És el document notarial mitjançant el qual, un apoderat, al qual una determinada persona li ha conferit un poder, transmet aquest poder a favor d' un tercer, de manera que l' apoderat original cessa en les seves facultats, les quals es traslladen a una tercera persona, que rep la denominació de substitut, de manera que, a partir d' aquell moment, serà aquest substitut qui podrà exercir les facultats del poder original en nom i representació del poderdant que el va atorgar.
Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 novembre) i 2) la nostra experiència diària en la preparació d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.
Com s'ha indicat en la definició d'aquest acte, l'escriptura de substitució de poder és l'instrument mitjançant el qual, existint prèviament un poder (ja sigui aquest general o especial), atorgat per un determinat poderdant i a favor d'un apoderat concret, aquest apoderat procedeix a transmetre les seves facultats a un tercer, el qual, rebent la denominació de substitut, a partir d' aquell moment, assumeix les facultats assignades originalment pel poderdant, podent per consegüent actuar en nom i representació del poderdant original, dins de l' espectre de facultats a què es refereixi el poder en qüestió.
Així doncs, mitjançant l'acte de substitució, l'apoderat original, que es denomina jurídicament substituent, cessa o veu extingides les seves facultats (és a dir, que deixa de ser apoderat), ja que aquestes facultats conferides pel poderdant les assumeix el "nou apoderat", que es denomina jurídicament substitut.
<ejemplo>“Para una mayor comprensión del acto, se trataría de un supuesto de sustitución el caso en el que, por ejemplo, la Sra. María confiere un poder especial a favor de la Sra. Juana (para que ésta, en su nombre y representación, pueda vender una vivienda propiedad de la Sra. María), pero por la razón que sea, la Sra. Juana no puede o no quiere ejercer dichas funciones, de tal suerte que dicha la Sra. Juana transfiere estas facultades a una tercera persona, en este caso la Sra. Antonia, para que sea ésta la que finalmente realice la venta de la vivienda en nombre y representación de la poderdante original, es decir, de la Sra. María”.<ejemplo>
Com és sabut, en general, un poder és un instrument al qual pot recórrer qualsevol persona quan, per qualsevol motiu, no pugui o no vulgui realitzar un acte per si mateix, i desitja o necessiti encomanar la seva realització, en el seu nom i representació, a un tercer, que es denomina apoderat. Així doncs, si tot discorre sense incidències, serà aquest apoderat qui realitzarà l' acte o negoci per al qual se li ha facultat i el poder haurà complert la seva comesa.
No obstant això, pot succeir que, per qualsevol motiu, l' apoderat designat no pugui o no vulgui exercir les facultats conferides.
<ejemplo>“Ello se puede dar en múltiples ocasiones, como por ejemplo si se ha roto la relación de confianza entre poderdante o apoderado, si el apoderado ha sufrido cualquier percance o imprevisto que le impide ejercer sus funciones de forma adecuada, o si se ha producido cualquier circunstancia que determina la posibilidad de que otra persona ejerza las funciones conferidas en el poder de un modo más adecuado”.<ejemplo>
Així les coses, si concorre alguna d'aquestes circumstàncies, per evitar que el poderdant hagi de revocar aquest poder i atorgar-ne un altre de nou a favor d'una tercera persona, existeix la possibilitat de recórrer a aquesta figura de la substitució, mitjançant la qual, com s'ha comentat, l'apoderat extingeix la seva representació i trasllada les seves facultats a un "nou apoderat", que es denomina substitut, el qual serà qui, a partir d' aquell moment, exerceixi les facultats del poder en nom i representació del poderdant.
Per tant, com s' ha indicat, la figura de la substitució és un instrument que permet conservar la vigència d' un poder quan, pels motius que fossin, l' apoderat no vol o no pot exercir aquestes facultats conferides, de tal sort que procedeix a transferir les facultats a un altre apoderat perquè el poderdant aconsegueixi igualment la representació pretesa però, en aquest cas, a través d' una altra persona que la designada inicialment.
Com és lògic, i com ja s'ha fet referència en desenvolupar la figura del poder (ja sigui aquest general o especial) en els apartats corresponents d'aquesta pàgina web, l'atorgament d'un poder ha d'estar basat en l'estricta i ferma confiança que tingui el poderdant en l'apoderat, ja que una utilització indeguda, de mala fe o negligent de l' apoderament pot provocar greus conseqüències econòmiques i patrimonials per a aquest poderdant.
Tenint en compte doncs d' aquesta relació de confiança estricta entre poderdant i apoderat, com és lògic, per regla general, l' apoderat designat no pot transferir les facultats conferides a qualsevol persona, en qualsevol moment, ni de qualsevol manera, sinó que això només serà possible en uns supòsits concrets i quan es compleixin determinades circumstàncies.
Així doncs, la llei només permet aquesta possibilitat de la substitució en el cas que el poderdant no l' hagi prohibit expressament en la seva escriptura de poder.
Partint doncs de la necessitat que el poderdant no hagi prohibit la possibilitat de substitució, aquesta es podrà realitzar sense problemes en els següents supòsits:
Atenent la regulació del contracte de mandat, supletòria en l' àmbit dels apoderaments, és menester indicar que és obligació del mandatari donar compte de les seves operacions al mandant, de manera que, recorrent a una interpretació teleològica àmplia, es pot afirmar que en efecte, l' apoderat que substitueixi el poder, encara que això estigui expressament autoritzat pel poderdant, està obligat a notificar-ho fefaentment a l' esmentat poderdant, ja que al final és la persona interessada a saber a qui correspon exercir les facultats que ell ha conferit.
Així mateix, des d' un punt de vista lògic i de prudència, cal que això es notifiqui, doncs si el poderdant volgués, arribat el cas, procedir a la revocació del poder, necessita conèixer les substitucions que, si s' escau, s' hagin realitzat.
En efecte, la legislació notarial determina que, en definitiva, la substitució, en tractar-se d' una modificació del poder primigeni, si aquesta l' autoritza un notari diferent al que va autoritzar el poder original, aquesta circumstància s' haurà de notificar, per part d' aquest segon fedatari públic, al notari titular del protocol de l' esmentat apoderament, als efectes que en deixi constància en la seva matriu. En qualsevol cas, aquest és un tràmit que realitzarà l' oficina notarial d' ofici, sense que s' hagi de realitzar cap tràmit addicional per part dels interessats.
La resposta a aquesta pregunta ha de ser negativa, ja que aquesta és la diferència bàsica entre les figures de la substitució de poder i el subapoderament. Així doncs, si se substitueix el poder, el substituent perdrà les facultats que hagi transmès al substitut, mentre que, per contra, si es recorre a la figura del subapoderament (la qual es detalla en un altre apartat d'aquesta web), l'apoderat original si que mantindrà les seves facultats intactes.
Com ja s'ha recalcat en multitud d'ocasions, la concessió de qualsevol classe de poder ha d'estar basada en una relació de confiança entre el poderdant i l'apoderat, ja que des que s'atorgui aquest poder, el poderdant està concedint la possibilitat que l'apoderat realitzi actes o negocis en el seu nom i representació, els quals, si es realitzen de bona fe i de forma diligent, li poden suposar un benefici per a la seva persona i el seu patrimoni però, per contra, si es realitzen de mala fe o de forma negligent, li poden suposar un gran perjudici.
Així doncs, i partint d' aquesta base, la concessió de la facultat de substitució ha de ser una cosa molt meditada per part del poderdant, ja que en reconèixer-la, està concedint la possibilitat que finalment sigui una tercera persona la que actuï en el seu nom i representació, i no l' apoderat original que ell ha designat, la qual cosa pot suposar una fallida de l' esmentada confiança si aquesta tercera persona substituta no reuneix les qualitats necessàries per a això.
Per tant, es recomana reflexionar profundament sobre la concessió d' aquesta possibilitat i, si s' escau, limitant l' espectre de persones que poden assumir el paper de substitut, evitant així sorpreses desagradables que puguin causar greus perjudicis econòmics al patrimoni del poderdant.
Com s' ha indicat, la substitució de poder simplement el que suposa és un canvi en la persona de l' apoderat, ja que la persona designada originalment queda desplaçada pel substitut, que és el que a partir d' aquell moment qui pot exercir les facultats del poder en nom i representació del poderdant.
Per tant, mitjançant la substitució del poder, el substitut podrà realitzar els mateixos actes o negocis jurídics previstos en el poder original (ja es tractés aquest d'un poder general o especial), amb l'única diferència que ara és una persona diferent qui exerceix aquesta representació.
Si el poderdant hagués prohibit expressament la possibilitat de la substitució, i aquesta es produís igualment, la llei determina que els esmentats actes seran nuls de ple dret i no perjudicaran el poderdant, és a dir, que no tindran validesa ni cap eficàcia.
A sensu contrari, si la possibilitat de substitució si que estigués prevista i el poderdant hagués assenyalat les persones concretes que poden assumir el paper del substitut, si es produeix aquesta substitució, els actes realitzats pel substitut seran perfectament vàlids i legals, sense cap problema sobre això.
Finalment, si el poderdant no hagués prohibit expressament la possibilitat de substitució, però tampoc no n' hagués previst expressament, si es realitza la substitució i el poderdant no l' accepta expressament, amb els actes que realitzi el substitut poden passar dues coses:
De conformitat amb el que estableix la llei, si la substitució s' ha dut a terme de forma adequada, aquest no tindrà cap responsabilitat.
No obstant això, si la substitució s' hagués dut a terme malgrat la prohibició del poderdant, o la persona substituta és notòriament incapaç o insolvent, el Codi Civil determina que l' apoderat substituent respondrà de la gestió del substitut.
Efectivament, si el poder original va ser atorgat mitjançant escriptura pública, una substitució, que en definitiva suposa una modificació del mateix, s' haurà d' instrumentar mitjançant escriptura pública.
La substitució de poder podrà ser atorgada per l' apoderat d' un poder, tret que això no hagués estat expressament prohibit pel poderdant i, com és lògic, sempre que es trobi en plenes capacitats intelectives i volitives per autogovernar-se, relacionar-se amb la realitat i comprendre la transcendència jurídica dels seus actes.
Pel que fa a les qualitats personals de la persona que serà designada com a substitut, cal considerar que caldrà que el mateix ostenti capacitat per realitzar l'acte o negoci a què es refereixi el poder i, en general, que presenti una plena capacitat d'obrar, és a dir, que sigui major d'edat (18 anys complerts), i que es trobi en plenes capacitats intelectives i volitives per autogovernar-se, relacionar-se amb la realitat i comprendre la transcendència jurídica dels seus actes.
Efectivament, si en el poder original s' hagués designat més d' un apoderat, i és possible la substitució, aquests apoderats poden designar diversos substituts perquè aquests ocupin els llocs respectius que ells abandonen en l' apoderament.
La substitució de poder tindrà la durada que tingui el poder en qüestió, de manera que s' haurà d' atendre a la mateixa per conèixer, si s' escau, la limitació temporal que tingui l' actuació del substitut.
Per suposat, el poderdant pot revocar el poder primigeni en el moment que desitgi, de manera que si es produeix la substitució, i el poderdant decideix que ja no vol que aquesta tercera persona el representi, revocant el poder original la substitució, en tractar-se d' una modificació d' aquest, també quedarà sense efecte.
En qualsevol cas, a aquest efecte, el raonable és notificar la revocació del poder al substitut perquè en tingui constància fefaent i s' abstingui de fer ús del poder.
Per suposat, el substitut també pot renunciar al seu càrrec en qualsevol moment, quan ho desitja, de manera que si així ho considera oportú, pot optar per no fer més ús del poder, destruir-ne l' original o, si s' escau, formalitzar-ne la renúncia mitjançant una escriptura pública.
Per a més informació al respecte, consulteu l'apartat d'aquest web relatiu a la renúncia de poders.
L'escriptura de substitució només l'haurà de signar l'apoderat, és a dir, la persona a favor de la qual es va confirmar el poder original, de manera que no caldrà que hi acudeixi el nou apoderat o apoderats (que reben la denominació de substituts) a l'acte de la signatura de l'escriptura ni que acceptin la seva designació com a tal, ni tampoc per suposat el poderdant original.
Efectivament, perquè el substitut pugui fer ús del poder i realitzar tots els actes o negocis jurídics a què es refereix el mateix, caldrà que disposi d' una còpia autèntica del document, de manera que sembla raonable que l' apoderat que cessa en el seu càrrec li faci lliurament del document, així com de l' escriptura de substitució.
Un cop s' hagi signat l' escriptura de substitució, l' oficina notarial procedirà, en el mateix acte, a lliurar una còpia autèntica de l' escriptura de substitució a l' atorgant, perquè aquest en faci l' ús que correspongui.
Per suposat, el notari pot desplaçar-se a signar la substitució del poder al seu domicili, ja que la llei obliga a garantir el servei públic notarial a totes aquelles persones minusvàlides, malaltes o amb mobilitat reduïda que no puguin acudir per si mateixes a l' oficina notarial.
No obstant això, caldrà tenir en compte que, en tal cas, per una qüestió de competència territorial del notari requerit, haurà de tractar-se d' un notari de la localitat en qüestió en la qual es trobi el domicili de la persona que no pot desplaçar-se.
Lamentablement, en l' actualitat, la normativa vigent no preveu la inscripció dels poders atorgats per persones físiques en cap Registre públic, la qual cosa sens dubte seria positiva ja que oferiria garanties de major seguretat jurídica als operadors, ja que qualsevol interessat que contractés amb l' apoderat podria consultar si aquest apoderament segueix vigent o, per contra, ha estat revocat.
Per tant, les substitucions de poder no s' inscriuran en cap registre públic.
En aquest sentit, és menester indicar que en el passat, es va intentar crear un registre de revocació de poders en el qual s' inscriguessin totes les revocacions de poders, per així poder verificar la seva vigència. No obstant això, aquest Registre, previst en una norma reglamentària, va ser considerat il·legal pel Tribunal Suprem i aquest va quedar sense efecte, per la qual cosa, com s'indica, en l'actualitat no existeix cap registre en el qual s'inscrigui l'atorgament o la revocació de poders.
Per suposat, si la raó de l'atorgament de la substitució de poder és que el substitut pugui intervenir en una operació que se signa en una notaria llunyana al domicili de l'apoderat original (imaginem un supòsit en què l'apoderat original resideix a Barcelona i l'operació s'ha de realitzar en una notaria a Sevilla), si el sol·licitant ho requereix, és possible enviar una còpia electrònica de la substitució del poder a la notaria en la qual se signi l'operació, perquè així el substitut pugui intervenir, sense necessitat d'haver d'enviar físicament la còpia autèntica de la substitució del poder per correu, missatgeria o qualsevol altre mitjà.
NORMATIVA ESTATAL:
NORMATIVA AUTONÒMICA:
Documentació necessària per a nacional:
Documentació necessària per a estrangers:
Documentació necessària:
En cas que es tractés d' una empresa estrangera caldrà aportar a més: