Venda de drets hereditaris

Normalment quan un subjecte és nomenat hereu, en morir el causant, si l' herència és del seu interès, procedeix a la seva acceptació per, posteriorment, si s' escau, realitzar la divisió de l' herència entre els cohereus que poguessin existir i així atribuir-se els béns o la porció d' aquests que li corresponguin.

No obstant això, si aquesta és la situació més habitual, no és menys cert que la llei concedeix als hereus altres opcions menys conegudes, com pot ser en aquest cas, procedir a la venda dels seus drets hereditaris a favor d' un tercer, de manera que l' hereu, ven la seva qualitat de tal a un tercer perquè sigui aquest el que finalment s' adjudiqui els béns de l' herència o, si s' escau, acudeixi a la partició amb la resta dels cohereus que hi pogués haver.

Com s' ha indicat, el més normal és que l' hereu designat, o cohereu, si concorre amb altres hereus a l' herència, accepti la mateixa i procedeixi a la partició de l' herència amb la resta dels cohereus, adjudicant-se així els béns o porcions d' aquests que li corresponguin en atenció a les disposicions del causant.

No obstant això, no és menys cert que, en determinades ocasions, pot succeir que l' hereu no estigui interessat a participar en aquest procés de partició i adjudicació de béns, com, per exemple:

<ejemplo>En el caso de que el heredero o coheredero tenga una necesidad perentoria y urgente de obtener liquidez y no pueda esperar a que se resuelva aceptación y partición de la herencia, en lugar de esperar meses o años a que ésta se produzca, puede optar por vender sus derechos hereditarios a un tercero y así obtener un capital de forma inmediata, sin esperar a que este hecho futuro e incierto se produzca.<ejemplo>

A la pràctica, aquest serà sens dubte el supòsit que més habitualment es presenta, havent de tenir en compte els interessats que, no obstant això, si efectivament l' operació permet aconseguir liquiditat immediata al cohereu, això té un cost, ja que normalment les persones que adquireixen aquesta classe de drets hereditaris ho faran amb un preu inferior al valor que obtindran dels béns de l' herència una vegada es procedeixi a la seva partició, de manera que el cohereu que es plantegi la venda dels seus drets hereditaris ha de valorar de forma assossegada i meditada si això li mereix la pena o no.

<ejemplo>O, por ejemplo, en el supuesto en el que, habiendo varios coherederos, uno de los mismos, teniendo en cuenta la mala relación personal que pudiere existir entre ellos, proceda a la venta de sus derechos hereditarios para así evitar tener que relacionarse con los demás coherederos.<ejemplo>

Així mateix, pot succeir que l'hereu que ven els seus drets hereditaris no vulgui compartir amb altres cohereus els béns de l'herència en règim de condomini (imaginem la situació que es pot donar si a resultes de la partició de l'herència un habitatge acaba sent propietat de tres persones diferents amb un 33,3% cadascuna d'ells, amb els conflictes convivencials que això pot generar), de manera que procedeix a vendre els seus drets hereditaris a un tercer per evitar aquesta situació.

Aquesta és sens dubte una de les qüestions que ha de quedar més clara, doncs efectivament, quan es produeix la venda dels drets hereditaris, el comprador no està adquirint béns concrets de l' herència, sinó que el que està adquirint és el dret que corresponia a l' hereu sobre l' herència del causant com un tot, de manera que correspondrà esperar a la fase de partició de l' herència perquè els diferents cohereus es distribueixin el cabal relicte, i s' ha de determinar llavors si quins béns concrets s' assignen a cadascun dels cohereus.

Com és lògic, per poder transmetre un dret hereditari, en primer lloc, cal que aquest hagi ja nascut, la qual cosa, lògicament, només succeirà una vegada que el causant hagi mort i sempre que existeixi un títol successori vàlid en el qual es designi com a hereu la persona que procedeix a la venda dels seus drets.

Així les coses, si tot això concorre, perquè es pugui procedir a la venda dels drets hereditaris caldrà que l' hereu transmitent hagi acceptat l' herència, la qual cosa succeirà si aquest ha atorgat ja una escriptura d' acceptació d' herència en la qual formalment accepti l' herència del causant. 

No obstant això, no és menys cert que, com que la llei permet també l' acceptació tàcita de l' herència, la millor doctrina considera que encara que no s' hagi acceptat formalment l' herència, si l' hereu procedeix a la venda dels seus drets hereditaris, es considera que, implícitament, ha acceptat la mateixa, ja que només l' hereu que ha acceptat l' herència, encara que sigui tàcitament (és a dir, que es pugui deduir dels seus actes, com per exemple succeeix si procedeix a la venda dels seus drets hereditaris), pot procedir a l'alienació dels seus drets hereditaris.

En relació a aquesta qüestió, la resposta ha de ser rotundament negativa, de manera que si existeixen diversos cohereus, qualsevol d' ells pot vendre els seus drets tant a un altre cohereu com a un tercer completament aliè a l' herència, de manera que, per exemple, si una mare nomena com a hereves les seves tres filles, qualsevol d' elles pot vendre els seus drets hereditaris a les altres germanes, o si ho desitja, a qualsevol altra persona, amb independència que tingui vincles familiars o no amb el causant o amb la resta de cohereus.