Acta de transparència | Notaria Jesús Benavides
Immobiliari i hipotecari

Acta de transparència

Pas 1

Què és una acta de transparència?

És el document notarial mitjançant el qual es verifica que s' han complert tots els requisits de transparència material exigits per la Llei aplicable, de manera que els futurs deutors han rebut amb antelació suficient tota la documentació, informació i assessorament necessari per conformar adequadament la seva voluntat abans de contractar un préstec hipotecari.

Pas 2

Quina documentació necessito per acudir al notari a atorgar una acta de transparència material?

Pas 3

Quant costa l'acta de transparència material?

L' acta de transparència material no té cost per al client.

Pas 4

Més preguntes freqüents

En què consisteix una acta de transparència material?

L'acta de transparència material és un document que recull la intervenció notarial consistent a verificar que, en una operació de crèdit immobiliari que es formalitzarà en breus (per exemple un préstec hipotecari per a la compra d'un habitatge), s'han complert tots els requisits de transparència material exigits per la Llei aplicable, de manera que els futurs deutors han rebut tota la documentació, informació i assessorament necessari per conformar adequadament la seva voluntat de contractar aquesta operació creditícia.

<ejemplo>Así pues, Juan y Laura, pareja, han decidido dar un paso más en su relación y, tras vivir varios años de forma conjunta en un piso de alquiler, próximamente adquirirán una vivienda de propiedad (cuyo precio de compra es de 200.000 euros) para establecer en ella su domicilio habitual. Para esta compra, Juan y Laura, disponen de unos ahorros (60.000 euros), mientras que, para pagar el resto del precio, han pensado en solicitar un préstamo hipotecario a su entidad financiera.<ejemplo>

<ejemplo>A la vista de ello, en este caso, Juan y Laura, antes de poder firmar sus escrituras de compra y préstamo hipotecario, deberán acudir previamente al Notario para firmar su acta de transparencia material, para así verificar que su operación cumple con todos los requisitos que exige la Ley, y asimismo, para asegurar que están adecuadamente informados sobre todas las características y particularidades del préstamo hipotecario que formalizarán en breves.<ejemplo>

Així doncs, en definitiva, com es veurà, quan una persona física desitgi adquirir un immoble per a ús residencial, i finançar aquesta compra amb un préstec hipotecari, caldrà atorgar prèviament aquesta acta de transparència material, per confirmar que l' operació compleix amb tots els requisits legals, i que així mateix el deutor comprèn adequadament el tipus de negoci jurídic que està a punt de formalitzar, assegurant així la seva adequada protecció com a consumidor.

Per a què serveix l'acta de transparència?

Com s' acaba d' indicar en la pregunta precedent, l' acta de transparència material serveix per verificar que l' operació de crèdit que es pretén formalitzar en breus, compleix amb tots els requisits que la llei exigeix, garantint així l' adequada protecció del deutor persona física, això és, que el futur deutor coneix adequadament totes les característiques del seu futur contracte de préstec hipotecari, de manera que, en signar la seva escriptura de préstec, ho fa coneixent amb detall el que està contractant, així com les conseqüències que se' n derivaran.

Així doncs, mitjançant l' atorgament de l' acta de transparència material, un notari, això és, un funcionari públic, imparcial i independent, especialista en dret privat i hipotecari, verificarà:

  • Que el banc que pretén finançar la compra del nostre habitatge ha complert amb tots els requisits legals, proporcionant al deutor tots els documents necessaris, en els quals consti, amb tot luxe de detalls, totes les característiques de la nostra operació de crèdit, ja que només coneixent tots els seus detalls i característiques, podrem decidir adequadament si desitgem o no contractar aquest préstec amb aquestes característiques concretes. Referent a això, el banc haurà de facilitar al futur deutor un esborrany del seu contracte de préstec, amb la qual cosa, aquest podrà examinar amb molta antelació el contracte de préstec que signarà pròximament.
  • Així mateix, el notari verificarà que tota aquesta documentació se' ns ha facilitat amb l' antelació necessària que exigeix la llei, perquè així el deutor la pugui examinar amb calma, conèixer amb detall i, si s' escau, tenir marge per poder negociar els canvis que procedeixin. Això sens dubte, és un canvi molt important i fonamental, ja que en el passat, en no existir aquest tràmit, si hi havia qualsevol discrepància entre deutor i banc creditor, aquesta es posava de manifest el mateix dia de la compravenda, en acudir a la notaria, amb la qual cosa, el marge de negociació era molt reduït, per no dir nul.
  • A més, per assegurar que el deutor ha comprès adequadament totes les característiques fonamentals del seu préstec, a la notaria se li facilitarà un test, que haurà de contestar, per així verificar que la seva comprensió de l' operació s' adequa a la realitat i característiques de la mateixa.
  • I, finalment, el notari realitzarà una funció d' assessorament i consell al futur deutor, resolent-li tots els dubtes que el deutor tingui sobre la seva operació de crèdit, resolent-les en base al seu coneixement expert de la llei i del mercat hipotecari.

On i per què es regula el principi de transparència material?

En relació a la funció o utilitat de l' acta de transparència material, al meu parer, és necessari, sens dubte, girar la vista enrere i analitzar el funcionament històric del mercat hipotecari, així com la naturalesa de les parts contractants que hi concorren, ja que només així podrem comprendre adequadament la qüestió. Així les coses, en relació amb això, cal apuntar les següents qüestions:

  • En primer lloc, com es pot observar, el mercat hipotecari està caracteritzat per una gran desproporció entre les parts contractants, ja que d' una banda, com a creditor, concorrerà un banc, això és, una gran empresa, amb serveis jurídics i professionals experts que coneixen al detall la normativa aplicable als préstecs hipotecaris i les seves implicacions financeres i econòmiques, mentre que l' altra part, això és, el deutor del préstec hipotecari, en la majoria d' ocasions serà una persona física sense coneixements jurídics o financers que li permetin comprendre adequadament tot el contingut i abast de les clàusules del seu contracte de préstec. Així doncs, aquesta tradicional desproporció de mitjans i coneixements, ha provocat que, en molts casos, els contractes de crèdit immobiliari i les pràctiques de contractació es formalitzessin d' una manera que beneficiaven sobremanera la posició de l' entitat creditora, en detriment dels drets i interessos dels deutors.
  • Així mateix, és necessari indicar que la contractació de préstecs hipotecaris per a la compra d' habitatge és un sector de la contractació molt rellevant per a una economia, ja que tenint en compte l' actual elevat preu de l' habitatge, la pràctica totalitat de persones que desitgin adquirir la propietat del seu habitatge, hauran de recórrer al finançament bancari per a això, de manera que, la forma en què es reguli aquest sector de la contractació, tindrà un gran impacte en l'economia nacional i en la vida de molts milions de persones.
  • I finalment, apuntar que, com és de sobres conegut, en el passat, a resultes de la comercialització massiva de préstecs hipotecaris, i d'aquesta manca de coneixements jurídics i financers de molts deutors, s'han produït males praxis en la comercialització d'aquestes operacions creditícies, de manera que molts deutors, en el passat (per exemple, durant la bombolla immobiliària dels anys dos mil) van signar les seves operacions creditícies sense conèixer-ne tots els detalls i conseqüències, després de la qual cosa, això ha provocat situacions molt complexes de gestionar i amb un elevat cost econòmic i social (com per exemple tota la litigiositat relacionada amb les clàusules dels contractes de crèdit hipotecari, o així mateix les execucions hipotecàries d' habitatges).

Així doncs, a la vista de tots els problemes generats en el passat, i de l'especial transcendència d'aquest sector de contractació en l'economia del país i en la vida de la majoria de ciutadans, el legislador, sent-ne conscient, recentment ha aprovat una nova norma (en concret la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari), la qual té per objecte regular d' una manera més adequada el mercat immobiliari, definint amb claredat la forma en què s' han de formalitzar les operacions de crèdit immobiliari, i així mateix taxant tota la informació detallada que han de rebre els deutors hipotecaris, per així garantir la seva adequada protecció, assegurant que aquests comprenen adequadament el producte que estan contractant així com les conseqüències que se'n pot derivar, perquè així, si finalment decideixen contractar-lo (i signar el seu préstec hipotecari), el seu consentiment estigui plenament informat i adequadament perfeccionat.

En quines operacions cal signar l'acta de transparència material?

De conformitat amb el que disposa l' article 1 de la Llei de crèdit immobiliari, el seu àmbit de protecció s' estendrà a aquelles operacions en les quals:

  • La part deutora sigui una persona física i la part creditora sigui una persona (física o jurídica) que realitzi, de forma professional, l'activitat de préstec de diners.
  • El préstec que es pretengui formalitzar estigui garantit amb un dret real d' hipoteca.
  • La finalitat del préstec sigui la d'adquirir o conservar drets de propietat sobre béns immobles d'ús residencial (o terrenys o immobles construïts o per construir).

Així doncs, en la majoria d' operacions de compravenda immobiliària, en les quals el comprador de l' habitatge és un particular que finança aquesta adquisició amb un préstec hipotecari que li concedeix el seu banc, serà d' aplicació tot el que disposa aquesta Llei de Crèdit Immobiliari, de manera que caldrà formalitzar, amb caràcter previ, aquesta acta de transparència material.

En què consisteix l'acte d'atorgament de l'acta de transparència material davant de Notari?

De conformitat amb el que disposa l'article 15 de la Llei 5/2019, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, en l'acta de transparència material, el notari:

En primer lloc, verificarà que l' entitat creditora ha posat a disposició tota la documentació que exigeix la llei. En concret:

  • La Fitxa Europea d'Informació Normalitzada (FEIN), que tindrà la consideració d'oferta vinculant, i que inclourà detall de les principals característiques del préstec, com el seu import, durada, tipus d'interès, import de les quotes de devolució, etc. (per a més informació, veure pregunta posterior dedicada en exclusiva a l'anàlisi i comprensió de la FEIN).
  • La Fitxa d'Advertències Estandarditzades (FIAE), que és un document en el qual s'informarà el prestatari de les clàusules o elements més rellevants del seu contracte (per a més informació, veure pregunta posterior dedicada en exclusiva a l'anàlisi i comprensió de la FIAE).
  • En cas de tractar-se d' un préstec a interès variable, un document separat amb una referència especial a les quotes periòdiques a satisfer pel prestatari en diferents escenaris d' evolució dels tipus d' interès.
  • Una còpia del projecte de contracte (de l'escriptura de préstec hipotecari) que se signarà, perquè el deutor la conegui amb antelació i la pugui analitzar i estudiar amb detall.
  • Un document amb desglossament de totes les despeses de l' operació i de la part contractant que les haurà d' assumir.
  • En cas que el prestador exigeixi al deutor la contractació d'una assegurança de garantia de compliment de l'obligació (assegurança d'impagament) o d'una assegurança de danys de l'immoble hipotecat, un document en el qual constin les condicions d'aquests contractes d'assegurança.

I així mateix, cal deixar constància que el notari:

  • Comprovarà que tota aquesta documentació s'ha posat a disposició del deutor en el termini que estableix la llei, això és, almenys deu dies d'antelació a la signatura del contracte de préstec hipotecari (sobre la qual cosa es parlarà en una pregunta posterior).
  • I verificarà que el deutor ha comprès adequadament tota aquesta documentació lliurada, procedint a facilitar un test al futur deutor, el qual haurà de respondre adequadament.

Finalment, concloses aquestes actuacions, el notari donarà l' oportunitat als futurs deutors perquè aquests li plantegin tots els dubtes i consultes que tinguin sobre qualsevol aspecte de la seva operació, procedint el notari a resoldre-les, en base al seu coneixement exhaustiu de la llei hipotecària, del Dret privat, i de la realitat de contractació del mercat immobiliari.

Veure més preguntes freqüents

Qui ha de signar l'acta de transparència material?

De conformitat amb la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, l'acta de transparència material l'haurà de signar tant el futur deutor, com els possibles fiadors o garants de l'operació, si n'hi hagués.

<ejemplo>Así pues, retomando el ejemplo inicial en el que Juan y Laura, una joven pareja, compran su primera vivienda, el banco, para mayor garantía de la operación, ha exigido un aval de la misma, el cual será prestado por los padres de Juan, de modo que dichos padres, como avalistas, también deberán acudir al Notario a firmar el acta de transparencia material, al igual que Juan y Laura como deudores.<ejemplo>

Quin és el procés de signatura de l'acta de transparència material?

A la pràctica, el deutor haurà d'acudir a la seva oficina bancària i signar tota la documentació precontractual del préstec (FEIN, FIAE, etc.), després de la qual cosa, el banc la remetrà al Notari que s'hagués determinat, tot això a través d'una plataforma telemàtica existent entre els bancs i els Notaris.

Un cop el notari hagi rebut aquesta documentació, contactarà amb el futur deutor, als efectes de concertar una cita per a la signatura de l' acta de transparència material.

Arribat el dia i hora convinguts, els futurs deutors (i en el seu cas també els fiadors o garants de l'operació) acudiran a la notaria, i es procedirà a la signatura de l'acta de transparència, amb tots els requisits i formalitats assenyalats en les preguntes precedents, i si s'han complert tots els requisits, s'atorgarà l'acta amb un resultat positiu.

Després d' això, ja es podrà signar l' escriptura de compravenda i préstec hipotecari, una vegada transcorrin els terminis legalment establerts, que es detallaran en la pregunta precedent.

En quin moment s'ha de signar l'acta de transparència material?

L' acta de transparència material s' ha de signar abans de la signatura de l' escriptura de préstec hipotecari. Partint d' aquesta base, cal tenir en compte les particularitats següents:

En primer lloc, cal tenir en compte que la Llei 5/2019 estableix que hauran de transcórrer, com a mínim, deu dies entre que la documentació precontractual de l'operació s'ha posat a disposició del deutor i la signatura de l'operació, de manera que el termini realment rellevant per al còmput, i que tots els interessats han de tenir en compte, és el dia en què s' hagi signat aquesta documentació precontractual i s' hagi remès i rebut en la notaria designada, ja que serà a partir d' aquell moment quan es podran començar a comptar aquest termini de 10 dies, després dels quals ja es podrà signar l' escriptura de préstec hipotecari.

A més cal tenir en compte que en determinats territoris, aquest termini és superior, doncs per exemple, en el cas català, la seva normativa de consum eleva aquest termini fins als 14 dies.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si Juan y Laura acuden a su banco a firmar la documentación precontractual de su préstamo el día 1 de septiembre, y su banco la remite ese mismo día a la Notaría designada, una vez se firme el acta de transparencia, su préstamo hipotecario se podrá firmar a partir del día 12 de septiembre (esto es, 10 días naturales después), de conformidad con la normativa estatal.<ejemplo>

Així mateix, cal tenir en compte que la Llei 5/2019 determina que haurà de transcórrer almenys un dia entre la signatura de l'acta de transparència material i l'escriptura de préstec hipotecari, de manera que, com a mínim, l'acta de transparència s'haurà de signar el dia anterior a la signatura de l'escriptura de préstec.

<ejemplo>Siguiendo nuestro ejemplo anterior, si la documentación precontractual se ha firmado el día 1 y a partir del día 12 de septiembre se puede firmar la escritura de préstamo hipotecario, el acta de transparencia material se podrá firmar entre los días 2 a 11 de septiembre, quedando pendiente de concretar entre el deudor y la Notaría designada, a la vista de la disponibilidad horaria de ambas partes.<ejemplo>

En quin Notari se signarà l'acta de transparència material?

En la compravenda immobiliària cal tenir en compte que, llevat de pacte en contrari, serà la part compradora la que tindrà dret a triar el Notari on se signarà l'operació, de manera que serà en aquesta notaria (en la qual se signi la compravenda) en la qual el comprador i futur deutor haurà de signar la seva acta de transparència material.

A la pràctica, com és el comprador el que té dret a triar la notaria, quan aquest acudeixi al seu banc a signar la documentació precontractual, haurà d' informar del nom del notari que hagi triat, als efectes que el seu banc pugui enviar a aquest notari la documentació de l' operació a través de la plataforma telemàtica que s' ha indicat.

Què és la FEIN?

La FEIN, o Fitxa Europea d' Informació Normalitzada, és un document que haurà de lliurar el banc al futur prestatari, i ser signat per ambdues parts, operant aquest com a oferta vinculant, això és, un document que recull en ferm totes les condicions del futur contracte de préstec.

Quant al seu contingut concret, la Llei 5/2019 el desenvolupa en un Annex d'aquesta norma, respecte del qual cal destacar les següents qüestions:

  • La FEIN tindrà un termini de validesa concret i limitat, de manera que les parts hauran de tenir en compte el termini que consti en el document per poder formalitzar la seva operació de préstec.
  • En cas que transcorri el termini i per qualsevol circumstància sobrevinguda no es pugui signar la compravenda i el préstec, les parts hauran d' acordar una pròrroga de la FEIN perquè això sigui possible.
  • En el document es detallaran amb claredat les dades identificatives de les parts contractants (això és, l'entitat financera d'una banda, i els deutors i, si s'escau, avalistes o garants), això és, noms, DNIs, adreces, telèfons, emails, etc.
  • Com a aspecte fonamental, en la FEIN es detallaran els elements nuclears del préstec, això és, la quantitat prestada, el termini de devolució, el tipus d' interès aplicable, el nombre de quotes de devolució, la seva periodicitat, l' import de les mateixes, etc.
  • També, com a aspecte molt rellevant, s'haurà de detallar informació clara i veraç perquè el futur deutor tingui coneixement real del cost de la seva operació, havent de detallar tant l'import total a reemborsar així com la TAE (o Taxa Anual Equivalent), això és, el cost del préstec expressat en percentatge anual.
  • Perquè el client comprengui més adequadament el préstec, també haurà de constar un exemple de taula il·lustrativa de reemborsament, en el qual es mostrin les quantitats a retornar de forma periòdica, i l'import que correspon a capital i interessos en cadascuna d'elles, així com el saldo viu pendent.
  • Així mateix, haurà de constar detall de les causes de reemborsament anticipat així com, si s' escau, els costos i comissions que es pactin al respecte.

Què és la FIAE?

La FIAE, o Fitxa d' Advertències Estandarditzades, és un altre document que l' entitat creditora haurà de lliurar al client, havent-lo de signar ambdues parts, en el qual la Llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari obliga l' entitat creditora a informar el prestatari o potencial prestatari de l' existència de les clàusules o elements més rellevants del contracte, amb especial referència a:

  • Si el préstec fos d' interès variable, els índexs oficials de referència utilitzats per fixar el tipus d' interès.
  • Si s'han pactat una "clàusula sòl" (que determina que el tipus d'interès, com a màxim, es podrà veure reduït fins a un percentatge "x" que es pacti), menció expressa a l'existència d'aquesta clàusula, això és, de límits mínims en el tipus d'interès aplicable com a conseqüència de la variació a la baixa dels índexs o tipus d'interès als quals aquell estigui referenciat.
  • Referència expressa a la possibilitat que es produeixi el venciment anticipat del préstec com a conseqüència de l'impagament i les despeses derivades d'això (de manera que, per exemple, si el deutor no retorna el seu préstec, això pot comportar un procediment d'execució hipotecària que, en última instància, li provocarà la pèrdua de l'habitatge finançat).
  • Detall i distribució de les despeses associades a la concessió del préstec.
  • En cas que es tractés d' un préstec referenciat a una moneda estrangera, detall i menció expressa a això.

En què consisteix el test que hauré de complimentar a la notaria?

Com s'ha indicat en una pregunta anterior, la Llei 5/2019 obliga el notari que autoritzi l'acta de transparència material a comprovar que el futur deutor ha comprès adequadament el préstec hipotecari que pròximament formalitzarà.

A aquest efecte, el notari haurà de facilitar un test al futur deutor en el qual se li plantejaran preguntes relatives al seu préstec (com per exemple si és de tipus fix o variable, si coneix les comissions que ha pactat en el seu contracte, si coneix les conseqüències de no retornar el préstec que contractarà, etc.), al qual haurà de donar resposta el deutor, marcant les caselles que corresponguin en cada cas.

Aquest test quedarà incorporat com a document unit a l' acta de transparència material, als efectes de deixar-ne constància.

Puc consultar al Notari tots els dubtes que tingui sobre la meva operació?

En efecte, els futurs deutors i/o garants o fiadors, a més de tota la informació documental que rebran, tenen dret a rebre l'assessorament expert del Notari, de manera que podran plantejar al mateix tots els dubtes, consultes, i aspectes que no tinguin clar sobre la seva operació, a les quals el Notari donarà deguda resposta i explicacions, a la vista del seu coneixement detallat de la llei i del mercat hipotecari.

Què succeirà si el notari determina que no s'han complert els requisits de transparència material que exigeix la Llei?

En el cas que el notari consideri que en l' operació no s' han complert els requisits exigits per la Llei, en els termes que s' han detallat en les preguntes anteriors, o en cas que el futur deutor no comparegui en el termini legalment establert davant el notari per atorgar l' acta de transparència material, així es farà constar en l' acta, i es donarà per conclosa la mateixa, cas en el qual no es podrà autoritzar l' escriptura pública de préstec hipotecari que s' havia plantejat.

Quin cost té l'acta de transparència material?

La Llei 5/2019 determina que l'acta de transparència material no té cost per al client, ja que en definitiva és un pas previ a una escriptura de préstec hipotecari, la qual ja meritarà el seu aranzel notarial corresponent.

Com es verificarà en la meva escriptura de préstec que s'ha atorgat l'acta de transparència material?

Per verificar que s'ha complert el principi de transparència material i que s'ha atorgat prèviament l'acta de transparència, la llei exigeix que el notari, en autoritzar l'escriptura de préstec hipotecari, faci referència expressa a l'acta de transparència material autoritzada prèviament (identificant-la amb el seu número de protocol i data), doncs, en cas contrari, no es podrà ni atorgar l' escriptura ni inscriure-la en el Registre de la Propietat.

Articles relacionats

Pas 5

On puc consultar la normativa aplicable al respecte?

Pas 6

Demanar cita