Subapoderament

La resposta a aquesta pregunta ha de ser afirmativa, ja que aquesta és la diferència bàsica entre les figures de la substitució de poder i el subapoderament.

Així doncs, si es recorre al subapoderament, l'apoderat original manté les facultats representatives, les quals passa a compartir amb el subapoderat, mentre que, per contra, si es recorre a la figura de la substitució de poder (la qual es detalla en un altre apartat d'aquesta web), l'apoderat original perdrà la seva capacitat de representació, assumint-la en exclusiva el nou apoderat, que es denomina substitut.

Com ja s'ha recalcat en multitud d'ocasions, la concessió de qualsevol classe de poder ha d'estar basada en una relació de confiança entre el poderdant i l'apoderat, ja que des que s'atorgui aquest poder, el poderdant està concedint la possibilitat que l'apoderat realitzi actes o negocis en el seu nom i representació, els quals, si es realitzen de bona fe i de forma diligent, li poden suposar un benefici per a la seva persona i el seu patrimoni però, per contra, si es realitzen de mala fe o de forma negligent, li poden suposar un gran perjudici.

Així doncs, i partint d' aquesta base, la concessió de la facultat de subapoderament ha de ser una cosa molt meditada per part del poderdant, ja que en reconèixer-la, està concedint la possibilitat que finalment sigui una tercera persona la que actuï en el seu nom i representació, i no l' apoderat original que ell ha designat, la qual cosa pot suposar una fallida de l' esmentada confiança si aquesta tercera persona subapoderada no reuneix les qualitats necessàries per a això. 

Per tant, es recomana reflexionar profundament sobre la concessió d' aquesta possibilitat i, si s' escau, limitant l' espectre de persones que poden assumir el paper de subapoderat, evitant així sorpreses desagradables que puguin causar greus perjudicis econòmics al patrimoni del poderdant.

Mitjançant el subapoderament, el nou apoderat podrà exercir aquelles facultats concretes que l' apoderat li delegui, ja siguin aquestes totes les que preveu el poder original o, si s' escau, només alguna d' elles. Per tant, s' haurà d' atendre els termes del subapoderament per saber quines facultats pot exercir el nou apoderat.

Si el poderdant hagués prohibit expressament la possibilitat del subapoderament, i aquest es produís igualment, la llei determina que aquests actes seran nuls de ple dret i no perjudicaran el poderdant, és a dir, que no tindran validesa ni cap eficàcia.

A sensu contrari, si la possibilitat de subapoderament si que estigués prevista i el poderdant hagués assenyalat les persones concretes que poden assumir el paper del nou apoderat, si es produeix aquest subapoderament, els actes realitzats pel nou apoderat seran perfectament vàlids i legals, sense cap problema sobre això.

Finalment, si el poderdant no hagués prohibit expressament la possibilitat del subapoderament, però tampoc ho hagués previst expressament, si es realitza el subapoderament i el poderdant no l' accepta expressament, amb els actes que realitzi el subapoderat poden passar dues coses:

• Si a posteriori el poderdant no ratifica l' acte o negoci jurídic, aquest serà nul i invàlid.
• Per contra, si el poderdant, a posteriori, ratifica l' acte, es considerarà que accepta tàcitament el subapoderament i, per tant, l' acte o negoci celebrat pel subapoderat serà vàlid i eficaç.
  

De conformitat amb el que estableix la llei, si el subapoderament s' ha dut a terme de forma adequada, aquest no tindrà cap responsabilitat. No obstant això, si el subapoderament s' hagués dut a terme malgrat la prohibició del poderdant, o la persona subapoderada és notòriament incapaç o insolvent, el Codi Civil determina que l' apoderat original respondrà de la gestió del subapoderat.

Efectivament, si el poder original va ser atorgat mitjançant escriptura pública, un subapoderament, que en definitiva suposa una modificació del mateix, haurà d' instrumentar-se mitjançant escriptura pública.

El subapoderament d' un poder podrà ser atorgat per l' apoderat d' un poder, tret que això no hagués estat expressament prohibit pel poderdant i, com és lògic, sempre que es trobi en plenes capacitats intelectives i volitives per autogovernar-se, relacionar-se amb la realitat i comprendre la transcendència jurídica dels seus actes.

Pel que fa a les qualitats personals de la persona que serà designada com a subapoderada, cal considerar que caldrà que el mateix ostenti capacitat per realitzar l'acte o negoci a què es refereixi el poder i, en general, que presenti una plena capacitat d'obrar, és a dir, que sigui major d'edat (18 anys complerts), i que es trobi en plenes capacitats intelectives i volitives per autogovernar-se, relacionar-se amb la realitat i comprendre la transcendència jurídica dels seus actes.

Efectivament, si en el poder original s' hagués designat més d' un apoderat, i és possible el subapoderament, aquests apoderats poden designar diversos subapoderats perquè exerceixin les facultats conferides.

El subapoderament tindrà la durada que tingui el poder original en qüestió, de manera que s' haurà d' atendre a la mateixa per conèixer, si s' escau, la limitació temporal que tingui l' actuació del subapoderat.

Per suposat, l' apoderat que concedeix el subapoderament pot, en qualsevol moment, procedir a la revocació del mateix si considera que aquest ja no té raó de ser, de manera que a partir d' aquell moment, l' apoderat original tornaria a exercir les facultats en solitari.

Així mateix, el poderdant pot revocar el poder primigeni en el moment que desitgi, de manera que si es produeix el subapoderament, i el poderdant decideix que ja no vol que aquesta tercera persona el representi, revocant el poder original, el subapoderament, en tractar-se d' una modificació d' aquest, també quedarà sense efecte.

En qualsevol cas, a aquest efecte, el raonable és notificar la revocació del poder al subapoderat perquè en tingui constància fefaent i s' abstingui de fer ús del poder.

Per suposat, el subapoderat també pot renunciar al seu càrrec en qualsevol moment, quan ho desitgi, de manera que si així ho considera oportú, pot optar per no fer més ús del poder, destruir-ne l' original o, si s' escau, formalitzar-ne la renúncia mitjançant una escriptura pública.

Per a més informació al respecte, consulteu l'apartat d'aquest web relatiu a la renúncia de poders.

L' escriptura de subapoderament només l' haurà de signar l' apoderat, és a dir, la persona a favor de la qual es va confirmar el poder original, de manera que no caldrà que acudeixi el nou apoderat o apoderats a l' acte de la signatura de l' escriptura de subapoderament ni que acceptin la seva designació com a tal, ni tampoc, per suposat, el poderdant.

Efectivament, perquè el subapoderat pugui fer ús del poder i realitzar tots els actes o negocis jurídics a què es refereix el mateix o els que li hagin estat autoritzats, caldrà que disposi d' una còpia autèntica del document, de manera que sembla raonable que l' apoderat original li faci lliurament d' una còpia autèntica del poder original, així com de l' escriptura de subapoderament.

En qualsevol cas, si l' apoderat original desitja mantenir també les seves facultats d' actuació, ell també necessitarà una còpia autèntica del poder, de manera que el més raonable seria demanar una nova còpia autèntica a l' oficina notarial, als efectes que ambdós apoderats disposin d' una còpia del document.

Un cop s' hagi signat l' escriptura de subapoderament, l' oficina notarial procedirà, en el mateix acte, a lliurar una còpia autèntica de l' escriptura de subapoderament a l' atorgant, perquè aquest en faci l' ús que correspongui.

Per suposat, el notari pot desplaçar-se a signar el subapoderament del poder al seu domicili, ja que la llei obliga a garantir el servei públic notarial a totes aquelles persones minusvàlides, malaltes o amb mobilitat reduïda que no puguin acudir per si mateixes a l' oficina notarial.

No obstant això, caldrà tenir en compte que, en tal cas, per una qüestió de competència territorial del notari requerit, haurà de tractar-se d' un notari de la localitat en qüestió en la qual es trobi el domicili de la persona que no pot desplaçar-se.

Lamentablement, en l' actualitat, la normativa vigent no preveu la inscripció dels poders atorgats per persones físiques en cap Registre públic, la qual cosa sens dubte seria positiva ja que oferiria garanties de major seguretat jurídica als operadors, ja que qualsevol interessat que contractés amb l' apoderat podria consultar si aquest apoderament segueix vigent o, per contra, ha estat revocat.

Per tant, els subapoderaments no s' inscriuran en cap registre públic.

En aquest sentit, és menester indicar que en el passat, es va intentar crear un registre de revocació de poders en el qual s' inscriguessin totes les revocacions de poders, per així poder verificar la seva vigència. No obstant això, aquest Registre, previst en una norma reglamentària, va ser considerat il·legal pel Tribunal Suprem i aquest va quedar sense efecte, per la qual cosa, com s'indica, en l'actualitat no existeix cap registre en el qual s'inscrigui l'atorgament o la revocació de poders.

Per suposat, si la raó de l'atorgament del subapoderament és que el nou apoderat pugui intervenir en una operació que se signa en una notaria llunyana al domicili de l'apoderat original (imaginem un supòsit en què l'apoderat original resideix a Barcelona i l'operació s'ha de realitzar en una notaria a Sevilla), si el sol·licitant ho requereix, és possible enviar una còpia electrònica del subapoderament a la notaria en la qual se signi l'operació, perquè així el subapoderat pugui intervenir, sense necessitat d'haver d'enviar físicament la còpia autèntica del subapoderament per correu, missatgeria o qualsevol altre mitjà.