Una parella de fet és una unió formada per dues persones (ja siguin homes o dones, és clar) que mantenen una relació sentimental duradora en el temps i amb una nota de convivència, i que, a la vista d'això, han decidit formalitzar una comunitat de vida conjunta i anàloga a la matrimonial.
Es tracta d' un pressupost merament informatiu i no vinculant. Aquest està calculat en base a dos criteris: 1) el nostre coneixement sobre l'Aranzel Notarial (Reial Decret 1426/1989, de 17 novembre) i 2) la nostra experiència diària en la preparació d'aquest tipus de document notarial. No obstant això, qualsevol variació (a l'alça o a la baixa) serà degudament justificada en el moment d'emetre la factura definitiva que generi el servei notarial prestat.
Una parella de fet és una unió formada per dues persones (ja siguin homes o dones, és clar) que mantenen una relació sentimental duradora en el temps i amb una nota de convivència, i que, a la vista d'això, han decidit formalitzar una comunitat de vida conjunta i anàloga a la matrimonial.
De conformitat amb la llei catalana, es poden constituir en parella de fet aquelles parelles que mantinguin una relació sentimental duradora en el temps, amb convivència, si compleixen amb algun els requisits següents:
Per poder-se constituir en parella de fet, caldrà que els seus membres compleixin els següents requisits:
Sens dubte, formalitzar una relació sentimental de caràcter estable i amb convivència, mitjançant la institució de la parella de fet, pot ser molt beneficiós, ja que sense entrar en detalls sobre cadascun d' aquests aspectes, els interessats han de saber que, arribat el cas, els seus membres podran beneficiar-se dels aspectes que diferents normatives els reconeixen, entre d' altres:
D' entre totes les diferències que podem trobar entre ambdues institucions, a continuació s' assenyalen les més rellevants:
A nivell laboral:
Actualment, després de diverses reformes de l' Estatut dels Treballadors, els drets dels cònjuges i dels membres de la parella de fet estan pràcticament equiparats en tot cas, com per exemple:
Com a única diferència, tal vegada podríem destacar, en l'àmbit de la mobilitat geogràfica, el dret del cònjuge, que treballi a la mateixa empresa, a sol·licitar el trasllat a la mateixa localitat que el seu cònjuge, en cas de trasllat d'aquest (article 40 ET).
A nivell fiscal:
El matrimoni és l' única figura jurídica que permet optar per la declaració de l' IRPF de forma conjunta o separada. En qualsevol altre cas (inclosa la parella de fet) la tramitació es duu a terme per separat. En aquest sentit, la tramitació conjunta pot beneficiar els cònjuges quan els ingressos d' un dels membres del matrimoni són notablement inferiors als de l' altre, o fins i tot manca d' ingressos.
A més, només en el cas del matrimoni es podran compensar les pèrdues i guanys de forma conjunta o separada.
Pel que fa a l' Impost de Successions i Donacions, en el cas català aquest tribut té unes exempcions reconegudes per al cònjuge vidu que varien depenent de l' import total de l' herència. Aquestes exempcions també estan reconegudes per a la parella de fet, si bé el cònjuge vidu té dret a reclamar-les des del mateix moment de la constitució del matrimoni; però en el cas de la parella de fet, caldrà acreditar almenys dos anys de convivència prèvia a la defunció perquè l' exempció sigui d' aplicació.
En la pensió de viduïtat:
Pel que fa a la pensió de viduïtat, hi ha diferències, fonamentalment en els requisits que hauran de reunir els beneficiaris:
En el cas del matrimoni, el cònjuge vidu té dret a una pensió amb caràcter vitalici, sempre que es compleixin una sèrie de requisits a nivell de cotització. Així mateix, en cas de mort per malaltia comuna, no sobrevinguda després del vincle conjugal, es requerirà, a més, que el matrimoni s'hagués celebrat amb un any d'antelació com a mínim a la data de mort (o, alternativament, l'existència de fills comuns).
En el cas de les parelles de fet, a més d' aquests requisits de cotització ordinaris, s' exigirà:
Així mateix, de conformitat amb l' article 222 de la Llei General de la Seguretat Social, quan el cònjuge o la parella de fet supervivent no pugui accedir al dret a pensió de viduïtat per no acreditar, respectivament, que el seu matrimoni amb el causant ha tingut una durada d' un any en els termes de l' article 219.2, o per la inexistència de fills comuns, o que la seva inscripció com a parella de fet en algun dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o la seva constitució mitjançant document públic s' han produït amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de la mort del causant, però concorrin la resta de requisits que exigeix la llei, tindrà dret a una prestació temporal en quantia igual a la de la pensió de viduïtat que li hagués correspost i amb una durada de dos anys.
Per constituir parella de fet és imprescindible la convivència entre els seus membres, ja que així es desprèn de la regulació d' aquesta figura en el Codi Civil Català. Així doncs, com que la prova principal de la convivència és l' empadronament, en aquesta notaria no serà possible constituir una parella de fet si no s' acredita, mitjançant els volants o certificats d' empadronament corresponents, que ambdues persones conviuen en un mateix habitatge.
A més, a diferència del matrimoni, en la parella de fet molts dels drets es van adquirint pel transcurs del temps, no després de la immediata constitució de la parella, de manera que també hauran de quedar provats certs anys de convivència (per exemple, en el cas de la pensió de viduïtat).
És per això que és molt important que la parella, no només estigui empadronada al mateix domicili en el moment de la constitució, sinó que a més romangui empadronada conjuntament al llarg de la seva relació.
No obstant això, encara que l' empadronament en el mateix domicili és molt important, en cas que els membres de la parella no portin gaire temps convivint, és possible contemplar diferents opcions per acreditar la relació estable i, en conseqüència, constituir unió de parella de fet.
Per regla general, la llei no exigeix la presència de testimonis per a la constitució d' una parella de fet, de manera que, en la immensa majoria d' ocasions, no caldrà aportar-los.
No obstant això, els notaris, com a funcionaris públics garants de la legalitat, hem de vetllar perquè les parelles de fet que es constitueixin es corresponguin a relacions sentimentals realment existents, i no a parelles constituïdes en frau de llei amb l'objectiu d'aprofitar-se indegudament dels beneficis legals associats a aquesta unió (per exemple, a efectes de dret d'estrangeria, o eventuals drets successoris).
Així les coses, a la pràctica, en aquest despatx notarial, per complir amb la legalitat vigent i la funció de seguretat jurídica preventiva que la llei encomana als notaris, caldrà aportar en la constitució de la parella estable, dos testimonis majors d' edat que puguin confirmar la realitat i autenticitat d' aquesta parella de fet, en dos supòsits principals, això és, quan hi hagi una diferència d'edat molt acusada entre els dos membres de la parella estable que es pretengui constituir (per exemple, una unió entre una persona de 80 anys i una altra de 25 anys) o, si s'escau, quan la convivència que s'acredita és de molt escassa durada (per exemple, un padró conjunt d' antiguitat inferior a un mes).
En aquests supòsits, així com en altres on sigui necessari, l' exigència o no dels testimonis, en cada cas concret, quedarà a l' arbitri del bon fer i professionalitat de l' oficina notarial, ponderant les circumstàncies concretes de cada supòsit, previ examen de totes les proves i documents aportats per les parts.
En aquests casos excepcionals, com s' indica, per assegurar que la parella estable que es pretén constituir es correspon amb una relació sentimental real, i no simulada, s' exigirà la presència de dos testimonis majors d' edat que puguin corroborar la situació i, per tant, formalitzar aquesta parella de fet salvaguardant la legalitat i la seguretat jurídica preventiva.
En la majoria d'ajuntaments, aquest tràmit es pot realitzar de forma presencial i, si com s'indica en la pregunta, no ens facilita una cita per a això, també és possible realitzar-lo de forma telemàtica.
A aquest efecte, per exemple, actualment l'Ajuntament de Barcelona (que és el que correspon a la localitat on es troba situat aquest despatx notarial) disposa de dues vies molt ràpides per obtenir el volant d'empadronament el mateix dia:
Per signar l' escriptura de parella de fet davant de Notari no cal tenir NIE. És suficient amb tenir Passaport original i vigent el dia de la signatura.
En l'àmbit de la Unió Europea, gràcies al Reglament (UE) 2016/1104 de 24 de juny de 2016, la llei aplicable a la parella de fet es determina per l'elecció de la parella. Així doncs, els membres de la parella, en constituir la unió estable a Catalunya quan atorguen l' escriptura pública i demanen la conseqüent inscripció de l' esmentada parella en el Registre de Parelles Estables català, implícitament accepten que s' apliqui la legislació catalana a la seva unió.
Efectivament, en l' actualitat, la normativa en matèria d' estrangeria preveu la possibilitat que, si hi ha una unió de parella de fet entre una persona estrangera i un ciutadà de la Unió Europea, és possible arribar a aconseguir una targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió Europea.
A aquest efecte, així ho estableixen el Reial decret 987/2015, de 30 d'octubre i el Reial decret 240/2007, de 16 de febrer, en els quals es determina que una persona estrangera, que sigui parella de fet d'un ciutadà d'un Estat membre de la Unió Europea, tindrà dret a sol·licitar la targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió Europea, sempre que s' acrediti un vincle durador, el qual s' entén que existirà en tot cas si s' acredita un temps de convivència d' almenys un any continuat, llevat que tinguessin descendència en comú, cas en el qual n' hi haurà prou amb l' acreditació de convivència estable degudament provada.
Efectivament, a Catalunya hi ha un registre públic, que es denomina Registre de Parelles Estables de Catalunya, en el qual s' inscriuen les parelles de fet que així ho desitgin. Sobre això, cal indicar que aquesta inscripció de la parella de fet és un acte voluntari i no constitutiu, però després molt recomanable, per reforçar així la seguretat jurídica de la unió i necessari per adquirir alguns drets, com la pensió de viduïtat en el seu cas.
A aquest efecte, en cas que la parella de fet es formalitzi en escriptura pública, la norma reguladora del Registre de Parelles Estables català estableix que, el notari que autoritzi l' escriptura, a petició d' ambdós convivents, remetrà per via telemàtica una còpia de l' escriptura per assolir la seva inscripció.
Pot inscriure la parella de fet en:
Un cop signada l' escriptura, el notari la remetrà telemàticament al Registre per a la seva inscripció. Quan aquest tràmit estigui conclòs, el Registre es posarà en contacte amb els dos convivents. Actualment ho fa mitjançant correu electrònic, de manera que envia la documentació d' inscripció als correus electrònics facilitats a l' escriptura de parella de fet. El Registre ha de notificar la inscripció, en un termini màxim de dos mesos, a comptar del dia de la signatura.
No obstant això, cal indicar que, actualment, a la pràctica, el tràmit de la inscripció en el Registre públic català, en un termini de 2 o 3 dies laborables ja està conclòs.
Tal com hem explicat, la notificació els haurà d'arribar per email als dos membres de la parella. La notaria no intervé en aquest procés i tampoc rep cap notificació al respecte, que li sigui d' utilitat a la parella. Per això, el procedent un cop transcorregut el termini de dos mesos, sense haver rebut notificació és:
No. Mentre no es doni de baixa per l' interessat, segueix vigent. No obstant això, cal tenir en compte que el certificat d'inscripció que rebran del Registre de Parelles Estables caduca als tres mesos de la inscripció, per la qual cosa si és necessari provar l'existència de la unió més enllà d'aquest termini, caldrà sol·licitar una renovació, cas en el qual aquest tràmit es pot realitzar telemàticament (AQUÍ).
No. Actualment cada Comunitat Autònoma té competència per regular sobre la parella de fet, la qual cosa implica decidir si crea o no un Registre a l'efecte, amb quins requisits s'accedeix al Registre i si, per tant, es regula la figura jurídica de la parella de fet i com (quins drets i obligacions se li atorguen).
No hi ha comunicació entre registres, com tampoc hi ha un registre de parelles de fet estatal. Això implica que, una parella registrada a Catalunya no pot acreditar el seu registre fora de Catalunya.
Per això, en moltes ocasions, quan una parella es trasllada de Comunitat Autònoma, es registra en la comunitat en la qual resideix. Això, no obstant això, planteja un problema, ja que cada vegada que ens registrem en un Registre de Parelles Estables estem sol·licitant l'aplicació dels drets i obligacions que aquest registre reconeix a la nostra parella, i perdent els de la inscripció anterior.
Així les coses, una parella que tingui certa mobilitat es pot plantejar el problema que la seva parella sigui regulada per no una, sinó diverses regulacions diferents, depenent del lloc on estigui inscrita. Això genera moltíssima falta de seguretat jurídica per als qui, moltes vegades, no són conscients del canvi de regulació.
Això es justifica perquè s' entén que la parella de fet té un caràcter temporal i previ al matrimoni. El problema ve quan socialment es confonen els conceptes i s'assimila una cosa a l'altra.
Si posteriorment s' inscrigués la parella de fet en un altre Registre d' una altra administració, la legislació aplicable serà la de l' últim lloc en la qual s' inscrigui l' esmentada parella de fet. En aquest sentit, és prudent incidir sobre la necessitat de donar de baixa la parella de fet en el Registre de Catalunya, quan, si s' escau, es procedeixi a l' alta en un altre Registre d' una altra administració.
La normativa catalana estableix que les relacions econòmiques entre els membres de la parella de fet es regiran exclusivament pels pactes que assoleixin els convivents, mentre duri la convivència. Així mateix, cal tenir en compte que la normativa catalana estableix una norma concreta sobre la disposició de l' habitatge comú, en virtut de la qual, aquesta no podrà ser venuda sense el consentiment d' ambdós membres de la parella de fet.
Com que no hi ha una regulació legal general amb caràcter estatal de les parelles de fet, la majoria de les comunitats autònomes, en el marc de les seves competències, han aprovat lleis reguladores de les parelles estables (vegeu article 149.1.8 Constitució Espanyola). Per la qual cosa en aquest cas ens centrarem en la legislació de la Comunitat Autònoma de Catalunya:
De la normativa aplicable al Registre de Parelles Estables de Catalunya vegeu:
Imprescindible aportar l' original i en vigor
Amb una antiguitat no superior a tres mesos
En cas de tenir fills en comú: Caldrà que presentin davant de Notari el Llibre de Família original o, si s' escau, la corresponent partida de naixement. (En cas, de tractar-se d'un document estranger s'haurà de presentar degudament traduït i apostillat).
En cas que un dels dos membres aquest divorciat: Caldrà que presenti davant notari el Certificat del Registre Civil o la Interlocutòria Judicial de divorci corresponent que acrediti aquesta circumstància. (En cas, de tractar-se d'un document estranger s'haurà de presentar degudament traduït i apostillat).