Substitució de poder

La resposta a aquesta pregunta ha de ser negativa, ja que aquesta és la diferència bàsica entre les figures de la substitució de poder i el subapoderament. Així doncs, si se substitueix el poder, el substituent perdrà les facultats que hagi transmès al substitut, mentre que, per contra, si es recorre a la figura del subapoderament (la qual es detalla en un altre apartat d'aquesta web), l'apoderat original si que mantindrà les seves facultats intactes.

Com ja s'ha recalcat en multitud d'ocasions, la concessió de qualsevol classe de poder ha d'estar basada en una relació de confiança entre el poderdant i l'apoderat, ja que des que s'atorgui aquest poder, el poderdant està concedint la possibilitat que l'apoderat realitzi actes o negocis en el seu nom i representació, els quals, si es realitzen de bona fe i de forma diligent, li poden suposar un benefici per a la seva persona i el seu patrimoni però, per contra, si es realitzen de mala fe o de forma negligent, li poden suposar un gran perjudici.

Així doncs, i partint d' aquesta base, la concessió de la facultat de substitució ha de ser una cosa molt meditada per part del poderdant, ja que en reconèixer-la, està concedint la possibilitat que finalment sigui una tercera persona la que actuï en el seu nom i representació, i no l' apoderat original que ell ha designat, la qual cosa pot suposar una fallida de l' esmentada confiança si aquesta tercera persona substituta no reuneix les qualitats necessàries per a això. 

Per tant, es recomana reflexionar profundament sobre la concessió d' aquesta possibilitat i, si s' escau, limitant l' espectre de persones que poden assumir el paper de substitut, evitant així sorpreses desagradables que puguin causar greus perjudicis econòmics al patrimoni del poderdant.

Com s' ha indicat, la substitució de poder simplement el que suposa és un canvi en la persona de l' apoderat, ja que la persona designada originalment queda desplaçada pel substitut, que és el que a partir d' aquell moment qui pot exercir les facultats del poder en nom i representació del poderdant.

Per tant, mitjançant la substitució del poder, el substitut podrà realitzar els mateixos actes o negocis jurídics previstos en el poder original (ja es tractés aquest d'un poder general o especial), amb l'única diferència que ara és una persona diferent qui exerceix aquesta representació.

Si el poderdant hagués prohibit expressament la possibilitat de la substitució, i aquesta es produís igualment, la llei determina que els esmentats actes seran nuls de ple dret i no perjudicaran el poderdant, és a dir, que no tindran validesa ni cap eficàcia.

A sensu contrari, si la possibilitat de substitució si que estigués prevista i el poderdant hagués assenyalat les persones concretes que poden assumir el paper del substitut, si es produeix aquesta substitució, els actes realitzats pel substitut seran perfectament vàlids i legals, sense cap problema sobre això.

Finalment, si el poderdant no hagués prohibit expressament la possibilitat de substitució, però tampoc no n' hagués previst expressament, si es realitza la substitució i el poderdant no l' accepta expressament, amb els actes que realitzi el substitut poden passar dues coses:

• Si a posteriori el poderdant no ratifica l' acte o negoci jurídic, aquest serà nul i invàlid.
• Per contra, si el poderdant, a posteriori, ratifica l' acte, es considerarà que accepta tàcitament la substitució i, per tant, l' acte o negoci celebrat pel substitut serà vàlid i eficaç.
  

De conformitat amb el que estableix la llei, si la substitució s' ha dut a terme de forma adequada, aquest no tindrà cap responsabilitat.

No obstant això, si la substitució s' hagués dut a terme malgrat la prohibició del poderdant, o la persona substituta és notòriament incapaç o insolvent, el Codi Civil determina que l' apoderat substituent respondrà de la gestió del substitut.

Efectivament, si el poder original va ser atorgat mitjançant escriptura pública, una substitució, que en definitiva suposa una modificació del mateix, s' haurà d' instrumentar mitjançant escriptura pública.

La substitució de poder podrà ser atorgada per l' apoderat d' un poder, tret que això no hagués estat expressament prohibit pel poderdant i, com és lògic, sempre que es trobi en plenes capacitats intelectives i volitives per autogovernar-se, relacionar-se amb la realitat i comprendre la transcendència jurídica dels seus actes.

Pel que fa a les qualitats personals de la persona que serà designada com a substitut, cal considerar que caldrà que el mateix ostenti capacitat per realitzar l'acte o negoci a què es refereixi el poder i, en general, que presenti una plena capacitat d'obrar, és a dir, que sigui major d'edat (18 anys complerts), i que es trobi en plenes capacitats intelectives i volitives per autogovernar-se, relacionar-se amb la realitat i comprendre la transcendència jurídica dels seus actes.

Efectivament, si en el poder original s' hagués designat més d' un apoderat, i és possible la substitució, aquests apoderats poden designar diversos substituts perquè aquests ocupin els llocs respectius que ells abandonen en l' apoderament.

La substitució de poder tindrà la durada que tingui el poder en qüestió, de manera que s' haurà d' atendre a la mateixa per conèixer, si s' escau, la limitació temporal que tingui l' actuació del substitut.

Per suposat, el poderdant pot revocar el poder primigeni en el moment que desitgi, de manera que si es produeix la substitució, i el poderdant decideix que ja no vol que aquesta tercera persona el representi, revocant el poder original la substitució, en tractar-se d' una modificació d' aquest, també quedarà sense efecte.

En qualsevol cas, a aquest efecte, el raonable és notificar la revocació del poder al substitut perquè en tingui constància fefaent i s' abstingui de fer ús del poder.

Per suposat, el substitut també pot renunciar al seu càrrec en qualsevol moment, quan ho desitja, de manera que si així ho considera oportú, pot optar per no fer més ús del poder, destruir-ne l' original o, si s' escau, formalitzar-ne la renúncia mitjançant una escriptura pública.

Per a més informació al respecte, consulteu l'apartat d'aquest web relatiu a la renúncia de poders.

L'escriptura de substitució només l'haurà de signar l'apoderat, és a dir, la persona a favor de la qual es va confirmar el poder original, de manera que no caldrà que hi acudeixi el nou apoderat o apoderats (que reben la denominació de substituts) a l'acte de la signatura de l'escriptura ni que acceptin la seva designació com a tal, ni tampoc per suposat el poderdant original.

Efectivament, perquè el substitut pugui fer ús del poder i realitzar tots els actes o negocis jurídics a què es refereix el mateix, caldrà que disposi d' una còpia autèntica del document, de manera que sembla raonable que l' apoderat que cessa en el seu càrrec li faci lliurament del document, així com de l' escriptura de substitució.

Un cop s' hagi signat l' escriptura de substitució, l' oficina notarial procedirà, en el mateix acte, a lliurar una còpia autèntica de l' escriptura de substitució a l' atorgant, perquè aquest en faci l' ús que correspongui.

Per suposat, el notari pot desplaçar-se a signar la substitució del poder al seu domicili, ja que la llei obliga a garantir el servei públic notarial a totes aquelles persones minusvàlides, malaltes o amb mobilitat reduïda que no puguin acudir per si mateixes a l' oficina notarial.

No obstant això, caldrà tenir en compte que, en tal cas, per una qüestió de competència territorial del notari requerit, haurà de tractar-se d' un notari de la localitat en qüestió en la qual es trobi el domicili de la persona que no pot desplaçar-se.

Lamentablement, en l' actualitat, la normativa vigent no preveu la inscripció dels poders atorgats per persones físiques en cap Registre públic, la qual cosa sens dubte seria positiva ja que oferiria garanties de major seguretat jurídica als operadors, ja que qualsevol interessat que contractés amb l' apoderat podria consultar si aquest apoderament segueix vigent o, per contra, ha estat revocat.

Per tant, les substitucions de poder no s' inscriuran en cap registre públic.

En aquest sentit, és menester indicar que en el passat, es va intentar crear un registre de revocació de poders en el qual s' inscriguessin totes les revocacions de poders, per així poder verificar la seva vigència. No obstant això, aquest Registre, previst en una norma reglamentària, va ser considerat il·legal pel Tribunal Suprem i aquest va quedar sense efecte, per la qual cosa, com s'indica, en l'actualitat no existeix cap registre en el qual s'inscrigui l'atorgament o la revocació de poders.

Per suposat, si la raó de l'atorgament de la substitució de poder és que el substitut pugui intervenir en una operació que se signa en una notaria llunyana al domicili de l'apoderat original (imaginem un supòsit en què l'apoderat original resideix a Barcelona i l'operació s'ha de realitzar en una notaria a Sevilla), si el sol·licitant ho requereix, és possible enviar una còpia electrònica de la substitució del poder a la notaria en la qual se signi l'operació, perquè així el substitut pugui intervenir, sense necessitat d'haver d'enviar físicament la còpia autèntica de la substitució del poder per correu, missatgeria o qualsevol altre mitjà.