És el document notarial mitjançant el qual es verifica que s' han complert tots els requisits de transparència material exigits per la Llei aplicable, de manera que els futurs deutors han rebut amb antelació suficient tota la documentació, informació i assessorament necessari per conformar adequadament la seva voluntat abans de contractar un préstec hipotecari.
L' acta de transparència material no té cost per al client.
L'acta de transparència material és un document que recull la intervenció notarial consistent a verificar que, en una operació de crèdit immobiliari que es formalitzarà en breus (per exemple un préstec hipotecari per a la compra d'un habitatge), s'han complert tots els requisits de transparència material exigits per la Llei aplicable, de manera que els futurs deutors han rebut tota la documentació, informació i assessorament necessari per conformar adequadament la seva voluntat de contractar aquesta operació creditícia.
<ejemplo>Así pues, Juan y Laura, pareja, han decidido dar un paso más en su relación y, tras vivir varios años de forma conjunta en un piso de alquiler, próximamente adquirirán una vivienda de propiedad (cuyo precio de compra es de 200.000 euros) para establecer en ella su domicilio habitual. Para esta compra, Juan y Laura, disponen de unos ahorros (60.000 euros), mientras que, para pagar el resto del precio, han pensado en solicitar un préstamo hipotecario a su entidad financiera.<ejemplo>
<ejemplo>A la vista de ello, en este caso, Juan y Laura, antes de poder firmar sus escrituras de compra y préstamo hipotecario, deberán acudir previamente al Notario para firmar su acta de transparencia material, para así verificar que su operación cumple con todos los requisitos que exige la Ley, y asimismo, para asegurar que están adecuadamente informados sobre todas las características y particularidades del préstamo hipotecario que formalizarán en breves.<ejemplo>
Així doncs, en definitiva, com es veurà, quan una persona física desitgi adquirir un immoble per a ús residencial, i finançar aquesta compra amb un préstec hipotecari, caldrà atorgar prèviament aquesta acta de transparència material, per confirmar que l' operació compleix amb tots els requisits legals, i que així mateix el deutor comprèn adequadament el tipus de negoci jurídic que està a punt de formalitzar, assegurant així la seva adequada protecció com a consumidor.
Com s' acaba d' indicar en la pregunta precedent, l' acta de transparència material serveix per verificar que l' operació de crèdit que es pretén formalitzar en breus, compleix amb tots els requisits que la llei exigeix, garantint així l' adequada protecció del deutor persona física, això és, que el futur deutor coneix adequadament totes les característiques del seu futur contracte de préstec hipotecari, de manera que, en signar la seva escriptura de préstec, ho fa coneixent amb detall el que està contractant, així com les conseqüències que se' n derivaran.
Així doncs, mitjançant l' atorgament de l' acta de transparència material, un notari, això és, un funcionari públic, imparcial i independent, especialista en dret privat i hipotecari, verificarà:
En relació a la funció o utilitat de l' acta de transparència material, al meu parer, és necessari, sens dubte, girar la vista enrere i analitzar el funcionament històric del mercat hipotecari, així com la naturalesa de les parts contractants que hi concorren, ja que només així podrem comprendre adequadament la qüestió. Així les coses, en relació amb això, cal apuntar les següents qüestions:
Així doncs, a la vista de tots els problemes generats en el passat, i de l'especial transcendència d'aquest sector de contractació en l'economia del país i en la vida de la majoria de ciutadans, el legislador, sent-ne conscient, recentment ha aprovat una nova norma (en concret la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari), la qual té per objecte regular d' una manera més adequada el mercat immobiliari, definint amb claredat la forma en què s' han de formalitzar les operacions de crèdit immobiliari, i així mateix taxant tota la informació detallada que han de rebre els deutors hipotecaris, per així garantir la seva adequada protecció, assegurant que aquests comprenen adequadament el producte que estan contractant així com les conseqüències que se'n pot derivar, perquè així, si finalment decideixen contractar-lo (i signar el seu préstec hipotecari), el seu consentiment estigui plenament informat i adequadament perfeccionat.
De conformitat amb el que disposa l' article 1 de la Llei de crèdit immobiliari, el seu àmbit de protecció s' estendrà a aquelles operacions en les quals:
Així doncs, en la majoria d' operacions de compravenda immobiliària, en les quals el comprador de l' habitatge és un particular que finança aquesta adquisició amb un préstec hipotecari que li concedeix el seu banc, serà d' aplicació tot el que disposa aquesta Llei de Crèdit Immobiliari, de manera que caldrà formalitzar, amb caràcter previ, aquesta acta de transparència material.
De conformitat amb el que disposa l'article 15 de la Llei 5/2019, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, en l'acta de transparència material, el notari:
En primer lloc, verificarà que l' entitat creditora ha posat a disposició tota la documentació que exigeix la llei. En concret:
I així mateix, cal deixar constància que el notari:
Finalment, concloses aquestes actuacions, el notari donarà l' oportunitat als futurs deutors perquè aquests li plantegin tots els dubtes i consultes que tinguin sobre qualsevol aspecte de la seva operació, procedint el notari a resoldre-les, en base al seu coneixement exhaustiu de la llei hipotecària, del Dret privat, i de la realitat de contractació del mercat immobiliari.
De conformitat amb la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, l'acta de transparència material l'haurà de signar tant el futur deutor, com els possibles fiadors o garants de l'operació, si n'hi hagués.
<ejemplo>Así pues, retomando el ejemplo inicial en el que Juan y Laura, una joven pareja, compran su primera vivienda, el banco, para mayor garantía de la operación, ha exigido un aval de la misma, el cual será prestado por los padres de Juan, de modo que dichos padres, como avalistas, también deberán acudir al Notario a firmar el acta de transparencia material, al igual que Juan y Laura como deudores.<ejemplo>
A la pràctica, el deutor haurà d'acudir a la seva oficina bancària i signar tota la documentació precontractual del préstec (FEIN, FIAE, etc.), després de la qual cosa, el banc la remetrà al Notari que s'hagués determinat, tot això a través d'una plataforma telemàtica existent entre els bancs i els Notaris.
Un cop el notari hagi rebut aquesta documentació, contactarà amb el futur deutor, als efectes de concertar una cita per a la signatura de l' acta de transparència material.
Arribat el dia i hora convinguts, els futurs deutors (i en el seu cas també els fiadors o garants de l'operació) acudiran a la notaria, i es procedirà a la signatura de l'acta de transparència, amb tots els requisits i formalitats assenyalats en les preguntes precedents, i si s'han complert tots els requisits, s'atorgarà l'acta amb un resultat positiu.
Després d' això, ja es podrà signar l' escriptura de compravenda i préstec hipotecari, una vegada transcorrin els terminis legalment establerts, que es detallaran en la pregunta precedent.
L' acta de transparència material s' ha de signar abans de la signatura de l' escriptura de préstec hipotecari. Partint d' aquesta base, cal tenir en compte les particularitats següents:
En primer lloc, cal tenir en compte que la Llei 5/2019 estableix que hauran de transcórrer, com a mínim, deu dies entre que la documentació precontractual de l'operació s'ha posat a disposició del deutor i la signatura de l'operació, de manera que el termini realment rellevant per al còmput, i que tots els interessats han de tenir en compte, és el dia en què s' hagi signat aquesta documentació precontractual i s' hagi remès i rebut en la notaria designada, ja que serà a partir d' aquell moment quan es podran començar a comptar aquest termini de 10 dies, després dels quals ja es podrà signar l' escriptura de préstec hipotecari.
A més cal tenir en compte que en determinats territoris, aquest termini és superior, doncs per exemple, en el cas català, la seva normativa de consum eleva aquest termini fins als 14 dies.
<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si Juan y Laura acuden a su banco a firmar la documentación precontractual de su préstamo el día 1 de septiembre, y su banco la remite ese mismo día a la Notaría designada, una vez se firme el acta de transparencia, su préstamo hipotecario se podrá firmar a partir del día 12 de septiembre (esto es, 10 días naturales después), de conformidad con la normativa estatal.<ejemplo>
Així mateix, cal tenir en compte que la Llei 5/2019 determina que haurà de transcórrer almenys un dia entre la signatura de l'acta de transparència material i l'escriptura de préstec hipotecari, de manera que, com a mínim, l'acta de transparència s'haurà de signar el dia anterior a la signatura de l'escriptura de préstec.
<ejemplo>Siguiendo nuestro ejemplo anterior, si la documentación precontractual se ha firmado el día 1 y a partir del día 12 de septiembre se puede firmar la escritura de préstamo hipotecario, el acta de transparencia material se podrá firmar entre los días 2 a 11 de septiembre, quedando pendiente de concretar entre el deudor y la Notaría designada, a la vista de la disponibilidad horaria de ambas partes.<ejemplo>
En la compravenda immobiliària cal tenir en compte que, llevat de pacte en contrari, serà la part compradora la que tindrà dret a triar el Notari on se signarà l'operació, de manera que serà en aquesta notaria (en la qual se signi la compravenda) en la qual el comprador i futur deutor haurà de signar la seva acta de transparència material.
A la pràctica, com és el comprador el que té dret a triar la notaria, quan aquest acudeixi al seu banc a signar la documentació precontractual, haurà d' informar del nom del notari que hagi triat, als efectes que el seu banc pugui enviar a aquest notari la documentació de l' operació a través de la plataforma telemàtica que s' ha indicat.
La FEIN, o Fitxa Europea d' Informació Normalitzada, és un document que haurà de lliurar el banc al futur prestatari, i ser signat per ambdues parts, operant aquest com a oferta vinculant, això és, un document que recull en ferm totes les condicions del futur contracte de préstec.
Quant al seu contingut concret, la Llei 5/2019 el desenvolupa en un Annex d'aquesta norma, respecte del qual cal destacar les següents qüestions:
La FIAE, o Fitxa d' Advertències Estandarditzades, és un altre document que l' entitat creditora haurà de lliurar al client, havent-lo de signar ambdues parts, en el qual la Llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari obliga l' entitat creditora a informar el prestatari o potencial prestatari de l' existència de les clàusules o elements més rellevants del contracte, amb especial referència a:
Com s'ha indicat en una pregunta anterior, la Llei 5/2019 obliga el notari que autoritzi l'acta de transparència material a comprovar que el futur deutor ha comprès adequadament el préstec hipotecari que pròximament formalitzarà.
A aquest efecte, el notari haurà de facilitar un test al futur deutor en el qual se li plantejaran preguntes relatives al seu préstec (com per exemple si és de tipus fix o variable, si coneix les comissions que ha pactat en el seu contracte, si coneix les conseqüències de no retornar el préstec que contractarà, etc.), al qual haurà de donar resposta el deutor, marcant les caselles que corresponguin en cada cas.
Aquest test quedarà incorporat com a document unit a l' acta de transparència material, als efectes de deixar-ne constància.
En efecte, els futurs deutors i/o garants o fiadors, a més de tota la informació documental que rebran, tenen dret a rebre l'assessorament expert del Notari, de manera que podran plantejar al mateix tots els dubtes, consultes, i aspectes que no tinguin clar sobre la seva operació, a les quals el Notari donarà deguda resposta i explicacions, a la vista del seu coneixement detallat de la llei i del mercat hipotecari.
En el cas que el notari consideri que en l' operació no s' han complert els requisits exigits per la Llei, en els termes que s' han detallat en les preguntes anteriors, o en cas que el futur deutor no comparegui en el termini legalment establert davant el notari per atorgar l' acta de transparència material, així es farà constar en l' acta, i es donarà per conclosa la mateixa, cas en el qual no es podrà autoritzar l' escriptura pública de préstec hipotecari que s' havia plantejat.
La Llei 5/2019 determina que l'acta de transparència material no té cost per al client, ja que en definitiva és un pas previ a una escriptura de préstec hipotecari, la qual ja meritarà el seu aranzel notarial corresponent.
Per verificar que s'ha complert el principi de transparència material i que s'ha atorgat prèviament l'acta de transparència, la llei exigeix que el notari, en autoritzar l'escriptura de préstec hipotecari, faci referència expressa a l'acta de transparència material autoritzada prèviament (identificant-la amb el seu número de protocol i data), doncs, en cas contrari, no es podrà ni atorgar l' escriptura ni inscriure-la en el Registre de la Propietat.
Els futurs deutors han de presentar sempre a la notaria el seu DNI. En el cas de persona una estrangera, serà necessari el seu passaport i el seu NIE corresponent.