Designació d'assistent | Notaria Jesús Benavides

Pas 1

Què és l'assistència?

L'escriptura de designació d'assistència és l'instrument mitjançant el qual, una persona discapacitada (o que prevegi que pugui ser-ho en el futur) pot designar un assistent perquè l'ajudi a realitzar tots els actes de la seva vida en els quals necessiti suport o assistència per realitzar-los de forma satisfactòria.

Pas 2

Quina documentació necessito per acudir al notari a formalitzar una escriptura de designació d'assistent?



Pas 3

Quines despeses té formalitzar una escriptura de designació d'assistent davant notari?

Calculadora online Veure pressupost orientatiu

Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 novembre) i 2) la nostra experiència diària en la preparació d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.

Pas 4

Més preguntes freqüents

Per a què serveix la figura de l'assistència?

A través de la figura de l'assistència, una persona que necessiti suport per a l'exercici de la seva capacitat jurídica (o que prevegi que ho pugui necessitar en un futur pròxim), pot aconseguir la designació d'un tercer, que es denominarà assistent, al qual li correspondrà la transcendental tasca d'assistir-lo en tots aquells àmbits de la vida en què així ho requereixi, garantint així l' exercici de la seva capacitat jurídica en condicions d' igualtat.

A la pràctica, com veiem, aquesta assistència es pot referir a molts àmbits diferents de la vida d' una persona:

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, en el caso de una persona que sufra una discapacidad física o sensorial, (supuestos de tetraplejia, ceguera, etc.), las necesidades de asistencia pueden centrarse más en el ámbito de su cuidado personal (como por ejemplo su higiene, su alimentación, el mantenimiento de su hogar, sus cuidados médicos, etc.).<ejemplo>

<ejemplo>Por su parte, personas que sufran discapacidades psíquicas (como una esquizofrenia), pueden necesitar apoyo en ámbitos más propios de la gestión de su economía o patrimonio (como la gestión de su dinero, la compra o venta de un inmueble, etc.).<ejemplo>

<ejemplo>Mientras que, en determinadas ocasiones, ciertas enfermedades o síndromes, dada su gravedad o intensidad, requerirán de una asistencia integral del discapacitado, como en el caso de un enfermo de alzhéimer en estado avanzado.<ejemplo>

Partint d' aquesta base, i de la idea clau que, com s' ha dit, l' assistència es basa en un principi de respecte als drets, preferències, autonomia i voluntat del discapacitat o necessitat de suport, a través d' aquesta figura, la persona en qüestió rebrà l' assistència que correspongui, adaptada a les seves necessitats concretes i específiques, garantint-se així el respecte a la seva autonomia de la voluntat i a la protecció dels seus interessos personals i patrimonials.

Així doncs, l' assistent, com el seu propi nom indica, haurà d' assistir a la persona discapacitada en tots aquells àmbits en els quals així s' hagi determinat, però sempre sota una premissa de suport o acompanyament, això és, que l' assistent, per regla general, haurà sempre d' actuar acompanyant o assistint a la persona discapacitada, tractant de facilitar la realització o comprensió de l' acte, tràmit o negoci jurídic que es pretengui formalitzar i, així mateix, consultant amb el discapacitat quines són les seves preferències i voluntats al respecte, per tenir-les en compte en la decisió a adoptar. Per la seva banda, en aquells casos en què no pugui expressar-les directament, haurà de tenir en compte els seus desitjos i preferències personals en base al seu coneixement personal i trajectòria vital.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si la persona necesitada de apoyo (en este caso, pongamos, una persona mayor con una demencia senil incipiente) ha de firmar con su banco un depósito a plazo fijo de 50.000 euros, esta persona necesitada de apoyo, junto con su asistente, acudirán a su banco, a los efectos de recibir las explicaciones detalladas del empleado de dicha entidad. En este caso, el asistente, acompañando a su asistido, le explicará de forma comprensible y adaptada el contenido de ese contrato, y una vez comprendido el mismo por el discapacitado, dicho contrato será suscrito por él mismo, si efectivamente ésta es su voluntad.<ejemplo>

<ejemplo>Como vemos pues, el asistente, en este acto, no representa al asistido ni actúa en su nombre, sino que lo acompaña y le ayuda para comprender adecuadamente el acto en cuestión, para que éste, por sí solo, lo pueda protagonizar y formalizar él mismo.<ejemplo>

Per contra, com veurem, en la institució de l'assistència, les actuacions representatives de l'assistent seran l'excepció, de manera que l'assistent només podrà actuar de forma representativa (això és, ell sol, en nom i representació del discapacitat), quan així ho determini expressament un Jutge, i només per a aquells actes concrets que s'estableixin.

<ejemplo>Así pues, si por ejemplo, una persona discapacitada sufre una grave esquizofrenia que le impide comprender la realidad y las consecuencias jurídicas de sus actos, es muy probable que el Juez que deba resolver el caso acuerde un régimen de asistencia, con facultades representativas en todo lo concerniente a la esfera económica y patrimonial del discapacitado, de modo que, siguiendo ese ejemplo anteriormente propuesto, el asistente, una vez oído el parecer del discapacitado (para respetar su voluntad y deseos si ello es posible, claro está), acudirá el sólo al banco a formalizar ese contrato de depósito a plazo, en nombre y representación del discapacitado, en ejercicio de dichas facultades representativas de asistente que le ha concedido un Juez.<ejemplo>

Com sorgeix la regulació legal de l'assistència a Catalunya?

Com és sabut, les persones amb discapacitat (ja sigui aquesta física, sensorial, psíquica, etc.), en ocasions, necessiten de suport o assistència de terceres persones, per assegurar l'adequada atenció de tots els seus assumptes (ja sigui la seva higiene, la cura de la seva llar, la seva alimentació, la gestió de la seva economia domèstica, la cura del seu patrimoni, etc.).

Partint d'aquesta base, el cert és que a Espanya, fins fa molt pocs anys, la protecció de les persones amb discapacitat s'articulava fonamentalment a través d'un sistema de substitució (això és, de modificació judicial de la capacitat), en el qual, en moltes ocasions, la persona discapacitada acabava sotmesa a un règim de tutela, curatela o potestat parental prorrogada o rehabilitada, on, en essència, la representació del discapacitat era assumida, en la seva totalitat, per una tercera persona.

Com veiem, aquest model, sens dubte, era molt poc respectuós amb els drets humans i llibertats fonamentals dels discapacitats, ja que a la pràctica, en moltes ocasions, els privava de participar activament en la presa de decisions que els concerneixen.

Aquest règim, contrari a les previsions de la Convenció Internacional sobre els Drets de les persones amb discapacitat de 2006 (AQUÍ la pot consultar si ho desitja), afortunadament va ser reformat i superat a Espanya a través de la Llei 8/2021 (AQUÍ pot consultar la mateixa), en la qual el legislador estatal, va procedir a derogar aquest règim gens recomanable, en favor d ' un sistema basat en l' acompanyament, suport i assistència a les persones discapacitades, concedint-los així un major grau d' autonomia i capacitat en la presa de decisions que els concertin, aconseguint-se un resultat molt més respectuós amb la voluntat i preferències de la persona discapacitada o necessitada de suport.

No obstant això, com es pot apreciar, aquesta Llei és una norma estatal, no aplicable directament a Catalunya, ja que de conformitat amb l' Estatut d' Autonomia de Catalunya, aquesta comunitat autònoma disposa de competències exclusives en matèria de Dret civil. Així les coses, per adaptar aquesta nova realitat normativa, a Catalunya, l'any 2021, el Govern autonòmic, mitjançant el Decret llei 19/2021, de 31 d'agost (AQUÍ ho pot consultar), va procedir a modificar d'urgència, i amb caràcter provisional, la seva normativa civil sobre la qüestió.

En aquesta nova normativa, com s' indica, la figura de l' assistència passa a ser la institució clau de protecció de les persones amb discapacitat, de manera que les antigues figures de la tutela, la curatela o la potestat parental prorrogada o rehabilitada queden eliminades de l' ordenament jurídic català, la qual cosa determina que, d' ara endavant, quan una persona discapacitada necessiti de suport per a l' exercici de la seva capacitat jurídica, la institució legal que hi donarà resposta serà l' assistència.

A través de quines vies es pot constituir l'assistència?

De conformitat amb la normativa civil catalana, l' assistència es pot constituir a través de dues grans vies, com són:

A través d'una escriptura pública atorgada davant de Notari (per la pròpia persona discapacitada o necessitada de suport).
A través d' una resolució judicial que dicti un Jutge en el marc d' un procés judicial.

Qui pot acudir a un Notari als efectes de nomenar un assistent?

Tal com estableix l' article 226-3 del Codi Civil de Catalunya, qualsevol persona major d' edat, en previsió o apreciació d' una situació de necessitat de suport, pot nomenar una o més persones perquè exerceixin l' assistència.

Com veiem doncs, la llei catalana permet constituir aquesta assistència, en escriptura pública davant de Notari, a qualsevol persona major d' edat que es trobi en una de les dues situacions següents:

En previsió d'una situació de necessitat de suport: Això és, algú que actualment no necessita aquesta assistència, però preveu que la necessitarà en un futur proper (com per exemple, una persona a la qual li acaben de diagnosticar la malaltia d'alzhèimer).
En una necessitat de suport: Això és, algú que ja, actualment, presenta alguna circumstància personal que l'empeny a requerir d'aquesta assistència (com per exemple, una persona que ha patit un accident de trànsit i, a conseqüència de les lesions patides, pateix una tetraplexia).

Qui pot ser nomenat assistent?

Podrà ser nomenat assistent qualsevol persona major d' edat en ple ús de les seves capacitats físiques i psíquiques que, atenent a la seva vinculació o relació personal amb la persona necessitada de suport, o les seves qualitats i aptituds personals i professionals, sigui idònia per prestar l' esmentada assistència.

Veure més preguntes freqüents

Es pot nomenar més d'un assistent?

En efecte, la normativa civil catalana permet nomenar "una o més persones" perquè exerceixin l'assistència, de manera que, en efecte, és possible designar dos o més assistents, com per exemple, uns pares, o dos germans.

En aquests casos, també és possible designar tasques concretes a cada assistent, de tal manera que, per exemple, un pugui centrar la seva tasca en la cura personal del discapacitat, i l' altre en l' esfera econòmica o patrimonial.

Es pot nomenar un assistent substitut?

En efecte, la normativa civil catalana preveu expressament aquesta possibilitat, de manera que, si l' assistent designat no pot o no vol exercir aquesta funció, l' assistència serà assumida per la persona designada com a substituta.

Així mateix, l' article 226.3.3 del Codi Civil català estableix que, en cas de nomenar-se diverses persones substitutes, i no s' especifica l' ordre de substitució, es preferirà a les que constin en document posterior, i n' hi hagués més d' una, la designada en primer lloc.

Quin contingut tindrà aquesta assistència?

Tal com estableix l' article 226-3 del Codi Civil català, en l' escriptura de designació notarial d' assistent es poden establir disposicions relatives al funcionament i contingut del règim de suport adequat, fins i tot en relació a la cura de la seva persona.

Així mateix, la llei també estableix expressament que es poden fixar les mesures de control que s' estimin oportunes, per evitar situacions d' abús, conflicte d' interès o influència indeguda.

Així doncs, per exemple, en l' escriptura de designació notarial d' assistència, es poden establir disposicions relatives a:

Actes i àmbits concrets on pot i ha d' actuar l' assistent, o no.
El lloc on es vol residir, o no.
El tipus de cures personals que es prefereixen.
La classe d' atenció mèdica que es vol rebre.
La forma en què s'ha de gestionar els seus diners i béns (destí concret, límits de despesa, àmbits en els quals no es pot emprar, destinació concreta de béns, etc.).
Obligació de retre comptes de la gestió econòmica realitzada davant terceres persones (com altres familiars de confiança, un advocat o economista, etc.).

En tot cas, cal indicar que, tal com estableix la llei, l' exercici de les funcions d' assistència s' ha de correspondre amb la dignitat de la persona i ha de respectar els seus drets, voluntat i preferències.

La designació notarial d'assistent s'inscriu en algun registre públic?

Així és. La Llei catalana determina que les designacions d' assistència atorgades en escriptura pública s' han de comunicar al Registre Civil per inscriure-les en el foli individual de la persona.

A més, també es comunicaran per a la seva inscripció en el Registre català de nomenaments no testamentaris de suports a la capacitat jurídica.

La designació notarial d'assistència es pot veure complementada o alterada per altres decisions d'un Jutge?

En efecte, la llei catalana també preveu que, en aquells casos en què s' hagués constituït notarialment una assistència, però que aquesta assistència sigui insuficient per protegir degudament el discapacitat, mitjançant resolució judicial es podran adoptar mesures supletòries o complementàries.

Així mateix, la llei també preveu que, en aquells casos excepcionals que concorrin circumstàncies greus (com risc d'abús, conflicte d'interès o influència indeguda), el Jutge, mitjançant resolució motivada, podrà prescindir del manifestat per la persona discapacitada en la seva escriptura de designació d'assistent, i establir així mesures alternatives per a la seva adequada protecció.

També es pot constituir l'assistència a través de la decisió d'un Jutge?

En efecte, com s' ha indicat en una pregunta anterior, a més de la via notarial, l' assistència es pot constituir a través d' una resolució judicial, en la qual un Jutge així ho dictamini.

Sobre aquesta segona via, apuntar els següents elements clau:

La designació es portarà d' acord amb el procediment de jurisdicció voluntària per a la provisió de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat, previst en la legislació processal.
Podrà iniciar el procediment judicial la pròpia persona interessada, de manera voluntària, o bé el seu cònjuge (o parella estable assimilable), els seus descendents, ascendents, germans o, en el seu defecte, el Ministeri Fiscal.
La voluntat, els desitjos i les preferències de la persona concernida s' han de tenir en compte pel que fa a la designació de la persona que ha de prestar l' assistència requerida.
En els casos en què la persona, no obstant això, no pugui expressar la seva voluntat (i aquesta tampoc consti establerta en una escriptura pública de designació notarial d'assistent), la designació de la persona que presta l'assistència s'ha de basar en la millor interpretació de la voluntat de la persona concernida i de les seves preferències, d' acord amb la seva trajectòria vital, les seves manifestacions prèvies de voluntat en contextos similars, la informació amb què compten les persones de confiança i qualsevol altra consideració pertinent per al cas.
En supòsits excepcionals, mitjançant una resolució motivada, es podrà prescindir del que ha manifestat la persona afectada quan s' acreditin circumstàncies greus desconegudes per ella o quan, en cas de nomenar la persona que ella hagués indicat, es trobi en una situació de risc d' abús, conflicte d' interessos o influència indeguda.
L' autoritat judicial podrà establir les mesures de control que estimi oportunes per tal de garantir el respecte dels drets, la voluntat i les preferències de la persona, i també per evitar els abusos, els conflictes d' interessos i la influència indeguda.
El nomenament de la persona que assisteix i la presa de possessió del càrrec s' haurà d' inscriure en el Registre Civil mitjançant la comunicació de la resolució judicial corresponent.
La mesura d' assistència constituïda judicialment s' haurà de revisar d' ofici cada tres anys. No obstant això, excepcionalment, l' autoritat judicial podrà establir un termini de revisió superior, que no podrà excedir de sis anys.
Pel que fa al contingut d' aquesta assistència constituïda judicialment, cal indicar que la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona s' hauran de tenir en compte per fixar el tipus i abast de l' assistència que es necessiti, de manera que, en la resolució de nomenament de l' assistència, l' autoritat judicial ha de concretar les funcions que ha d' exercir la persona que presta l' assistència, tant en l' àmbit personal com en el patrimonial, segons escaigui.
Únicament en casos excepcionals, quan resulti imprescindible per les circumstàncies de la persona assistida, l' autoritat judicial, en resolució motivada, podrà determinar els actes concrets en els quals la persona que presta assistència haurà d' assumir la representació de la persona assistida.

Què succeeix si la persona discapacitada realitza un acte sense el seu assistent, si aquesta intervenció era necessària?

De conformitat amb l' article 226-5 del Codi Civil de Catalunya, els actes jurídics que la persona assistida faci sense la intervenció de la persona que l' assisteix, si aquesta intervenció és necessària d' acord amb la mesura voluntària o judicial d' assistència, són anul·lables a instància de qui assisteix, de la persona assistida i de les persones que la succeeixin a títol hereditari en el termini de quatre anys des de la celebració de l' acte jurídic.

Es pot modificar l'assistència?

Per suposat. Les persones legitimades per demanar la constitució de l' assistència poden demanar la seva modificació o revisió si hi ha un canvi en les circumstàncies que la van motivar, tant en el cas de la constituïda per via notarial, com l' establerta en seu judicial.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si se ha constituido una asistencia en escritura pública, y se desea modificar cualquier extremo de la misma (como la persona o personas que prestan la asistencia, su alcance, las medidas de control, etc.) se puede acudir al Notario nuevamente a otorgar una nueva escritura al respecto.<ejemplo>

Com s'extingeix l'assistència?

De conformitat amb la legislació catalana, l' assistència s' extingeix per les causes següents:

Per la mort o la declaració de mort o d' absència de la persona assistida.
Per la desaparició de les circumstàncies que la van determinar. En aquest cas, és clar, si l' assistència s' ha constituït judicialment, només un Jutge, en una resolució judicial motivada, la podrà deixar sense efecte.

Quines diferències hi ha entre l'assistència i la guarda de fet?

Aquesta pregunta, sens dubte, resulta molt interessant, ja que en l' actualitat, especialment a Catalunya, hi ha confusió al respecte, per les raons que a continuació s' explicaran.

Tal com he exposat en un recent article al respecte en el meu blog (AQUÍ ho pot consultar si ho desitja), en l'àmbit del Dret Civil comú (això és, a la resta d'Espanya perquè ens entenguem), la figura estrella per a la protecció de les persones amb discapacitat és la guarda de fet.

A aquesta realitat, cal unir la circumstància que la guarda de fet és una figura també regulada en el Dret civil català, però amb un contingut desfasat (per exemple, ple de referències a la incapacitació, ja desapareguda del nostre ordenament com s'ha comentat.

Així les coses, aquesta realitat ha portat a generar certa confusió sobre si, en l' àmbit català, la protecció de les persones amb discapacitat o necessitades de suport per a l' exercici de la seva capacitat jurídica s' ha d' articular a través de l' assistència, o a través de la guarda de fet.

Per resoldre aquests dubtes, res millor que recórrer a una clarificadora jurisprudència de l'Audiència Provincial de Barcelona (entre moltes altres, citar la SAP 1932/2023, de 9 de març, ECLI:ES:APB:2023:1932), en la qual s'afirma el següent:

"Hem dit tenint en compte la regulació del Codi Civil de Catalunya amb la reforma introduïda pel Decret Llei 19/2021 i l'afectació que aquesta reforma té en la configuració de la guarda de fet (no reformada encara):

Que l' existència d' una situació de guarda de fet no és suficient per rebutjar el nomenament d' un assistent. S' ha de valorar si la guarda de fet existent és suficient i adequada per garantir a la persona amb discapacitat l' exercici de la seva capacitat jurídica en condicions d' igualtat.
Que en la redacció actual del CCC el guardador de fet té limitades les seves funcions, definides en la llei, en l'àmbit personal, es limiten al deure de "cuidar", en un context clarament assistencial d'acompanyament i cura personal, de suport en les decisions en l'àmbit de la salut i en altres àmbits com pot ser el laboral, però no permet assumir decisions en aquests àmbits.
Que no està clar (pendent la reforma) que el guardador pugui assumir la gestió patrimonial, fins i tot limitada a realitzar actes d'administració ordinària (art. 225-3.1), ja que prevalen la voluntat, desitjos i preferències de la persona afectada; l' autorització per a l' administració extraordinària no és pròpia de la guarda de fet i ara es limita a supòsits excepcionals d' assistència representativa i sotmesa a autorització o aprovació judicial la validesa d' actes de disposició, gravamen o altres; ja no es pot parlar de funcions "tutelars" a assignar al guardador de fet en persones amb discapacitat.
Que sota la legislació vigent el contingut de la guarda de fet i de l' assistència no és idèntic. El de la guarda de fet ve determinat mentre no es reformi per l'article 225-3 CCC "cuidar de la persona en guarda i actuar sempre en benefici d'aquesta i si assumeix la gestió patrimonial s'ha de limitar a realitzar actes d'administració ordinària", mentre que les funcions de l'assistent les defineix l'autoritat judicial, si no hi ha mesura voluntària, o la pròpia persona interessada en escriptura pública ( art. 226-1 i 226-4 CCC).
Que la diferència no només rau en la forma de constitució (informal o formal), sinó en la determinació de les seves funcions que s'han d'ajustar a les necessitats de la persona amb discapacitat per garantir l'exercici de la seva capacitat jurídica en condicions d'igualtat.
Que la circumstància que la petició d' assistència la formuli la persona que ve actuant com a guardador de fet posa de manifest a priori la necessitat d' una mesura de suport amb funcions més àmplies, necessitat que ha de ser valorada des de la perspectiva de la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona afectada."

Com veiem doncs, aquesta jurisprudència, al meu parer, resol molt bé la qüestió, ja que com veiem, la guarda de fet, en l' àmbit català, és una figura subsidiària i informal a la qual es recorre en l' esfera de les cures personals de la persona discapacitada, mentre que, en aquests moments, la mesura estrella i més adequada per a la protecció del discapacitat o de la persona necessitada de suports per a l' exercici de la seva capacitat jurídica, a Catalunya, és l' assistència, ja que es tracta d' una mesura formalitzada, amb capacitats d' actuació més àmplies, i on es pot valorar de millor manera la voluntat, desitjos i necessitats de la persona afectada.

Es preveuen novetats sobre la regulació de l'assistència a Catalunya properament?

En efecte, com s' ha indicat a l' inici d' aquest apartat, la regulació de l' assistència introduïda a Catalunya mitjançant Decret llei és una normativa provisional, de manera que està pendent que el Parlament de Catalunya aprovi una reforma integral d' aquest apartat del Llibre II del Codi Civil de Catalunya

En aquest sentit, les persones interessades a conèixer les línies futures d' aquesta reforma, si ho desitgen, AQUÍ poden consultar el text de l' Avantprojecte legislatiu que, en aquests moments, es troba en fase de tramitació.

Com puc atorgar una escriptura de designació d'assistent?

Per atorgar una escriptura de designació d'assistent simplement caldrà contactar amb la nostra oficina notarial (per telèfon, via web, per WhatsApp) i concertar una cita en el dia i hora que més convingui a l'interessat. El dia i hora acordat, l'atorgant simplement haurà d'acudir a l'oficina notarial proveït de la documentació necessària (consultar apartat de documentació necessària) per signar l'escriptura corresponent, la qual serà redactada en base al contingut legal mínimament exigible i a les previsions i necessitats del client en qüestió.

Articles relacionats

Pas 5

On puc consultar la normativa aplicable al respecte?

A Catalunya, la figura de l'assistència es regula als articles 226-1 i següents del Llibre II del Codi Civil de Catalunya (AQUÍ els pot consultar si ho desitja).

Pas 6

Demanar cita



Compleixo els requisits i vull reservar hora

Continuar



Tinc dubtes i vull resoldre-les

Continuar

Assistència