Poder general

Pel que fa a la necessitat que el poder general s' instrumenti mitjançant una escriptura pública, és menester indicar que la llei determina que caldrà que el poder consti en escriptura pública quan aquest tingui per objecte administrar béns o realitzar actes que s' hagin de redactar en escriptura pública o perjudicar tercers.

Així les coses, si examinem la tipologia de facultats que s' inclouen en un poder general, veurem com es compleixen aquests requisits, de manera que per a la seva concessió caldrà recórrer a l' atorgament d' una escriptura, autoritzada per un notari, que és un funcionari públic, professional del Dret i especialista en Dret privat, el qual vetllarà per la legalitat de l' apoderament i la seguretat jurídica del poderdant.

Pel que fa a les persones que poden atorgar un poder general, és a dir, que poden assumir el paper de poderdants, és menester indicar que serà d' aplicació el principi general en virtut del qual la persona que concedeix el poder ha de tenir capacitat per realitzar tots els actes que s' encomanen en el poder, doncs mancaria de cap lògica que un poderdant pugui conferir facultats a un tercer per realitzar un negoci jurídic que per si mateix no té capacitat per realitzar.

Així doncs, per regla general, i tenint en compte la naturalesa dels actes i negocis jurídics que concerneixen un poder general, per poder atorgar-lo caldrà que el poderdant presenti plena capacitat d' obrar, la qual l' ostenten les persones majors d' edat, és a dir, amb 18 anys complerts, i que es trobin en plenes capacitats intelectives i volitives per autogovernar-se, relacionar-se amb la realitat i comprendre la transcendència jurídica dels seus actes.

Pel que fa a les qualitats personals de la persona que serà designada com a apoderada, cal considerar que caldrà que el mateix ostenti una plena capacitat d'obrar, és a dir, que sigui major d'edat (18 anys complerts), i que es trobi en plenes capacitats intelectives i volitives per autogovernar-se, relacionar-se amb la realitat i comprendre la transcendència jurídica dels seus actes.

Per suposat, és possible que el poderdant designi més d' un apoderat en la seva escriptura de poder general, de manera que siguin dues o més persones les que puguin exercir les facultats previstes en l' apoderament.

En aquest cas, pel que fa a la forma d'actuació, cal indicar que aquesta quedarà condicionada al que estableixi el poderdant en la seva escriptura, de manera que aquest podrà triar si prefereix que tots dos o més apoderats actuïn solidàriament (és a dir, que cadascú pugui actuar per si mateix) o, per contra, mancomunadament, és a dir, de forma conjunta.

En cas que no s' especifique la forma d' actuació, s' entén que, en aplicació del principi d' interpretació escrita dels poders, els apoderats hauran d' actuar de forma conjunta.

La llei i la jurisprudència determinen que els poders, també els generals lògicament, s' han d' interpretar mitjançant un principi de prudència i interpretació restrictiva i estricta, de manera que l' apoderat només podrà realitzar aquells actes o negocis jurídics que d' una forma clara, expressa i diàfana s' hagin establert en l' escriptura de poder, mentre que, per contra, tot allò que no estigui especificat o resulti dubtós o interpretable, quedarà fora de l' àmbit d' actuació de l' apoderat.

La facultat d' autocontractació és una previsió que es pot incloure en l' escriptura de poder general en virtut de la qual, el poderdant confereix l' autorització a l' apoderat perquè aquest, quan actuï en el seu nom i representació, pugui realitzar negocis amb si mateix.

<ejemplo>“Así pues, un ejemplo de ello sería el supuesto en el que un poderdante concede un poder a favor de un apoderado para que éste, en su nombre y representación, venda una vivienda que le pertenece, pero en dicho poder le autoriza asimismo a que sea el propio apoderado quien adquiera la vivienda”.<ejemplo>

Per la seva banda, la facultat de contraposició d' interessos és aquella previsió que es pot incloure en l' escriptura de poder general en virtut de la qual, el poderdant autoritza l' apoderat a fer ús del poder fins i tot en aquells supòsits en què puguin existir conflictes d' interessos entre ambdós.

<ejemplo>“Lo que por ejemplo, puede suceder en el caso de que una persona conceda un poder a otra, para participar en una subasta de un bien, en la cual también forme parte el apoderado como postor. En este caso, como se puede observar, existe un conflicto entre ambas partes, pues la oferta que pueda realizar el apoderado, en nombre y representación del poderdante, entrará en conflicto con la que pueda hacer el apoderado en su propio nombre y representación, de modo que la actuación del apoderado, en nombre y representación del poderdante, sólo sería válida si en el poder que se conceda se especifica expresamente que se puede hacer uso del mismo incluso en situaciones de contraposición de intereses con el apoderado”. <ejemplo>

En principi, si el poderdant, a resultes d'un procés traumàtic o de degeneració cognitiva, perd la seva capacitat natural d'entendre i de voler (com pot succeir amb una malaltia com l'Alzheimer, per exemple, o amb una paràlisi cerebral derivada d'un accident de trànsit), el poder general perdrà la seva vigència.

No obstant això, la llei permet incloure una clàusula en l' escriptura de poder, que es denomina clàusula de subsistència, en virtut de la qual, el poder continuarà sent vàlid fins i tot en el supòsit que la persona que el va concedir perdi la seva capacitat natural d' entendre i de voler. En aquest cas, si es compleixen les formalitats que la llei exigeix, l' apoderat podrà continuar fent ús del poder encara que el poderdant hagi vist minvada les seves capacitats cognitives.

Aquesta previsió, sens dubte serà molt útil per als poders generals que confereixen les persones d'edat avançada a favor de persones de la seva confiança (generalment, els seus fills), per així, en cas que aquestes persones es vegin atapeïdes d'una minva de capacitats psíquiques, els seus fills puguin atendre les seves obligacions i gestionar el seu patrimoni de forma adequada sense necessitat de recórrer a un procés judicial d'incapacitació, el qual serà costós i dilatat en el temps, ja que això pot costar anys a la vista de la situació de la lamentable saturació i col·lapse que presenta l'Administració de Justícia a l'estat espanyol a resultes de la manca sempiterna de mitjans materials i personals de què adolceix.

La durada del poder general serà la que determini el poderdant en l'escriptura de poder, de manera que si es desitja, la seva vigència es pot limitar en el temps (per exemple, a 1, 2 o 3 anys, o els que es desitgin) o no.

En cas que no es determini expressament el termini de durada del mateix, s' entén que aquest té una vigència indefinida, de manera que l' apoderat en pot fer ús fins que el poderdant mori.

Per suposat, el poderdant pot revocar el poder en el moment que desitgi, de manera que si un cop s'ha conferit la representació, el poderdant considera que ja no desitja mantenir-la, per la raó que sigui (com per exemple pèrdua de confiança, cessament de la seva necessitat, etc.), pot acudir a l'oficina notarial a atorgar una escriptura de revocació de poder per així deixar-lo sense efecte.

Per a més informació al respecte, consulteu l'apartat d'aquest web relatiu a la revocació de poders (AQUÍ).

Per suposat, l' apoderat també pot renunciar al seu càrrec en qualsevol moment, quan ho desitja, de manera que, si així ho considera oportú, pot optar per no fer més ús del poder, destruir-ne l' original o, si s' escau, formalitzar-ne la renúncia mitjançant una escriptura pública. Per a més informació al respecte, consulteu l'apartat d'aquest web relatiu a la renúncia de poders (AQUÍ).

Per suposat, no hi ha problema en això, de manera que, si per qualsevol circumstància sobrevinguda és necessari modificar el poder general per incloure o retirar alguna facultat concreta, això és perfectament possible. A aquest efecte, caldrà acudir a l' oficina notarial a l' efecte d' atorgar la nova escriptura modificativa del poder general.

L' escriptura de poder general només l' haurà de signar el poderdant, és a dir, la persona que confereix el poder, de manera que no caldrà que acudeixi l' apoderat o apoderats a l' acte de la signatura de l' escriptura ni que acceptin la seva designació com a tal.

Un cop s' hagi signat l' escriptura, l' oficina notarial procedirà, en el mateix acte, a lliurar una còpia autèntica de l' escriptura de poder al poderdant, perquè aquest en faci l' ús que correspongui.

Efectivament, perquè l' apoderat o apoderats designats puguin fer ús del poder, caldrà que el poderdant li faci lliurament de la còpia autèntica, perquè a partir d' aquell moment l' apoderat ja pugui fer ús del document en qualsevol acte o negoci jurídic, en nom i representació del poderdant.

Per suposat, el notari pot desplaçar-se a signar el poder al seu domicili, ja que la llei obliga a garantir el servei públic notarial a totes aquelles persones minusvàlides, malaltes o amb mobilitat reduïda que no puguin acudir per si mateixes a l' oficina notarial.

No obstant això, caldrà tenir en compte que, en tal cas, per una qüestió de competència territorial del notari requerit, haurà de tractar-se d' un notari de la localitat en qüestió en la qual es trobi el domicili de la persona que no pot desplaçar-se.

Lamentablement, en l' actualitat, la normativa vigent no preveu la inscripció dels poders generals atorgats per persones físiques en cap Registre públic, la qual cosa sens dubte seria positiva ja que oferiria garanties de major seguretat jurídica als operadors, ja que qualsevol interessat que contractés amb l' apoderat podria consultar si aquest apoderament segueix vigent o, per contra, ha estat revocat.

En aquest sentit, és menester indicar que en el passat, es va intentar crear un registre de revocació de poders en el qual s' inscriguessin totes les revocacions de poders, per així poder verificar la seva vigència. No obstant això, aquest Registre, previst en una norma reglamentària, va ser considerat il·legal pel Tribunal Suprem i aquest va quedar sense efecte, per la qual cosa, com s'indica, en l'actualitat no existeix cap registre en el qual s'inscrigui l'atorgament o la revocació de poders.

No obstant això, si l'apoderat inclou la clàusula de subsistència en el poder (la qual s'ha explicat anteriorment), en aquest cas, aquesta circumstància si que haurà de quedar degudament inscrita en el Registre Civil, als efectes de deixar-ne constància i donar publicitat a aquest fet perquè qualsevol pugui tenir coneixement d'aquesta previsió, per arribat el cas que sigui necessari utilitzar el poder en aquesta tessitura. Perquè això sigui així, quan s' atorgui el poder, la notaria remetrà per correu còpia del poder general al Registre Civil que correspongui, als efectes de deixar-ne constància en aquest registre públic.

En cas que el poder general atorgat hagi de desplegar els seus efectes fora de l' estat espanyol, caldrà que aquest s' aposti, és a dir, realitzar un tràmit addicional, previst en el XII Conveni de la Haia, de 5 d' octubre de 1961, que permetrà desplegar els seus efectes en un país diferent a l' espanyol, sempre que aquest país hagués subscrit aquest conveni internacional.

Aquest tràmit d' apostilla es realitzarà al Col.legi de Notaris de Catalunya i, a tal efecte, la seva gestió la pot dur a terme el propi interessat o, si ho desitja, la pot encomanar a la pròpia oficina notarial, de manera que un cop realitzat el tràmit, ja se li lliuraria el poder apostillat.

Per regla general, el poder serà atorgat en llengua castellana (o en el seu cas la llengua cooficial de la Comunitat Autònoma que es tracti). No obstant això, és possible atorgar un poder a "doble columna", és a dir, redactat simultàniament en llengua castellana i la seva corresponent traducció a una llengua estrangera, sempre que el notari autoritzant conegui aquesta llengua i pugui verificar que el contingut és el mateix.