticipar-se a una eventual situació de malaltia o incapacitat que li impedeixi governar-se per si mateixa, i, per tant, determinar quina persona desitja proposar com a curador perquè l' assisteixi en l' exercici de la seva capacitat jurídica, per al cas que finalment aquest nomenament fos necessari.

Pas 2

Quina documentació necessito per acudir al notari a formalitzar una escriptura d'autocuratela?

Pas 3

Quines despeses té formalitzar una escriptura d'autocuratela davant notari?

Veure pressupost orientatiu

Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 novembre) i 2) la nostra experiència diària en la preparació d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.

Pas 4

Més preguntes freqüents

Què és i per a què serveix la curatela?

La curatela és una institució que té per objecte operar com a instrument de suport en l' exercici de la capacitat jurídica de persones discapacitades o, que a causa d' una malaltia o accident, han vist minvades les seves capacitats intelectives i volitives, de manera que requereixen d' assistència per assegurar una adequada cura dels seus interessos personals i patrimonials.

Així doncs, quan una persona pateixi alguna d' aquestes circumstàncies, i es vegi necessitada d' aquest suport o assistència, mitjançant la institució de la curatela, se' l nomenarà una persona, que rep la denominació de curador, perquè vetlli pels seus interessos personals i patrimonials, de la manera que es determini.

En relació a aquesta, cal indicar que aquesta institució, després de la reforma operada recentment el 2021 pel legislador, és l'"última ràtio" de les mesures a aplicar, ja que de conformitat amb l'article 269 del Codi Civil, només es constituirà la curatela quan no existeixi una altra mesura de suport suficient per a la persona amb discapacitat. Així doncs, només es constituirà la curatela quan no existeixin altres vies per assegurar l' adequada atenció als assumptes personals i patrimonials de la persona necessitada de suport, com per exemple, la guarda de fet.

En relació a la curatela, cal indicar així mateix que la nova regulació de la institució, molt més respectuosa amb els drets de la persona discapacitada o necessitada de suport, determina que aquesta serà una mesura proporcionada i adaptada a les necessitats de la persona que la precisi, respectant sempre la seva autonomia en l' exercici de la seva capacitat jurídica en tots aquells àmbits que sigui possible, i sempre tractant de respectar i tenir en compte la seva voluntat, desitjos i preferències.

Així doncs, el Jutge que la constitueixi, en acordar la mesura, haurà de justificar adequadament la necessitat de la mateixa, i així mateix, determinar per a quins actes concrets es requereix l' assistència del curador. A més, la nova normativa determina que només en casos excepcionals, quan resulti imprescindible per les circumstàncies de la persona amb discapacitat o necessitada de suports, es podrà detallar expressament per a quins actes o negocis jurídics concrets, el curador podrà assumir facultats representatives de la persona amb discapacitat o necessitada de suports.

<ejemplo>A modo de ejemplo, corresponderá nombrar un curador para la señora Cristina, pues la misma es una anciana de 80 años de edad a la cual sufre la enfermedad de alzhéimer en un estado avanzado, que le impide atender adecuadamente a sus cuidados personales básicos (alimentación, cuidado de la vivienda, higiene personal, etc.), así como la gestión de su patrimonio. En tal caso, el Juez que finalmente adopte la medida, deberá examinar a la señora Cristina y, a la vista de sus circunstancias concretas, estado psíquico y capacidades intelectivas presentes y futuras, deberá concretar quien asume este cargo de curador, y qué actos concretos podrá desempeñar este, o bien asistiendo, o bien representando a la señora Cristina.<ejemplo>

Qui és el curador i quina serà la seva funció?

En constituir-se la curatela, el Jutge que l' acordi nomenarà el curador que correspongui, això és, la persona designada per donar suport a la persona discapacitada o necessitada d' assistència en l' exercici de la seva capacitat jurídica.

Així doncs, a partir d'aquell moment, correspondrà al curador vetllar pels interessos personals i/o patrimonials de la persona necessitada de suport o assistència, en els termes i de la manera que s'estableixi en la resolució judicial que es dicti.

Com es constitueix la curatela i es nomena el curador?

La constitució de la curatela i el nomenament del curador es realitzarà per part del Jutge competent, mitjançant resolució motivada, en el marc del procés judicial corresponent, el qual haurà de ser iniciat o bé per la pròpia persona interessada, pel seu cònjuge o parella de fet, els seus descendents, ascendents, germans o pel Ministeri Fiscal (article 757 de la Llei d'Enjudiciament Civil).

Què és la proposta de nomenament realitzada voluntàriament en escriptura d'autocuratela?

La llei determina que el Jutge, en constituir la curatela i designar el curador, haurà d' atendre en primer lloc la proposta que, si s' escau, hagués fet la persona interessada en una escriptura pública, que rep la denominació d' autocuratela.

Així doncs, qualsevol persona major d'edat, en previsió que en un futur pugui necessitar la constitució d'una curatela al seu favor (perquè per exemple es vol anticipar a una eventual malaltia d'alzhèimer que pugui patir, atès que té antecedents familiars), pot acudir a un Notari i proposar a la persona o persones que desitja que, arribat al cas, assumeixin aquest càrrec de curador.

En cas que existeixi aquesta proposta prèvia per part de la persona interessada, el Jutge quedarà doncs vinculada a ella, de manera que haurà de nomenar com a curador o curadors aquestes persones proposades, llevat que existeixin circumstàncies greus desconegudes per la persona que la va establir que així ho impedeixin, la qual cosa haurà de fonamentar-se de forma motivada en la resolució que es dicti.

Per contra, si no existís aquesta proposta prèvia, el Jutge nomenarà com a curador les següents persones, i pel següent ordre (el qual podrà ser alterat, una vegada escoltada la persona que necessita el suport):

  • 1r Al cònjuge, o a qui es trobi en una situació de fet assimilable, sempre que convisquin amb la persona que necessita el suport.
  • 2n Al fill o descendent. Si fossin diversos, serà preferit el que d' ells convisqui amb la persona que necessita el suport.
  • 3r Al progenitor o, si no n' hi ha, ascendent. Si fossin diversos, serà preferit el que d' ells convisqui amb la persona que necessita el suport.
  • 4t A la persona o persones que el cònjuge o la parella convivent o els progenitors haguessin disposat en testament o document públic.
  • 5è A qui estigués actuant com a guardador de fet.
  • 6è Al germà, parent o al·lot que convisqui amb la persona que necessita la curatela.
  • 7è A una persona jurídica en la qual concorrin les condicions indicades per la llei.

Quins avantatges suposa proposar a un curador en escriptura pública, davant de Notari, si en qualsevol cas, el nomenament l'ha de realitzar un Jutge?

Com és lògic, els avantatges de designar en escriptura pública la persona que es prefereix com a curador són evidents, ja que encara que resulti un tòpic, nosaltres som els qui ens coneixem millor a nosaltres mateixos (els nostres gustos, preferències, afinitats personals, etc.), de manera que, si prèviament, en previsió d'una eventual situació en la qual necessitem suport o assistència, ja deixem constància de la persona o persones que preferim perquè assumeixin la nostra cura personal i patrimonial, arribat el cas, el Jutge competent per adoptar la mesura quedarà vinculat pel nostre pronunciament previ, mentre que, per contra, si aquest no existís, la decisió que adopti el Jutge pot que no sigui la preferida per la nostra part.

<ejemplo>Imaginemos pues un padre que tiene dos hijos, respecto de los cuales, con uno de ellos tiene una muy buena relación, mientras que, con el otro, tiene una relación nula y conflictiva. Si ese padre realiza la propuesta de curador previamente en escritura pública, designando al hijo con el que tiene buena relación, llegado el caso, se asegurará que el Juez nombre a este como curador. Por el contrario, si no lo hiciere, corre el riesgo de que sea nombrado como curador ese otro hijo con el que tiene una relación conflictiva, el cual, probablemente no vaya a atender sus necesidades personales y patrimoniales de forma adecuada.<ejemplo>

En el cas català, els avantatges són encara més evidents, ja que la normativa autonòmica, com s' explicarà en una pregunta posterior, determina que la designació que es realitzi en escriptura pública és ja constitutiva i directament aplicable, sense necessitat d' ulterior ratificació judicial, amb la qual cosa, els seus beneficis són encara més grans.

Veure més preguntes freqüents

Puc proposar jo mateix qui vull que sigui el meu curador?

En efecte, mitjançant l' escriptura d' autocuratela, qualsevol persona major d' edat o emancipada, en previsió de la concurrència de circumstàncies que puguin dificultar-li l' exercici de la seva capacitat jurídica en condicions d' igualtat, podrà proposar en escriptura pública el nomenament d' una o diverses persones per a l' exercici de la funció de curador, el qual, com ja s'ha comentat, vincularà al Jutge que en un futur hagi de prendre la decisió, llevat que concorrin en aquell moment futur circumstàncies greus desconegudes en realitzar el nomenament que el desaconsellin.

En relació a l' escriptura d' autocuratela, a més, cal saber les qüestions següents:

  • En aquesta també es pot fer menció a la persona o persones que es vol excloure en el nomenament del càrrec de curador.
  • Es poden establir també disposicions sobre el funcionament i contingut de la curatela, i en especial, sobre la cura de la persona, regles d' administració i disposició de béns, retribució del curador, obligació de fer inventari o no, així com la imposició de mesures de vigilància i control.

Es poden designar substituts per al càrrec de curador?

En efecte, la llei permet realitzar la proposta de substituts, de manera que, si el proposat en primer lloc no pogués o no volgués assumir el càrrec (per exemple, perquè en el moment de la designació hagués mort), en aquest cas, el càrrec sigui assumit pels següents designats.

Es pot delegar en un tercer l'elecció del curador?

En efecte, la llei permet delegar en el cònjuge o en una altra persona l' elecció del curador, d' entre els relacionats en escriptura pública per la persona interessada.

L'autocuratela s'inscriu en alguna classe de Registre públic?

En efecte, el notari que autoritzi l' escriptura d' autocuratela, la comunicarà d' ofici al Registre Civil per a la seva deguda constància en el mateix.

Es pot designar més d'una persona com a curador?

Així és. Es pot nomenar més d' un curador, si la voluntat i necessitats de la persona que necessita el suport ho justifiquen, la qual cosa succeirà especialment en aquells casos en què processa separar en càrrecs diferents els de curador de la persona i curador dels béns.

El càrrec de curador serà remunerat?

En efecte, el curador té dret a una retribució, sempre que el patrimoni de la persona amb discapacitat ho permeti, així com al reemborsament de les despeses justificades i a la indemnització dels danys soferts sense culpa per la seva part en l' exercici de la seva funció, quantitats que seran satisfetes amb càrrec a l' esmentat patrimoni.

Correspon a l' autoritat judicial fixar el seu import i la manera de percebre' l, per a la qual cosa tindrà en compte el treball a realitzar i el valor i la rendibilitat dels béns.

Què es necessita per ser curador?

Per ser curador, simplement es requereix ser major d'edat i, que segons el parer de l'autoritat judicial, se sigui "apte" per a l'adequat acompliment de la funció a la vista de les circumstàncies concretes del cas.

Per contra, no podran ser curadors:

  • 1r. ~ ~ ~ Els qui hagin estat exclosos per la persona que necessciti suport.
  • 2n. ~ ~ ~ Els qui per resolució judicial estiguessin privats o suspesos en l' exercici de la pàtria potestat o, totalment o parcialment, dels drets de guarda i protecció.
  • 3r. ~ ~ ~ Els qui haguessin estat legalment remoguts d' una tutela, curatela o guarda anterior.

A més, l' autoritat judicial no podrà nomenar curador, llevat de circumstàncies excepcionals degudament motivades, les persones següents:

  • 1r A qui hagi estat condemnat per qualsevol delicte que faci suposar fundadament que no exercirà bé la curatela.
  • 2n. ~ ~ ~ A qui tingui conflicte d' interessos amb la persona que precisi suport.
  • 3r A l' administrador que hagués estat substituït en les seves facultats d' administració durant la tramitació del procediment concursal.
  • 4t A qui li sigui imputable la declaració com a culpable d' un concurs, llevat que la curatela ho sigui només de la persona.

A qui puc proposar si no tinc cap persona de confiança que pugui assumir aquest càrrec?

En cas que no es disposi de cap familiar, amic o persona de confiança per proposar al càrrec de curador, la llei també permet proposar per al càrrec una persona jurídica, això és, fundacions o un altre tipus de persona jurídica, sense ànim de lucre, i ja sigui pública o privada, entre les finalitats de la qual figuri la promoció de l' autonomia i assistència a les persones amb discapacitat.

Com s'extingeix la curatela?

La curatela s' extingirà a la mort o declaració de mort de la persona amb mesures de suport.

Així mateix, la curatela també es pot extingir per resolució judicial quan ja no sigui precisa aquesta mesura de suport o quan s' adopti una forma de suport més adequada per a la persona sotmesa a curatela.

Quines particularitats té el Dret civil català en aquesta matèria?

En aquesta matèria, el Dret civil català presenta diferències notòries en relació a la regulació de Dret civil comú, ja que existint una figura anàloga a l'autocuratela, que es denomina "designació notarial" d'assistència (articles 226-1 i següents del Llibre II del Codi Civil de Catalunya), aquesta presenta una notable característica particular, ja que a diferència del que succeeix amb l'autocuratela (que a grans trets és una proposta que posteriorment ha de ser ratificada per l' autoritat judicial), en el cas català, la designació notarial de persona per a assistència en l' exercici de la capacitat jurídica en condicions d' igualtat no requereix d' una ulterior ratificació judicial, de manera que, simplement, amb el nomenament en escriptura pública, arribat el moment, el càrrec es pot exercir en tota la seva plenitud.

Així doncs, de conformitat amb la normativa indicada, la persona major d' edat pot demanar la designació d' una o més persones que l' assisteixin, si la necessita per exercir la seva capacitat jurídica en condicions d' igualtat.

Com s' ha comentat, aquesta constitució d' assistència es pot dur a terme:

  • O bé mitjançant l' atorgament d' una escriptura pública notarial.
  • O bé a través d' un procediment judicial de jurisdicció voluntària.

Així doncs, com s' ha indicat, qualsevol persona major d' edat, en escriptura pública, en previsió o apreciació d' una situació de necessitat de suport, pot nomenar una o més persones perquè exerceixin l' assistència.

En aquesta escriptura, així mateix:

  • Es poden establir disposicions pel que fa al funcionament i al contingut del règim de suport adequat, fins i tot pel que fa a la cura de la seva persona.
  • També es poden establir les mesures de control que s' estimin oportunes per tal de garantir els seus drets, el respecte a la seva voluntat i preferències i per evitar els abusos, els conflictes d' interessos i la influència indeguda.
  • Es poden establir substitucions, de manera que si el designat en primer lloc no vol o no pot acceptar el càrrec, el designat següent serà qui ho faci.

A més, cal indicar que l' atorgament d' aquest tipus d' escriptura és plenament revocable, de manera que un acte de designació d' assistència posterior revoca l' anterior en tot allò que el modifiqui o resulti incompatible.

Finalment, així mateix indicar:

  • Que el notari que autoritzi l' escriptura la comunicarà d' ofici al Registre Civil per inscriure-les en el foli individual de la persona concernida i també al Registre de nomenaments no testamentaris de suports a la capacitat jurídica o el que el substitueixi.
  • I així mateix que, en tot cas, cal saber que l' autoritat judicial, en defecte o per insuficiència de les mesures adoptades voluntàriament, pot establir altres mesures supletòries o complementaries, i fins i tot, excepcionalment, mitjançant una resolució motivada, es pot prescindir del que ha manifestat la persona afectada, quan s' acreditin circumstàncies greus desconegudes, o quan, en cas de nomenar la persona que ella ha indicat, es trobi en una situació de risc d' abús, conflicte d' interessos o influència indeguda.
  • En tot cas, cal remarcar així mateix que, en l' àmbit del Dret civil català, la designació d' assistent amb facultats representatives només podrà ser acordada per la via judicial, i únicament en aquells casos en què concorrin circumstàncies excepcionals que així ho aconsellin, però concretant de forma expressa els actes per als quals l' assistent sí que tindrà facultats representatives.

Hi ha alguna altra via per protegir situacions en què la persona precisi de suports per a l'exercici de la seva capacitat jurídica?

Efectivament, a més de l' escriptura d' autocuratela o de designació d' assistent, la llei també permet atorgar els anomenats poders preventius en previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat. En aquest cas, es tracta d' un poder que una persona atorga a favor d' una altra, perquè aquesta pugui ocupar-se de tots els seus assumptes, arribat el cas que, a causa d' una malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, no pugui governar-se per si mateixa.

Així doncs, aquest poder, quan s' atorga no permet a l' apoderat realitzar cap acte en nom i representació del poderdant, sinó que únicament desplegarà els seus efectes perquè, eventualment, es produeixi aquesta situació en la qual el poderdant, a causa d' una malaltia o deficiència, ja no tingui les seves capacitats psíquiques en ple funcionament i necessiti d' aquesta assistència perquè algú vetlli adequadament per la seva cura i el seu patrimoni.

Aquest instrument pot ser útil, ja que es podrà utilitzar des del mateix moment en què es produeixi aquesta pèrdua de capacitats cognitives, sense que sigui necessari seguir un procediment judicial de constitució de curatela que es pot dilatar diversos mesos en el temps, entorpint l' adequada atenció dels assumptes de la persona en qüestió.

Si desitja obtenir més informació sobre aquest tipus de poders, pot consultar l' apartat dedicat al respecte a la nostra pàgina web.

Articles relacionats

Pas 5

On puc consultar la normativa aplicable al respecte?

Pas 6

Demanar cita