Poder preventiu

De forma genèrica, podrà atorgar un poder preventiu tota persona física major d' edat que es trobi en ple exercici de la seva capacitat natural d' entendre i de voler.

Podrà ser nomenat com a apoderat en un poder preventiu qualsevol persona física major d' edat i amb plenes capacitats intelectives i volitives.

Així mateix, és interessant saber que en aquests casos també es pot designar com a apoderat persones jurídiques (com fundacions) que tinguin per objecte el vetllar pels interessos personals i patrimonials de persones amb discapacitat o que pateixin una incapacitació.

Efectivament, si s' atorga un poder preventiu, la Llei obliga el notari que autoritzi l' escriptura a comunicar-ho al Registre Civil en el qual consti inscrit el naixement del poderdant, als efectes que en quedi constància.

Mitjançant el poder preventiu es podran realitzar els actes o negocis jurídics que determini el poderdant, encara que tenint en compte l' objecte del mateix, les facultats que s' hi solen incloure solen ser molt àmplies, i se solen incloure les pròpies d' un poder general, entre les quals és habitual incloure les següents:

• Administrar béns immobles (el que pot permetre, per exemple, celebrar un contracte de lloguer).
• Concedir, reconèixer, acceptar, cobrar i pagar deutes, préstecs i crèdits de tota classe.
• Comprar i vendre tota classe de béns mobles o immobles (com per exemple un habitatge o un vehicle a motor).
• Constituir tota classe de drets reals i personals sobre béns mobles i immobles, com per exemple usdefruits, servituds, hipoteques, peces, anticresi, drets d' opció, drets de tempteig o retracte, etc.
• Realitzar tota classe d' operacions immobiliàries sobre finques, com la seva urbanització o parcel.lació, atermenaments, agrupacions, agregacions o segregacions de finques, etc.
• Acceptar o, si s' escau, rebutjar, donacions, herències o llegats.
• Exercir tota classe d' activitat comercial o econòmica.
• Lliurar, endossar, acceptar, cobrar i descomptar lletres de canvi, xecs, pagarés, talons i altres documents de crèdit.
• Constituir, modificar, transformar, i dissoldre o liquidar tota classe de societats civils o mercantils.
• Prendre diners a préstec o crèdit.
• Iniciar, comparèixer i intervenir, per si mateix o mitjançant advocat i/o procurador en tota classe de procediments judicials, davant qualsevol jurisdicció (ja sigui civil, penal, contenciós administrativa o laboral), podent, en aquests processos, adoptar tota classe de decisions, com l'aplanament, la transacció, l'acord extrajudicial, etc.
• Realitzar qualsevol tràmit administratiu davant qualsevol administració pública, ja sigui local, autonòmica o estatal, incloent-hi l' àmbit tributari.
• Contractar assegurances de risc.
• Ingressar, retirar o disposar de fons o de qualsevol classe d' actiu dipositat o gestionat per entitats financeres.
• Atorgar instruments públics i obtenir-ne còpies.

Així mateix, per suposat, l' escriptura de poder preventiu podrà incloure qualsevol altra facultat no esmentada entre les anteriors que sigui de l' interès del poderdant.

Com s' ha indicat, les facultats que es confereixen a l' apoderat en un poder preventiu són molt àmplies, de manera que el seu atorgament confereix a l' apoderat la capacitat de realitzar la pràctica totalitat d' actes o negocis jurídics que qualsevol subjecte pot realitzar en la realitat econòmica i social, de manera que, com ja es pot atiar, la importància i transcendència del document per al patrimoni i interessos del poderdant és crucial.

Així mateix, si combinem aquesta realitat amb el fet que aquest poder tindrà efectes en el moment en què el poderdant tingui les seves capacitats mentals minvades, de manera que no tindrà forma de supervisar o fiscalitzar l' actuació de l' apoderat, la rellevància i transcendència del document esdevé fonamental.

Així doncs, si l' apoderat realitza, mitjançant el poder, actes de bona fe i amb professionalitat, sens dubte poden suposar una cosa bona i positiva per al poderdant, ja que aquest tindrà una persona que podrà vetllar pels seus interessos i patrimoni quan ell no ho pot fer, ja que ha perdut la seva capacitat mental per fer-ho.

Per contra, cal tenir molt present que si l' apoderat fa un mal ús del poder, realitzant actes de mala fe o gestiona negligentment els actius del poderdant, això pot suposar un gran menyscapte per al patrimoni del poderdant.

Per tot l'exposat, la concessió d'un poder preventiu a favor d'un tercer ha de ser un acte summament meditat i reflexionat amb serenitat per part del poderdant, basat en una profunda confiança a favor de la persona de l'apoderat, ja que un cop es concedeix (i sense perjudici que a posteriori es pugui revocar) les conseqüències d'això, arribat el cas que fos necessari fer-ne ús, poden ser absolutament devastadores si l' apoderat realitza un mal o negligent ús del poder, de manera que, novament, es reitera que qualsevol persona que estigui interessada a atorgar un poder preventiu, ha de pensar molt seriosament en les conseqüències que això pot suposar per a la seva persona i patrimoni i fer-ho només si té una profunda i sincera confiança en l' honestedat, professionalitat i rigor de l' apoderat.

En tot cas, cal indicar així mateix que la llei permet al poder establir en el propi poder preventiu mesures de control (com per exemple nomenar un òrgan de fiscalització, la necessitat de realitzar un inventari anual, d'auditar anualment la gestió que es realitzi, etc.), la qual cosa, sens dubte, també pot ser molt interessant per tractar de garantir un ús adequat del poder preventiu.

Per suposat, és possible que el poderdant designi més d' un apoderat en la seva escriptura de poder preventiu, de manera que siguin dues o més persones les que puguin exercir les facultats previstes en l' apoderament.

En aquest cas, pel que fa a la forma d'actuació, és menester indicar que aquesta quedarà condicionada al que estableixi el poderdant en la seva escriptura, de manera que aquest podrà triar si prefereix que els 2 o més apoderats actuïn solidàriament (és a dir, que cadascú pugui actuar per si mateix) o, per contra, mancomunadament, és a dir, de forma conjunta.

En cas que no s' especifique la forma d' actuació, s' entén que, en aplicació del principi d' interpretació escrita dels poders, els apoderats hauran d' actuar de forma conjunta.

La llei i la jurisprudència determinen que els poders, també els preventius lògicament, s' han d' interpretar mitjançant un principi de prudència i interpretació restrictiva i estricta, de manera que l' apoderat només podrà realitzar aquells actes o negocis jurídics que d' una forma clara, expressa i diàfana s' hagin establert en l' escriptura de poder, mentre que, per contra, tot allò que no estigui especificat o resulti dubtós o interpretable, quedarà fora de l' àmbit d' actuació de l' apoderat.

La facultat d' autocontractació és una previsió que es pot incloure en l' escriptura de poder en virtut de la qual, el poderdant confereix l' autorització a l' apoderat perquè aquest, quan actuï en el seu nom i representació, pugui realitzar negocis amb si mateix.

<ejemplo>“Así pues, un ejemplo de ello sería el supuesto en el que un poderdante concede facultades al apoderado para enajenar sus bienes inmuebles, y al incluir la facultad de autocontratación, el poderdante autoriza asimismo a que sea el propio apoderado quien adquiera su vivienda”.<ejemplo>

Per la seva banda, la facultat de contraposició d' interessos és aquella previsió que es pot incloure en l' escriptura de poder en virtut de la qual, el poderdant autoritza l' apoderat a fer ús del poder fins i tot en aquells supòsits en què puguin existir conflictes d' interessos entre ambdós.

<ejemplo>“Lo que por ejemplo, puede suceder en el caso de que en el poder se incluya la facultad de participar en subastas de bienes, y en una subasta concreta también forme parte el apoderado como postor. En este caso, como se puede observar, existe un conflicto entre ambas partes, pues la oferta que pueda realizar el apoderado, en nombre y representación del poderdante, entrará en conflicto con la que pueda hacer el apoderado en su propio nombre y representación, de modo que la actuación del apoderado, en nombre y representación del poderdante, sólo sería válida si en el poder que se conceda se especifica expresamente que se puede hacer uso del mismo incluso en situaciones de contraposición de intereses con el apoderado”. <ejemplo>

Per suposat, mentre el poderdant conservi la seva capacitat natural d'entendre i de voler, pot revocar el poder en el moment que desitgi, de manera que si un cop s'ha conferit la representació, el poderdant considera que ja no desitja mantenir-la, per la raó que sigui (com per exemple pèrdua de confiança), pot acudir a l'oficina notarial a atorgar una escriptura de revocació de poder per així deixar-lo sense efecte. Per a més informació al respecte, consulteu l'apartat d'aquest web relatiu a la revocació de poders (AQUÍ).

Per suposat, l' apoderat també pot renunciar al seu càrrec en qualsevol moment, quan ho desitja, de manera que, si així ho considera oportú, pot optar per no fer ús del poder, destruir-ne l' original o, si s' escau, formalitzar-ne la renúncia mitjançant una escriptura pública. Per a més informació al respecte, consulteu l'apartat d'aquest web relatiu a la renúncia de poders (AQUÍ).

Per suposat, no hi ha problema en això, de manera que si per qualsevol circumstància sobrevinguda és necessari modificar el poder per incloure o retirar alguna facultat concreta, això és perfectament possible. A aquest efecte, caldrà acudir a l' oficina notarial a l' efecte d' atorgar la nova escriptura modificativa del poder.

L' escriptura de poder preventiu només l' haurà de signar el poderdant, és a dir, la persona que confereix el poder, de manera que no caldrà que acudeixi l' apoderat o apoderats a l' acte de la signatura de l' escriptura ni que acceptin la seva designació com a tal.

Un cop s' hagi signat l' escriptura, l' oficina notarial procedirà, en el mateix acte, a lliurar una còpia autèntica de l' escriptura de poder al poderdant, perquè aquest en faci l' ús que correspongui.

Efectivament, perquè l' apoderat o apoderats designats puguin fer ús del poder quan correspongui, caldrà que el poderdant li faci lliurament de la còpia autèntica, perquè a partir de llavors aquest en pugui fer ús si finalment, s' arriba a produir la pèrdua de capacitats a resultes de la qual procedeixi la utilització del poder.

Per suposat, el notari pot desplaçar-se a signar el poder al seu domicili, ja que la llei obliga a garantir el servei públic notarial a totes aquelles persones minusvàlides, malaltes o amb mobilitat reduïda que no puguin acudir per si mateixes a l' oficina notarial.

No obstant això, caldrà tenir en compte que, en tal cas, per una qüestió de competència territorial del notari requerit, haurà de tractar-se d' un notari de la localitat en qüestió en la qual es trobi el domicili de la persona que no pot desplaçar-se.