Pacte successori

Com s' ha indicat, a través del pacte successori es pot, com a qüestió més rellevant, realitzar heretaments, en virtut dels quals es confereix a la persona o persona instituïdes la qualitat de successores universals de l' heretant, amb caràcter irrevocable, essent a més la qualitat d' hereu conferida en heretament inalienable i inembargable. Així doncs, mitjançant l' heretament constituït en pacte successori, els atorgants d' aquest poden nomenar els seus hereus de la mateixa manera que ho farien en un testament, però amb les particularitats concretes que ja s' han exposat.

Així mateix, els heretaments podran presentar les següents tipologies concretes que els diferencien:

• Els heretaments podran ser simples quan només s'atribueixi a la persona instituïda la qualitat d'hereva (cosa que no impedeix la donació de present de béns concrets al seu favor), mentre que seran cumulatius quan a més de conferir la qualitat d'hereu, s'atribueixi a la persona instituïda tots els béns presents de l'heretant, cosa que a la pràctica obre la porta al que mitjançant un pacte successori una persona pugui transmetre tots els seus béns que actualment posseeix, sense que aquesta transmissió es difereixi al moment de la seva mort, la qual cosa tindrà les seves conseqüències tributàries com més endavant s' exposarà.
• Així mateix, com ja s'ha apuntat en altres apartats, l'heretament es considerarà mutual si conté una institució recíproca d'hereus entre els atorgants a favor del que sobrevisqui (molt utilitzat en la pràctica entre cònjuges). Així mateix, en aquesta classe d'heretaments mutuals, es pot pactar que quan el supervivent mori (és a dir, quan mori l'últim dels atorgants que van subscriure el pacte), tots els béns heretats facin trànsit a una altra persona (en l'exemple del matrimoni, a la pràctica, morts ambdós contraents, solen designar com a hereus els seus fills).  
• A més, l' heretament també podrà pactar-se amb caràcter preventiu, la qual cosa implica que podrà ser revocat unilateralment per mitjà d' un testament o pacte successori posterior.
  

Vistes doncs les principals variants que els heretaments realitzats en pacte successori poden presentar, cal prosseguir analitzant aquesta figura i altres particularitats que presenta. Així doncs:

En primer lloc, cal deixar constància que, de conformitat amb la normativa civil catalana, l' heretant podrà reservar-se béns, quantitats de diners o la part del seu patrimoni que consideri, per disposar-ne lliurement en donació, codicil, memòria testamentària o pacte successori posterior. Així mateix, l' heretant podrà assignar al pagament de les llegítimes que corresponguin els béns o diners que consideri oportunes, tenint en compte no obstant que l' esmentada assignació no concedeix als legitimaris cap dret sobre ella durant la vida de l' heretant.

Una altra qüestió de vital importància que sens dubte és necessària tenir en compte és que en atorgar-se un pacte successori vàlid que contingui un heretament, aquest revoca el testament, el codicil, la memòria testamentària i la donació per causa de mort anteriors al seu atorgament, encara que siguin compatibles amb el mateix (Així doncs, si s'institueix hereu en pacte successori, els seus atorgants han de tenir en compte que totes les disposicions mortis causa relatives als seus drets successoris, realitzades amb anterioritat, esdevindran ineficaces). No obstant això, les que es realitzin amb posterioritat, si l'heretament és preventiu o s'hi hagués permès mitjançant una reserva de disposar (figura que s'acaba de tractar), si que seran eficaces.

Pel que fa a la transmissibilitat de la qualitat d' hereu, el pacte successori, en tractar-se d' un pacte entre els seus atorgants, parteix del principi de no transmissibilitat, de manera que, si l' hereu instituït en el pacte successori premoreix el causant, l' heretament esdevé ineficaç, llevat que s' hagués convingut una altra cosa al respecte.

No obstant això, si no existís disposició en contrari, si l' hereu instituït en heretament és descendent del causant i premor a aquest deixant cridats a la seva herència, transmet a aquests la seva qualitat d' hereu contractual, tenint en compte que, si existissin diversos fills o descendents hereus de l' hereu premort abintestat, l' heretant pot escollir-ne un, en escriptura pública irrevocable o en testament, com a substitut de l' heretament.

<ejemplo>A modo de ejemplo, para que se comprenda mejor esta disposición, la normativa catalana establece que, si no se dice lo contrario, si en un pacto sucesorio un abuelo llamado Jaime nombra heredero a su hijo Juan (el cual a su vez tiene 2 hijas llamadas María y Ana, es decir, 2 nietas de Jaime), y Juan fallece antes que su padre Jaime, María y Ana devienen herederas contractuales de su abuelo Jaime. Y, asimismo, si Juan hubiere fallecido sin testamento, su abuelo Jaime podrá, mediante una escritura pública posterior o un testamento, designar como su heredera a cualquiera de ellas.<ejemplo>

Finalment, cal indicar que, pel que fa a l'obertura de la successió cal tenir en compte que un cop mort l'heretant, els hereus instituïts en el pacte successori no poden repudiar l'herència (llevat que l'hereu fos una persona no atorgant del pacte), però si que podrà acceptar-la a benefici d'inventari.

De conformitat amb el que disposa el Codi Civil de Catalunya, perquè els pactes successoris siguin vàlids s' han d' atorgar en escriptura pública, la qual podrà contenir també estipulacions de protocol familiar i altres estipulacions no successòries, però no disposicions d' última voluntat.

Així doncs, per poder atorgar un pacte successori caldrà acudir a un notari públic per atorgar la corresponent escriptura, la qual s' haurà d' ajustar als requisits legalment establerts per la Llei catalana i la normativa notarial, així com recollir totes les estipulacions i pactes que desitgin incloure els atorgants.

En aquest aspecte cal així mateix deixar constància que:

1. En els pactes successoris atorgats amb caràcter preventiu (el qual permet la seva revocació posterior de forma unilateral per qualsevol dels atorgants), o que continguin reserva per disposar o donar, en l'escriptura en qüestió es farà constar l'hora de l'atorgament.
2. Els atorgants d' un pacte successori que no siguin causants de la successió futura poden delegar en poder especial la compareixença a l' acte de formalització del pacte, sempre que l' escriptura pública d' apoderament reculli el contingut complet de la seva voluntat.
   

Pel que fa a la publicitat dels pactes successoris, cal indicar que aquests s'han de fer constar en el Registre d'Actes d'Última Voluntat, en la forma, termini i amb abast establerts per la norma que el regula (vegeu Annex II del Decret de 2 de juny de 1944, pel qual s'aprova amb caràcter definitiu el Reglament de l'organització i règim del Notariat). 

Amb aquesta finalitat, el mateix notari que autoritzi l' escriptura en virtut de la qual es constitueixi el pacte successori haurà de fer la comunicació pertinent. Així mateix, l' existència dels pactes successoris podrà gaudir de la publicitat registral que a continuació es detalla:

• Els heretaments i atribucions particulars ordenats en els pactes successoris podran fer-se constar en el Registre de la Propietat, en vida del causant, per mitjà de nota al marge de la inscripció dels béns immobles en qüestió.
  

• Si els heretaments o atribucions particulars inclouen o tenen per objecte accions nominatives o participacions socials, es poden fer constar, en vida del causant, en els assentaments respectius del llibre registre d' accions nominatives o del llibre registre de socis.
  

• Finalment, si la finalitat del pacte successori és el manteniment i continuïtat d' una empresa familiar, se' n pot fer constar l' existència en el Registre Mercantil amb l' abast i de la forma que la llei estableix per a la publicitat dels protocols familiars, sens perjudici que hi constin, a més, les clàusules estatutàries que s' hi refereixin.

Una de les qüestions que sens dubte més diferencia el pacte successori del testament és la possibilitat de modificació del mateix, ja que a diferència del que succeeix amb el primer, en el qual el seu atorgant en qualsevol moment pot modificar-lo o revocar-lo de forma unilateral, els pactes successoris només poden ser modificats mitjançant el concert de tots els atorgants.

Així ho estableix de forma clara i taxativa en el seu article 431-12 del Codi Civil de Catalunya, en el qual s' estableix que el pacte successori i les disposicions que conté es poden modificar i resoldre mitjançant acord dels atorgants formalitzat en escriptura pública.

Dit això, com a qüestions particulars aplicables a la seva modificació, cal precisar a més:

• Que la facultat de modificar i resoldre els pactes successoris de mutu acord s'extingeix després de la mort de qualsevol dels atorgants (de manera que posteriorment ja no es pot modificar).
• No obstant això, el que s'ha dit anteriorment, si en l'atorgament del pacte successori van concórrer més de dues persones, només cal el consentiment d'aquelles a què afecti la modificació o resolució (de manera que, eventualment, no serà estrictament necessària la concurrència de tots els atorgants inicials).
• Per consentir els actes de modificació o resolució del pacte successori, s'haurà de comptar amb plena capacitat d'obrar (és a dir, estar en ple exercici de facultats mentals cognitives i volitives), llevat que es tracti d'una modificació que afavoreixi un atorgant menor d'edat o incapaç, cas en el qual aquesta es podrà consentir pel propi atorgant en la mesura de la seva capacitat natural, per mitjà dels seus representants legals o amb l' assistència d' un curador.
  

No obstant això, la regla general exposada, existeixen una sèrie de supòsits en els quals és possible la revocació unilateral per part de qualsevol dels atorgants. Aquestes circumstàncies taxades són les següents:

1. Quan concorri una causa pactada expressament pels atorgants que així ho permeti.
2. Per un incompliment de les càrregues imposades a l' afavorit pel pacte.
3. Per impossibilitat de compliment de la finalitat que va ser determinant del pacte o d'alguna de les seves disposicions (com, per exemple, quan el pacte successori tingués per objecte regular la successió d'una empresa familiar i aquesta hagués ja desaparegut per cessament de la seva activitat).
4. Pel fet de produir-se un canvi substancial, sobrevingut i imprevisible de les circumstàncies que van produir el seu fonament.
   

Així mateix, és possible la revocació unilateral del pacte successori quan concorri alguna de les causes d'indignitat successòria (vegeu sobre això les causes concretes expressades en l'article 412-3 del Codi Civil de Catalunya, entre les quals per exemple destaquen l'atemptat contra la vida del causant, les lesions greus o delictes contra la integritat moral del mateix, entre d' altres).

Quant a la manera com s'ha d'exercir la facultat de revocació unilateral, és menester indicar que aquesta voluntat de revocació s'haurà de manifestar en escriptura pública i notificar-se als altres atorgants del pacte, podent les persones afectades per la revocació oposar-se en la mateixa forma autèntica (és a dir, atorgant la corresponent escriptura pública) en el termini d'un mes a comptar de la recepció de la notificació (o en cas de no poder-se realitzar aquesta notificació, per via judicial en el termini d' un any des d' aquesta revocació). En cas que no es produeixi aquesta oposició, el pacte o disposició quedaran sense efecte. 

Finalment, pel que fa a les crisis matrimonials o de convivència, cal precisar que la nul·litat del matrimoni, la separació matrimonial i el divorci, o bé l'extinció d'una parella estable, de qualsevol dels atorgants no altera l'eficàcia dels pactes successoris, llevat que s'hagués pactat una altra cosa en l'escriptura de constitució d'aquest pacte.

Pel que fa a la nul·litat dels pactes successoris, cal destacar que com a causes de la mateixa cal diferenciar entre:

• Aquelles que podem anomenar com a formals, com per exemple els pactes successoris que no es corresponguin a cap dels tipus establerts pel Codi Civil català, els atorgats per persones no legitimades o bé sense observar-se els requisits legals de capacitat i forma.
• D' aquelles altres que podem denominar com a materials o de fons, com per exemple quan el pacte o les seves estipulacions s' hagin atorgat amb engany, violència o intimidació greu, amb error en la persona o l' objecte o amb error en la finalitat o els motius.
  

Pel que fa al termini per a l' exercici de l' acció de nul·litat, cal indicar que abans de l' obertura de la successió convinguda en el pacte successori, només estaran legitimats per exercir-la els atorgants del pacte, mentre que posteriorment, és a dir, una vegada morta la persona en qüestió i oberta la seva successió, estaran legitimats per exercir l'acció judicial de nul·litat totes les persones a qui pot beneficiar la declaració de nul·litat, disposant d'un termini de 4 anys per a això a comptar des de la mort del causant.

En qualsevol cas, en relació amb això cal tenir en compte que la nul·litat d'una disposició convinguda no determina la nul·litat de les altres disposicions fetes pel mateix atorgant o pels altres, llevat que es tracti de disposicions correspectives o que del context del pacte resulti que la disposició no hauria estat feta sense la disposició declarada nul·la.

La constitució d' un pacte successori i la subsegüent designació d' heretament o d' atribució particular generen una adquisició patrimonial a favor de la persona designada, la qual es podrà materialitzar en vida de l' heretant o bé a la seva mort, com ja s' ha pogut veure al llarg de les diferents preguntes relatives a aquesta institució.

A efectes tributaris, en ambdós supòsits aquesta adquisició patrimonial tindrà la consideració d' adquisició gratuïta mortis causa, la qual cosa determinarà la seva subjecció a l' Impost sobre Successions i Donacions. Així ho estableix l'article 3 de la Llei Reguladora d'aquest impost (Llei 29/1987, de 18 de desembre) afirmant que constitueix fet imposable del mateix l'adquisició de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com la interpretació que d'aquesta normativa ha realitzat la Direcció General de Tributs sobre la matèria (Veure consulta vinculant V1521-14 de 10 de juny de 2014).

Pel que fa a la tributació del pacte successori per l'Impost de la Renda de les Persones Físiques, cal afirmar que de conformitat amb l'article 6.4 de la seva llei reguladora (Llei 35/2006, de 28 de novembre), no estarà subjecta a l'Impost de la Renda de les Persones Físiques la renda que es trobi subjecta a l'Impost sobre Successions i Donacions.

No obstant això, des de l'òptica del pacte, si es produeixen transmissions de present de béns o drets, això provocarà una alteració en la composició del seu patrimoni (és a dir, uns guanys o pèrdues patrimonials per la diferència entre el valor d'adquisició i de transmissió d'aquests béns o drets), que estarà subjecta a tributació per aquest impost.

Per atorgar una escriptura de constitució de pacte successori simplement caldrà contactar amb l' oficina notarial i concertar una cita en el dia i hora que més convingui als atorgants. El dia i hora acordats, els atorgants simplement hauran d'acudir a l'oficina notarial proveïts de la documentació necessària (consultar apartat de documentació necessària) per signar l'escriptura corresponent, la qual serà redactada en base al contingut legal mínimament exigible i a les previsions i necessitats dels clients en qüestió.