Lliurament de llegítima

En aquest aspecte, la llei determina un principi d' intangibilitat de la llegítima, de manera que el causant no pot imposar sobre les atribucions en concepte de llegítima o imputables a aquestes, condicions, terminis o modes, i tampoc no pot gravar-les amb usdefruits o altres càrregues, ni subjectar-les a fideïcomís, tot això fins a tal punt que, si el causant les imposés, aquestes es tindrien per no posades.

No obstant això, si la disposició de la llegítima conté alguna d' aquestes limitacions i el seu valor és superior al que correspon de llegítima, el legitimari pot optar o bé per acceptar-la amb aquesta càrrega o bé reclamar només el que li correspongui per llegítima. En aquest cas, si el legitimari accepta l' herència o el llegat sotmès a alguna limitació, s' entén que aquest renuncia a aquesta facultat d' elecció que s' acaba d' explicar.

Si les persones a les quals els correspon la llegítima han estat també designades hereves o legatàries del causant, en una quantia que assoleix ja l' import de la llegítima, no hi haurà cap problema amb ella.

De la mateixa manera, si en vida del causant aquest ha realitzat a favor dels legitimaris donacions o altres atribucions particulars amb pacte exprés d' imputació o en pagament o a compte de la llegítima, aquestes també es computaran als efectes de l' esmentada llegítima, de manera que, si ja l' han assolit, el legitimari no tindrà res a reclamar per aquest concepte a l' hereu. Per contra, si aquestes donacions o atribucions particulars imputables a la llegítima no assoleixen la mateixa, el legitimari tindrà dret a reclamar el suplement de la llegítima fins a assolir-la.

Per contra, per al cas que el o els legitimaris no haguessin estat designats també com a hereus (ni haguessin rebut donació o atribució particular imputable a la mateixa), una vegada que aquests hereus hagin acceptat l'herència i presa possessió de la mateixa, hauran de procedir a pagar la llegítima als legitimaris, mitjançant l'atorgament de la corresponent escriptura de lliurament de llegítima, la qual es desenvolupa en aquestes preguntes i respostes.

L'hereu o les persones facultades per fer la partició, distribució de l'herència o pagar les llegítimes, poden optar pel seu pagament, tant en diners (fins i tot en el cas que no n'hi hagi en l'herència) o mitjançant béns del cabal relicte.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si en la herencia sólo hay un bien inmueble y no hay dinero, para evitar que se asigne el 25% del mismo al legitimario, y tener que compartir así la propiedad de dicha vivienda entre el heredero y el legitimario, éste puede optar por pagarle el 25% del valor del inmueble al legitimario con su propio dinero (pues recordemos que en la herencia no había dinero) y así atribuirse el 100% de la propiedad de la finca a su favor.<ejemplo>

En el cas que s' opti pel pagament mitjançant béns de l' herència, si el legitimari no es conforma amb els béns que se li pretenen adjudicar, aquest podrà recórrer judicialment la decisió perquè siguin assignats d' una forma més adequada.

En qualsevol cas, si s' opta pel pagament mitjançant béns de l' herència, cal saber també que la valoració dels mateixos es realitzarà en el moment en què l' hereu o la persona facultada els elegeix i adjudica al legitimari.

Per saber si la llegítima merita interessos o no, s' haurà d' atendre les disposicions del causant. Així doncs, aquest pot disposar que no merita interessos o, per contra, fixar-hi l' import.

Si s' escau, si guarda silenci al respecte, la llei determina que la llegítima merita l' interès legal des de la mort del causant, de manera que, en el càlcul del pagament de la llegítima, això s' haurà de tenir en compte per determinar l' import total a abonar al legitimari.

Per garantir que el legitimari rep el que li correspon en base a aquest dret, la normativa successòria determina que l' hereu respon personalment del pagament de la llegítima, de manera que, si no la pagués, el legitimari pot accionar contra el seu patrimoni per aconseguir la satisfacció corresponent.

Així mateix, la llei faculta el legitimari per, en cas d' interposar una demanda en reclamació del pagament de la llegítima, anotar preventivament la mateixa en el Registre de la Propietat.

Efectivament, com s'ha indicat, la llei determina que certs familiars (com s'ha vist, en concret, fills i descendents i, en el seu defecte, els progenitors del causant) tenen dret a la llegítima, la qual, en una situació ordinària, no es pot negar, de manera que, encara que el causant no vulgui, aquest 25% de la seva herència serà assignat als seus legitimaris. 

No obstant això, la llei estableix una sèrie de supòsits excepcionals en què sí que és possible privar el legitimari del seu dret a la llegítima, els quals es detallen a continuació:

• En primer lloc, les causes d' indignitat, entre les quals trobem:
• El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
• El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
• El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver calumniat el causant, si l'ha acusat d'un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
• El que ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
• El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d' un representant legal d' aquesta.
• Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable.
• El que ha induït el causant de forma maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit fer-ho, així com el que, coneixent aquests fets, se n' ha aprofitat.
• El que ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.
• La denegació d' aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què existeix l' obligació legal de prestar-los.
• El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.
• La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
• L' absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

Així doncs, si concorre alguna d' aquestes causes excepcionals, la llei permet desheretar el legitimari i privar-lo d' aquest dret, sempre que això s' expressi de forma indubitada mitjançant un testament, codicil o pacte successori, amb detall de la causa concreta que el motiva.

En qualsevol cas, també cal saber que, si el causant i el legitimari es reconcilien o perdonen, i això es pot acreditar mitjançant actes indubitats o escriptura pública, aquesta circumstància deixa sense efecte el desheretament, amb la particularitat que, a més, aquesta reconciliació o perdó són irrevocables.

La inoficiositat és aquella circumstància que es pot produir quan en una herència no queden béns suficients per pagar les llegítimes, de manera que l' hereu, per retenir la seva pròpia llegítima sense detriment, es veu forçat a reduir o suprimir possibles llegats en concepte de llegítima per assegurar el pagament d' aquesta a tots els legitimaris, evitant així un perjudici patrimonial.

Sobre aquest assumpte, cal partir de la idea que, en principi, són nuls de ple dret els actes unilaterals en què es renunciï o perjudiqui el dret a la llegítima abans que s'hagi produït la mort del causant, de manera que el "futur o potencial" legitimari no pot, per exemple, vendre els seus drets legitimaris a un tercer abans que el causant que genera aquest dret a la llegítima hi hagi mort.

No obstant això, el Codi Civil català estableix una sèrie d' excepcions, les quals es tractaran de desenvolupar a continuació. Així doncs, si que seran vàlids:

• El pacte entre cònjuges o convivents en parella estable en virtut del qual renuncien a la llegítima que els podria correspondre en la successió de fills comuns.
• El pacte entre fills i progenitors pel qual aquests últims renuncien a la llegítima que podria correspondre' ls en l' herència del fill premort.
• El pacte entre ascendents i descendents estipulat en pacte successori o en donació pel qual el descendent que rep del seu ascendent béns o diners en pagament de llegítima futura renúncia al possible suplement.
  

De conformitat amb la normativa successòria catalana, el dret a reclamar la llegítima prescriu als 10 anys de la mort del causant, de manera que abans d' aquest termini, el legitimari, si té intenció de reclamar-la, haurà de fer el procedent doncs altrament perdrà aquesta possibilitat.

En l' escriptura de lliurament de llegítima, si no s' ha produït abans l' acceptació per part del legitimari, aquest acceptarà la llegítima per, tot seguit, rebre el lliurament dels béns o els diners que li corresponen, donant-se doncs per pagat dels drets legitimaris.

En principi, llevat de pacte en contrari de les parts, les despeses derivades de la formalització del lliurament de la llegítima correspondran al legitimari, de manera que, per exemple, el cost de l' escriptura de lliurament de llegítima haurà de ser assumit pel legitimari que cobra la mateixa.

L' acceptació i cobrament de la llegítima es troba subjecta a l' Impost de Successions, tal com estableix la llei reguladora d' aquest impost, de manera que el legitimari, en acceptar i cobrar la llegítima, haurà d' afrontar el cost fiscal derivat d' això.

De conformitat amb l' article 806 del Codi Civil, la llegítima és la porció de béns de què el testador no pot disposar per haver-la reservat la llei a determinats hereus, cridats per aquests hereus forçosos.

Així doncs, en virtut de l' article 807 del Codi Civil, són hereus forçosos:

1. Els fills i descendents respecte dels seus pares i ascendents.
2. A falta dels anteriors, els pares i ascendents respecte dels seus fills i descendents.
3. El vidu o vídua en la forma i mesura que estableix el Codi Civil, que a continuació es detallarà.

A la vista del que s' ha indicat, s' haurà de tenir en compte el següent:

a) Quan el testador tingui fills o descendents:

En aquest cas, constituirà la llegítima dels fills i descendents les dues terceres parts de l' haver hereditari del pare i de la mare, essent la tercera part restant de lliure disposició. Això implica que, per exemple, qualsevol testador que tingui fills o néts, en atorgar testament:

• Només podrà disposar lliurement d' un terç de la seva herència.
• Els dos terços restants de la llegítima les haurà d'atribuir als seus fills o altres descendents, tenint en compte no obstant que un d'aquests terços haurà d'estar igualitàriament distribuït entre tots ells, mentre que el terç restant el podrà assignar com a millora (la regulació concreta de la qual cal trobar-la en els articles 823 a 833 del Codi Civil) a qualssevol d'ells segons ho considerin més convenient.

b) Quan el testador no tingués fills o descendents, però si ascendents:

En aquest cas, i de conformitat amb l' article 809 del Codi Civil, constituirà la llegítima de pares i ascendents la meitat de l' haver hereditari dels seus fills o descendents.

No obstant això, si aquests ascendents concorreren a l' herència amb el cònjuge vidu del causant, la seva llegítima serà d' un terç de l' herència.

c) Quan el testador estigui casat:

En aquest supòsit, seran d' aplicació els articles 834 a 840 del Codi Civil, que regulen els drets del cònjuge vidu. En aquests s' estableix que:

• Quan el cònjuge que en morir el seu causant no es troba separat d' aquest legalment o, de fet, si concorre a l' herència amb fills o descendents, tindrà dret a l' usdefruit del terç destinat a millora.
• Per la seva banda, si no existissin descendents, però si ascendents, el cònjuge supervivent tindrà dret a l' usdefruit de la meitat de l' herència.
• Finalment, si no existissin ni descendents ni ascendents, el cònjuge supervivent tindrà dret a l' usdefruit de dos terços de l' herència.