És el document notarial en el qual, en base al que estableix el difunt en un títol successori o per la llei successòria espanyola, s' identifiquen els hereus, legataris que tinguin drets directes en l' herència o, si s' escau, als executors testamentaris o administradors de l' herència, als efectes que aquesta identificació té efectes en un tercer estat pertanyent a la Unió Europea en què el difunt pogués tenir interessos patrimonials.
Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 novembre) i 2) la nostra experiència diària en la preparació d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.
Com és sabut, l' estat espanyol forma part de la Unió Europea, essent aquesta una organització internacional formada en l' actualitat per 27 estats del continent europeu, la qual té per missió establir un marc comú de relacions entre els seus membres, enfortint així els seus vincles polítics, socials, i econòmics, tot això sota el respecte dels principis democràtics, a l' Estat de Dret i als drets fonamentals de les persones.
Partint d'aquesta base, cal indicar que un dels objectius fonamentals de la Unió Europea és la creació de l'anomenat "espai de llibertat, seguretat i justícia" comú, mitjançant el qual es persegueix un objectiu d'harmonització normativa entre els països de la unió, de manera que els seus ordenaments jurídics cada vegada siguin més semblants i, així mateix, que els documents oficials de qualsevol estat puguin ser reconeguts de forma automàtica en la resta d' ordenaments membres, sense necessitat de ser sotmesos a llargs i costosos procediments de reconeixement i convalidació.
Així les coses, és en el marc d' aquest procés d' harmonització normativa i de reconeixement d' eficàcia de documents oficials entre estats membres en el qual podem ubicar l' anomenat certificat successori europeu, el qual té per objecte constituir-se en un títol successori vàlid en qualsevol estat de la Unió Europea, de tal sort que, si per exemple, un subjecte atorga un testament a Espanya, però una vegada mor, els seus efectes s'han de desplegar en altres jurisdiccions (com succeiria si, per exemple, aquesta persona posseeix béns immobles o comptes bancaris a Alemanya) mitjançant aquest certificat successori europeu s'aconsegueixi que la disposició testamentària establerta en aquest testament espanyol pugui tenir efecte de forma automàtica, sense necessitat que les autoritats estrangeres (en el nostre exemple, les alemanyes) hagin de realitzar cap tràmit addicional de reconeixement de la validesa d'aquest document.
Així doncs, amb el certificat successori europeu es pretén i s' aconsegueix agilitar la successió en supòsits en els quals existeixin punts de contacte amb diverses jurisdiccions, contribuint-se així a una major seguretat jurídica i facilitat en l' ordenació de la successió dels ciutadans de la Unió Europea.
La finalitat fonamental del certificat successori europeu és la d' identificar els hereus, legataris que tinguin drets directes en l' herència o, si s' escau, als executors testamentaris o administradors de l' herència, de manera que, mitjançant aquest document, quedarà fixat, de forma clara, els qui són, per exemple, els hereus, legataris o albàsseres d' una herència designats en un testament o que, si s' escau, haguessin acceptat l' herència.
Amb això, aquestes persones podran acudir a altres jurisdiccions diferents de l'espanyola (recordem, sempre dins de la Unió Europea) i invocar la seva qualitat d'hereu, legatari o administrador de l'herència, als efectes d'adjudicar-se els béns que corresponguin (com per exemple un habitatge sita en un altre país, o un dipòsit bancari en una entitat estrangera) o procedir a la seva assignació.
Així doncs, en definitiva, el certificat podrà utilitzar-se, en particular, com a prova d' un o diversos dels elements següents:
De conformitat amb la normativa reguladora del certificat successori europeu, com s'ha indicat, la seva principal característica és que aquest tindrà els seus efectes en tots els Estats membres sense necessitat de cap procediment especial, de manera que presentant el document davant de qui correspongui (un banc, un notari estranger, un registre de la propietat estranger, etc. ) directament el mateix tindrà eficàcia i desplegarà els efectes que se' n derivin, sense necessitat de seguir cap procediment addicional de reconeixement o convalidació en aquesta jurisdicció estrangera.
Partint d' aquesta base, l' emissió del certificat porta aparellada la presumpció que la persona que hi figura com a hereu, legatari o administrador de l' herència té la qualitat de tal, de conformitat amb la llei aplicable a la successió, de manera que en presentar-se aquest document davant autoritat competent o qualsevol persona física o jurídica, aquestes han de donar validesa al mateix, considerar aquesta persona com a hereva, legatària o administradora de l' herència i, per tant, obrar en conseqüència i lliurar-li tots els béns, drets, capitals o actius que li corresponguin segons les disposicions del causant.
Així mateix, el certificat serà un títol vàlid per a la inscripció de l' adquisició hereditària en el registre competent d' un Estat membre, de manera que, per exemple, permetrà inscriure la transmissió d' un immoble en el Registre de la Propietat d' aquest Estat a favor de l' hereu o legatari que consti en el certificat.
Per suposat, es tracta d' un acte voluntari per part dels interessats, és a dir, dels hereus, legataris o administradors de l' herència, de manera que seran aquests el que decidiran si en el cas concret necessiten aquest certificat per assortir efectes en altres països de la Unió o no, doncs si ho consideren més adequat, poden optar per traslladar els documents interns de cada estat en els quals s'ordeni la successió (com per exemple un testament) i intentar que aquests despleguin els seus efectes en aquesta jurisdicció estrangera.
No obstant això, com s' ha indicat, aquesta opció té l' inconvenient que molt probablement, la presentació d' aquest document estranger portarà aparellada la necessitat de seguir en aquest altre estat un procés de reconeixement i convalidació, la qual cosa pot comportar un esforç de temps i diners que es pot evitar fàcilment amb el certificat successori europeu, doncs com s' ha indicat, aquest es tracta d' un document d' eficàcia directa que permet desplegar els seus efectes en qualsevol país de la Unió Europea sense cap tràmit addicional.
La resposta a aquesta pregunta no pot ser més que negativa, de manera que el certificat no substituirà els documents interns emprats en els Estats membres per a finalitats similars en matèria successòria, de manera que si, per exemple, s' emet el mateix per desplegar els seus efectes en un altre país de la Unió, el testament original espanyol manté la seva vigència i efectes dins del nostre Estat.
En qualsevol cas, i no obstant això, l' emissió del certificat successori europeu també desplegarà efectes dins de l' Estat que l' emet, si així ho desitgen les persones interessades.
De conformitat amb la normativa vigent, només pot emetre el certificat successori europeu a Espanya el Notari que declari la successió (o algun dels seus elements) del causant a l'estat espanyol, de manera que si, per exemple, un subjecte va atorgar el seu testament en una notaria de Barcelona, o l'acceptació d'herència corresponent, haurem d'acudir a aquest notari concret als efectes que sigui ell, i només ell, qui emeti el certificat successori europeu.
Això és així atès que la llei obliga aquest notari a deixar constància en la matriu de l' esmentada escriptura, als efectes que quedi degudament registrada l' emissió del certificat en el document o acte que ha donat lloc a la seva vàlida expedició.
La sol·licitud del certificat es realitzarà mitjançant un formulari estàndard (AQUÍ) aprovat pel Reglament d'execució (UE) Nº 1329/2014, de la Comissió de 9 de desembre de 2014, pel qual s'estableixen els formularis esmentats en el Reglament UE Nº 650/2012 que haurà de presentar-se davant el Notari competent per a la seva expedició.
En primer lloc, pel que fa a les persones legitimades per presentar la sol·licitud, lògicament només podran fer-ho aquelles que tinguin un interès legítim en l'assumpte, és a dir, una persona que hagi estat designada com a hereva, legatària o administradora de l'herència en qüestió.
Dit això, en relació amb la informació que haurà de contenir la sol·licitud, aquesta haurà de detallar, necessàriament, la següent informació:
En rebre la sol·licitud, el notari haurà d'examinar la mateixa i verificar totes les declaracions i documents que s'aporten, així com la seva veracitat en base a la informació presentada i a la qual s'estableix en el seu poder. A tal efecte, podrà fins i tot escoltar qualsevol persona interessada, també podrà publicar anuncis perquè qualsevol persona afectada en aquesta successió pugui al·legar el que convingui al seu dret o, així mateix, requerir d'autoritats estrangeres (com registres civils, d'últimes voluntats o de la propietat) l'expedició de documents o certificats als efectes de verificar la veracitat de les manifestacions de la sol·licitud.
Verificada tota la informació, si aquesta és correcta, el notari procedirà a emetre el certificat successori europeu, en forma d' acta, i també en base a un formulari preestablert per la normativa aplicable.
Per contra, denegarà l' expedició del certificat si els extrems que s' han de certificar són objecte d' un recurs si el certificat no fos conforme amb una resolució que afectés aquests mateixos.
De conformitat amb la normativa vigent, el certificat haurà de contenir, necessàriament, la informació següent:
L' autoritat emissora, en aquest cas, el notari, conservarà l' original del certificat, que pren forma d' acta, i lliurarà als interessats una còpia autèntica del document als efectes que aquest pugui desplegar tots els seus efectes jurídics en la jurisdicció estrangera de la Unió Europea en la qual el causant tingui interessos patrimonials que sigui necessari gestionar.
Així mateix, és menester indicar que el notari que autoritzi aquesta acta haurà de deixar constància de la identitat de totes les persones a les quals es lliuri una còpia autèntica i que, així mateix, aquesta còpia autèntica tindrà una validesa limitada de sis mesos.
Per suposat, si l' acta de certificat successori europeu contingués alguna classe d' error material, el notari que l' autoritzi pot rectificar el certificat, ja sigui d' ofici o a instància de part.
Així mateix, si a posteriori apareguessin terceres persones interessades que aportin informació en aquest sentit, el notari autoritzant també podrà modificar o anul·lar el certificat, en cas que aquest contingués extrems que no s'ajusten a la realitat.
En tot cas, si es produeix una rectificació, modificació o anul·lació, el notari autoritzant ho haurà de comunicar immediatament a les persones interessades a les quals s'hagués fet lliurament d'una còpia autèntica en el passat.
El cost que merita aquest tràmit, en forma d' aranzel notarial, haurà de ser abonat per les persones interessades que hagin demanat els serveis del notari als efectes que aquest expedeixi la corresponent acta.
N'hi ha prou que la persona que desitja fer testament acudeixi a la notaria amb el seu DNI. En cas que aquesta persona fos estrangera haurà de presentar davant notari el seu passaport original i en vigor. A més, si el tingués, és recomanable aportar el NIE al costat de l'esmentat passaport.
Serà imprescindible aportar, si s' escau, la còpia autèntica de l' escriptura d' acceptació d' herència atorgada davant notari. El correcte, és adreçar-se directament a la mateixa notaria on es va tramitar l' esmentada herència, perquè sigui el mateix notari, en base a l' esmentada documentació qui expedeixi el certificat successori europeu mitjançant l' atorgament de la corresponent acta.