Testimonis notarials

Un testimoni notarial és, explicat d' una manera molt senzilla, un acte mitjançant el qual, un notari certifica que un determinat document és una còpia exacta del seu original.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si María necesita presentar ante el departamento de Recursos Humanos de la nueva empresa en la que trabaja, su título universitario de graduada en Derecho, para acreditar de que dispone de esta titulación, como es lógico, no aportará el original de su diploma universitario, pues sólo dispone de un ejemplar que debe conservar el resto de su vida.<ejemplo>

<ejemplo>Por consiguiente, para poder acreditar su título, puede optar por acudir a un Notario, para que éste le haga un testimonio de su título, con lo cual, conseguirá un documento en el que consta una copia de su título, acompañado de una nota puesta por el Notario, en la que éste, como fedatario público, certifica y autentifica que dicha copia es una fiel y exacta reproducción del documento original que se le ha exhibido, con lo cual, conseguirá acreditar su condición de graduada en Derecho ante su nueva empresa.<ejemplo>

Des d'un punt de vista legal, la normativa aplicable defineix el testimoni o compulsa com una actuació notarial en la qual el fedatari públic "efectua la reproducció autèntica dels documents originals que li són exhibits amb aquesta finalitat" o, si s'escau, "donant fe de la coincidència dels suports gràfics que els són lliurats amb la realitat que observin".

Un testimoni notarial, com s' ha indicat en la pregunta precedent, permet obtenir a la persona que ho demana una còpia fidel i exacta d' un document original, amb l' afegit que a l' esmentada còpia s' acompanya una declaració d' un notari, és a dir, d' un fedatari públic, en la qual es dóna fe i s' acredita, davant qualsevol, que aquest document és efectivament una còpia exacta i fidel de l' original del mateix.

Com és lògic, qualsevol persona pot fer una còpia d'un document original (per exemple, amb una fotocòpia en una copisteria), però no obstant, no és menys cert que, en moltes ocasions, davant de tràmits administratius o amb terceres persones, això no és suficient, ja que aquesta administració o tercer ens exigiran que es lliuri el document original, per, per exemple, verificar que no s' ha alterat o manipulat aquest document.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, puede suceder que un alumno, para matricularse a un Master Universitario, esta institución académica le solicite su expediente académico, donde consten todas sus calificaciones, para así valorar o no su admisión en estos estudios a la vista de su rendimiento académico. En este caso, si el estudiante se limita a hacer una fotocopia de su expediente, la Universidad destinataria no lo aceptará, pues puede tener dudas de que el estudiante pudiera haber alterado o falsificado el documento.<ejemplo>

En aquest cas, per evitar que haguem de lliurar aquest original (el qual, potser, ens ha constat molt de temps o diners d'aconseguir, o directament no és possible obtenir-ne un altre original), el recurs al testimoni o compulsa notarial és molt útil i adequat, ja que en aquest cas, la intervenció del Notari, és a dir, d'un fedatari públic, permet certificar davant qualsevol persona que aquesta còpia és una reproducció exacta del seu original, amb la qual cosa, a la pràctica desplegarà els mateixos efectes que l' esmentat original, però sense necessitat de lliurar-lo.

<ejemplo>Siguiendo pues el ejemplo propuesto, el estudiante podrá optar entre entregar el original de su expediente académico, con lo cual lo perderá, solicitar uno nuevo a su Universidad (lo cual le puede costar por ejemplo 100 €) o, en su caso, optar por acudir a un Notario y legitimar notarialmente su expediente académico, con lo cual, con un trámite mucho más barato, conseguirá una copia de su expediente en la que un Notario acredita que dicha copia es una fiel reproducción de su original, lo que le permitirá cumplir con el trámite que debe realizar con la nueva Universidad.<ejemplo>

Així doncs, gràcies a aquest instrument, qualsevol persona pot obtenir una còpia exacta d' un document original, i amb l' afegit de poder certificar davant qualsevol que aquesta còpia és una fidel reproducció de l' original, la qual cosa ens permetrà presentar aquesta còpia davant qualsevol persona o administració, als efectes de realitzar el tràmit que necessitem, sense necessitat d'aportar l'original del nostre document i, per tant, perdre el mateix.

<ejemplo>Por ejemplo, cuando una persona se cambia de domicilio, debe acudir al Ayuntamiento de su nueva población a inscribirse en el Padrón, tras lo cual, se le entregará un certificado de empadronamiento acreditativo del trámite.<ejemplo>

<ejemplo>Posteriormente, si desea acudir a su nuevo centro de salud para que se le asigne un nuevo médico de cabecera, en dicho CAP le solicitarán este certificado de empadronamiento, con lo cual, si entrega su original, perderá el documento. En tal caso, para evitarlo, puede optar por acudir a un Notario y realizar un testimonio del documento, con lo cual, conservará el original, mientras que entregando el testimonio del certificado de empadronamiento en su CAP, podrá conseguir igualmente realizar el trámite que necesita, esto es, que se le asigne un nuevo médico de cabecera en este caso.<ejemplo>

En definitiva, cal entendre que el valor fonamental dels testimonis és desplegar un efecte o valor substitutori ple respecte del document original.

A més de l' efecte principal indicat en la pregunta precedent, això és, la possibilitat d' obtenir una còpia exacta d' un document amb valor o efecte substitutori, en la qual un notari certifica que aquesta còpia és una fidel reproducció del seu original, mitjançant el recurs al testimoni o compulsa, els interessats en aquest servei han de tenir en compte les consideracions següents:

• En primer lloc, és molt important entendre que pel fet de testimoniar-se un document privat, aquest document privat mai esdevendrà públic.
• I així mateix, que mitjançant el testimoni, el document en qüestió adquireix data certa davant tercers, és a dir, la qual cosa implica que es pot certificar davant de tercers que, almenys, en aquesta data (en la qual es realitza el testimoni), aquest document ja existia en els termes que es reflecteixen en la còpia testimoniada, la qual cosa pot ser interessant en determinats casos en què la data d'un document sigui rellevant per acreditar la seva validesa o efectes enfront de tercers.
  

A grans trets, de conformitat amb la normativa vigent, es poden identificar i diferenciar les classes de testimonis notarials següents:

1. Testimoni per exhibició: Es tracta del supòsit ordinari en el qual s'han centrat totes les preguntes d'aquesta entrada, en la qual l'interessat aporta un document davant el notari, als efectes que aquest doni fe que la còpia testimoniada és una fidel i exacta reproducció del document exhibit.

2. Testimoni de legitimació de signatures: Es tracta de la intervenció notarial en la qual el fedatari públic certifica que una signatura que consta en un document correspon a una persona concreta.

• Per conèixer més detalls d'aquesta modalitat, visitar l'apartat d'aquesta pàgina web relatiu a les legitimacions (AQUÍ).

3. Testimoni de vigència de lleis: Es tracta d'una intervenció notarial en la qual el fedatari públic certifica, i perquè això té efectes a l'estranger:

• O bien la legislación vigente en España: Es decir, el Notario certifica ante terceros, la vigencia de una determinada ley en España.
  
  <ejemplo>Por ejemplo, el Notario puede certificar la vigencia y contenido del Código Civil español en materia de separación y divorcio, para que ello surta efectos en un proceso judicial en otro país extranjero en el que, por razón de las circunstancias personales de los litigantes, dicha ley deba ser de aplicación.<ejemplo>
• O bien lo que se denomina jurídicamente el “estatuto personal del requirente”, esto es, la identificación de circunstancias personales de una persona que determinan la aplicación de una determinada normativa en nuestro ordenamiento.
  
  <ejemplo>Por ejemplo, el Notario puede certificar que un sujeto, nacido en Cataluña, le es de aplicación el Derecho civil catalán, con las consecuencias que ello conlleva.<ejemplo>

4. Testimonis de presència: Es tracta de la intervenció notarial en la qual el notari certifica que, davant la seva presència, ha acudit una determinada persona, i a la qual ha identificat mitjançant el seu document d'identitat corresponent.

Tot i que, com a regla general, es poden testimoniar o compulsar tota classe de documents, cal tenir en compte que la normativa vigent (en concret l'article 252 del Reglament Notarial), estableix una sèrie de limitacions, en les quals no serà possible acudir a la figura del testimoni, a saber:

En primer lloc, en el cas dels documents matrius que conformen el protocol del notari, no podran ser objecte de testimoni.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si el propietario de una vivienda ha perdido la copia auténtica de su escritura de compraventa en la que se acredita que él es el propietario de dicho inmueble, éste no puede pretender acudir al Notario que otorgó esa escritura y solicitarle un testimonio de la misma, sino que, en su caso, lo procedente será solicitar una copia auténtica o simple de dicha escritura, según proceda.<ejemplo>

Així mateix, tampoc és possible realitzar un testimoni d' un document que estigui redactat en una llengua estrangera, és a dir, en un idioma no oficial en el lloc d' expedició del testimoni.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, en el caso de nuestra oficina notarial, radicada en Barcelona, como los idiomas oficiales son el castellano y el catalán, sólo se podrá testimoniar cualquier documento redactado en alguno de estos dos idiomas.<ejemplo>

No obstant això, com a excepció, el Reglament Notarial permet testimoniar documents redactats en llengua estrangera si el notari coneix aquesta llengua o, en cas de desconèixer-la, si s' acompanya el document d' una traducció oficial al castellà.

Finalment, la normativa tampoc permet testimoniar documents que hagin de ser obligatòriament presentats davant l' Administració Tributària, tret que juntament amb aquests, s' acompanyi el corresponent justificant de presentació.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si se pretende testimoniar un contrato de alquiler, será necesario aportar, junto al mismo, el justificante de pago del Impuesto de Transmisiones Patrimoniales Onerosas devengado, para así verificar que el interesado ha pagado los impuestos correspondientes.<ejemplo>