Donació

De conformitat amb la legislació civil catalana, en relació amb la forma que ha d' adoptar una donació perquè sigui vàlida, cal tenir en compte les qüestions següents:

• Quan el bé donat es tracti d'un immoble, serà requisit necessari que la donació es formalitzi mitjançant una escriptura pública, i, així mateix, serà obligatori que l'acceptació del donatari també consti en escriptura pública (en cas que l'acceptació es formalitzi mitjançant una escriptura posterior o per mitjà d'una diligència d'adhesió, caldrà que aquesta circumstància es notifiqui de forma fefaent als donants).
• En el caso de bienes muebles (como por ejemplo un cuadro de valor, o dinero), es necesario que la donación se formalice por escrito.
  
  <ejemplo>No obstante, en el caso de los bienes muebles, las donaciones también se podrán realizar verbalmente, pero sólo serán válidas si simultáneamente se entrega el bien dado (salvo en el caso de las donaciones que se realizan con motivos de colectas públicas de carácter benéfico, cuya entrega puede diferirse a un momento posterior).<ejemplo>
  

En tot cas, en els supòsits en què no sigui estrictament obligatori, la donació igualment es pot formalitzar en escriptura pública. Això serà molt recomanable sobretot en els casos en què el bé donat tingui un cert valor econòmic, ja que en intervenir un notari, l' acte es dotarà de molta més seguretat jurídica, ja que aquest estarà autoritzat per un fedatari públic, és a dir, un funcionari públic, professional del Dret, especialista en matèries de Dret privat, que podrà assessorar adequadament totes les parts i vetllar pels seus drets i interessos legítims.

Quan una persona rep un bé donat, es pot fer la pregunta de si aquest bé es troba en perfecte estat de conservació que permeti un ús normal i adequat d' aquest o, per contra, si aquest presentés algun defecte, desperfecte o dany, en aquest cas podria reclamar responsabilitat per això al donant.

<ejemplo>Así pues, si por ejemplo Montserrat dona a una sobrina suya, llamada Mar, un coche de su propiedad de 20 años de antigüedad, si a los pocos días de disfrutar del mismo, el vehículo se avería y su reparación cuesta 1.000€, Mar se puede plantar si dicha reparación debe ser abonada o no por su tía Montserrat.<ejemplo>

Amb relació a aquesta pregunta, cal indicar que la llei deixa clar que els donants no han de garantir ni els defectes jurídics ni els defectes materials dels béns donats.

<ejemplo>Siguiendo pues el ejemplo propuesto, Montserrat no deberá abonar importe alguno por la reparación del coche donado a su sobrina.<ejemplo>

No obstant això, si el donant lliura el bé sabent que no li pertany, o que aquest presenta defectes ocults, en aquest cas ha d' indemnitzar el donatari pels perjudicis soferts.

<ejemplo>En nuestro ejemplo, si Montserrat fuera conocedora de que el vehículo donado presentaba una avería grave y se lo ocultó a su sobrina, si ésta puede acreditar que ello es así, podrá exigir a su tía que abone la reparación de dicha avería que se le ha ocultado y que ha viciado su consentimiento al aceptar la donación de este coche.<ejemplo>

Amb relació a aquesta pregunta, cal saber que l' article 531-14 del Codi Civil català estableix que no perjudicaran els creditors dels donants les donacions que aquests atorguin després de la data del fet o de l' acte del qual neixi el crèdit, si falten altres recursos per cobrar-lo.

Així doncs, en cas que una persona tingués deutes, i posteriorment al naixement d' aquestes, dóna un o part dels seus béns a tercers, si els creditors d' aquests deutes, amb el patrimoni del donant no poden cobrar el seu deute, també podran tractar de cobrar el seu crèdit a través d' aquests béns donats, encara que no pertanyin ja al donant.

<ejemplo>De modo que, por ejemplo, si el señor Óscar debe 100.000 euros de un préstamo que contrajo en 2018, posteriormente, en 2020, dona una vivienda de su propiedad a su hija, si durante el año 2021 el señor Óscar deja de pagar su préstamo, y no tiene más bienes en su patrimonio con el que responder de la deuda, como la misma es anterior a la donación, el banco podrá proceder, por las vías legales que correspondan (por ejemplo, tratando de obtener el embargo judicial de la vivienda) para recuperar su deuda, aunque la vivienda ya no pertenezca al Sr. Óscar en ese momento.<ejemplo>

Efectivament, la llei permet que les donacions, si així ho desitja el donant, quedin subjectes a les condicions o terminis que es determinin.

Així doncs, per exemple, un pare pot donar al seu fill la quantitat de 50.000 euros:

• Condicionat al que aquest sigui capaç de finalitzar els seus estudis universitaris;
• O amb la condició que no suspengui la selectivitat a la qual es presentarà el proper mes de juny.
  

En aquests casos, l'adquisició completa del bé donat quedarà subjecta al al seu parer compleixi amb la condició o termini imposat, de manera que si executa la càrrega que se li ha imposat dins de termini establert (en el seu cas), esdevindrà propietari de ple dret del bé donat, mentre que, si no ho fes, haurà de retornar el donat al donant.

<ejemplo>Siguiendo pues los ejemplos anteriores, en caso de que el hijo que ha recibido esos 50.000€ no acabe sus estudios, o no apruebe el examen de selectividad, deberá retornar este dinero a su padre.<ejemplo>

En tot cas, cal saber que:

• En cas que la condició sigui de naturalesa suspensiva, els fruits i rendes del bé donat pertanyeran al donant.
  
  Així doncs, en l' exemple de la donació condicionada a la finalització d' estudis, durant tots els anys que el fill tardi a finalitzar el seu grau universitari, tots els interessos que generin aquests 50.000 € pertanyeran al pare donant.
• En cas que la condició sigui de naturalesa resolutòria (o s'hagi subjectat la donació a un termini), fins al venciment del termini o compliment de la condició, els fruits i rendes pertanyeran al donatari o els seus successors.
  
  Per contra, si la donació es condiciona al fet que el fill no suspengui l' examen de selectivitat, encara que no aconsegueixi superar la prova, tots els interessos que generin aquests 50.000 € des de la donació fins al suspens, pertanyeran al fill donatari.

A més, també és possible que el donant imposi al donatari càrregues o modes, és a dir, obligacions que ha de complir perquè la donació produeixi plena eficàcia. Així doncs, un pare pot donar a un fill:

• 50.000€, amb el benentuit que els destini a adquirir un habitatge habitual.
• O un habitatge, amb el benentuit que permeti habitar-hi un parent proper durant el termini de 2 anys.
  

Una donació amb clàusula de reversió és aquella en la qual el donant determina que el bé donat retornarà al seu patrimoni, una vegada es compleixi determinada condició o termini que es determini.

<ejemplo>Así pues, el señor Miguel puede dar una vivienda a su hija Laura, por un plazo de 10 años, con cláusula de reversión, de modo que, transcurrido este plazo, la propiedad del inmueble retorne al señor Miguel.<ejemplo>

<ejemplo>O en su caso, el señor Miguel puede donar una vivienda a su hija Laura con la condición de que ésta cuide de su otra hermana María (que padece una minusvalía), sujetando todo ello a una cláusula de reversión, de modo que, si la señora Laura deja de atender y cuidar a su hermana María, la propiedad de la vivienda vuelva al señor Miguel.<ejemplo>

En aquests casos, cal puntualitzar que:

• La clàusula de reversió pot preveure que el bé donat es reintegri en el patrimoni del mateix donant, en el del seu cònjuge, en el dels seus hereus o fins i tot per una tercera persona que es designi.
• El donant, en tot moment, podrà revocar o modificar la clàusula de reversió establerta, deixant-la sense efecte o designant un nou adquirent dels béns donats.
  

Es tracta d' una modalitat de donació en la qual el donant, malgrat donar la propietat del bé al donatari, es reserva per si la possibilitat de disposar del bé donat en el moment que consideri oportú.

Així doncs, si el donant exerceix aquesta possibilitat, la donació quedarà resolta, de manera que el donant podrà vendre el bé i fer-se seu el preu que s' obtingui per aquesta venda.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, si la Sra. Carla dona a su hijo Marc un inmueble, pero en la donación se incluye una cláusula de reserva de facultad de disposición, si la Sra. Carla llega un momento que necesita dinero, puede hacer uso de la misma, de modo que estará facultada para resolver la donación, vender esa vivienda y quedarse con el dinero que se obtenga de la venta.<ejemplo>

Com s' ha indicat les preguntes inicials, les donacions, perquè sorgeixin efecte, cal que siguin acceptades pel donatari, de manera que només quan es produeix aquesta acceptació es perfecciona l' acte jurídic.

Així doncs, partint d' aquesta base, els interessats en aquesta classe d' acte jurídic han de saber que un cop la donació és acceptada pel donatari, i aquesta acceptació és coneguda pel donant, la regla general és que aquesta és irrevocable.

No obstant això, no és menys cert que a aquesta regla general, se li afegeixen una sèrie d' excepcions taxades per la llei, les quals, per a major claredat, es tractaran de desenvolupar en una pregunta posterior.

<ejemplo>Por consiguiente, por ejemplo, si la Sra. María comparece en una Notaría para donar una vivienda que es de su propiedad a una sobrina, y dicha sobrina, en el mismo acto notarial, acepta la donación a su presencia, dicha donación deviene irrevocable, de modo que la Sra. María no podrá, posteriormente, arrepintiéndose de este acto, tratar de dejar sin efecto esta donación, salvo que concurra alguna de las causas excepcionales que prevé la ley, las cuales se expondrán más adelante.<ejemplo>

En el cas que el bé donat sigui un bé moble i la donació es produeix de manera verbal, un cop es produeix el lliurament del bé, la donació esdevé irrevocable, llevat que concorri alguna d' aquestes causes excepcionals que es comentaran més endavant.

<ejemplo>Así pues, si Juan, verbalmente, acuerda con Marcos donarle un teléfono móvil de su propiedad, en cuanto Juan se lo entrega físicamente a Marcos y este acepta la donación, de tal modo que este último ya tiene el teléfono en su poder, dicha donación deviene irrevocable, de modo que, aunque posteriormente Juan se arrepienta de este acto, no podrá dejar sin efecto la donación para recuperar el teléfono, pues este ya será de Marcos.<ejemplo>

Finalment, cal indicar que en cas que la donació estigui motivada per una col·lecta pública o benèfica, la llei determina que aquesta és irrevocable des del moment mateix en què es manifesta públicament la voluntat de donar.

Efectivament, com s' ha indicat en la pregunta precedent, la regla general és que les donacions, un cop han estat acceptades pels donataris, són irrevocables. No obstant això, la llei estableix una sèrie d' excepcions en les quals, si serà possible procedir a la revocació de la donació, això és:

• La supervivència de fills dels donants, fins i tot si aquests tenien fills amb anterioritat.
• La supervivència de fills dels donants que aquests creien morts.
• L' incompliment de les càrregues imposades pels donants als donataris.
• La ingratitud dels donataris (havent-se d'entendre per ingratitud actes de naturalesa penal que el donatari perpetrari contra la persona o béns del donant, dels seus fills o cònjuge, així com els que, en general, representin una conducta amb relació a les mateixes persones no acceptada socialment).
• La pobresa dels donants (això és, la falta de mitjans econòmics dels donants per al seu sotrac personal).
  

Així doncs, per exemple, si la senyora Andrea ha donat un habitatge al seu fill Jordi, i posteriorment aquest l'ha agredit (mostrant-se això en una sentència penal condemnatòria i ferma), o la senyora Andrea perd la seva feina i es troba incursa en una situació econòmica molt dificultosa, en aquest cas podrà instar la revocació de la donació d'aquest habitatge fet en el seu moment a favor del seu fill Jordi.

En aquests casos, cal tenir en compte que:

• La llei concedeix el termini d'un any per sol·licitar judicialment la revocació de la donació, des que es produeix la causa que la motiva.
• La renúncia anticipada a la revocació és nul·la.
  

Per suposat, és possible que un donant done un bé de la seua propietat a diversos donataris.

<ejemplo>Así pues, por ejemplo, la señora Isabel puede donar una vivienda de su propiedad a sus tres hijos, de forma que éstos se convertirán en los propietarios de un 33,3% de la vivienda, cada uno de ellos.<ejemplo>

En aquests casos, la llei determina que si no s' especifica quina porció es dona a cada donatari, la donació s' entén feta a parts iguals i, en cas que algun dels donataris no l' acceptés, la seva part acreixerà proporcionalment a la de la resta.

<ejemplo>Siguiendo el ejemplo propuesto, si uno de los hijos no acepta su parte, la misma se distribuirá de forma equitativa entre los dos hijos, de modo que éstos serán propietarios de la vivienda al 50%.<ejemplo>

En l' escriptura de donació, el donant, actual propietari del bé objecte de la donació, manifestarà que dona aquest bé a títol de mera liberalitat, és a dir, sense rebre res a canvi, a favor d' una tercera persona, la qual es denomina donatari, acceptant aquesta dita donació.

Tot i que és recomanable, atès que la unitat d'acte dotarà de més claredat i seguretat jurídica per a totes les parts l'acte de la donació, això no és obligatori, de manera que el donant pot atorgar l'escriptura pública de donació i, posteriorment, un altre dia diferent, el donatari acceptar-la en una altra escriptura pública diferent (fins i tot davant d'un altre Notari), però en aquest cas, aquesta acceptació s' ha de notificar fefaentment al donant.

En principi, llevat de pacte en contrari de les parts, les despeses derivades de la formalització d' una escriptura de donació correspondran al donatari, és a dir, a la persona que rebrà el bé donat.

Finalment, però no menys important, els interessats a formalitzar una escriptura de donació, han de tenir molt present que aquest tipus d'actes estan subjectes a tributació, en concret, en virtut del que disposa la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost de Successions i Donacions.

En relació amb aquest impost, cal indicar que aquest grava les adquisicions de persones físiques derivades de qualsevol negoci jurídic realitzat entre persones vives a títol gratuït, això és, una donació.

Dit això, cal indicar que la base imposable de l'impost serà el valor net dels béns donats (per exemple, en el cas d'un habitatge, si el seu valor de mercat és de 200.000€, aquesta serà la base imposable), a la qual s'haurà d'aplicar una sèrie de reduccions que preveu la norma (per parentiu, per grau de discapacitat, etc.), per finalment, aplicar la tarifa i els coeficients multiplicadors que prevegi la norma per al cas concret, en funció del valor del donat.

Així mateix, els interessats hauran de tenir en compte que com l' Impost de Successions i Donacions està cedit a les Comunitats Autònomes, cada territori disposa de normativa pròpia que cal tenir en compte.

En tot cas, a la vista de la complexitat de l' impost, si vostè valora la possibilitat d' atorgar una escriptura de donació, quan contacti amb la nostra oficina notarial per conèixer tots els detalls del procés, li facilitarem un pressupost personalitzat, incloent-hi el cost fiscal d' aquesta donació.