Ratificació

Com s' ha indicat, la ratificació d' una escriptura és l' acte mitjançant el qual, un subjecte, dóna validesa a un acte o negoci jurídic que una altra persona ha realitzat en el seu nom a través d' un mandat verbal, és a dir, sense que s' hagués acreditat degudament aquesta representació.

La ratificació suposa doncs el fet que un subjecte realitza un acte o negoci jurídic, en nom i representació d' una altra persona, però sense acreditar que efectivament posseeix un mandat vàlid per actuar en nom d' un altre, sinó que simplement, en contractar o actuar, aquest mandatari verbal afirma que actua autoritzat per una altra persona, però sense poder demostrar fefaentment que això és així.

Com és lògic, la llei no pot donar validesa als actes que qualsevol persona realitzi en nom d' una altra sense acreditar indubitadament que això és així, de manera que, d' ordinari, els efectes d' un acte o negoci jurídic realitzat per una persona en nom d' un altre, sense acreditar la representació, es consideren nuls i no tenen validesa ni poden tenir efectes en l' esfera patrimonial d' aquesta persona en nom de la qual s' ha contractat.

No obstant això, no és menys cert que la llei deixa oberta una possibilitat perquè aquests actes, tot i ser en principi nuls, puguin ser convalidats a posteriori, de manera que meritan vàlids i eficaços, la qual cosa només succeirà si, lògicament, la persona en nom de la qual es contracta, d' una forma solemne, accepta la seva validesa, a l' efecte de la qual porta raó la figura de la ratificació.

Així doncs, com s' ha indicat, mitjançant la ratificació, aquest acte realitzat per un tercer sense acreditació del mandat representatiu, que en principi seria invàlid, esdevé plenament vàlid i eficaç en ser convalgut pel titular del dret o interès legítim en nom del qual s' ha contractat.

Com és sabut, les obligacions personals, familiars, professionals i econòmiques de les persones en la societat del segle XXI poden ser tantes que, en determinats supòsits, poden suposar un gran impediment perquè algú, en un moment determinat, pugui acudir a una oficina notarial a realitzar un determinat acte o negoci jurídic.

Partint d' aquesta base, la figura de la ratificació permet la possibilitat que aquest acte o negoci jurídic se celebri igualment, encara que l' interessat titular del dret o interès no pugui acudir a la seva signatura.

<ejemplo>“Así pues, por ejemplo, si un sujeto vive en Barcelona, pero debe aceptar una herencia de su difunto padre, la cual se firmará conjuntamente con todos sus hermanos en una Notaría de Lugo, puede solicitar a cualquiera de sus hermanos que acepte la herencia en su nombre, a título de mandatario verbal, para posteriormente, acudir él a una Notaría de Barcelona y firmar una escritura de ratificación, para así convalidar ese acto realizado por su hermano sin acreditar debidamente la representación, de modo que esa aceptación de herencia, que en principio no sería válida, queda convalidada al ratificar esta persona lo hecho por su hermano, en su nombre y representación, a título de mandatario verbal”.<ejemplo>

En definitiva, i en base a tot l' exposat, la figura de la ratificació permet que qualsevol persona, sense disposar d' un apoderament, pugui actuar en el nostre nom i representació, sempre que, posteriorment, el titular d' aquest dret o interès legítim sobre el qual s' ha realitzat un acte o negoci jurídic convalidi el mateix a través d' aquesta ratificació.

Per suposat, la ratificació no és l' instrument més adequat per contractar en nom i representació d' una altra persona, sinó que la forma més adequada de procedir quan l' interessat no pot o no vol acudir a la signatura d' un determinat acte o negoci jurídic és el recurs a l' apoderament.

Com es detalla en un altre apartat d' aquesta pàgina web, un poder notarial és un document en virtut del qual, una persona, denominada poderdant, autoritza un tercer, que es denomina apoderat, a realitzar en el seu nom i representació un determinat acte o negoci jurídic.

Aquest document, que pot prendre forma d'escriptura si s'autoritza davant de Notari, dotarà d'una gran seguretat jurídica l'operació, ja que en ser atorgat davant un funcionari titular de la fe pública, aquest fa prova de la identitat dels intervinents i de la veracitat de les manifestacions contingudes (en aquest cas, de la representació conferida), així com de la legalitat del procés.

A la vista d' això, si qualsevol persona amb la qual hem de contractar ens ofereix realitzar aquest acte o negoci jurídic a través de la figura del mandat verbal i la seva posterior ratificació, hem de ser molt cautelosos amb això, doncs com s' indica, la forma adequada i segura d' acreditar la representació, i que per tant aquest acte o negoci jurídic realitzat per un tercer en nom d' un altre, sigui plenament eficaç des del mateix moment de la seva signatura pel representant, és l' apoderament, mentre que el recurs al mandat verbal i posterior ratificació comporta uns riscos evidents que a continuació es tractaran d' exposar.

Com qualsevol observador pot apreciar, el risc evident del recurs al mandat verbal i posterior ratificació és que la persona titular del dret o interès que ha estat objecte de l' acte o negoci jurídic finalment, pels motius que siguin, no ratifiqui aquest acte o negoci jurídic, de manera que aquest serà nul, amb els consegüents perjudicis que això pot generar a l' altra part contractant.

<ejemplo>“Así pues, si por ejemplo, el Sr. Juan compra una vivienda al Sr. Francisco por importe de 100.000€, pero en el acto de la firma de la compraventa no comparece el Sr. Francisco, sino un amigo suyo, el Sr. Antonio, al cual se le entregan los 100.000€, si finalmente el Sr. Francisco no ratifica esta compraventa, la misma será nula, de modo que la propiedad de la vivienda no será del Sr. Juan, pero este habrá perdido los 100.000€, los cuales deberá reclamar al Sr. Antonio y, en caso de que no se los devuelva, recurrir a un largo e incierto proceso judicial para tratar de recuperarlos, si es que ello es posible”.<ejemplo>

A la vista del que s' indica, com es comenta, les actuacions realitzades per mandataris verbals per a la seva posterior ratificació són camp abonat per a la litigiositat, l' incompliment contractual i el conflicte davant els Tribunals de Justícia, ja que si el supòsit mandant finalment ratifica l' acte o negoci, la persona amb la qual s' ha contractat ha lliurat una contraprestació a canvi de res, ja que el negoci o acte és nul en no haver estat ratificat.

Per suposat que no, doncs l' actuació d' una persona, en nom d' un tercer, sense acreditar aquesta representació, la seva veracitat i el seu contingut, és a dir, a títol de mandatari verbal, és una cosa que només pot succeir si l' altra part contractant ho assumeix, la qual cosa, com ja s' ha indicat, comporta uns grans riscos que, de forma general, desaconsellen el recurs a aquesta figura excepte per a supòsits molt excepcionals.