Notes jurídiques pràctiques - Juny 2024

1.- És possible la donació de béns provinents d' una herència subjectes a normes d' administració

S'adjunta (AQUÍ) Resolució de la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de 4 de juny de 2024 (BOGC de 12 de juny de 2024), en la qual la DG resol un supòsit relatiu a una escriptura de donació, procedent prèviament d'una herència on s'havien fixat normes d'administració. En el cas en qüestió, un senyor, en el seu testament, nomena hereva la seva filla, però així mateix, nomena com a administradora de tots els béns de l' herència una germana de l' esmentada hereva, establint així mateix que en relació als immobles, l' administrador podrà llogar-los, alienar-los o gravar-los sense autorització judicial.

Presentada a Registre l'escriptura de donació d'aquesta finca (atorgada per l'hereva i per la seva germana administradora), la Registradora de la Propietat denega la seva inscripció, al·legant que sobre l'hereva pesa prohibició absoluta de disposar dels béns i que, així mateix, les normes de l'herència establertes pel causant (el seu pare) no autoritzen l'administrador a completar el consentiment del donant per realitzar actes a títol gratuït (això és, una donació).

Interposat el corresponent recurs, la Direcció General revoca la nota de qualificació, atès que si el testador ha previst que l' administrador pugui alienar els béns i, així mateix, no ha establert una prohibició expressa en relació als actes gratuïts, res no pot impedir que l' administrador, amb el consentiment de l' hereu, pugui donar l' immoble en qüestió.

2.- Les disposicions testamentàries a familiars del cònjuge després d' una crisi matrimonial també esdevenen ineficaces

S'adjunta (AQUÍ) Resolució de la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de 7 de juny de 2024 (BOGC de 17 de juny de 2024), en la qual la DG resol un supòsit relatiu a una herència provinent d'un senyor que, estant casat, va atorgar un testament, en el qual va designar com a hereva la seva dona, amb substitució vulgar a favor dels seus descendents, i en defecte de cònjuge i descendents, instituïa hereus de la meitat de l'herència als seus pares, a parts iguals, i amb dret a acréixer entre si, i l'altra meitat de l'herència als seus pares polítics (això és, els pares de la llavors la seva dona), també a parts iguals i amb dret a acréixer entre si. I en el seu defecte, els substitueix vulgarment pels seus respectius descendents. Aquest senyor, anys després, es divorcia i, posteriorment, mor.

Després de la mort, els seus nebots consanguinis (de "la seva branca familiar"), accepten l'herència, i presenten a inscripció la mateixa al Registre de la Propietat, denegant-se la inscripció per part de la Registradora, en entendre que en el cas concret, s'està davant d'un problema d'interpretació del testament, de manera que, com la designació d'aquests "pares polítics" (això és, els pares del seu exmembre) es fa de forma nominativa (pel seu nom i cognoms), es podria arribar a interpretar que, en el context del testament, el divorci no és causa d'ineficàcia d'aquesta substitució.

Interposat el corresponent recurs, la Direcció General s'alinea amb el notari recurrent, determinant que, de conformitat amb l'article 422-13.4 del CCCat, produït el divorci, la crida a la "família política" (sogres i els seus substituts) esdevé totalment ineficaç.

3.- Cura amb les renúncies de drets hereditaris, ja que als substituts també cal tenir-los en compte

S'adjunta (AQUÍ) Resolució de la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació d'11 de juny de 2024 (BOGC de 19 de juny de 2024), en la qual la DG resol un supòsit relatiu a una herència que es ventila en virtut d'un pacte successori, en el qual, una senyora, prelega la meitat de la nua propietat d'una finca a una de les seves dues filles, juntament amb una substitució fideïcomissària de residu a favor dels 4 nets de la testadora (això és, els fills d'aquesta filla a la qual prelega la finca), a parts iguals, i aquests alhora substituïts vulgarment pels seus descendents per estirps.

Acceptada l'herència per la filla, i inscrit el seu dret en el Registre de la Propietat, els 4 nets (això és, els fideïcomissaris), atorguen una escriptura de renúncia a fideïcomís de residu, en la qual efectivament hi renuncien. Presentada a inscripció en el Registre, la Registradora de la Propietat denega la inscripció, al·legant que en el document presentat, els compareixents renuncien al fideïcomís de residu, però això no cancel·la el fideïcomís, ja que existeix la substitució vulgar per als seus descendents.

La Direcció General en aquesta ocasió s'alinea amb la Registradora, confirmant la nota de qualificació, en determinar que, de conformitat amb l'article 426-7 CCCat, "el testador pot disposar una substitució vulgar en fideïcomís per al cas que el fideïcomissari anomenat no arribi a ser-ho perquè no pugui o no vulgui", de manera que, si el fideïcomissari anomenat hi renuncia, el substitut vulgar és també fideïcomissari.

4.- Pacte successori i divorci. Ineficàcia sobrevinguda d' aquests

De resultes d' un cas recentment esdevingut al despatx, es recorda que, de conformitat amb el que disposa l' art. ~ ~ ~ 431-17.2 CCCat, els heretaments o les atribucions particulars fetes a favor del cònjuge o del convivent en parella estable, o dels parents d' aquests, llevat que s' hagi convingut expressament el contrari o així resulti del pacte, esdevenen ineficaços si, després d' haver estat atorgats, els cònjuges se separen de fet o legalment, o es divorcien, o el matrimoni és declarat nul, així com si en el moment de la mort hi ha pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial, llevat de reconciliació.

En el cas de la parella estable, esdevenen ineficaços si, després d' haver estat atorgades, els convivents se separen de fet, llevat que reprenguin la seva convivència, o s' extingeix la unió per una causa que no sigui la defunció d' un dels membres de la parella o el matrimoni entre ambdós.

Això també aplica als parents que només ho siguin del cònjuge o convivent, en línia directa o en línia col·lateral dins del quart grau, tant per consanguinitat com per afinitat.

5.- Les Golden Visa i el seu anunciat final

Es recorda que, recentment, a través d'un grup parlamentari, i amb el suport del Govern, s'ha iniciat la tramitació per a l'eliminació de les anomenades "Golden Visa" previstes actualment en l'article 63.2.b) de la Llei 14/2013, on es reconeix la possibilitat que un estranger no resident pugui obtenir un visat d'estada / residència a Espanya si adquireix un immoble a Espanya amb una inversió de valor igual o superior a 500.000 euros per cada sol·licitant.

Tot i que la mesura segueix en vigor (això és, els actuals compradors se'n poden continuar beneficiant), es preveu la seva derogació en els pròxims mesos, cosa que pot impactar negativament en el mercat immobiliari d'alt standing. Per tenir en compte i, si s'escau, informar els clients al respecte (agències immobiliàries, potencials compradors, etc.).

6.- S' amplien temporalment els terminis d' inscripció en el registre de la propietat

Es recorda que, de conformitat amb la Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Publica de 7 de juliol de 2023 (AQUÍ pot consultar la mateixa), una vegada entrat en vigor l'anomenat Registre Electrònic, de la mà de la Llei 11/2023, de forma temporal, i fins al 31 de juliol de 2024, el termini de qualificació i despatx de documents en els Registres de la Propietat, Mercantils i de Béns mobles s'ha ampliat en 30 dies hàbils.

Això és, 45 dies hàbils, dels quals 15 dies corresponen al termini ordinari + 30 dies al termini previst a la Resolució.

A més, de conformitat amb la Resolució de l'esmentada Direcció General de 19 de juny de 2024 (AQUÍ es pot consultar) s'amplia en 15 dies hàbils el termini de qualificació i despatx dels documents:

• Presentats i que estiguin pendents de despatx a 31 de juliol de 2024, sempre que a aquesta data no haguessin esgotat el seu termini ordinari de qualificació i despatx (ampliació acumulable a l'ampliació de termini de la Resolució de 7 de juliol de 2023).

Per exemple, un document presentat el 29 de juliol de 2024 tindrà un termini de 60 dies hàbils (15 del termini ordinari + 30 del termini de la Resolució de 7 de juliol de 2023 + 15 de la Resolució de 19 de juny de 2024).

• Que es presentin des del dia 1 fins al dia 31 d' agost de 2024.

Per exemple, un document presentat l'1 d'agost de 2024 tindrà un termini de 30 dies hàbils (15 del termini ordinari + 15 de la Resolució de 19 de juny de 2024).

Aquestes ampliacions, combinades amb el termini de 10 dies hàbils de notificació de l' acte que preveu la legislació de Dret administratiu comú, provocarà en les properes setmanes i mesos una ampliació molt notable del termini d' inscripció dels documents presentats als Registres de la Propietat, Mercantil i de Béns Mobles.

7.- L'inscrit al registre de la propietat espanyol es regeix per la llei espanyola

S'adjunta (AQUÍ) Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 9 d'abril de 2024 (BOE de 26 d'abril de 2024), que ha estat analitzada en el recent WebiNots del Col·legi de Notaris de Catalunya de data 26 de juny de 2024. En ella s'analitza un supòsit de Dret Internacional privat, en el qual, un causant alemany, mor havent atorgat testament a Alemanya (i sent-li d'aplicació a la seva successió el Dret alemany), en el qual nomena hereus els seus fills, i així mateix, nomena un albacea.

En un primer acte, els hereus accepten l'herència del seu pare, la qual és inscrita en el Registre de la Propietat espanyol (això és, els hereus consten com a titulars registrals d'una la finca a Mallorca). I, en un segon acte, el babasseta ven aquesta finca a un tercer (sent això així perquè, de conformitat amb el Dret alemany, el banc està facultat per representar la comunitat hereditària i realitzar actes de disposició).

No obstant això, el Registre de la Propietat denega la inscripció aplicant la lex rei sitae, això és, basant-se en els principis bàsics del Dret registral espanyol (principi de protecció del titular registral i de tracte successiu), en virtut del qual, aquest abacea no és titular inscrit de la finca amb facultats per a la venda de l'immoble, doncs els seus duels inscrits són els hereus, amb independència del que digui el Dret alemany.

Interposat el corresponent Recurs, la Direcció General s' alinea amb el Registrador, confirmant que, una vegada inscrit el Dret de l' hereu a Espanya, la llei estrangera esgota els seus efectes i aplica la lex rei sitae, de manera que com la finca ja consta a nom dels hereus, aquests són els seus duels, i el banc ja no té facultats per a la venda de la mateixa.

En tot cas, aquest posicionament és qüestionat o matisat pels especialistes que analitzen la Resolució en el seminari.

8.- Els documents públics de països pertanyents a la Unió Europea, en matèria de successions, no requereixen d'apostilla

S'adjunta (AQUÍ) Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 23 de novembre de 2023 (BOE de 14 de desembre de 2024), que ha estat analitzada en el recent WebiNots del Col·legi de Notaris de Catalunya de data 26 de juny de 2024.

S' hi analitza un supòsit de Dret Internacional privat, en el qual, la controvèrsia versa fonamentalment sobre la necessitat o no que documents públics en matèria de successions provinents d' un país estranger pertanyent a la Unió Europea, portin l ' apostilla exigida en el Conveni de la Haia nº XII, de 5 d' octubre de 1961 ni legalització.

La Direcció General, en la seva Resolució, determina que, en base a l'article 74 del Reglament europeu de Successions, relatiu a la "legalització i altres formalitats similars", no s'exigirà cap legalització ni formalitat anàloga per als documents expedits en un Estat membre en el marc del present Reglament".

Així doncs, en aquests casos (per exemple, una declaració d'hereus expedida per autoritat alemanya), no caldrà sol·licitar la documentació apostillada.

9.- Herències i fiscalitat. Terminis de prescripció a tenir en compte

S'adjunta (AQUÍ) Sentència 2437/2024, de la Sala III del Tribunal Suprem, on s'aborda la fiscalitat en les herències en què entra en joc el dret de transmissió.

En resum, la sentència resol que, en aquells casos en què l' hereu mor sense haver acceptat o repudiat l' herència del mort, transmetent aquest dret d' acceptar o repudiar els seus hereus, el termini per a la prescripció del dret de l' Administració Tributària per liquidar l' Impost de Successions, es compta des del moment de la mort del segon causant o transmitent, i no des de la mort del primer mort.

A més, cal tenir en compte aquesta sentència, perquè el transcurs o no del termini de prescripció de l' impost determina el tipus d' acceptació de l' herència que es pot dur a terme. Si es considera que el termini de prescripció està consumat, només es podrà acceptar l' herència pura i simplement i no a benefici d' inventari, amb les conseqüències que, des del punt de vista de la responsabilitat, això suposa.

10.- Controvèrsia amb la matriu electrònica i la minuta del notari

Recentment, s' ha posat de manifest una controvèrsia entre determinades entitats financeres amb relació a les minutes notarials d' instruments públics, en particular, pel que fa al cobrament de les diligències a incloure en la matriu, derivades de les actuacions addicionals que imposa la implantació del nou protocol electrònic. Aquesta controvèrsia se centra en el fet que, segons la interpretació d' aquestes entitats, els nous conceptes aranzelaris relacionats amb el protocol electrònic es tracten de serveis que no han estat demanats expressament per l' entitat, de manera que no procedeix la seva inclusió en la minuta que abona el banc.

Davant aquesta interpretació, cal precisar que la nova legislació introduïda per la Llei 11/2023, de 8 de maig, de digitalització d'actuacions notarials i registrals (AQUÍ pot consultar-la), obliga els Notaris a realitzar una sèrie d'actuacions addicionals en autoritzar tota classe d'instruments públics, això és, la seva incorporació al protocol electrònic, el seu acarament amb la matriu original (als efectes d'assegurar la concordança entre ambdós documents) i, finalment, el seu dipòsit en la base de dades establerta a tal efecte pel Consell General del Notariat, havent de deixar constància de tot això en l'instrument públic mitjançant diligència (art. 17.2 de la Llei del Notariat).

Tenint en compte lestres obligacions abans descrites que imposa la nova legislació al notari, en tots els instruments públics que s'autoritzin, han de constar aquestes diligències "d'incorporació" "d'acarament" i "de dipòsit" per deixar així constància que s'ha donat degut compliment a aquestes obligacions que imposa la llei al notari, generant les mateixes els corresponents drets aranzelaris previstos en el Reial decret 1426/1989, de 17 de novembre, pel qual s'aprova l'Aranzel dels Notaris (AQUÍ pot consultar el mateix), això és, 3,01 euros cadascuna d'elles, sent en total 9,03 euros.

S'adjunta (AQUÍ) detall de la controvèrsia esdevinguda i de la seva anàlisi jurídica al respecte per part del Despatx Notarial.